Llengua romanç africana
La romanç africana o afrorromance[1] és una llengua romanç extinta o una varietat de protorromance que es va parlar en la província romana d'Àfrica i tal volta atres províncies propenques, durant el periodo romà i els primers temps del Imperi bizantí fins a l'anexió pel califato Omeya en el 696.[2]
Es coneix molt poc sobre esta llengua, ya els texts romans procedents d'Àfrica i les inscripcions oficials estaven escrites exclusivament en llatí clàssic, encara que existixen evidències indirectes de que una romanç africana que havia evolucionat a partir del llatí vulgar coloquial parlat en la regió, posteriorment esta romanç hauria segut abandonat en favor de l'àrap despuix de l'expansió musulmana pel nort d'Àfrica.
Història
Púnicos i romans
La província romana d'Àfrica va ser organisada en el 146 a. C. despuix de la conquista de Cartago durant l'III guerra púnica. La ciutat de Cartago va ser arrasada despuix de la guerra i va ser reconstruïda baix la dictadura de Juliol César com una colónia romana. En temps del Imperi romà, la província va aplegar a ser pròspera i a estar molt poblada, aplegant a ser la segona ciutat més gran de l'imperi en població llatina. El llatí, no obstant, s'usava predominantment en els assentaments urbans de la costa, mentres que el púnico-cartaginés es va continuar usant en l'interior i les regions rurals fins a al mediats del V És provable que en certes àrees existira un contacte llingüístic entre les llengües bereberes i el llatí vernàcul.
Vàndals i bizantino
A finals del periodo imperial, Àfrica va ser ocupada pels vàndals, tribu germànica que va governar la regió prop d'un sigle, entre el 429 d. C. i el 534 d. C., quan la província va ser reconquistada per l'emperador bizantí Justiniano I. Els canvis que va deure sofrir el llatí parlat en la regió són mal coneguts, el llatí lliterari no obstant, va ser mantingut com a estàndar, com s'aprecia en la poesia de l'escritor Corippus.
Invasió aràbiga
El destí final de la romanç africana despuix de la conquista aràbiga del 696 d. C. és difícil de determinar, ya que es presumix que este va anar ràpidament desplaçat pel àrap com a llengua administrativa. Possiblement es va seguir usant durant algun temps, per part de la població de la mateixa manera que el romanç andalusí va seguir sent usat en al-Ándalus, pels cristians de la regió. El temps transcorregut des dels primers assentaments romans fan presupondre que la romanç africana tenia característiques pròpies, com les que s'havien desenrollat en atres regions. És possible que en temps de la conquista aràbiga, el llatí ya haguera escomençat a ser desplaçat per varietats bereberes o inclús, en menor mida pel idioma vàndal entre alguns membres de l'èlit.
En qualsevol cas, l'evidència mostra que va existir una comunitat de bereberes latinizados en diferents llocs d'Àfrica nort-occidental, que parlaven alguna forma de llatí i practicaven el cristianisme a lo manco fins a l'any 1000.
Que traduït seria...:
De fet, els normandos de Sicília en conquistar el regne d'Àfrica en el XII varen rebre l'ajuda de poblacions cristianes supervivents en Tunis i alguns historiadors com Vermondo Brugnatelli argumenten que eixos cristians encara parlaven una llengua romanç (de manera similar a com els mossàraps cristians de l'Espanya aràbiga havien mantingut la seua varietat romanç fins a eixa época). La romanç africana va poder haver seguit sent usat a lo manco fins a l'arribada dels àraps de Banu Hilal i inclús fins a inicis del XIV, d'acort en Merrills i atres autors.[4]
Que traduït seria...:
Encara en el XII el geógrafo magrebí Muhammad al-Idrisi en descriure Gafsa en el sur de Tunis, va senyalar que "els seus habitants estan bereberizados, i la major part parla la llengua llatina africana (al-latini al-afriqi)."[5]
Llengües relacionades
Muhammad al-Idrisi proporciona una informació important en escriure sobre Cerdenya en el seu llibre Recreació del deseante en el seu relat de ciutats, regions, països, illes, pobles i terres lejas, a on diu que
Agustín d'Hipona també afirma que
I açò concorda en l'evolució de les vocals llatines en l'idioma sardo a on manté els timbres de totes les vocals i senzillament deixa un costat la cantitat, ademés de monoptongar tots els diptongos llatins. Ademés hi ha testimonis anteriors similars sobre el parla d'alguns romans d'orige africà, que afirmen que no distinguien les vocals llargues de les breus.
Característiques
No es té molt testimoni de la romanç africana, pero les seues característiques llingüístiques permet establir una relació llingüística en el sardo, per lo que podria ser classificat com a llengua romanç insular com a est. De fet, alguns llingüistes, com el filòlec Heinrich Lausberg, varen propondre classificar al sardo com l'únic representant viu de les lengues romançes insulars, que una volta també comprenia a la romanç africana, aixina com l'antic cors parlat abans de la toscanisació de l'illa. Algunes característiques llingüístiques que s'han trobat de la romanç africana:[2]
- La falta de palatalisació davant -CE, -CI, -GE, -GI, com el sardo i en alguns casos el dálmata. (Ej; CICER > ikiker, AGER > igher).
- Sonorisació o pèrdua de les oclusives sordes intervocàliques com el sardo i una característica de les lengues romançes occidentals. (Ej; PECCATUM > abekadu, FRATER > frader, CASTRUM > gasru).
- Us del plural -s com en el sardo i una característica de les lengues romançes occidentals. (Ej; "birtus" > virtuts, "boluntas" > voluntats).
- Sonorisació de les oclusives sordes inicials, igual que en sardo quan li precedix un artícul. (Ej; PUSILLUS > busil, CASTRUM > gasru).
- Betacisme de -v, una traça compartida en el sardo i les llengües iberorromances. (Ej; VIRTUS > birtu, VOLUNTATE > bolunta).
- Degeminación, igual que el sardo i les lengues romançes occidentals (Ej; PECCATUM > abekadu, VACCA > baka).
- També compartia en el sardo un vocalisme tancat que no distinguix les vocals llatines breus de les llargues. En eixe aspecte dels timbres es considera que el sardo és la llengua romanç actual més conservadora ya que el restant de lengues romançes varen alterar els seus timbres d'acort a la cantitat vocàlica, i només el sardo va retindre en tots els casos el timbre original.
| Llatí clàssic | Ī | Ĭ | Ē | Œ | Ĕ | Æ | Ā | Ă | Ŏ | AU | Ō | Ŭ | Ū | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| romanç insular | i | i | a |
colspan=3 style="font-size:larger;"| o |
o | ||||||||||
Açò proporciona una visió per a les lengues romançes occidentals el territori de les quals també s'estendria cap a Àfrica del Nort.
Ademés, el llingüiste italià Vermondo Brugnatelli ha identificat algunes paraules bereberes, relacionades, en assunts religiosos principalment, com a préstams del llatí. Per eixemple en ghadamés es diu äng'alus 'entitat espiritual', òbviament un préstam del llatí angelus 'àngel'. En tamazight es diu ta-ṛumi-t 'dòna europea' (clarament la raïl rum- deriva del llatí rōmāna)
Vore també
Referències
- ↑ Posner, Rebecca; Green, John N. (1993). google. com/books? id=8GZfAAAAMAAJ Bilingualism and Linguistic Conflict in romanç (en en), Mouton de Gruyter, p. 467. ISBN 978-3-11-011724-0.
- ↑ 2,0 2,1 Romanische Sprachwissenschaft
- ↑ 3,0 3,1 orthodoxengland. org. uk/maghreb. htm The last Christians of North-west Africa
- ↑ google. co. uk/books? id=xdnrTM_d1GkC&printsec=frontcover&dq=Vandals&hl=en&ei=uKjUS-OzCeihOOOSoY4O&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Vandal, Romans and Berbers. p.94
- ↑ blogspot. com/2007/07/berberised-afro-latin-speakers-in-gafsa. html Gafsa and the African neolatin language
- ↑ Original text: أجناس الروم وهم أهل نجدة وحزم لا يفارقون السلاح. وأهل جزيرة سرادنية في الأصل روم أفارقة متبربرون ومتوحشون من
- ↑ Contu Giuseppe, Sardinia in Arabic sources, Annali della Facoltà vaig donar Lingue i Letterature Straniere dell'Università vaig donar Sassari, Vol. 3 (2003 pubbl. 2005), p. 287-297. ISSN 1828-5384. , http://eprints. uniss. it/1055/
- ↑ "Afrae aures de correptione vocalium vel production senar iudicant". De doctrina christiana, Lib. IV, C.10
Bibliografia
- Vermondo Brugnatelli, "brugnatelli. net/vermondo/articoli/Trieste. html I prestiti latini in berbero: un bilancio", in: M. Lamberti, L. Tonelli (eds.), Afroasiatica Tergestina. Papers from the 9th Italian Meeting of Afro-Asiatic (Hamito-Semitic) Linguistics, Trieste, April 23–24, 1998, Padova, Unipress, 1999, pp. 325–332
- Franco Fanciullo, "Un capitolo della Romania submersa: il llatí africà", in: D. Kremer (ed.), Actes du XVIIIi Congrès International de Linguistique et de Philologie Romane - Universitè de Trèves (Trier) 1986, prenga I, Tübingen, Niemeyer, 1992,162-187 pp.
- Tadeusz Lewicki, "Unix langue romane oubliée de l'Afrique du Nord. Observations d'un arabisant", Rocznik Orient. XVII (1958), pp. 415–480
- Hugo Schuchardt, Die romanischen Lehnwörter im Berberischen, Wien 1918 (82 pp.)
- Francisco Marcos Marín, Domini i llengües en el Mediterràneu Occidental fins als inicis de l'espanyol, Valéncia 2023 (278 pgs.)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua romance africana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.