Anar al contingut

Duroia hirsuta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Duroia hirsuta 001.jpg
huitillo (Duroia hirsuta)

El huitillo, turma de mona, solimán, casa del diable o borojocillo (Duroia hirsuta) és un arbre que es troba en els boscs tropicals humits del Pacífic i l'Amazònia en Colòmbia, Equador i Perú.

Descripció

[editar | editar còdic]

Creix en el sotobosque[1] i els boscs secundaris. Alcança entre 2,5 i 3 m d'altura.[2] Té fulls elíptics, simples i opostes, de 22 cm de llongitut per 9 cm d'ample i pecíol d'1 cm de llarc. El frut medix 4,5 a 5 cm per 2,5 cm. És groc al principi i es torna de color castany quan madura, sent consumit com a aliment pels natius.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Els brots jóvens presenten estructures que servixen d'abric (mirmecodomacio) a les formigas Myrmelachista schumanni,[1] en les quals conviu en simbiosis, de manera que les formigues netegen qualsevol herba entorn i injecten àcit fórmico a l'arbre, a manera d'herbicida que ho protegix.[3] Aixina la planta es reproduïx de manera que es formen colónies d'arbres de la mateixa espècie que localment es consideren hortes cuidades per esperits[3] que s'alimenten dels seus fruts.[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

Els fulls martafallats són usades en l'elaboració de tintures[2] i tant la corfa i les branques s'utilisen en la medicina tradicional contra la diarrea i la febra i per a aliviar picadures d'animals.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Duroia hirsuta va ser descrita per (Poepp. & Endl.) K.Schum. i publicat en Flora Brasiliensis 6(6): 367, en l'any 1889.[4]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cardenas, Dayron i Gustavo Politis (2000) Territori, movilitat, etnobotánica i maneig del bosc dels Nukak orientals: 51. Sinchi: Bogotà.
  2. 2,0 2,1 La Rotta, Constanza (1984) Espècies utilisades per la Comunitat Miraña: 210-211. Bogotà: WWF - FEN. ISBN 958-9129-05-6
  3. 3,0 3,1 Semanari Kanatari [enllaç trencat].
  4. Duroia hirsuta en Tròpics
  5. Duroia hirsuta en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  3. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  4. Lorence, D. H. 1999. A nomenclator of Mexican and Central American Rubiaceae. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 73: 1–177.
  5. Macbride, J. F. 1936. Rubiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(6/1): 3–261.
  6. Renner, S. S., H. Balslev & L. B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Equador---A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
  7. Vásquez M., R. 1997. Flórula de les Reserves Biològiques de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: i–xii, 1–1046.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]