Anar al contingut

Iriartea deltoidea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iriartea (Iriartea deltoidea)


Iriartea és un gènero monotípic de plantes en flors pertanyent a la família de les palmeres Arecaceae. La seua única espècie: Iriartea deltoidea, Ruiz & Pav., Syst. Veg. Fl. Peruv. Chil.: 298 (1798), barrigona[1] és originària dels tròpics d'Amèrica a on es troben des del sur de Nicaragua a Bolívia. És l'arbre més comú en molts boscs.


Descripció

Són arbres que formen el dosel o canopea, creixent fins a 20-35 m. I. deltoidea és fàcilment reconeguda pel prominent bulto en el centre del seu tronc, i per les raïls, que formen un dens con de fins a 1 m de diàmetro en la base, les quals durant la seua fase de creiximent adopten la forma d'un membre viril.[2] Per lo tant, pot ser fàcilment distinguida de Socratea exorrhiza (que també té raïls zanco).

Les fulles són de fins a 5 m de llarc, i pinnadas. Les numeroses pinnas són en forma de palmito, que naixen en diversos plans. El frut és una drupa de 2 cm de diàmetro, i principalment són dispersats per #rat penats.

Distribució

Es distribuïx per Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Veneçuela, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Brasil.[3]

Etnobotánica

D'acort en Galeano (1992) esta palma esta àmpliament distribuïda des de Nicaragua fins a Brasil i Bolívia; de la qual s'usen els seus brots perque són extremadament durs i s'ampren com a material de construcció de vivendes, especialment per a pisos i separacions de cases. Igualment Pérez Arbeláez (1978) diu que esta espècie servix per a voltons de cases i cerques, i comenten que els indis del sur fan en ella unes llargues trompetes de sons llarcs i tènues per a acompanyar els seus balls.

Segons Gómez i els seus colaboradors (1994) les parts que s'utilisen en esta palma són els fulls per a techar i per a teñir atres materials de color vert clar (Klinger, 1998) la margallonera i la llavor tendra per a alimentació, i la raïl per a construir Mobles, llances, cerbatanas entre atres artefactes. El estípite és important per a la construcció de cases indígenes tradicionals i com insumo de fusta en general (postes, parets i pisos) per la seua durabilitat, resistència i bellea (Veteado negre en tons grocs i café). Estes característiques del material de l'estípite li donen un valor econòmic important a esta palma. Els mobles recoberts en esta fusta costaven 100 dólars depenent del tamany i calitat de l'acabament. També es resalta l'us d'esta fusta per a #parquet en preus prou alts.

Segons Navarro (2013) el principal us de la barrigona és el dau en construcció en zones rurals, especialment per a pisos i parets, dels quals es diu que poden durar fins a 30 anys. Ademés de l'us en construcció, els brots eren amprats per comunitats indígenes per a elaborar llances , fleches o malls de guerra. En Colòmbia, l'espècie s'usa casi en totes les zones selváticas per a la construcció de vivendes . Atres us antics, pero que encara es mantenen en forma aïllada en àrees rurals, són la fabricació de cerques, canals per a transportar aigua, columnes i ponts. També s'elaboren vares que són amprades en el hilado de la llana.

Taxonomia

Casi totes les espècies en un temps situat en Iriartea han segut traslladades a atres tàxons o posades en sinonímia en I. deltoidea. Dictyocaryum, Iriartella, Socratea i Wettinia es varen separar de Iriartea, pero són parents propencs i junt en ell, este gènero formen la tribu Iriarteeae. Menys estretament relacionats són els gèneros Ceroxylon, Drymophloeus, i el monotípic Deckenia nobilis[4] també es presumix que són membres Iriarteeae.

Iriartea deltoidea va ser descrit per Ruiz & Pav. i publicat en Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis 298. 1798.[5]

Etimologia

Iriartea: nom genèric otorgat en honor de Bernardo de Iriarte (1735–1814), diplomàtic espanyol.[6]

deltoidea: epítet del llatí que significa "deltoide, en forma de delta".[7]

Sinonímia
  • Iriartea ventricosa Mart., Hist. Nat. Palm. 2: 37 (1824).
  • Iriartea phaeocarpa Mart., Hist. Nat. Palm. 3: 190 (1838).
  • Deckeria corneto H.Karst., Linnaea 28: 258 (1857).
  • Deckeria phaeocarpa (Mart.) H.Karst., Linnaea 28: 259 (1857).
  • Deckeria ventricosa (Mart.) H.Karst., Linnaea 28: 259 (1857).
  • Iriartea corneto (H.Karst.) H.Wendl., Bonplandia (Hannover) 8: 102 (1860).
  • Iriartea gigantea H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 262 (1878).
  • Iriartea robusta Verschaff. ex H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 247 (1878).
  • Iriartea xanthorhiza Klotzsch ex Linden, Ill. Hort. 28: 31 (1881).
  • Iriartea megalocarpa Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 921 (1930).
  • Iriartea weberbaueri Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 921 (1930).[3]

Referències

  1. ↑ Navarrés, Jaime (2013). , Bogotà:Facultat de Ciències-Institut de Ciències Naturals. Universitat Nacional de Colòmbia 244 pp.. ISBN 978-958-761-611-8.
  2. ↑ http://www.erotic-nature.com/tag/iriartea/ [1] archivat en Wayback Machine.)
  3. ↑ 3,0 3,1 «Iriartea deltoidea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 23 d'octubre de 2010.
  4. ↑ Govaerts et al. (2008)
  5. ↑ «Iriartea deltoidea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'agost de 2013.
  6. ↑ (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  7. ↑ En Epítets Botànics
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iriartea_deltoidea&oldid=1546631»