Observatori

Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Història dels observatoris astronòmics.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.

Erro al crear miniatura:

L'Observatori de la Esfinge en el cim d'una montanya en els Alps suïssos a 3.571 m.

Un observatori és un centre des del qual s'investiguen, analisen i registren objectes, events i situacions de caràcter natural, astronòmic o social. Els primers observatoris varen ser creats per a observar fenomens astronòmics o atmosfèrics, pero en les últimes décades han sorgit múltiples institucions dedicades a diverses àrees socials que han adoptat el nom d'observatoris. Els observatoris astronòmics s'instalen en llocs que posseïxquen un clima, o les condicions apropiades per a l'observació. Les disciplines que fan us d'observatoris són múltiples; és el cas de l'astronomia, climatologia, geologia, meteorologia i vulcanologia

Història

L'observatori més antic que es coneix és la torre o zigurat de Bel, en Babilonia, en el que els astrònoms caldeos varen fer les seues principals observacions. És dubtós que els grecs tingueren un observatori en Aleixandria, pero és cert que els varen construir els àraps, els chinencs i els mongoles. Va ser célebre el de Bagdad, emplaçat en els mateixos jardins del Califa.

Sobre l'Europa medieval, Sevilla com a centre astronòmic, en figures de la talla de Jābir ibn Aflah, (latinizado com Geber), si ben no és correcte, com s'ha sostingut en ocasions que la torre de la Giralda anara utilisada com a observatori. En una época posterior, el landgrave d'Hesse-Cassel Guillermo IV va ordenar construir un observatori en 1561, i Tycho Brahe va alçar en 1576 el famós Uranienburgo en l'illa de Vine, en l'estret de Øresund, entre Selandia (l'illa danesa a on està Copenhague) i Escania.

Erro al crear miniatura:

Dome de l'Observatori Astronòmic Cruz del Sur. Brandsen - Argentina

Erro al crear miniatura:

Observatori Austral Félix Aguilar, abandonat, en la província de Santa Creu (Argentina)

Històricament, els primitius observatoris varen dispondre de pedres alineades en alguns fenomens astronòmics, com és el cas de Stonehenge, pero les primeres observacions sistematisades varen tindre que esperar al desenroll d'instruments capaços de medir ànguls en certa precisió, com els sextants. Els moderns observatoris astronòmics contenen enormes telescopis (en espills de varis metros de diàmetro) i ordenadors per al processament de les senyes obtingudes. Eixemples d'observatoris d'esta classe són el Mauna Kea en Hawái, l'Observatori del Roque dels Chicons i l'Observatori del Teide en les Illes Canàries, el del Cerro Tolo i el del Cerro Pachón en Chile. En Espanya l'Observatori de Calar Alt, l'Observatori Astronòmic Nacional i l'Observatori de l'Armada de Sant Fernando (Càdis) conten entre els més coneguts i actius, alguns d'ells dedicats també a la divulgació i ensenyança de l'astronomia. Durant el XIX els observatoris es varen convertir en un símbol de prestigi dels naixents estats. Al començament de la década dels anys 1940, es varen escomençar a construir radiotelescopios per a detectar i estudiar radiofuentes en l'Univers. El radiotelescopio més gran del món es troba en Puerto Rico; es tracta del Radiotelescopio d'Arecibo. El major centre de Radiotelescopios està en Chajnantor, Chile.

En les últimes bestreta científiques ha segut possible enviar telescopis i instruments d'observació celest fora del planeta Terra, com el telescopi espacial Hubble. Aixina mateix, existixen observatoris portàtils realisats en fibra de vidre que poden ser fàcilment instalats per a l'us d'aficionats o chicotetes institucions.

Classificació dels Observatoris Astronòmics

En base en l'espai

Són aquells instruments que, en general, s'ubiquen en l'espai exterior (en llocs apartats de les ciutats i a grans altituts) per a observar els fenomens en l'univers. Un telescopi espacial o observatori espacial és un telescopi en l'espai exterior utilisat per a observar objectes astronòmics. Sugerit per Lyman Spitzer en 1946, els primers telescopis operatius varen ser el «Observatori Astronòmic Orbital» nortamericà, OAO-2 llançat en 1968, i el Orión «Telescopi ultravioleta Orión 1» soviètic a bordo de l'estació espacial Salyut 1 en 1971. Els telescopis espacials eviten el filtrat i la distorsió (centelleo) de la radiació electromagnètica que observen, i eviten la contaminació lumínica en la que es troben els observatoris terrestres. Es dividixen en dos tipos: Satèlits que cartografían tot el cel (estudi astronòmic), i satèlits que se centren en objectes astronòmics seleccionats o en parts del cel i més allà. Els telescopis espacials són distints dels Satèlits d'image de la Terra, que apunten cap a la Terra per a imàgens de satèlit, aplicades per a anàlisis del temps, espionage i atres tipos de recopilació d'informació.

El Telescopi espacial Hubble en òrbita terrestre.

Els observatoris espacials són telescopis o atres instruments que es troben en l'espai exterior, molts en òrbita al voltant de la Terra. Els telescopis espacials poden utilisar-se per a observar objectes astronòmics en llongituts d'ona de l'espectre electromagnètic que no poden penetrar l'atmòsfera terrestre i que, per tant, són impossibles d'observar en telescopis terrestres. L'atmòsfera de la Terra és opaca a la radiació ultravioleta, rajos X i rajos gamma i és parcialment opaca a la radiació infrarroja, per lo que les observacions en estes porcions de l'espectre electromagnètic es realisen millor des d'un lloc situat per damunt de l'atmòsfera del nostre planeta. Una atra ventaja dels telescopis espacials és que, en estar situats per damunt de l'atmòsfera terrestre, les seues imàgens estan lliures dels efectes de les turbulències atmosfèriques que afecten a les observacions des de terra. Com a resultat, la resolució angular de telescopis espacials com el Telescopi Espacial Hubble sol ser molt menor que la d'un telescopi terrestre en una obertura similar. No obstant, totes estes ventages tenen un preu. Els telescopis espacials són molt més cars de construir que els terrestres. Per la seua ubicació, els telescopis espacials també són extremadament difícils de mantindre. El telescopi espacial Hubble ha pogut ser mantingut pel transbordador espacial, mentres que molts atres telescopis espacials no poden ser mantinguts en absolut.

En base en l'aire

Es tracta de globos o avions que contenen telescopis astronòmics, ademés solen treballar en l'espectre infrarrojo. El descobriment de la radiació infrarroja s'atribuïx a William Herschel. Els observatoris espacials són telescopis o atres instruments situats en l'espai exterior, molts d'ells en òrbita al voltant de la Terra. Els telescopis espacials poden utilisar-se per a observar objectes astronòmics en llongituts d'ona de l'espectre electromagnètic que no poden penetrar l'atmòsfera terrestre i que, per tant, són impossibles d'observar en telescopis terrestres. L'atmòsfera de la Terra és opaca a la radiació ultravioleta, rajos X i rajos gamma i és parcialment opaca a la radiació infrarroja, per lo que les observacions en estes porcions de l'espectre electromagnètic es realisen millor des d'un lloc situat per damunt de l'atmòsfera del nostre planeta. Una atra ventaja dels telescopis espacials és que, en estar situats per damunt de l'atmòsfera terrestre, les seues imàgens estan lliures dels efectes de les turbulències atmosfèriques que afecten a les observacions des de terra. Com a resultat, la resolució angular de telescopis espacials com el Telescopi Espacial Hubble sol ser molt menor que la d'un telescopi terrestre en una obertura similar. No obstant, totes estes ventages tenen un preu. Els telescopis espacials són molt més cars de construir que els terrestres. Per la seua ubicació, els telescopis espacials també són extremadament difícils de mantindre. El Telescopi Espacial Hubble va poder ser mantingut pel Transbordadors Espacials mentres que molts atres telescopis espacials no poden ser mantinguts en absolut.

En base en el sol

Erro al crear miniatura:

Observatori d'Haleakala, situat a 3036 m (9961 ft) d'altitut en Maui, Hawái

Aquells observatoris construïts al nivell del sol, i tenen una història llarga que es remonta a les antigues civilisacions. Es reconeixen per la seua frontera caracterisada per unes cúpules que s'òbrin per a deixar passar als telescopis entre el seu recalat. Els observatoris terrestres, situats en la superfície de la Terra, s'utilisen per a realisar observacions en les porcions de radi i llum visible del espectre electromagnètic. La majoria dels telescopis òptics s'estagen dins d'una cúpula o estructura similar, per a protegir els delicats instruments dels elements. Les cúpules dels telescopis tenen una rendija o una atra obertura en el sostre que pot obrir-se durant l'observació i tancar-se quan el telescopi no està en us. En la majoria dels casos, tota la part superior de la cúpula del telescopi es pot girar per a permetre que l'instrument observe diferents seccions del cel nocturn. Els radiotelescopios no solen tindre cúpules. En el cas dels telescopis òptics, la majoria dels observatoris terrestres estan situats llunt dels grans núcleus de població, per a evitar els efectes de la contaminació lumínica. Les ubicacions ideals per als observatoris moderns són els llocs que tenen cels obscurs, un gran percentage de nits rebujades a l'any, aire sec i estan a gran altura. A grans altures, l'atmòsfera terrestre és més prima, per lo que es minimisen els efectes de la turbulència atmosfèrica i es conseguix una millor "observació" astronòmica. Els llocs que complixen els criteris anteriors per als observatoris moderns inclouen el suroest d'Estats Units, Hawái, Illes Canàries, els Vages, i altes montanyes de Mèxic com Serra Negra. Entre els principals observatoris òptics es troben Mauna Kea Observatory i Kitt Peak National Observatory en Estats Units, Observatori del Roque dels Chicons en Espanya, i Observatori Paranal i Observatori Interamericano de Cerro Tolo en Chile. Un estudi d'investigació específic realisat en 2009 mostra que la millor ubicació possible per a un observatori terrestre en la Terra és Cresta A - un lloc en la part central de l'Antàrtida Oriental. Esta ubicació proporciona els menors destorbament atmosfèrics i la millor visibilitat.

En base en el mig subterràneu

Com el seu nom sugerix, són colocats baix de la superfície terrestre. Un observatori vulcanològic és una institució que porta a terme la vigilància d'un volcà, aixina com l'investigació en la finalitat de comprendre els possibles impactes del vulcanisme actiu. Entre els més coneguts es troben l'Observatori Vulcanològic d'Hawái i l'Observatori Vesubiano. Existixen observatoris volcànics mòvils en l'USGS VDAP (Volcano Disaster Assistance Program), per a ser desplegats baix demanda. Cada observatori volcànic té assignada una àrea de responsabilitat geogràfica en la que l'observatori s'encarrega de difondre previsions d'activitat, analisar possibles amenaces d'activitat volcànica i cooperar en les comunitats en la preparació d'erupció volcànica.

El telescopi en els observatoris

L'us del telescopi com a ferramenta per a observar el cel nocturn es remonta fins a Galeo qui va usar un rudimentari telescopi fet de cartó i unes quantes lents per a observar la Lluna, no obstant, el telescopi ha anat evolucionant i adquirint una història i una identitat que passa desapercebuda per la gran majoria. El telescopi va escomençar com un objecte de disseny molt simple, per a despuix convertir-se en la ferramenta que coneixem actualment, a la parell de Galeo estaria l'astrònom i matemàtic alemà Johannes Kepler qui es va encarregar de millorar el disseny de Galeo. Encara que les millores de Kepler varen ser significatives, el telescopi seguia tenint moltes desventages en prou situacions, ademés d'açò estava el problema de l'aberració cromàtica, mateixa que Isaac Newton considerava fonamental de solucionar, dedicant temps a l'investigació de la solució, no obstant, Newton no solament no va ser capaç d'eliminar dita aberració sino que inclús va aplegar a afirmar davant la Real Societat que era impossible desfer-se d'ella.

Observatori astronòmic d'Estrasburc.

Després d'açò botem a grans canvis implementats a dita ferramenta, alguns telescopis eren més llarcs, uns atres més amples, en una o més lents de diferents tipos, uns més grans que uns atres, i segons pareix açò va ser lo que va permanéixer constant a partir de llavors, puix cada volta es tornaven més grans, degut la relació que existix entre el tamany de la lent i la cantitat i llum que pots captar en ella, açò a la seua volta, va dur en si els seus propis inconvenients, en ser més grans eren més costosos de fabricar, es duya més temps elaborant-vos i clar, eren pràcticament inmovibles. A pesar de tot açò les millores varen seguir aplegant, ara un telescopi no solament era un artefacte per a mirar i maravillarse en els cossos celests sino que ara també era una ferramenta de medició.

Vore també

• Observatori de mijos
• Observatori de preus
• Observatori meteorològic
• Observatori vulcanològic
• Observatori Aragonés de la Societat de l'Informació
• Astrònom
• Anex:Còdics d'observatoris astronòmics
• Observatori espacial
• Història dels observatoris astronòmics.
• Observatori Macfarlane

Bibliografia

• Aubin, David; Charlotte Bigg, and H. Otto Sibum, eds. The Heavens on Earth: Observatories and Astronomy in Nineteenth-Century Science and Culture (Duke University Press; 2010) 384 pages; Topics include astronomy as military science in Sweden, the Pulkovo Observatory in the Russia of Czar Nicholas I, and physics and the astronomical community in clapix 19th-century America.
• Brunier, Serge, et al. Great Observatories of the World (2005)
• Dick, Steven. cambridge. org/gb/knowledge/isbn/item5708676/? site_locale=en_GB Sky and Ocean Joined: The O. S. Naval Observatory 1830–2000 (2003)
• Gressot Julien and Jeanneret Romain, « Determining the right clave, or the establishment of a culture of astronomical precision at Neuchâtel Observatory in the mid-19th century », Journal for the History of Astronomy, 53(1), 2022, 27–48, https://doi. org/10.1177/00218286211068572
• Leverington, David. Observatories and Telescopes of Modern Claves - Ground-Based Optical and Ràdio Astronomy Facilities since 1945. Cambridge University Press, Cambridge 2016, ISBN 9780521899932.
• McCray, W. Patrick. Giant Telescopes: Astronomical Ambition and the Promise of Technology (2004); focuses on the Gemini Observatory.
• Sage, Leslie, and Gail Aschenbrenner. A Visitor's Guide to the Kitt Peak Observatories (2004)

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Observatori en el Viccionari. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Observatori.