Myrciaria dubia
Myrciaria dubia, cridat comunament camu-camu, és un arbust natiu de la Amazonía del Perú, creix també en algunes regions de Bolívia, Colòmbia i Brasil i es desenrolla en forma selvada en els sols aluvials inundats durant l'época de pluges. Es troba principalment a lo llarc dels rius Putumayo, Ucayali i Amazones i els seus afluents, en el sector ubicat entre les localitats de Pucallpa (sobre el riu Ucayali)[1] i Pebas (sobre el riu Amazones). Pot aplegar a medir fins a 8 m d'altura. Es cultiva com frutal, apreciant-se el seu frut per l'alt contingut en vitamina C.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Myrciaria dubia va ser descrita per (Kunth) McVaugh i publicat en Fieldiana, Botany 29(8): 501–502 en 1963.[2]
- Eugenia divaricata Benth.
- Eugenia grandiglandulosa Kiaersk.
- Marlierea macedoi D.Legrand
- Myrciaria caurensis Steyerm.
- Myrciaria divaricata (Benth.) O.Berg
- Myrciaria lanceolata O.Berg
- Myrciaria lanceolata var. angustifolia O.Berg
- Myrciaria lanceolata var. glomerata O.Berg
- Myrciaria lanceolata var. laxa O.Berg
- Myrciaria obscura O.Berg
- Myrciaria paraensis O.Berg
- Myrciaria phillyraeoides O.Berg
- Myrciaria riedeliana O.Berg
- Myrciaria spruceana O.Berg
- Myrtus phillyraeoides (O.Berg) Willd. ex O.Berg
- Psidium dubium Kunth[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Es consumix camu-camu en pols (Vitamina C), néctar, refresc, gelat i yogurt.
Per l'elevada concentració d'àcit ascórbico el "camu camu" és considerat com frutal natiu de primer orde per a la agroindustria. No obstant, hi ha una alta variabilitat genètica que origina una enorme i heterogénea calitat sobre el contingut d'àcit ascórbico.
En estudis recents s'ha determinat que el clafoll del frut madur té una bona concentració del pigment antocianina apropiat per a la fabricació dels colorants.
Valors nutricionals
[editar | editar còdic]Els fruts d'esta planta contenen una excepcional concentració de vitamina C, fins fa poc se sabia que posseïx a lo manco 16 voltes més que la polpa de taronja, pero en una recent exploració a l'Amazones es varen descobrir eixemplars que presenten entre 3000 a 6000 mg d'àcit ascórbico cada 100 g de polpa, és dir, entre 57 i 114 voltes més concentració que la taronja.cita requerida
El contingut en nutrients per cada 100 g de la part comestible és de: proteïnes 0,4 g, carbohidrats 5,9 g, Fécula 0,44 g, Vitamina C 2145 mg, Aigua 94,1 g, Sucre 1.28 g, fibra alimentícia 1,1 g, Oli 0,2 g, calcio 15,7 mg, coure 0,2 mg, ferro 0,53 mg, magnesi 12,4 mg, manganeso 2,1 mg, grassa 0,2 g, potassi 83,8 mg, sodi 11,1 mg, zinc 0,36 mg i el de major valor l'àcit ascórbico L, entre 1882-2280 mg. β-caroteno 72.8 ± 74.6 μg/100 g i Vitamina A (RE/100 g) en 14.2 ± 13.4.[4]
Propietats terapèutiques
[editar | editar còdic]Antigripal, laxante,ajuda a contrarrestar la influenza A(H1N1) i antiinflamatorio
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ministeri d'Agricultura impulsa exportació del Camu Camu». RPP. Archivat des d'el original, el 2004-08-12. Consultat el 2022-04-15.
- ↑ «Myrciaria dubia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2014.
- ↑ «Myrciaria dubia». The Plant List. Consultat el 14 de decembre de 2014.
- ↑ «Nutritional compositions and health promoting phytochemicals of camu-camu (Myrciaria dubia) fruit: A review».Food Research International.44(7)
- 1728-32.doi:10.1016/j.foodres.2011.03.045.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Camu Camu – Goja d'esta font rica en Vitamina C
- Este artícul conté una traducció derivada de «Myrciaria dubia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.