Opacitat

Archiu:Opacity Translucency Transparency.svg

Opacitat

Archiu:Atmosfaerisk spredning.png

Transmitancia de la atmòsfera terrestre.

Un material presenta opacitat quan no deixa passar llum en proporció apreciable. És una propietat òptica de la matèria, que té diversos graus i propietats. Es diu, en canvi, que un material és traslúcido quan deixa passar la llum, pero de manera que les formes es fan irreconeixibles, i que és transparent quan deixa passar fàcilment la llum. Atres categories de l'apariència visual que es relacionen en la percepció de la reflexió i transmissió regular o difusa de la llum, han segut organisades baix el concepte de cesía en un sistema d'ordenament en tres variables, que inclouen l'opacitat, la transparència i la traslucidez entre els aspectes involucrats.

Generalment, es diu que un material és opac quan bloqueja el pas de la llum visible. Per a aplicacions tècniques, s'estudia la transparència o opacitat a la radiació infrarroja, a la llum ultravioleta, als rajos X, als rajos gamma, i en cada una d'elles es caracterisa la seua funció d'opacitat.

La funció d'opacitat generalment involucra tant la freqüència de la llum que interacciona en l'objecte, com la temperatura de dit objecte. És important recalcar que existixen diferents funcions d'opacitat per a diferents objectes i per a diferents condicions físiques. Matemàticament, la funció d'opacitat es representa en ${\kappa }_{\nu }(T)$, i implícitament cada funció du en si el mecanisme físic que es vol estudiar.

Segons la mecànica quàntica, un material serà opac a certa llongitut d'ona quan en el seu esquema de nivelles d'energia hi haja alguna diferència d'energia que corresponga en eixa llongitut d'ona. Aixina, els metals són opacs (i reflectixen la llum) perque les seues bandes d'energia són tan amples que qualsevol color del espectre visible pot ser absorbit i reemitido.