Pseudo-Nerón

Bust de Nerón, emperador romà des de l'any 54 fins al dia de la seua mort el 9 de juny de 68

En acabant de que l'emperador romà Nerón es va suïcidar prop de la vila de la seua lliberte Faón en juny de l'any 68, varen aparéixer varis pseudo-Nerones entre l'autumne de l'any 69 i el regnat de l'emperador Domiciano. La majoria dels erudits establix que va haver dos o tres impostores de Nerón.Agustín de Hipona (s. a.) va escriure sobre la creència popular de que Nerón retornaria al seu degut temps coneguda com la llegenda de Nero Redivivus. Ademés dels tres pseudo-Nerones documentats,Suetonio (s. a., p. 57) va fer referència a uns edictes imperials emesos a nom del fallit Nerón que varen encorajar als seus seguidors i varen prometre la seua tornada imminent per a venjar-se del seu enemics.

Es pot atribuir la creència en la supervivència de Nerón en part a l'incerta ubicació del lloc de la seua mort, encara que segons Suetonio, Icelo, lliberte de Galba, va vore el cadàver de l'emperador i va informar d'este fet al seu senyor. També a Nerón se li va negar el sepeli fastuoso que es concedia als emperadors populars i als membres de la família imperial, lo que va poder haver deixat insatisfets i suspicaces als plebeyos que li amaven. Ademés, no va ser enterrat en el Mausoleu d'Augusto en el restant dels emperadors de la dinastia Juliol-Claudia, sino en una tomba en Pincio, en el cementeri de la família Enobarbo (Suetonio, s. a., p. 50). La popularitat pòstuma de Nerón entre els plebeus els va inspirar a depositar flors en la seua tomba.

Una atra possible font d'inspiració per a aquells que personificaron a Nerón va ser la circulació de profecies que predien que la recuperació del seu regne tindria lloc en Orient (Suetonio, s. a., p. 40). Una versió indicava que resorgiria en Jerusalem. Estes profecies han segut relacionades en la carta astral de Nerón, la qual, segons s'interpreta, indicava la pèrdua del seu patrimoni i la seua recuperació en Orient. Tácito va poder haver-se referit a tals profecies quan va escriure sobre els rumors que circulaven sobre Nerón despuix de la seua mort, lo que hauria contribuït a la creència de que havia sobrevixcut. Es creu que la tornada de Nerón va poder haver inspirat a l'autor de Apocalipsis quan va escriure sobre l'adversari escatológico cridat la Béstia, que és ferit de mort i després sana miraculosament. El número de la Béstia, que varia entre 666 i 616 segons el manuscrit, ha segut identificat per alguns com el valor numèric de les lletres del nom de Nerón. Nerón també apareix explícitament en esta funció en la Ascensió de Isaías i alguns llibres dels oràculs sibilinos. Per estes i atres profecies, per molt temps es va pensar que Nerón era l'Anticristo. Donat el breu èxit dels impostores de Nerón i l'incorporació de Nerón en la lliteratura escatológica, la creència en la seua imminent tornada va perdurar sigles.

Primer impostor

El primer pseudo-Nerón va aparéixer en l'autumne de l'any 68 o a inicis del hivern de 69 en la província romana d'Acaya, ubicada en la moderna Grècia. Nerón havia visitat recentment Grècia (entre els anys 66-67) per a participar en els seus Jocs Panhelénicos, lo que podria explicar part del respal que va rebre el impostor. Tácito va atribuir el fenomen a la credulitat i la naturalea conflictiva dels grecs, els quals aparentment li disgustaven. El impostor, segons Tácito, era un esclau de Ponto o un lliberte d'Itàlia. El historiador no revela molt sobre l'inici de la carrera del impostor, excepto que va reunir en si a un sèquit de desertors de l'eixèrcit i es va dispondre a la mar.

El sèquit del impostor va ser arrastrat per una tormenta a Citnos, una illa menor de les Cíclades, la qual solament tenia una comunitat digna de denominar-se polis. Supostament, allí es va dedicar a la pirateria. Citnos sempre havia segut coneguda com una base freqüentada per pirates. El pseudo-Nerón també va convocar soldats romans que es dirigien a Itàlia. Galba, el successor de Nerón, provablement li va assignar a Calpurnio Asprenas la tasca de detindre al impostor en el propòsit d'assumir el càrrec de governador de la província de Galacia i Panfilia. En informació proporcionada per capitans navals de que el pseudo-Nerón havia intentat seduir als seus seguidors, Asprenas va ordenar als seus soldats que assaltaren el barco i mataren al impostor i va enviar el cap del impostor en una gira per Àsia i després a Roma.

Segon impostor

El segon pseudo-Nerón va aparéixer durant el regnat de Tito. Era un asiàtic cridat Terencio Màxim que, com Nerón, cantava al són de la lira. Ademés, s'assemblava al fallit emperador. Va guanyar un gran número de seguidors des del riu Éufrates fins a Partia. Més tart va fugir a Partia i va tractar d'obtindre el respal del seu rei per a retornar a Armènia, alegant que li devia retribució. Artabano II, el rei de Partia, encolerizado contra Tito, li va rebre i va fer els preparatius per a fer-ho tornar a Roma. No obstant, Terencio Màxim va ser eixecutat quan la seua verdadera identitat va ser revelada.

Basant-se en la vida de Terencio Màxim, Lion Feuchtwanger va escriure una novela històrica titulada Der falsche Nero i publicada en 1936.

Vore també

• Nerón
• Imperi romà

Bibliografia

• Agustín de Hipona (s. a.). Ciutat de Deu.
• Suetonio (s. a.). Vida de Nerón.