Anar al contingut

Cedrelinga cateniformis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cedrelinga catenaeformis (Cedrelinga cateniformis)

Cedrelinga catenaeformis és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les lleguminoses (Fabaceae). Es distribuïx pels tròpics d'Amèrica del Sur, entre 0 i 750 m s. n. m.

Descripció

És de creiximent llent, tolera molt ben les sequies. Alcança de 30 a 50 m d'altura, en un fuste útil de 20 a 40 m; en 6 a 14 dm de diàmetro a 1,8 m d'altura; corfa pardo obscur, rugosa, ritidoma coriàceu; es desprén en plaques rectangulars, per damunt dels aletones, corchosa, d'1 cm de gruixa. La corfa viva de 5 mm de gruixa, rosada, textura arenenca.

Taxonomia

Cedrelinga cateniformis va ser descrit per (Ducke) Ducke i publicat en Archius do Jardim Botânico do Rio de Janeiro 3: 70. 1922.[1]

Importància econòmica i cultural

La corfa s'usa per a extraure alcamfor i macerada li servix als indígenes per a extraure una bromera que utilisen com a sabó, per a usar quan estan molt bruts o per a llavar el cabell contra la caspa i com a medicina quan estan malalts.[2][3][4]

Noms comuns

Tornell (Perú), mara mascle (Bolívia), tornell rosat, achapo, iacaica, paric, yacayac (Brasil), seique (Equador), mara macho, cedre granota, chuncho, don cedar, guaura, huayra caspi, mure, cachicana (Veneçuela).[5]

Referències

  1. ↑ «Cedrelinga cateniformis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 d'agost de 2014.
  2. ↑ Cardenas, Dayron; Politis, Gustavo (2000). Territori, movilitat, etnobotánica i maneig del bosc dels Nukak orientals, Sinchi, p. 46. ISBN 958-695-035-2.
  3. ↑ Montero, Martín Ivan (2015). «Fiches tècniques d'espècies d'us forestal i agroforestal de l'Amazònia colombiana». Sinchi. Consultat el 28 de juliol de 2020.
  4. ↑ FAO(2014).«Propietats anatòmiques, físiques i mecàniques de 93 espècies forestals».Ministeri de l'Ambient de l'Equador.Consultat el 28 de juliol de 2020.
  5. ↑ Distribució i noms comuns

Bibliografia

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  3. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  4. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  5. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbari Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
  1. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  2. Neill, D. A. & W. A. Palaus. 1989. Arb. amaz. equatoriana 1–120. Ministeri d'Agricultura i Ganaderia, Quito.