Observatori Macfarlane
El Observatori Macfarlane va ser creat en l'Universitat de Glasgow en 1757. Va ser el primer observatori universitari construït en Gran Bretanya.
Història
L'Observatori va rebre el nom d'Alexander MacFarlane, un comerciant i propietari d'esclaus en Kingston, Jamaica, que va llegar els instruments del seu observatori personal a l'Universitat a la seua mort en 1755.[1][2] Macfarlane es va graduar en un mestrage en l'universitat en 1728.
Va emigrar a Jamaica en 1735. Més tart va ser juge assistent i membre de l'Assamblea Llegislativa de Jamaica.[3] Macfarlane va comprar els instruments astronòmics de Colin Campbell despuix de 1742.[1]
Els instruments varen aplegar a Glasgow en un estat deteriorat, i la seua idoneïtat per al montage estava en dubte ans que es feren càrrec d'ells James Watt en 1756. Watt es va formar en Londres i a la seua tornada a Glasgow va treballar com a constructor d'instruments per a l'universitat. Se li va encarregar la reparació dels instruments i se li varen pagar 5 lliures pels seus servicis.[4][3]
La donació va ser oportuna tant per a Watt com per a l'Universitat. Com escriu Marshall
La primera pedra de l'observatori es va colocar en 1757. Estava situat entre Gallowgate i Duke Street.[2] En 1760 Alexander Wilson es va instalar com a professor d'astronomia pràctica. El seu interés per les taques solars va convertir a l'Observatori en un dels primers contribuents a la física solar, ya que Wilson va descriure la superfície del Sol. En observar la variació de l'esgambi de la penombra d'una taca solar prop del llim, va aplegar a la conclusió de que les taques solars eren depressió en la fotosfera generalment esfèrica. El fenomen es denomina efecte Wilson per a reconéixer les seues primeres observacions.
En el XVIII, la posició social d'un observatori era major que ara: com escriu Dava Sobel, "...La filosofia fundacional del Real Observatori, com la de l'Observatori de París abans, considerava l'astronomia com un mig per a alcançar un fi. Totes les estreles lluntanes devien ser catalogades, per a traçar el rumbo dels navegants sobre els oceans de la terra".[6]
Un observatori representava un lloc de certea de temps i lloc, un lloc per a ajustar un cronómetro marí per al seu us en la mar a on es trobava la llongitut pel método de les distàncies llunars. L'establiment de l'Observatori Macfarlane en 1757 va ser anterior a l'aparició en 1767 de L'Almanac Nàutic basat en el Meridiano zero en el Real Observatori de Greenwich.
Llegat
Un retrat i una nota biogràfica sobre Alexander Macfarlane apareixen en el lloc web de l'Universitat.[7]
En setembre de 2018, l'Universitat va publicar un informe titulat "Slavery, Abolition and The University of Glasgow" (Esclavitut, Abolició i l'Universitat de Glasgow) en els seus esforços cap a un "programa de justícia reparadora". En ell es resenyen les donacions significatives rebudes per l'Universitat de persones que varen obtindre riquea de l'esclavitut, lo que inclou un reconeiximent del valor i el capital intelectual dels instruments donados per Alexander Macfarlane.[8][9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 DJ Bryden (1970) "The Jamaican Observatories of Colin Campbell and Alexander Macfarlane", Notes and Records of the Royal Society of London 24:261-272
- ↑ 2,0 2,1 «Universitat de Glasgow :: Història :: Biografia d'Alexander Macfarlane». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Universitat de Glasgow :: Història :: Observatori Macfarlane 1760».
- ↑ H. W. Dickinson (2010) [1936] James Watt: Craftsman and Engineer, pàgina 24, Cambridge University Press ISBN 9781108012232
- ↑ Thomas H. Marshall (1925), James Watt Capítul 3: "Mathematical Instrument Maker" «history.rochester.edu/steam/marshall/chapter3.html Copia archivada»., de l'Universitat de Rochester Departament de Història
- ↑ Dava Sobel (1995) Llongitut: La verdadera història d'un geni solitari que va resoldre el major problema científic del seu temps, Walker Publishing ISBN 0-8027-1312-2
- ↑ Universitat de Glasgow Biografia d'Alexander Macfarlane
- ↑ «Universitat de Glasgow :: Història :: Biografia d'Alexander Macfarlane». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2020. Consultat el 10 de febrer de 2020.
- ↑ Mullen, S. «L'esclavitut, l'abolició i l'Universitat de Glasgow». Consultat el 10 de febrer de 2020.
Enllaços externs
Glasgow Astrophysics Group The University Observatories.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio Macfarlane» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.