Madrassa

Madrassa o madrassa[1] (àrap مَدْرَسَة; en plural, àrap مَدَارِس) és el nom que es dona en la cultura àrap a qualsevol tipo d'escola, siga religiosa o secular. L'us específic en Occident es referix per lo general a una escola religiosa islàmica.[2]
En un context arquitectònic i històric, el terme es referix generalment a un tipo particular d'institució en el món musulmà històric que ensenyava principalment la llei islàmica i jurisprudència (fiqh), aixina com atres matèries en ocasions. L'orige d'este tipo d'institucions s'atribuïx a Nizam al-Mulk, un visir del Seljuks en el XI, responsable de la construcció de la primera ret de madrases oficials en Iran, Mesopotamia i Jorasán. A partir d'ahí, la construcció de madrases es va estendre per gran part del món musulmà durant els sigles següents, adoptant a sovint models similars de disseny arquitectònic.[3][4]
Les madrases es varen convertir en les institucions més longeves de l'Imperi otomà, puix varen escomençar a funcionar en 1330 i ho varen fer durant casi 600 anys en tres continents. En elles es formaven meges, ingeniers, advocats i funcionaris religiosos, entre atres membres de l'èlit gobernant i política. Les madrases eren una institució educativa específica, en finançació i plans d'estudi propis, a diferència de les escoles palatines Enderun a les que assistien els alumnes de Devşanar-me.[5]
Definició i usos del terme
Etimologia
La paraula ar|ALA|madrassah deriva de la raïl semítica triconsonántica د-ر-س D-R-S 'deprendre, estudiar', usant el wazn (forma morfològica o plantilla) مفعل(ة); ar|ALA|mafʻal(ah), que significa "lloc a on es fa alguna cosa". Aixina, ar|ALA|madrassah significa lliteralment "lloc a on es deprén i s'estudia" o "lloc d'estudi".[6][7][3] La paraula també està present com préstam, en el mateix significat general, en moltes llengües d'influència àrap, com: hindi-urdu, kashmiri, punjabi, sindhi, bengalí, pastún, baluchi, persa, turc, azerí, kurdo, indonesi, somalí i bosnio. [8][9]
En àrap mádrasa [مَدْرَسة] significa escola. En idioma àrap , la paraula مدرسة té el mateix significat que escola en espanyol, aplicant-se indistintament a institucions públiques, privades, primàries, secundàries, musulmanes o seculars. El francés ha adoptat este terme en forma de "medersa", que igualment significa "escola". En canvi, en molts països musulmans a on l'àrap no és l'idioma vernàcul, mádrassa (generalment en el seu doble) significa "acadèmia religiosa" islàmica. l'anglés ha adoptat este terme, igualment en el significat de "acadèmia religiosa". En Àsia meridional les escoles primàries islàmiques es diuen maktab [مَكْتَبُ], que en àrap significa "oficina".[10] El terme mádrasa existix també en vàries llengües d'influència àrap com l'urdu, hindi, persa, turc, kurdo, indonesi, malai i bosnio.
No obstant, mádrasa en espanyol referix a una universitat o escola de postgrau islàmica, encara que en forma creixent s'ha estés el seu us aproximant-se a l'accepció de l'idioma original, incloent la seua aplicació als edificis a on funcionen o han funcionat escoles. La paraula per a "universitat" en àrap és جَامِعَة (iāel meu'a).
Madrassa corànica
La típica escola religiosa islàmica oferix usualment dos tipos de cursos: el «Hafiz» i l'Ulema. L'ensenyança hafiz consistix en la memorisació del Corà, i hafiz és coherentment el títul que rep qui ha conseguit memorisar tot el llibre sagrat.
L'ensenyança ulema comprén els coneiximents seculars, incloent llengua, tafsir,[11] sharia,[12] hadith,[13] llògica i història islàmica. D'acort en la demanda, en algunes madrases es dicten ademés cursos alvançats de llengua estrangera, especialment anglés, aixina com ciències i història mundial.
Assistixen persones de totes les edats, moltes d'elles estudiant per a iman. El diplomar de ulema, per eixemple, requerix aproximadament dotze anys d'estudi. Un número important d'huffāz o memorizadores del Corà[14] sorgix de les madrases.
Les madrases recorden en alguns aspectes als internats escolars, a on els alumnes prenen classes permanents i viuen en dormitoris. Una de les seues importants funcions és admetre òrfens i chiquets pobres a fi de proporcionar-los educació. En varis països islàmics admeten dònes, si be solen estudiar en forma separada. Existixen varis casos de madrases femenines.
En Suràfrica les madrases eixerciten un paper important, ya que brinden instrucció religiosa als chiquets musulmans que assistixen a escoles públiques o privades seculars. No obstant, un número creixent de chiquets assistixen a escoles islàmiques privades que combinen l'ensenyança religiosa i secular. Entre els musulmans d'orige indi, les madrases brinden ademés educació en urdu, si ben encara és poc usual.
Vore també
Referències
- ↑ «madrassa» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-17.
- ↑ Shaikh Azizur Rahman (2013) Madrassas in Índia attract Hindu students aljazeera.com
- ↑ 3,0 3,1 (2009) «Madrassa», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, Oxford University Press.
- ↑ Abaza, Mono; Kéchichian, Joseph A. (2009). «Madrassah», The Oxford Encyclopedia of the Islamic World, Oxford University Press.
- ↑ Aktan, Sümer (2018). Estudis curriculares en Turquia:Una perspectiva històrica, Estats Units: Palgrave Macmillan US, pp. 46, 76, 77.
- ↑ «madrassah | Orige i significat de madrassah» (en es). Diccionari Etimològic en Llínea. Archivat des de l'original, el 2020-08-13. Consultat el 2020-08-13.
- ↑ «TenguGo». www.tengugo.com. Archivat des de l'original, el 31 d'octubre de 2020. Consultat el 2020-08-13.
- ↑ «Madarasaa». WordAnywhere. Archivat des de l'original, el 2007-09-27. Consultat el 2007-06-23.
- ↑ Hassim, E. (2020). «Madrassa», Enciclopèdia Internacional de la Societat Civil, Springer.
- ↑ Mallet, Victor (30 d'octubre de 2015). «Madrassas: behind closed doors» (en anglés). Financial Times. Consultat el 28 de decembre de 2019.
- ↑ tafsir: interpretació corànica
- ↑ Sharia: llei islàmica.
- ↑ Hadith: dits i fets rellevants de la vida de Mahoma.
- ↑ Huffaz: plural de hafiz
Bibliografia
- Lucien Golvin; La madrassa médiévale: Architecture musulmane, (francés), Ed.Edisud, 1995, 333 pg, ISBN 978-2-85744-818-1
- Akhtarul Wasey; Madrasses in Índia: Trying to Be Relevant , (anglés), 2006, Document digital, Congressional Research Service (CRS) Reports and Issue Briefs (Report)
- Horst Friedrich Rolly;Die Modernisierung Von Madrasses (Koranschulen) in Indien, (alemà), Peter Lang Publishing, 2002, 244 pg, ISBN 978-3-631-39613-1
- Muhammadullah Khalili Qasmi; Madrassa Education; Its Strength and Weakness, (anglés), Ed. Markazul Ma'arif Education and Research, 2005, ISBN 81-7827-113-3
- Nicole Grandin, Marc Griboreau; Madrassa: La transmissió du savoir dans li monde musulmà, (francés), Ed.Arguments, 1997, ISBN 978-2-909109-18-3
- Robert W. Hefner, Muhammad Qasim Zaman; Schooling Islam: Modern Muslim Education, (anglés), Universitat de Princeton
- Este artícul conté una traducció derivada de «Madrasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.