Parc nacional Yasuní

Parc nacional Yasuní

Frut de la palma de morete, s'usa per a l'alimentació, com aromatizantes, elaboració va vindre i oli. És una espècie originària d'Amèrica del Sur tropical.

El parc nacional de Yasuní (PNY) és un àrea natural protegida localisada al nororiente d'Equador, en les províncies de Pastaza i Orellana, entre el riu Napo i el riu Curaray en plena conca amazónica a uns 250 km al surest de Quito. És l'àrea protegida més gran del país en una superfície aproximada de 10 200 km². El parc nacional Yasuní va ser designat per l'Unesco en 1989 com una reserva de la biósfera en conjunt en la contigua reserva ètnica Waorani (REW), territori a on es troba ubicada la nació huaorani. Dos faccions wao, els tagaeri i taromenane, són grups en aïllament voluntari. Yasuní inclou boscs de terra ferma, inundables i pantanosos.

Ubicació

El parc nacional Yasuní es troba ubicat en la regió Amazónica equatoriana (PNY), se situa en àrees de les subcuencas dels rius Tiputini, Yasuní, Nashiño, Cononaco i Curaray, tributaris del riu Napo, que al mateix temps desemboca en l'Amazones. El parc té forma de ferradura i comprén des de la zona sur del riu Napo i nort del riu Curaray, estenent-se per la conca mija del riu Tivacuno. Segons un recent estudi el parc nacional Yasuní i la zona ampliada subjacent es consideren la zona més biodiversa del planeta per la seua riquea en amfibis, aus, mamífers i plantes. Este parc conta en més espècies d'animals per hectàrea que tota Europa junta.

Característiques físiques

Clima

Presenta un clima megatérmico plujós en temperatures càlides en promijos entre 24 a 27 °C, sent constant durant tots els mesos, en altes precipitacions anuals d'aproximadament 3400 mm, i una humitat relativa des del 80 fins al 94 % durant tot l'any.

Hidrografia

El parc nacional Yasuní forma partix de les subcuencas dels rius Tiputini, Yasuní, Nashiño, Cononaco i Curaray, els quals són rius tributaris que aporten al caixer del riu Napo, que a la seua volta desemboca en l'Amazones; el riu Napo fluïx a lo llarc de la planura amazónica formant varis meandres , ademés de canals anastomosados a lo llarc del seu recorregut; per tal motive el parc nacional presenta grans recursos hídrics d'importància nacional, especialment per a la regió de l'oriente equatorià.

Topografia

L'elevació promig és baixa al voltant de 190 m a 400 m sobre el nivell de l'mar. El territori conta en crestes que ho creuen d'un promig de 25 a 70 m. La major extensió del sol és geològicament jove, format a partir de la sedimentación procedent de l'erosió en els Vages. El relleu del Yasuní té el seu orige en el Pleistoceno,en la primera part del periodo Cuaternario.

Característiques biològiques

Ecosistemes i cobertura vegetal

El territori del parc nacional està comprés per boscs humits tropicals segons el Sistema de classificació de zones de vida de Holdridge a on s'inclou quatre tipos principals de vegetació:

1. Terra ferma o no inundable, localisada en la part alta sobre tossals.

1. Bosc estacionalmente inundat per aigües blanques o várzea.
2. Bosc permanentment inundat per aigües negres o igapó.
3. Bosc pantanoso conegut com moretal, dominat per la palma morete (Mauritia flexuosa).

Bosc siempreverde de terres baixes

Este ecosistema cobrix el 87 % de la superfície, es caracterisa per presentar una composició florística variada, Presenta tres estrats de vegetació. El dosel arbòreu alcança una altitut de 30 m, en arbres emergents d'uns 40 m d'alt, com el chucho (Cedrelinga cataeniformis); estes espècies són de gran importància per a l'home posat que junt en espècies maderables com a cedres (Cabralea canjerana, Cedrela odorata, Trichilia septentrionalis), ho usen per a l'elaboració de canoas. Atres espècies d'este ecosistema són la sanc de gallina (Otoba glicycarpa, Osteophloeum platyspermum, Virola duckei); canelo (Ocotea oblonga, Pleurothyrium trianae); Eschweilera coriacea (Lecythidaceae), Ficus gomelleira, Pseudolmedia laevis; Ceiba samauma i espècies de les famílies Simarubaceae, Rubiaceae i Sapotaceae. El subdosel es caracterisa per espècies que poden alcançar de 10 a 15 m d'altura, com vàries espècies de palmes com la chambira (Astrocaryum urostachys, endèmica), chonta (Bactris gasipaes), margallonera (Euterpe precatoria), pambil (Iriartea deloidea), ungurahua (Jessenia bataua, Socratea exhorriza) i terena (Wettinia maynensis). Ademés, trobem arbres de creu caspi o pal de creu (Brownea grandiceps), sanc de drago (Croton lechleri), pitón (Grias neuberthi), cacao de mont (Theobroma subincanum) i Matisia sp. El sotobosque es conforma per espècies arbustivas i arbòrees que es troben en crecimento com Piper reticulatum, Duroia hirsuta, Faramea multiflora; existixen espècies de palmeres arbustivas com Ammandra dasyneura, Chamaedorea pinnatifrons, Geonoma sp., Hyospathe elegans i Desmoncus polyacanthus.

Bosc siempreverde de terres baixes inundable per várzea

Es troben sobre valls aluvials, el sol presenta textura arenenca, en els rius Napo i Curaray; en época de precipitacions els rius es desborden i s'estanca per varis dies, en tes periodo de temps el sol s'enriquix dels sediment, estos sols són molt fèrtils favorint l'activitat agrícola; en comparació als boscs de terra ferma estos boscs inundables presenten menor diversitat; este hàbitat és un dels més amenaçats en la amazonía equatoriana. El dosel alcança 30 m d'altura, les espècies que es registren es troben són la mecha (Chimarrhis glabriflora) i capirona (Calycophyllum spruceanum); creixen també guarumos (Cecropia sp.), guabas (Inga sp.), Zygia longifolia, i vàries espècies de Arecaceae com chambira, margallonera, pambil i tagua. En les vores d'estes formacions es troben espècies d'herbes i arbustos com la canya brava (Gynereum sagitatum), Cyperus opdoratus, Saggitaria sp., Ludwigia octovalis, Pontederia rotundifolia entre unes atres. Casualment podem trobar arbres emergents com chunchos, ceibas, matapalos, Ficus sp., Acacia glomerosa, i espècies de les famílies Lecythidaceae, Meliaceae, Combretaceae, Sterculiaceae, Piperaceae i Rubiaceae.

Bosc siempreverde de terres baixes inundable per igapó

Es distribuïxen sobre valls aluvials en rius d'aigües negres que provenen del riu Yasuní i els seus afluents; es troba present en els estanys Yuturi, Añangucocha, Paroto, Pañacocha i del riu Pañayacu, prop de la desembocadura del Riu Tiputini, en Garza Cocha i Jatun Cocha, i en l'Estany de Taracea. Es compon de vàries espècies endèmiques, arbres que passen sumergits parcialment durant una part de l'any, espècies com Macrolobium acaciifolium, chontilla (Bactris riparia), mangle d'aigua dolça (Coussapoa trinervia) i Pterocarpus amazonica. Les àrees poc inundades es registren espècies com Myrciaria dubia, Virola surinamensis, Croton cunneatus i Gurania erinatha.

Moretales

Creixen en planures aluvials mal drenadas, la major part de l'any passa inundat, la major partix la superfície es troba dominada per morete (Mauritia flexuosa), creix junt a un arbre en apèndixs espinosos en el seu talle Jacaratia digitata; ademés d'espècies com Scheelea brachyclada, Mauritiella aculeata, Euterpe sp. i Astrocaryum sp. i, alguns individus de creu caspi, bassa, sanc de drago, ungla de gat, palla toquilla.

Biodiversitat

Yasuní és una de les zones de la Terra més biodiversas, els estudis parlen de 150 espècies d'amfibis, 121 de reptils, 598 espècies d'aus, entre 169 (confirmades) i 204 (estimades) de mamífers, i en flora s'han identificat 2113 espècies i s'estima que existixen al voltant de 3100.

Aspectes socials

Nacionalitats indígenes

La presència històrica de pobles dins de la zona queda són dels Waoranis i dels pobles indígenes en aïllament voluntari, els més recents han segut de la nacionalitat Kichwa i els shuar els qui varen emigrar des de les províncies de Zamora Chinchipe, Pastaza, Napo i Morona Santiago en els anys en unes 15 comunitats assentades en una població total de 1000 persones i les comunitats de colon mestizos els qui varen aplegar a inicis de 1970 despuix de l'obertura de les vies que s'han obert per a l'exploració i explotació petrolera en la província de Orellana. Dins de el PNY habiten 16 comunitats indígenes, 8 kichwa i 8 Waoranis.

Colon

Demostració de l'us d'una pucuna en el parc nacional Yasuní

La colonisació de les zones a on es distribuïen abans els pobles en aïllament voluntari es deu a dos raons principalment:

A partir dels anys 60 es va intensificar l'exploració i explotació petrolera, conseqüència d'això va provocar l'ocupació de les actuals províncies de Orellana i Sucumbiu-vos.

Expedició de lleis com la Llei de Reforma Agrària en 1973, la Llei de Colonisació de la Regió Amazónica en 1977 i de manera complementària, la creació en 1979 de l'Institut per a la Colonisació de la Regió Amazónica Equatoriana, provocant l'us i ocupació del terreny de forma anàrquica especialment en la zona nort, per pobladors de distintes províncies.

Pobles en aïllament voluntari

S'assenten dins de la zona del parc i de amortiguamiento, conten en mecanismes de protecció llegal a través de la Zona Intangible Tagaeri-Taromenane i el Pla de Mides Cautelars, des de 1999. En 2011 abdós instruments passen a ser responsabilitat del Ministeri de Justícia de l'Equador.

Sistemes superposts de complexitat territorial en la Reserva de Biosfera Yasuní i les seues afores: la Zona Intangible (ZITT) colindar geogràficament en l'àrea de concessions petroleres productives en el costat noroest; pel contrari el sector noreste se superpon tant en els blocs petrolers No. 31 (operat per l'empresa nacional Petroamazonas) com en el bloc ITT (bloc Ishipingo-Tiputini-Tambococha, Secreteria d'Hidrocarburs de l'Equador). La distribució espacial dels clans Tagaeri Taromenane està parcialment fora del perímetro de la ZITT en els casos dels grups Nashiño i Maxus; el grup Armadillo està completament fora del llímit de la ZITT superponent-se als blocs petrolers No. 14 i No. 17. La seua àrea de distribució se superpon a vàries terres titulades i no titulades d'agricultors mestizos (colon) i assentaments indígenes no autòctons en els districtes de Dayuma i Inés Arango, lo que implica una sensible proximitat en el sistema vial relacionat en l'eix principal de la Via Auca. La presència del grup Armadillo en esta zona també es confirma pels recents contactes violents entre la plataforma petrolera Formiguer i el camp petroler Armadillo.

Zona intangible

cal resaltar que la zona amazónica equatoriana és rica en jaciments de petròleu i que l'economia petrolera és el pilar sobre el que se sosté l'economia de l'Estat equatorià des de la década de 1970. Davant açò, en l'any 1998, el Govern de Jamil Mahuad va declarar la zona sur de PNY com a zona intangible, per a protegir als pobles en aïllament voluntari i preservar la reserva de la biósfera llunt dels camps de petròleu.

Yasuní ITT

Artícul principal → Iniciativa Yasuní-ITT.

L'Iniciativa Yasuní-ITT va ser una proposta, sorgida de grups ecologistes i presa pel govern de Rafael Correja en 2007, per a condicionar la possibilitat de que l'Estat equatorià permeta l'extracció de petròleu que es troba en el bloc petroler ITT que es troba en la zona nort del parc.

L'iniciativa proponia que els països desenrollats paguen a Equador cada any una compensació econòmica per a mantindre eixe territori sense explotació petrolera. La compensació equivalia a la mitat de lo valorat de la seua possible explotació. L'estat equatorià participava en la compensació econòmica de l'atra mitat al no explotar el parc nacional i no exportar el petròleu a atres països.

En 2013 l'estat equatorià va cancelar la campanya perque no es va conseguir la compensació econòmica internacional esperada i va anunciar que un 0.1 % del parc nacional s'usarà per a l'extracció petrolera, és dir , lo que s'estima generarà al voltant de 18 000 millons de dólars (600 millons de dólars anuals durant 30 anys).

En l'actualitat existixen plataformes petrolíferes que han segut identificades per les comunitats per mig de mapage comunitari, pero que no han segut informades per les empreses petroleres.

Financiamiento del parc

El govern alemà efectivizó en febrer de 2013 l'entrega de 46 millons de dólars al «Programa Especial de Reserva de Biosfera del Yasuní» per a proyectes d'energia renovable, conservació del bosc i desenroll social de les comunitats indígenes de l'àrea del Yasuní.

Un dels proyectes a finançar per part d'Alemània és el Rainforest Fund, la fundació del cantant Sting i la seua esposa, Trudie Styler, un sistema que permet el suministrament d'aigua potable per al consum humà. Este proyecte permetrà arreplegar l'aigua de pluja, filtrant-la i almagasenant-la en trescents tancs —als que se sumarien setcents més— per a l'us dels indígenes locals que actualment no conten en aigua potable i consumixen aigua dels rius que moltes voltes està contaminada en petròleu.

També existix la proposta de mantindre la preservació de la gran majoria d'extensió del parc nacional en el mercat d'abonaments de carbono proposts pel Protocol de Kyoto, a on el govern equatorià es podria comprometre en el futur a llimitar la zona d'explotació petrolera a menys de l'1 % del territori total del parc nacional, per a no afectar la majoria de les hectàrees del bosc, preservar la majoria dels arbres del parc nacional i reforestar les zones afectades per una activitat petrolera en el futur.^{cita requerida}

Inversió internacional

La Agence Française de Développement (AFD) va llançar, en decembre de 2020, el programa TerrAmaz en Equador. L'iniciativa té per objectiu ajudar a varis territoris de l'Amazònia repartits en cinc llocs pilot (en Brasil, en Colòmbia, en Perú i en Equador) en la seua lluita contra la deforestació i la seua transició cap a modos de desenroll sostenible.

En una duració prevista de quatre anys, serà coordinat pel Centre de Cooperació Internacional en Investigació Agronómica per al Desenroll (CIRAD, per les seues sigles en francés), en colaboració en la ONF internacional, filial de l'Oficina Nacional de Boscs (ONF, per les seues sigles en francés), de l'Associació Agrònoms i Veterinaris Sense Fronteres (AVSF) i de el FEPP.

En Equador, el proyecte pilot del parc nacional Yasuní, que tindrà una inversió d'1,2 millons d'euros, permetrà rellançar i perennizar la gestió d'este lloc ric en biodiversitat aixina com llançar noves accions en benefici de les comunitats autòctones. Aixina mateix, recolzarà la formalisació dels drets territorials dels agricultors de la regió, permetrà realisar un anàlisis sobre les necessitats per a reforçar les cadenes locals, proporcionarà una guia als Ministeris d'Ambient i Agricultura en la delimitació del parc i els territoris forestals i agrícoles.

Proyectes turístics comunitaris

A la vora de l'estany Añangu, es troba el proyecte de turisme comunitari Napo Wildlife Center.

L'auge d'este tipo de proyectes inicia en la sensibilisació creixent en la década dels huitanta, pel conte de l'entorn natural, intensificant-se en els noranta, quan les comunitats locals escomencen a tindre un major protagonisme en la gestió d'esta activitat. Posteriorment, en l'any 2001, gràcies a una trobada organisada pel Ministeri de Turisme i l'Organisació Internacional del Treball, es comença a discutir l'interés per fomentar un turisme sostenible des de la perspectiva de les comunitats indígenes. A partir d'açò el turisme comunitari és reconegut dins de les polítiques turístiques del país marcant una fita en l'història de l'indústria turística equatoriana.

L'extracció de recursos naturals existents en la zona, principalment el petròleu, ha provocat que interessos econòmics provinents des de diferents actors, incloent l'Estat tinguen un pes important en l'economia de la zona. Açò, relega el tema de conservació, aun cuando va anar el génesis de la promulgació com a àrea protegida i reserva de biósfera, del parc nacional Yasuní; lo que ha desembocant en diversos conflictes socioambientales, i ha provocat greus pressions sobre els recursos naturals existents.

Les dònes de la Comunitat Kichwa Añangu han creat un centre d'interpretació, a on busquen rescatar les seues tradicions orals, com a dansa, música i habilitats artesanals.

Front a açò, el ecoturismo planteja el crear una relació, un coneiximent entre naturalea i ser humà, vist des de les comunitats assentades en el territori a on es realise l'activitat i els potencials visitants, per a minimisar els possibles impactes que es puguen generar buscant un procés de conservació. Aixina mateix, busca mantindre la calitat i la cantitat d'una mescla desijada d'espècies, aixina com dels processos i condicions dels ecosistemes, tant per a les generacions actuals com per a les futures. D'esta manera es correlaciona la conservació en les nocions de sustentabilidad. El turisme comunitari també es presenta com una activitat socioeconòmica que pretén crear una valorisació de la naturalea. Pero a més d'açò fa émfasis en la recuperació i revitalisació d'identitats culturals que permeten el millorar la calitat de vida de les comunitats20 que ho impulsen com una activitat complementària als seus modos de vida diari. El turisme comunitari permet la recuperació d'activitats tradicionals que es presenten com els recursos turístics, aplegant a convertir-se en molts països com una opció estrela que permet un desenroll turístic des d'avall els actors principals del qual són les comunitats locals que tradicionalment havien segut més objectes que subjectes del desenroll.

Segons el PLANDETUR, el parc nacional Yasuní és catalogat com un producte de classe A, despuix de les Illes Galápagos. Entre els establiments que consten en el catastre de el MINTUR i els observats en la consultoria realisada per Greenconsulting en 2010, més observacions de camp de María Fernanda Mora, hi ha Napo Wildlife Center, Napo Cultural Center, Sani Lodge, Yarina Lodge i Arcoíris Jungle Lodge. Estos es troben en la part alta de la ribera del Napo, conformant un clúster de productes illa, com ho ha denominat l'Organisació Mundial de Turisme (OMT). És un grup de lodges que sobre calitat de servicis i mercat al que s'enfoquen tots tenen els mateixos interessos. Són productes que estan ya posicionats en el mercat turístic i que operen de manera llegal, sobre permissos de funcionament que exigixen el Ministeri de Turisme i el Ministeri del Mig ambient. Es caracterisen per vendre paquets turístics dins d'un sistema tot inclós, en alimentació, transport, guianza, estage i activitats. Tota l'operació turística la maneja cada u dels lodges a través de les seues oficines operadores que es troben en la seua majoria en la ciutat de Quito.

Enllaços externs

• Plantilla:Atribucion de contingut lliureCommons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional Yasuní.
• Yasuni: Un laboratori a cel obert (video)
• Yasuni: Un bosc al servici de la ciència (video)
• Yasuni: Preservar les palmes selvades (video)
• Yasuni: El rol dels escarabats peloteros de la selva amazónica (video)
• Unesco: Yasuní National Park

Yasuní, la joya de la biodiversitat