Lippia dulcis
Lippia dulcis és una espècie de planta medicinal herbàcea pertanyent a la família de les verbenàcees. És originària del sur de Mèxic, el Carib (Cuba, L'Espanyola, i Puerto Rico), Centroamérica, Colòmbia, i Veneçuela.[1]
Descripció
És una herba erecta o a voltes postrada sobre el sol, que alcança un tamany de 40 a 60 cm d'altura. Té els fulls en la part central més ampla, es veuen arrugades i són aromàtiques. Els agrupamientos de les flors blanques es troben en l'unió del brot en els fulls. Els fruts estan tancats en un càliç persistent.
Distribució
És nativa dels següents països: Belize, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Puerto Rico, República Dominicana i Veneçuela.[2] #Present en climes càlit i semicálido des del nivell de la mar fins als 1800 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Habita en terrenys de cultiu abandonats, també associada a boscs tropicals subperennifolio i perennifolio.
Medicina popular
La tós és el principal padecimiento para el que s'ampra esta planta en els estats de Morelos, Oaxaca, Pobla i Veracruz. També s'indica en problemes d'abort, còlic estomacal, diarrea, dolor d'estòmec i fredor. Per a tirar cucs es recomana prendre l'infusió feta en els fulls i beguda en dejunes. El full, hervir junt en governadora (Brickellia cavanillesii), i endulzada en piloncillo i chocolate s'usa com emenagoga. Es beu tres dies seguits en dejunes, descansant un i tornant-la a usar atres tres dies. Mòlta en sal es coloca en la part interior, només una volta, quan es té dolor de molga. En decocció i martafallada es posa sobre els grans bucals.
També és útil en el tractament de grans en la pell denominat mesquins.[3][4]
Història
En el XVI, Francisco Hernández de Toledo referix, ”és dolça, acre i de temperament calent, per lo que mesclat en cóltotl i tlatlaolton és molt eficaç per a dissipar les #flatulència”.
Maximino Martínez, en el XX senyala els usos següents: ”ahoguío, anticatarral, antipirético, tusígeno, aperitiu, emenagogo, emoliente, pectoral, ronquera i com a tònic muscular.
Principis actius
Les parts aérees de l'herba dolça contenen un oli essencial en el qual s'han identificat els monoterpenos borneol, delta-cadineno, alcamfor, 6-metil-hep-5-en-2-ona, limoneno, linalool, mirceno, alfa i beta-pineno. alfa-terpineol i terpinoleno; i els sesquiterpenos, beta-cariofileno, alfa-copaeno i hernandulcin, este últim compost, també es va detectar en fulls i flors.
Taxonomia
L'espècie va ser descrita inicialment com Phyla scaberrima per Harold Norman Moldenke i publicat en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 41(1046/1058): 64, en 1936,[5] sent esta, descrita inicialment com Zappania scaberrima per Antoine-Laurent de Jussieu i tant validat com publicat per Christiaan Hendrik Persoon en Synopsis Plantarum 2: 140, en 1806, considerat tant com un sinònim com el basónimo d'esta;[6] i ulteriorment seria descrita com Lippia dulcis per Ludolf Christian Treviranus en Nova Acta Physico-medica Academiae Caesareae Leopoldino-Carolinae Naturae Curiosorum Exhibentia Ephemerides sive Observationes Històries et Experimenta 13(1): 187–188, en 1826.[7]
Etimologia
Vore: Lippia
dulcis: epítet llatí que significa "dolç".[8]
Noms comuns
- corozus del país, herba dolça, hierbabuena dolça, orégano gros, orozus, yerbabuena dolç.[3]
- orozuz de Cuba, #regalícia de Cuba.[9]
Referències
- ↑ «Phyla dulcis (Trevir.) Moldenke». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Consultat el 22 de giner de 2010.
- ↑ «Lippia dulcis Trevir» (en anglés). Plants of the World Online, Kewscience. Consultat el 22 de decembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Phyla scaberrima Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ Vandaveer, C. What is the Aztec sweet herb? killerplants.com.
- ↑ «Phyla scaberrima» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2012-11-04.
- ↑ «Zappania scaberrima» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-11-05.
- ↑ «Lippia dulcis» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-11-05.
- ↑ «divaricatissimus - durior» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2023-11-15.
- ↑ Colmeiro, Miguel (1871). [1], Madrit, Espanya: Imprenta de Gabriel Alhambra, p. 136, 162.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lippia dulcis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.