Cedrelinga cateniformis

Cedrelinga catenaeformis (Cedrelinga cateniformis)

Cedrelinga catenaeformis és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les leguminosas (Fabaceae). Es distribuïx pels tròpics de Sudamérica, entre 0 i 750 m s. n. m.

Descripció

És de creiximent llent, tolera molt ben les sequies. Alcança de 30 a 50 m d'altura, en un fuste útil de 20 a 40 m; en 6 a 14 dm de diàmetro a 1,8 m d'altura; corfa pardo obscur, rugosa, ritidoma coriáceo; es desprén en plaques rectangulars, per damunt dels aletones, corchosa, d'1 cm de gruixa. La corfa viva de 5 mm de gruixa, rosada, textura arenenca.

Taxonomia

Cedrelinga cateniformis va ser descrit per (Ducke) Ducke i publicat en Archius do Jardim Botânico do Rio de Janeiro 3: 70. 1922.^[1]

Importància econòmica i cultural

La corfa s'usa per a extraure alcamfor i macerada li servix als indígenes per a extraure una bromera que utilisen com a sabó, per a usar quan estan molt bruts o per a llavar el cabell contra la caspa i com a medicina quan estan malalts.^[2]^[3]^[4]

Noms comuns

Tornell (Perú), mara mascle (Bolívia), tornell rosat, achapo, iacaica, paric, yacayac (Brasil), seique (Equador), mara macho, cedre granota, chuncho, don cedar, guaura, huayra caspi, mure, cachicana (Veneçola).^[5]

Referències

↑ «Cedrelinga cateniformis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 d'agost de 2014.
↑ Cardenas, Dayron (2000). , Sinchi, p. 46. ISBN 958-695-035-2.
↑ «Fiches tècniques d'espècies d'us forestal i agroforestal de l'Amazònia colombiana». Sinchi. Consultat el 28 de juliol de 2020.
↑ FAO(2014).«Propietats anatòmiques, físiques i mecàniques de 93 espècies forestals».Ministeri de l'Ambient de l'Equador.Consultat el 28 de juliol de 2020.
↑ Distribució i noms comuns

Bibliografia

Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.

Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
Neill, D. A. & W. A. Palaus. 1989. Arb. amaz. equatoriana 1–120. Ministeri d'Agricultura i Ganaderia, Quito.

Este artícul conté una traducció derivada de «Cedrelinga cateniformis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Trop-1] «Cedrelinga cateniformis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 d'agost de 2014.

[2] Cardenas, Dayron (2000). , Sinchi, p. 46. ISBN 958-695-035-2.

[3] «Fiches tècniques d'espècies d'us forestal i agroforestal de l'Amazònia colombiana». Sinchi. Consultat el 28 de juliol de 2020.

[4] FAO(2014).«Propietats anatòmiques, físiques i mecàniques de 93 espècies forestals».Ministeri de l'Ambient de l'Equador.Consultat el 28 de juliol de 2020.

[5] Distribució i noms comuns

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]