Estret de Øresund

El estret de Øresund —o simplement Sund, com es coneix tradicionalment en espanyol;^[1] Øresund en danés, Öresund en suec— separa la illa danesa de Selandia de la província sueca de Escania. Des de l'any 2000, el pont de Øresund conecta abdós països per carretera i ferrocarril. cal dir que, estrictament, «estret de Øresund» és una expressió redundante ya que sund significa precisament «estret».

Geografia

Øresund és un dels tres estrets danesos que conecten el mar Bàltica en el mar del Nort (a través dels trams Kattegat i Skagerrak) i és una de les vies marines més utilisades del món. En el Øresund es troba l'illa Vine (pertanyent a Suècia), aixina com les illes Amager i Saltholm i les illes artificials Peberholm, Middelgrundsfortet^{[nota 1]} i Flakfortet (totes pertanyents a Dinamarca).

El pont de Øresund (Øresundsbron o Öresundsbron) va ser inaugurat oficialment l'1 de juliol de 2000 per la Reina Margarita II de Dinamarca i el rei Carlos XVI Gustavo de Suècia. Esta construcció creua l'estret unint les dos ciutats més grans que es troben en la regió: Copenhague (Dinamarca) i Malmö (Suècia). Unides pel Öresundsbron, que és administrat per abdós països, abdós ciutats formen la Regió de Øresund.

cal senyalar que l'enllaç sobre Öresund ("Öresundsförbindelsen", comunament denominat un «pont», Öresundsbron) és en realitat una combinació de «pont i túnel». El pont pròpiament dit deixa Malmö, s'estén sobre les aigües sueques, aplega a una illa artificial en el mig de l'estret (Peberholm) i se sumergix com un túnel baix les aigües daneses, per a reaparéixer prop de Copenhague.

La conexió més curta en ferry sobre Øresund es troba més al nort entre Helsingør (Dinamarca) i Helsingborg (Suècia).

Etimologia

La paraula germànica sund té la mateixa raïl que el verp sondern, «separar». En idioma suec, qualsevol estret es diu sund. En Noruega, centenars d'angosts estrets que separen les illes i fiorts o la combinació de parts exteriors de fiorts es denominen sund. Una atra explicació deriva sund de l'antic verp sunt, «nadar». D'esta forma un sund seria un estret que pot ser travessat a nade.

També s'ha usat la denominació per a nomenar alguns fiorts i baïes en Amèrica del Nort —com el de Prince William Sound— i en Nova Zelanda i el sentit europeu de la paraula s'ha perdut.

Sobre Øre, podria haver perdut una N inicial i haver segut originalment Noresund, en el significat de «estret del nort», en alemà medieval.

Història

El control polític de Øresund ha segut un assunt important en l'història de la regió, i va ser disputat moltes voltes a lo llarc de l'història entre Dinamarca, Suècia i entitats com la Lliga Hanseática. En la major part de la Edat Mija i Moderna, Dinamarca va mantindre el control polític de Øresund per mig dels forts costers de Kronborg en Elsinor, en el costat oest, i, fins a 1658, de Kärnan^{[nota 2]} en Helsingborg, en el costat este. L'estret té tan sol 4 quilómetros d'ample en el lloc a on estan ubicats abdós forts.

No obstant, donat el seu paper com el pas del Bàltic al mar del Nort que donava a l'antic mercat de Escania, tenia gran importància estratègica, sobretot per a la Lliga Hanseática durant el seu apogeu (sigles XIV-XV). Despuix de la recuperació del control del Bàltic per Valdemar IV de Dinamarca en la primera guerra danesa-hanseática, la Confederació de Colónia^{[nota 3]} va reprendre el seu destacat domini del Bàltic en el seu guerra de represàlia de finals de la década de 1360, que incloïa la sumissió de Copenhague al principi de la Campanya, i de Helsingborg despuix d'una série de durs seges que varen concloure en les conversacions de pau. Encara que administrativamente l'estret seguia en mans daneses (com també l'illa de Selandia, inclosa Copenhague), el mercat de Escania, els forts estratègics en el llitoral oest de la península escandinava i els passos marítims en el Bàltic varen quedar baix domini hanseático, pràcticament fins a la fundació de la Unió de Kalmar (cap a finals del sigle).

A partir de el XIX existien plans per a unir les vores de l'estret de Øresund per mig d'un túnel ferroviari entre Helsingborg i Elsinor. En els anys 1960 Ruben Rausing, fundador del consorci envasador d'aliments Tetra Pak, va tindre inclús l'idea de secar esta via de navegació per a construir la ciutat de Orestadt en la zona. La crisis del petròleu va terminar definitivament en eixa audaç idea.

Peage de l'estret

Artícul principal → Peages del Sund.

En 1426 el rei Erico de Pomerania va introduir el cobro d'un peage per l'us de l'estret (Øresundstolden en danés). Tots els barcos estrangers que creuaven per l'estret devien detindre's en Elsinor i pagar el peage a la Corona Danesa (independentment de si la càrrega tenia orige o destí en Dinamarca o no). Refusar-se a pagar no era una alternativa possible, puix, si un barco es negava a detindre's, ho afonaven els canons ubicats en Elsinor i Helsinborg. Allò va donar lloc a un nou conflicte armat en la Lliga Hanseática que terminaria en la firma de l'armistici de 1435, en el que les ciutats hanseáticas quedaven exentes del pagament del peage. En 1567 el peage va ser substituït per un impost sobre la càrrega del barco, canvi que va generar el triple d'ingressos. Per a evitar que els barcos simplement usaren una atra ruta, l'impost també es cobrava en els atres dos estrets danesos: el Gran Belt i el Menut Belt.

El peage de l'estret es va mantindre com la font d'ingrés més important de la Corona Danesa durant varis sigles. Gràcies a açò, els reis danesos eren relativament independents de l'aristocràcia. A partir de 1645 els barcos suecs varen ser eximits del pagament. Després del traspàs a Suècia de les possessions daneses en la península escandinava en 1658, el control del pagament del peage va perdre l'eficiència que tenia abans.

La Convenció de Copenhague de 1857^[2] va abolir el peage i va convertir els estrets danesos en aigües internacionals de lliure us per a tot barco militar i comercial. La convenció va abolir l'impost de pas per estrets i tots els estrets danesos es varen convertir en vies navegables internacionals lliures per a tota la navegació comercial. Les seues disposicions varen ser reafirmades posteriorment per l'artícul 282 del Tractat de Versalles, adquirint caràcter vinculant per a les seues parts. Si be la Convenció no comprén els bucs de guerra, els bucs militars també tenien llibertat per a travessar els estrets, regulats per la norma internacional general de pas inocent per estrets internacionals i la Real Ordenança de 1976.^[3]

En l'actualitat es troba en Elsinor la Skibsklarerergaarden, lliteralment "La Casa del Guardacostas", una casa museu històrica i un edifici protegit. Un guardacostas s'encarregava dels tràmits en l'Aduana del Öresund per a la recaptació de l'Impost de pas de Dinamarca de tots els barcos que transitaven pel Öresund. L'Impost de pas va ser una de les fonts d'ingressos més importants de Dinamarca, aixina com una de les principals causes de la prosperitat local en Elsinor. La planta baixa de l'edifici alberga una tenda de suministraments navals en l'interior de tenda més antic que es conserva en Dinamarca. L'edifici també es coneix com Rasmussens Gård.

Pont de Ǿresund

Artícul principal → Pont de Øresund.

El pont de Øresund és un llarc pont que conecta la capital danesa de Copenhague en la ciutat sueca de Malmö. El pont conta en dos llínees de tren i sis carrils per a vehículs. Per a la seua construcció es va crear la illa artificial de Peberholm, a on el pont chafa una porció de terra ferma i es convertix en túnel. Va ser inaugurat el 2 de juliol de 2000.

Per carretera, a velocitat normal, el trayecte de Copenhague a Malmö dura aproximadament de 15 a 20 minuts. La freqüència dels trens Malmö-Copenhague és de cada 20 minuts, que creuen el Øresund en 25 minuts.

El pont de Øresund permet l'unió per carretera i ferrocarril de Suècia i Finlàndia en el restant dels països de la Unió Europea i, per tant, té un gran impacte.

Illes

Selandia, la gran illa en la que està la ciutat de Copenhague.
Amager, a on es troba el aeroport de Copenhague-Kastrup.
Saltholm; illa utilisada per a albergar malalts de la pesta negra i del còlera, més tarde sent una fortalea per a defendre Copenhague.
Peberholm, arribada del pont de Öresund.
Vine, pertanyent a Suècia.

Aspectes culturals

Una de les obres dramàtiques cims de la lliteratura universal, Hamlet de William Shakespeare, succeïx en el Castell de Kronborg en Elsinor a la vora d'este Estret.

Futur metro de Øresund

El Metro de Öresund^[4] és una proposta de conexió de metro entre les ciutats de Copenhague (Dinamarca) i Malmö (Suècia).^[5] Complementaria la llínea existent de tren normal del Öresund.

En setembre de 2011, els governs locals de Copenhague i Malmö varen anunciar la seua solicitut de finançació de l'Unió Europea per a estudiar una possible llínea de metro baix el Öresund fins al barri de l'Estació Central de Malmö, que oferiria viages més ràpits i capacitat adicional a la de l'actual Pont de Öresund.^[6] L'estudi, per al que l'UE va otorgar finançació en decembre de l'any següent,^[7] considerarà tant una llançadora senzilla entre les dos estacions com una llínea contínua integrada en les rets de transport local a abdós costats, i es preveu un temps de viage d'aproximadament 20 minuts entre els dos centres urbans.^[8] L'estudi va finalisar en abril de 2021.^[9]^[10]

En maig de 2018 es va anunciar la creació de l'Eixecutiu del Metro de Øresund, format per representants de les dos ciutats, indústria i investigadors, per a explorar la proposta d'unir Copenhague i Malmö a través d'un sistema de metro sense conductor, en un temps de viage d'uns 20 minuts en comparació als 35 minuts en tren.^[11] S'esperen llimitacions de capacitat en els servicis ferroviaris de la llínea Øresund una volta que es complete el Enllaç fix de Fehmarn, i la proposta de metro de 4.000 millons d'euros aliviaria este coll de botella.

Vore també

Notes

↑ «Vademécum - Bossa de noms propis - Dinamarca». Parlament Europeu. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2006. Consultat el 20 de novembre de 2015.
↑ «Treaty between Great Britain, France, Hanover, Mecklenburg-Schwerin, Oldenburg, Netherlands, Prussia, Russia, Sweden and Norway, and the House Towns on the one part, and Denmark, on the other part, for the Redemption of the Sound dues- signed at Copenhagen, March 14, 1857» (en anglés). British and foreign state papers v.47 (1856-1857). Consultat el 22 de marso de 2025.
↑ Law of the Siga Institute (1983). The Law of the Siga in the 1980s. University of Virginia: Law of the Siga Institute. pp. 600–619.
↑ https://oresundsmetro.com/en/about-the-oresund-metro
↑ «Denmark – Sweden cross-border metro project moves forward».
↑ Mikael Anjou. «Sundsmetro blir fråga för EU» (en swedish). Sydsvenskan.
↑ Ole Rothenborg. T-bana till Danmark i sikte [Metro to Denmark in sight] (in (Swedish)).
↑ Malmö stad. «Förstudie om Öresundsmetron påbörjas» (en swedish).
↑ «Rapporter Öresundsmetrons 4 faser».
↑ Study: The Øresund Metron – combined results from preliminary studies in four phases
↑ «Copenhagen and Malmo want to build the 'first international metro in the world'».

Referències

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oresund.
Pàgina oficial del Pont de Øresund [1] archivat en Wayback Machine.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Estrecho de Øresund» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

[1] «Vademécum - Bossa de noms propis - Dinamarca». Parlament Europeu. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2006. Consultat el 20 de novembre de 2015.

[5] «Treaty between Great Britain, France, Hanover, Mecklenburg-Schwerin, Oldenburg, Netherlands, Prussia, Russia, Sweden and Norway, and the House Towns on the one part, and Denmark, on the other part, for the Redemption of the Sound dues- signed at Copenhagen, March 14, 1857» (en anglés). British and foreign state papers v.47 (1856-1857). Consultat el 22 de marso de 2025.

[6] Law of the Siga Institute (1983). The Law of the Siga in the 1980s. University of Virginia: Law of the Siga Institute. pp. 600–619.

[7] ttps://oresundsmetro.com/en/about-the-oresund-metro

[8] «Denmark – Sweden cross-border metro project moves forward».

[9] Mikael Anjou. «Sundsmetro blir fråga för EU» (en swedish). Sydsvenskan.

[10] Ole Rothenborg. T-bana till Danmark i sikte [Metro to Denmark in sight] (in (Swedish)).

[11] Malmö stad. «Förstudie om Öresundsmetron påbörjas» (en swedish).

[12] «Rapporter Öresundsmetrons 4 faser».

[13] Study: The Øresund Metron – combined results from preliminary studies in four phases

[14] «Copenhagen and Malmo want to build the 'first international metro in the world'».

[1]

[nota 1]

[nota 2]

[nota 3]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]