Llímits dels oceans
Els llímits dels oceans delimiten les aigües oceàniques de la Terra. La definició i el número d'oceans poden variar segons els criteris adoptats.

Encara que en general es descriuen com varis oceans separats, les aigües oceàniques del món constituïxen un cos global i interconectado d'aigua salada, a voltes denominat oceà mundial o oceà global.[1][2] Este concepte d'una massa d'aigua contínua en un intercanvi relativament lliure entre les seues parts és de fonamental importància per a l'oceanografia.
Les principals divisions oceàniques estan definides en part pels continents, varis archipèlecs i atres criteris. Les principals divisions (en orde descendent d'àrea) són: oceà Pacífic, oceà Atlàntic, oceà Índic, oceà Austral o Antàrtic i oceà Àrtic.
Geològicament, un oceà és un àrea de corfa oceànica coberta per aigua. La corfa oceànica és la capa prima de basalt volcànic solidificado que cobrix el mant de la Terra. La corfa continental és més grossa pero menys densa. Des d'esta perspectiva, la Terra té tres oceans: l'oceà Mundial, la mar Caspio i la mar Negra. Els dos últims varen ser formats per la colisió de Cimmeria en Laurasia. El mar Mediterrànea és a voltes un oceà discret, perque el moviment de les plaques tectòniques ha trencat repetidament la seua conexió en l'oceà Mundial a través del estret de Gibraltar. La mar Negra està conectat al Mediterràneu a través del Bósforo, pero el Bósforo és un canal natural tallat per mig de la roca continental fa uns 7000 anys, en lloc d'un tros de llit marí oceànic com l'estret de Gibraltar.
A pesar dels seus noms, alguns "mars" sense llitoral més chicotets no estan conectats en l'oceà Mundial, com la mar Caspio (que no obstant, geològicament, en sí mateixa és un oceà de ple dret) i numerosos llac salats com la mar de Aral.
Una completa jerarquia que mostra qué mars pertanyen a quins oceans, segons l'Organisació Hidrogràfica Internacional (OHI) i per a tot el planeta, està disponible en el lloc web European Marine Gazetteer.[3] Cal tindre en conte que hi ha moltes definicions diferents de les mars del món i cap autoritat única.
Oceà Àrtic
l'oceà Àrtic cobrix gran part de l'Àrtic i banya el nort d'Amèrica del Nort, Europa i Àsia. A voltes es considera una mar o estuari de l'Atlàntic.[5][6]
L'Organisació Hidrogràfica Internacional (OHI) definix els llímits de l'oceà Àrtic (excloent les mars que conté) de la següent manera:[7]
- Entre Groenlàndia i Spitzbergen Occidental: El llímit nort del mar de Groenlàndia [Una llínea que unix el punt més al nort de Spitzbergen (Svalbard) al punt més al nort de Groenlàndia].
- Entre West Spitzbergen i North East Land: el paralel 80° N.
- Des de veta Leigh Smith fins a cap Kohlsaat: El llímit nort del mar de Barents [definit com: «veta Leigh Smith per mig de les illes Bolshoy Ostrov (Great Island) (Storøya), Gilles (Kvitøya) i Victoria. Per la veta Mary Harmsworth (extrem suroest de la Terra d'Alexandra) a lo llarc de les costes del nort de la Terra de Francisco José tan llunt com a veta Kohlsaat (81°14' N, 65°10' I)»].
- Des del cap Kohlsaat fins al veta Molotov: El llímit nort del mar de Kara [definit com: «Cap Kohlsaat fins a veta Molotov (81°16' N, 93°43' I) (nort de Severnaya Zemlya en l'illa de Komsomolets)»].
- Des del cap Molotov fins a l'extrem nort de l'illa Kotelni: el llímit nort del mar de Laptev [definit com: «Una llínea que unix veta Molotov en l'extrem nort de l'illa Kotelni (76°10' N, 138°50' I)»].
- Des de l'extrem nort de l'illa Kotelni fins al punt nort de l'illa Wrangel: El llímit nort del mar de Siberia Oriental [definit com: «Una llínea des del punt més al nort de l'illa Wrangel (179°30' O) fins al costat nort de les illes De Long (incloses les illes Henrietta i Jeannette) i l'illa Bennett, des d'allí fins a l'extrem nort de l'illa Kotelni»].
- Des del punt nort de l'illa Wrangel fins a Point Barrow: El llímit nort del mar de Chuckchi [definit com: «Una llínea des de Point Barrow, Alaska (71°20' N, 156°20' O) fins al punt més al nort de l'illa de Wrangel (179°30' O)»].
- Des de Point Barrow fins a Cape Land's End en Illa Prince Patrick: El llímit nort del mar de Beaufort [definit com: «Una llínea des de Point Barrow, Alaska, fins a Lands End, Illa Prince Patrick (76°16' N, 124°08' O)», per mig de la costa noroest d'illa Prince Patrick fins a veta Leopold M'Clintock, des d'allí fins a veta Murray (illa Brook) i per la costa noroest fins al punt més al nort. D'allí a veta Mackay (Illa Broden); per mig de la costa noroest de l'illa Broden fins al cap Malloch, fins al cap Isachsen (illa Ellef Ringnes); al punt noroest de l'illa Meighen a veta Stallworthy (Illa Axel Heiberg) a veta Colgate, l'extrem oest de l'illa Ellesmere; per mig de la costa nort de l'illa de Ellesmere fins a cap Columbia, d'allí una llínea fins al cap Morris Jesup (Groenlàndia).
Cal tindre en conte que estes definicions exclouen qualsevol cos d'aigua marginal que estiga definit per separat per la OHI (com la mar de Kara i la mar de Siberia Oriental), encara que generalment es consideren part de l'oceà Àrtic.
Oceà Atlàntic
l'oceà Atlàntic separa a les Américas d'Europa i Àfrica. Pot ser subdividido encara més pel equador en porcions nort i sur.
Atlàntic Nort
La tercera edició dels Llímits dels oceans i mars de l'Organisació Hidrogràfica Internacional (OHI) definix els llímits de l'oceà Atlàntic Nort (excloent les mars que conté) de la següent manera:[7]
- Per l'oest:
- Els llímits orientals del mar Carib [definits com: «Des del punt Sant Diego (Puerto Rico) cap al nort a lo llarc del seu meridià (65°39' O) fins a la llínea de les 100 braces, des d'allí cap a l'est i cap al sur, de tal manera que totes les illes, bancs i aigües estretes de les Antilles Menors estan incloses en la mar Carib fins a Galera Point (extrem norest de l'illa de Trinitat). Des de Galera Point per mig de Trinitat fins a Galeota Point (extrem surest) i des d'allí fins a Baixa Point (9°32′ N, 61°0' O) en Veneçuela»].
- El llímit surest del golf de Mèxic des de la costa nort de Cuba fins a Key West [definit com: «Una llínea que unix cap Catoche (21°37' N, 87°04' O) en el veta Santa Antonio en Cuba, a través d'esta illa al meridià 83°Oest i al nort a lo llarc d'este meridià a la latitut del punt Sur de Dry Tortugues (24°35' N), a lo llarc d'este paralel cap a l'Est fins al Rebecca Shoal (82°35' O) des d'allí a través dels bancs d'arena i els Cayos de Florida al continent en l'extrem est de la baïa de Florida»].
- El llímit suroest de la baïa de Fundy [definit com: «Una llínea que corre cap al noroest des de veta St. Mary (44°05' N) en Nova Escòcia, per mig de Machias Seal Island (67°06' O) i en Little River Head (44°39' N) en l'estat de Maine»].
- Els llímits surest i norest del golf de Sant Lorenzo [definits com: «Una llínea des del cap Canse (45°20' N, 61°0' O) fins a Ret Point (45°35' N, 60°45' O) en l'Illa del Cap Bretón, a través d'esta illa fins a veta Bretón i cap a Pointe Blanche (46°45' N, 56°11' O) en l'illa de St. Pierre, i des d'allí fins al punt suroest de l'illa Morgan (46°51′ N, 55°49' O)» i «Una llínea que va des del cap Bauld (punt nort de l'illa Kirpon, 51°40′ N, 55°25′ O) cap a l'extrem oriental de l'Illa Belle i cap a l'h
- Pel nort:
- El llímit sur del estret de Davis des de la costa de Labrador fins a Groenlàndia [definit com: «El paralel 60°Nort entre Groenlàndia i Labrador»].
- El llímit suroest del mar de Groenlàndia [definit com: «Una llínea que unix Straumness (extrem noroest d'Islàndia) al cap Nansen (68°15' N, 29°30' O) en Groenlàndia»].
- El mar de Noruega des de Groenlàndia fins a les Illes Shetland [definit com: «Des d'un punt en la costa oest de Noruega en latitut 61°Nort a lo llarc d'este paralel a la llongitut 0°53' Oest, des d'allí una llínea fins a l'extrem NE de Fuglö (62°21' N, 6°15' O) i cap a l'extrem est de Gerpir (65°05' N, 13°30' O) en Islàndia»].
- Per l'est:
- El llímit noroest del mar del Nort [definit com: «De Dunnet Head (3°22' O) en Escòcia a Tor Ness (58°47' N) en l'illa d'Hui, des d'allí a Kame of Hui (58°55' N) a Breck Ness en Mainland (58°58' N) a través d'esta illa a costa Head (3°14' O) i Inga Ness (59°17' N) en Westray per mig de Westray, a Bow Head, a Mull Head (Punt nort de Papa Westray) i cap a Seal Skerry (punt nort de North Ronaldsay) i des d'allí fins a Horse Island (punt sur de les Illes Shetland)»].
- Els llímits Nort i Oest de les mars interiors de la costa oest d'Escòcia [definits com: «Una llínea que corre des de Bloody Foreland (55°10' N, 8°17' O) en Irlanda al punt oest de Tory Island, d'allí a Barra Head, el punt suroest de les Hébridas, des d'allí a través d'estes illes, de tal manera que les costes occidentals de les illes principals s'adherixquen a l'oceà Atlàntic i totes les aigües estretes de la mar Interior, fins al Butt of Lewis (North Point), i d'allí a veta Wrath (58°37' N) en Escòcia»].
- El llímit Sur del mar d'Irlanda [definit com: «Una llínea que unix St. David's Head (51°54′ N, 5°19' O) i Carnsore Point (52°10' N, 6°22' O)»].
- El llímit occidental del canal de Bristol [definit com: «una llínea que unix Hartland Point (51°01' N, 4°32' O) i St. Govan's Head (51°36' N, 4°55' O)»].
- El llímit occidental del canal de la Mancha [definit com: «Una llínea que unix Isle Vierge (48°38'23" N, 4°34'13" O) i Land's End (50°04' N, 5°43' O)»].
- El llímit occidental del golf de Viscaya [definit com: «Una llínea que unix veta Ortegal (43°46' N, 7°52' O) i Penmarch Point (47°48' N, 4°22' O)»].
- El llímit occidental del mar Mediterrànea [definit com: «Una llínea que unix les extremitats de cap Trafalgar (Espanya) i veta Spartel (Marroc)»].
- Pel sur: l'equador, des de la costa de Brasil fins al llímit suroest del golf de Guinea [definit com: «Una llínea que corre en sentit surest des del cap Palmes en Llibèria fins al cap López (0°38' S, 8°42' I)»].
Atlàntic Sur
La 3.ª edició de Llímits d'Oceans i Mars de l'Organisació Hidrogràfica Internacional (OHI) definix els llímits de l'oceà Atlàntic Sur (excloent les mars que conté) de la següent manera:[7]
- Pel suroest: El meridià del Cap d'Hornos, Chile (67°16′ O) des de Terra del Fòc fins al continent Antàrtic; una llínea des de cap Vérgens (52°21′ S, 68°21′ O) fins al veta Esperit Sant en l'illa Gran de Terra del Fòc, l'entrada oriental al estret de Magallanes.
- Per l'oest: El llímit del Riu de la Plata [definit com: «Una llínea que unix Punta de l'Est, Uruguay (34°58.5' S, 54°57.5' O) i cap Santa Antonio, Argentina (36°18' S, 56°46' O)»].
- Pel nort: El llímit sur de l'oceà Atlàntic nort.
- Pel noreste: El llímit del golf de Guinea [definit com: «Una llínea que corre en sentit surest des del cap Palmes en Llibèria fins al cap López (0°38' S, 8°42' I)»].
- Pel surest: Des del cap de les Agulles a lo llarc del meridià 20°Est fins al continent antàrtic.
- Pel sur: El continent antàrtic.
Cal tindre en conte que estes definicions exclouen qualsevol cos d'aigua marginal que es definixca per separat per la OHI (com el golf de Viscaya i el golf de Guinea), encara que generalment es consideren part de l'oceà Atlàntic.
En el seu borrador de 2002, la OHI va redefinir l'oceà Atlàntic, movent el seu llímit sur al 60°S, en les aigües al sur d'eixa llínea identificades com l'oceà Austral. Esta nova definició encara no s'ha ratificat (i ademés, Austràlia va formular una reserva en 2003).[9] Si ben el nom "oceà Austral" s'usa en freqüència, algunes autoritats geogràfiques, com la National Geographic Society (en la 10.ª edició del seu atles mundial) generalment mostren que els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic continuen cap a l'Antàrtida. Si s'aprova la definició de 2002, esta es publicarà en la 4.ª. Edició de Llímits dels oceans i mars, i tornarà a instituir el "oceà Austral" de la 2.ª edició, omés en la 3.ª.
Referències
- ↑ «Ocean» (en anglés). Answers.com. Answers Corporation (2011). Archivat des de l'original, el 26 de giner de 2011. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «Distribution of land and water on the planet» (en anglés). Archivat des de l'original, el 31 de maig de 2008. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «European Marine Gazetteer browser» (en anglés). MarBEF Data System. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «Arctic Ocean» (en anglés). The World Factbook. Washington: CIA. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «The Ocean» (en anglés). Marinebio. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ Allen Ostenso, Ned. «Arctic Ocean» (en anglés). Encyclopaedia Britannica. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Limits of oceans and sigues» (en anglés). Mónaco: Organisació Hidrogràfica Internacional (1953). Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «Atlantic Ocean» (en anglés). The World Factbook. Washington: CIA. Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ «Canberra all at siga over position of Southern Ocean» (en anglés). The Age (22 de decembre de 2003). Consultat el 27 de decembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Límites de los océanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.