Anar al contingut

Apolo Citaredo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Apolo citaredo, Museo Archeologico Nazionale di Napoli.JPG
Apolo Citaredo
Archiu:Apollo Musagetes Pio-Clementino Inv310.jpg
Apolo Citaredo en una cítola (Museu Pio-Clementino).
Archiu:Fresco Apollo kitharoidos Palatino Inv379982 n2.jpg
Apolo Citaredo en una fresca que es conserva en el Museu Palatino de Roma, Edat augustea.
Archiu:10 2023 - Palazzo Altemps, 46, Piazza di Sant'Apollinare, Ponte, Municipio Roma I, Roma, Lazio, 00186, Italia -Apollo kitharoidos (MNR Palazzo Altemps - inv 8590)- Photo Paolo Villa FO232030 bis gimp ombre.jpg
Apollo Altemps, Palau Altemps (Roma)
Archiu:Apolocitaredo8.jpg
Apolo Citaredo dels Museus Capitolinos (Roma).

Un Apolo Citaredo, designa a una estàtua o un atre tipo d'image d'Apolo portant un dels seus atributs, la cítola, instrument de corda pulsada.

Entre els més coneguts es troba l'Apolo Citaredo dels Museus Vaticans, una colossal estàtua de marbre de el II d'un escultor romà desconegut. Apolo està coronat en fulls de llorer i du la llarga vestimenta dels barts jónicos. L'estàtua va ser trobada en 1774 junt a sèt estàtues de les muses en les ruïnes de la vila de Cayo Casio Longino, prop de Tívoli. Les escultures es conserven en la Sala de les Muses, en el Museu Pío-Clementino dels Museus Vaticans.

Una escultura de marbre, ara identificada com Pothos, que procedia d'una perduda obra original grega d'Escopas de el IV, va ser restaurada com Apolo Citaredo i es conserva en el Gran Saló del Palau Nou (Museus Capitolinos). Un atre Apolo Citaredo de marbre de 2,29 m, còpia d'un original helenístico atribuït a Timárquides, de el II, es troba també allí.

Es conserva també un Apolo Citaredo (Museu del Prat) en Madrit, també atribuït a Timárquides, de marbre blanc d'1,10 m al que li falten braços i cap.[1]

Atres eixemples inclouen l'Apolo de Mantua i l'Apolo Barberini, possiblement una còpia de l'estàtua de cult del Temple d'Apolo Palatino, conservada en la Glyptothek de Munich.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Miguel Ángel Elvira Barba i Stephan Schröder: Escultura clàssica. Museu del Prat. Madrit: Fundació Marcelino Botí, 1999. ISBN 84-87317-73-1. Stephan Schröder (n. 1962): filòlec clàssic alemà.


Referències

[editar | editar còdic]