Quinario

Quinario de L. Calpurnius Pis Frugi, 90 a. C. Anv.: cap de Roma en caixco alado; V (torres de bronze) per quinario. Rev.: Dioscuros cavalcant, estreles sobre els caps; ROMA davall.

Quinario d'argent en l'efigie d'Augusto, 1,84 g, c. 25-23 a. C. Ceca d'Emerita. Anv.: AVGVST. Rev.: P CARIS-I LEG (llegat P. Carisius. Victoria, drapeada, de peu, colocant en abdós mans una corona sobre un trofeu.

Quinario de bronze del usurpador-emperador de Britania Allectus (293-296). Ceca de Camulodunum. Anv.: IMP C ALLECTVS P F AVG, radiado. Rev.: VIRTVS AVG, galera remant; QC en l'exergo.

El quinario és una moneda romana d'argent creada en l'any 211 a. C., al mateix temps que el denario i el sesterci. Moneda fraccionaria del denario, el seu valor és de mig denario, és dir, 5 asos i la seua marca de valor és V o Q. El seu acunyament va ser molt esporàdica durant la República romana (anys 101 a. C., 99-97 a. C., 43-42 a. C., 39 a. C. i 29 a. C.) i l'imperi. La victòria és el seu tipo més habitual i per això, alguns autors clàssics ho varen cridar victoriati.

El quinario forma part del nou sistema monetari que va substituir al coure com a patró monetari basat en l'as.

El nou sistema monetari estava format ademés de per el quinario, pel denario, pel sesterci i per l'as, en el següent quadro de equivalència:

Equivalència entre monedes romanes
	Denario	Quinario	Sesterci	As	Metal
Denario (símbol X)	1	2	4	10
Quinario (símbol V)	1/2	1	2	5
Sesterci (símbol IIS)	1/4	1/2	1	2,5
As (símbol I)	1/10	1/5	2/5	1

Història

El quinario va començar a falcar-se durant la segona guerra púnica, en 211 a. C., simultàneament en el denario i el sesterci, heretant el seu valor de cinc asos de l'anterior quincussis de bronze republicà. De fet, a esta equivalència de cinc asos o mig denario deu tant l'orige de la seua denominació, quinarius nummus derivat de quinque ("cinc"), com la marca de valor que representa el numeral romà V i per la mateixa raó, el denario du la marca X.

En paraules de Plinio (23-79): " (...) Placuit denarius pro decem libris aeris, quinarium pro quinque (...) ".

Traduït a l'espanyol: "(...)S'acceptava un denario per dèu lliures de coure i un quinario per cinc(...)."

La tipologia inicial d'estes primeres emissions, tant quinario com denario, consistia en el cap en caixco de la deesa Roma en l'anvers i els Dioscuros en el revers.

Despuix de la seua primera emissió, el quinario va ser reintroducido en l'any 101 a. C. per la ceca de Roma antiga en substitució del victoriato, en una finura d'argent del 95% aproximadament, pero llavors en una nova equivalència de huit asos, pel reajustament del denario, que va passar a valdre 16 asos en una reforma de l'any 118 a. C. En els anys següents a esta reintroducción, es varen falcar grans cantitats de quinarios, la majoria d'ells per a la seua circulació en la Galia.

Posteriorment, la producció dels quinaris va ser molt esporàdica en la fase final de la República i durant l'Imperi, fins a el III. En el decliu de l'Imperi, a partir d'Aureliano (270-275), es varen emetre quinaris devaluados i, finalment, solament de bronze, abans de la seua desaparició definitiva durant la tetrarquia.

Quinario d'or

El quinario d'or (quinarius aureus o halbaureus), equivalent a mig àureu va formar part del nou sistema monetari definit a partir de l'any 19 a. C. per Augusto. Ara, la paraula "quinario" procedix del nom donat al mig denario d'argent, per a significar mija peça, i ya no té cap relació en el número cinc.

Vore també

• Moneda en l'Antiga Roma
• As (moneda)
• Uncia (moneda)

Bibliografia

• Alfaro Asins, C. et al. Diccionari de numismàtica. Ministeri de Cultura. Madrit, 2009.
• Amandry, M. (dir). Dictionaire de Numismatique. París, 2001.
• Burnett, Andrew. Coinage in the Roman World. Seaby. Londres, 1987.
• Cohen, Henry. Description historique dones monnaies frappées sous l'Empire romain. MM. Rollin & Feuardent. 2ª edició. París, 1880-1892 (Tom I: 1880. Tom II: 1882. Tom III: 1883. Tom IV: 1884. Tom V: 1885. Tom VI: 1886. Tom VII: 1888. Tom VIII: 1892 (mais táboa d'emperadors).
• Depeyrot, Georges. La monnaie romaine: 211 av. J.-C. - 476 apr. J.-C. Éditions Errance. 2006.
• Mateu i Llopis, F. Glossari hispànic de Numismàtica. Barcelona, 1946.
• Melville Jones, John R. A Dictionary of Ancient Roman Coins. Spink. Londres, 2003.
• Sutherland, C. H. V. Roman Coins. Barrie and Jenkins. Londres, 1974.
• Vagi, D. L. Coinage and History of the Roman Empire. Vol I-II: coinage. Taylor & Francis Group. 2001.
• Zehnacker, Hubert. Aperçus de numismatique romaine (III). Vita Llatina, nº. 129, 1993, p. 2-5.