Palau de les Arts Reina Sofia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Palau de les Arts Reina Sofia
Palau de les Arts

El Palau de les Arts, també conegut com a Palau de les Arts Reina Sofia, és el teatre de l'òpera de Valéncia i seu de l'Orquesta de la Comunitat Valenciana. Presenta una programació estable principalment d'òpera, pero també de dansa, teatre, música i cicles d'exposicions, conferències i mostres relacionats en les arts líriques i escèniques.

Edifici[editar | editar còdic]

El Palau de les Arts és un dels edificis del complex artístic i cultural Ciutat de les Arts i de les Ciències de Valéncia. És un teatre d'òpera destacable en quant a volumetria i estructura, construït per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava en una doble intenció: la de construir un auditori i la de fer d'este edifici un símbol paisagístic en caràcter monumental per a Valéncia. Es va inaugurar el 8 d'octubre de 2006 en un concert, i s'utilisa principalment per a representacions d'òpera i dansa i concerts de música.

Sales[editar | editar còdic]

Sala principal[editar | editar còdic]

Té una capacitat per a 1.412 places distribuïdes entre pati i quatre nivells de llonges, concebut fonamentalment per a representacions d'òpera.

Dispon d'una plataforma hidràulica i d'unes instalacions que permeten la representació alternativa de dos òperes, reduint el temps necessari entre la programació de diferents títuls. La boca té una amplària de 17 metros, una profunditat de 20 metros i una alçària de 36 metros.

La fossa de l'orquesta és de 166 metros quadrats (la segona més gran del món despuix de la Bastille). Dispon de la més alvançada tecnologia escènica, que possibilita la realisació de tot tipo d'actes sobre el seu immens escenari. Totes las butaques estan dotades de pantalla de text preparada par a la traducció simultànea.

Aula Magistral[editar | editar còdic]

Té una capacitat per a 378 persones. En ella poden realisar-se events de menor format. El seu escenari permet la celebració concerts de cambra, recitals, conferències, trobades educatives o taules redones.

Auditori[editar | editar còdic]

En una capacitat per a 1.490 espectadors i en una excelent visibilitat des de la totalitat de les seues butaques. Cedida oficialment a la fundació que gestiona el recint en la temporada 2007-2008, es tracta d'un espectacular recint per a multitut d'acontenyiments. Des de concerts de música clàssica fins a mítins polítics.

Teatre Martin i Soler[editar | editar còdic]

En un edifici adjacent al Palau i independent d'este, i una capacitat per a 400 persones. Rep el seu nom del famós compositor valencià i és una sala destinada a teatre experimental, representacions d'obres poc conegudes i a espai de perfeccionament.

Orquesta i organisació[editar | editar còdic]

L'administració de l'entitat està en mans d'un gerent; l'actual, des de la inauguració és Helga Schmidt, que entre 1973 i 1981 havia dirigit la Royal Opera House de Londres. Schmidt ha contractat alguns grans noms com a personal estable del Palau: Zubin Mehta és el director d'un festival anual de música i òpera, el Festival del Mediterràneu, iniciat en 2007. Lorin Maazel ha segut el director musical fins al final de la temporada 2007-2008. Plácido Domingo ha portat el concurs de cant Operalia, que ell promou, l'octubre de 2007.

L'orquesta resident és l'Orquesta de la Comunitat Valenciana, creada en el teatre en l'any 2006 i que en poc temps ha conseguit un remarcable nivell de qualitat. Els directors titulars han segut els nomenats Maazel i Mehta.

Història artística[editar | editar còdic]

El teatre es va inaugurar el 8 d'octubre de 2006 en un concert de l'orquesta titular del teatre i l'Orquesta de Valéncia. S'interpretaren: l'obertura de L'isola del piacere de Martín i Soler, dos fragments del Caprig espanyol de Nikolai Rimski-Kórsakov, l'estrena de Rapsòdia sobre temes valencians d'Andrés Valero, la suite de El pardal de foc d'Igor Stravinski i la Simfonia fantàstica d'Héctor Berlioz.

La primera òpera va estrenar-se el 28 d'octubre de 2006 i fon Fidelio de Ludwig van Beethoven, dirigida per Lorin Maazel.

Habitualment, cada temporada es realisen unes set o huit òperes, una sarsuela i diversos recitals vocals, com també concerts en l'orquesta i el cor i concerts de cambra. Ademés, es fan activitats relacionades, com conferències, concerts temàtics relacionats en les obres representades i concerts i activitats per a chiquets.

Els solistes que hi han actuat conten entre els de més renom: Plácido Domingo, Christopher Ventris, Vittorio Grigolo, Maria Guleghina, Cristina Gallardo-Domás.

Durant la temporada 2006/2007 escomençà a programar-se la primera de les quatre òperes de L'anell del nibelunc de Richard Wagner, en una escenografia i direcció escènica de La Fura dels Baus. En juny de 2009, durant el Festival del Mediterràneu, es feu per primera volta el cicle complet de les quatre òperes seguides.

Estrenes absolutes d'obres musicals[editar | editar còdic]

Estrenes en Espanya d'obres musicals[editar | editar còdic]

En la seua breu història, el Palau de les Arts ha intentat renovar el repertori, estrenant obres que encara no s'havien fet mai en Espanya. Entre elles (si no s'indica una atra cosa, són òperes; entre paréntesis i a continuació del títul, data de l'estrena absoluta de l'obra):

  • 2006 L'isola dal piacere (1795, Londres) de V. Martín i Soler (14 de novembre)
  • 2007 Cyrano de Bergerac (1936, Roma) de Franco Alfano
  • 2007 Dobře placená procházka (Un passeig ben pagat) (1965, Praga), "opera-jazz" de Jiří Šlitr i Jiří Suchý (16 de maig)
  • 2008 La belle et la bête (1994), "opera-film" de Philip Glass (3 de giner)
  • 2008 Esposalles al monestir (1946, Sant Petersburg) de Sergei Prokofiev (26 de giner)
  • 2008 Le dernier jour d'un condamné (2007, París) de David Alagna (12 de febrer)
  • 2008 Orlando (1733, Londres) de Georg Friedrich Haendel (16 de febrer)
  • 2008 Philistaei a Jonatha dispersi (1774, Venècia), oratori de V. Martín i Soler (4 de juny, a la Sala Martín i Soler)
  • 2009 Les Troyens, òpera d'Hector Berlioz (31 d'octubre).
  • 2011 1984 (2005, Londres), òpera de Lorin Maazel (23 de febrer)
  • 2013 La incoronazione di Dario (1717, Venècia), òpera d'Antonio Vivaldi (14 de decembre)
  • 2015 Narciso (1720, Londres), òpera de Domenico Scarlatti (22 de maig)

Galeria[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5
  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Artículo "Antonio Ten Ros". Tomo 15, pp. 391-392. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia
L'Àgora · L'Hemisfèric · Museu de les Ciències Príncip Felipe · L'Umbràcul · L'Oceanogràfic · Palau de les Arts Reina Sofia · Pont de l'Assut de l'Or


Museus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Centre d'Art Hortensia Herrero · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · Jardí Botànic de Valéncia · L'Àgora · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Història de Valéncia · Museu Històric Municipal de Valéncia · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts de Valéncia · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu Faller · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí de Valéncia · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües · Reals Drassanes del Grau de Valéncia ·


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans