Virola surinamensis
_Paramin_Trinidad_2.jpg){kind=link}
Virola surinamensis és una espècie de planta en flor en la família de les Myristicaceae. Es troba en Brasil, Costa Rica, Equador, Colòmbia, Guyana Francesa, Guyana, Panamà, Perú, Surinam, Veneçola. Rep els noms vernàculs de ucuuba i pal sant negre.
Els seus hàbitats naturals són selvas subtropical o tropical humides, de terres baixes. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.
La Virola surinamensis (Rol.) Warb., Popularment conegut com ucuuba, és un arbre d'uns 60m d'altura, que es troba comunament en llocs pantanosos, per lo general prop de igapós. Arbre procedent de les terres baixes de la regió amazónica que s'estén la seua presència a la Maranhão i Pernambuco.[1] El nom de l'arbre significa en llengua indígena regions UCU (grassa) i YBA (arbre), preferix inundades, alcançant una altura de 25 a 35 m.[2] Un arbre madur pot produir entre 30 a 50 kg de llavors per any. Les llavors són riques en greix (60 - El 70%) i el rendiment d'oli / séu pot alcançar fins a 50% per quilogram de llavor seca. Una plantació de 150 arbres per hectàrea es poden collir fins a 7.000 quilograms de llavors, que produïxen 3.500 kg de grassa / hectàrea. El creiximent de ucuuba en el camp pot alcançar fins a 3 m en dos anys. La fusta d'este arbre és d'excelent calitat per a contrachapat i chapa, que amenaça en intensitat el recurs forestal restant.[3]
L'us popular
[editar | editar còdic]Comunament, l'oli s'utilisa per a fer vés-les i com a combustible per a llànties d'allumenament, que en la crema emet una olor aromàtica. En la medicina popular, sobretot, s'aplica en èxit en el tractament del reumatisme, la artritis, les rampes, el tordo i hemorróidas. La manteca ucuuba, que és dura i de color groguenc, pot ser utilisat en combinació en atres ingredients per a la producció de veles i sabons verdures, i un substitut per al petròleu vegetal derivat de cera. Els sabons i cremes a pur de ucuuba té antiinflamatorio, cicatrizante, revitalizante i provada antiséptico.[4]
Usos
[editar | editar còdic]L'arbre té bona fusta i s'usa industrialmente per açò.
Virola surinamensis es coneix popularment com "mucuíba", "ucuuba" o "fer ucuúba igapó" La fruta conté àcit láurico (78,000-115,000 ppm).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Virola surinamensis va ser descrita per (Rol.) Warb. i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[5]
- Sinonímia
- Myristica fatua Sw.
- Myristica fatua Houtt.
- Myristica gracilis A.DC.
- Myristica sebifera var. longifolia Lam.
- Myristica surinamensis Rol. ex Rottb.
- Myristica surinamensis Rol.
- Palala gracilis (A.DC.) Kuntze
- Palala surinamensis (Rol. ex Rottb.) Kuntze
- Virola carinata var. gracilis Warb.
- Virola glaziovii Warb.
- Virola nobilis A.C. Sm.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les fabáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ LORENZI, H : Arvores Brasileiras – vol, 01. 1992, Institut Plantarum, Nova Odessa – SP 384 pp
- ↑ PESCE, C.: Oleaginosas dona Amazônia, 1941, Oficines Gràfiques dona Revista Veterinária, Belém/PA
- ↑ MORAIS, L. R. : Banc de Daus Sobre Espécies Oleaginosas dona Amazônia, não-publicat.
- ↑ MORS, W.B. et. al.: Medicinal Plants of Brazil, 2000, Reference Publications, Inc Algonac, Michigan.
- ↑ «Virola surinamensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de setembre de 2014.
- ↑ Virola surinamensis en The Plant List
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Jimenez. 2007. Myristicaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 684–691.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
- Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Equador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
- Steyermark, J. A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20110605134629/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?41806 (27 feb 2008)
- Virola surinamensis. (en anglés) Imàgens. http://eol.org/pages/596924/ (07 dic 2011)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virola surinamensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.