Iniciativa Yasuní-ITT

Iniciativa Yasuní-ITT

Mapa de síntesis que mostra els territoris pertanyents als waoranis, el Parc nacional Yasuní, i les ubicacions de vàries explotacions petrolíferes. El mapa, produït per Pappalardo, De Marchi i Ferrarese (2012), mostra les dificultats de delimitar de manera geomètrica la zona intangible i separar-la de la producció petrolífera.

Serp en el parc nacional Yasuní.

Oroneta fajiblanca en un tronc d'arbre a la vora del riu Tiputini.

La Iniciativa Yasuní-ITT va ser un proyecte oficial del govern d'Equador, vigent entre 2007 i 2013, durant el mandat de Rafael Correja, que condicionava el manteniment de la Zona Intangible decretada en 1998 pel govern de Jamil Mahuad en un sector del parc nacional Yasuní ubicat entre els quadrants d'exploració petrolera Ishpingo, Tiputini i Tambococha. La Zona Intangible va ser decretada durant el mandat de Mahuad en el propòsit de no interferir en els territoris dels grups aborigen no contactats en l'Amazonía d'Equador i mantindre la reserva de la biosfera alluntada de l'explotació petrolera que es realisa en vàries zones de la selva amazónica equatoriana.

Durant el govern de Correja es va propondre condicionar una part de la zona intangible amazónica en un mecanisme de compensació per l'ingrés no percebut al no explotar els recursos petrolers i la contribució de mantindre el cru baix terra al mercat de carbono. Esta compensació seria realisada per la comunitat internacional a l'estat equatorià baix els criteris de l'economia ecològica, l'economia ambiental i l'economia de recursos naturals.

En 2023 es va realisar un plebiscit junt en les eleccions nacionals en Equador, per al rebuig o l'acceptació de l'iniciativa Yasuní. Més del 59% de la ciutadania equatoriana va votar a favor de detindre l'explotació en l'àrea, en un plebiscit calificat d'històric.

Història

L'Iniciativa Yasuní-ITT buscava que l'Estat equatorià es comprometera a deixar baix terra, de forma indefinida, al voltant de 856 millons de barrils de petròleu en el Parc Nacional Yasuní, per a evitar l'emissió a l'atmòsfera de 407 millons de tonellades mètriques de diòxit de carbono —que es produirien per la crema d'eixos combustibles fòssils— a canvi d'una compensació econòmica de la comunitat internacional per una fracció del valor estimat pel 50% de les utilitats que percebria si es donara l'explotació d'este recurs (uns 350 millons de dólars anuals). Els fondos captats per esta operació es reinvertirían en Equador en tres llínees: maneig de 19 àrees protegides, un programa de reforestació nacional i el canvi de la matriu energètica.

A l'inici de 2007, el llavors ministre d'energia equatorià Alberto Acosta Espinosa recolzat i assessorat per grups ecologistes, com Acció Ecològica, va plantejar en diverses ocasions la viabilitat d'una proposta feta des de la societat per a no extraure el cru del parc nacional Yasuní. El 30 de març de 2007 el President Rafael Correja va analisar les alternatives per a desenrollar el fins ara denominat proyecte Yasuní ITT i d'acort al bolletí de prensa del Ministeri d'Energia i Mines del primer d'abril de 2007, la primera opció era "deixar el cru represado en terra, a fi de no afectar un àrea d'extraordinària biodiversitat i no posar en risc l'existència de varis pobles en aïllament voluntari o pobles no contactats. Esta mida serà considerada sempre i quan la comunitat internacional entregue a lo manco la mitat dels recursos que es generarien si s'opta per l'explotació del petròleu; recursos que requerix l'economia equatoriana per al seu desenroll." L'iniciativa va nàixer oficialment el 10 de decembre de 2007, quan el Ministre d'Energia d'eixa época, Gal Chiriboga, va dir que, a menos que la comunitat internacional li proporcionara per lo manco $350 millons de dólars a Equador per any a juny de 2008, escomençarien les operacions per a extraure cru del camp conegut com Ishpingo-Tiputini-Tambococha (ITT) ubicat dins del llímit oriental del Parc.

Un dels potencials beneficis del proyecte, segons els qui ho varen impulsar, és que la reinversión dels fondos aportats en fonts renovables d'energia reduïx o elimina la generació d'electricitat en derivats del petròleu, que en 2016 alcançava menys del 25% de l'energia elèctrica del país, front a prop del 47% registrat anteriorment, percentage que s'ha reduït de forma contínua gràcies a nous proyectes de generació per mig de l'aprofitament dels recursos hídrics d'Equador. També té com a objectiu implementar l'us d'atres fonts d'energia diferents a la petrolera, de tal manera que en la generació hidroelèctrica s'espera alcançar el 96% de tota la producció elèctrica nacional en l'us d'energies alternatives. D'esta forma es reduïxen encara més les emissions futures de CO₂. La conservació d'àrees protegides i la reducció de la deforestació en Equador és un segon benefici que s'afig a la mitigació del canvi climàtic i la preservació de la biodiversitat. Ademés, els programes socials promouen l'educació, salut i la generació sustentable d'ocupació productiva en les zones d'influència dels proyectes, que cobrixen gran part d'Equador. Existix també un atre benefici: els fondos del capital poden invertir-se en proyectes hidroelèctrics i geotèrmics en rendabilitat garantisada.

El 21 de giner de 2011, AVINA, una Fundació que actua en Amèrica Llatina, es va convertir en la primera ONG en aportar al fondo de l'Iniciativa Yasuní, en formalisar la donació de 100 mil dólars compromesa en el Govern d'Equador.

El 15 d'agost de 2013, el govern de Rafael Correja va donar per terminada l'Iniciativa i va senyalar l'inici de l'explotació petrolera en la zona. El president va anunciar que un 0.1% del parc nacional s'usarà per a l'extracció petrolera, és dir 10 km² (1000 ha), lo que s'estima generarà al voltant de 18.000 millons USD (600 millons de dólars anuals durant 30 anys).

La comunitat internacional va justificar la seua falta de compromís excusant-se en la greu crisis financera que es va viure durant els anys en que l'Iniciativa Yasuní-ITT va estar activa, no obstant atres factors com l'incomprensió de l'Iniciativa, el temor a assentar un precedent, la negació de la necessitat d'un canvi de paradigma o el no reconéixer la Amazonía com un ben públic global varen poder influir en l'indiferència mostrada per la comunitat internacional i en el posterior fracàs de l'Iniciativa.

El 15 d'agost de 2013, quan el llavors president Rafael Correja anunciava la cancelació de l'Iniciativa Yasuní‑ITT, molts jóvens i ecologistes varen eixir als carrers i varen anar fortament reprimits per la força pública. En este context va nàixer el colectiu YASunidos, que buscava evitar l'explotació del Yasuní per mig d'una recolecció de firmes a nivell nacional per a impulsar una consulta popular per iniciativa ciutadana, de modo que la població equatoriana poguera decidir si volia deixar el petròleu del Yasuní en el subsol. Esta iniciativa va ser rebujada pel Consell Nacional Electoral de l'Equador a través d'un frau, en l'actualitat confirmat per tres entitats de l'Estat: DPE, CNE-t i CPCCS-t. El cas ara es troba en la Cort Constitucional i ha segut denunciat en la Comissió Interamericana de Drets Humans. En setembre de 2022, el Tribunal Contenciós Electoral reconeix que Yasunidos conta en les firmes necessàries per a realisar la consulta, i el CNE otorga la llegitimitat democràtica, remetent a la Cort Constitucional la pregunta per a que siga valorada la seua constitucionalitat.

En 2016 es va iniciar l'explotació del camp Tiputini i, per a 2021, ya s'havia estés al camp Tambococha dins del parc nacional Yasuní. Durant la pandèmia es va seguir desenrollant el bloc petroler i, en 2018, es va construir la carretera fins al camp Ishpingo, que va escomençar a explotar-se en 2022.

El Parc Nacional Yasuní i els seus pobles indígenes

El Parc Nacional Yasuní va ser creat en 1979 i declarat Reserva de la biosfera per l'UNESCO en 1989. El parc comprén una superfície aproximada de 10.200 km² en les províncies de Orellana i Pastaza, en l'Amazonía equatoriana. Les investigacions científiques realisades en ell registren 204 espècies de mamífers, 610 d'aus, 121 de reptils, 150 d'amfibis, més de 260 de peixos i més de 2.000 d'arbres i arbusts. Un estudi publicat en la revista científica PLOS ONE va identificar el parc com el lloc de major diversitat d'amfibis, reptils, aus i mamífers d'Amèrica del Sur.

Dins del parc habita la nacionalitat waorani, la subsistència de la qual depén del bosc primari. En 1999, l'Estat equatorià va crear la Zona Intangible Tagaeri-Taromenane (ZITT) per a protegir als tagaeri i els taromenane, dos grups d'orige waorani que es troben en situació d'aïllament voluntari. La Constitució d'Equador de 2008 reconeix expressament el dret d'estos pobles a mantindre la seua forma de vida sense interferència exterior.