L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Maximino Martínez

Maximino Martínez i Martínez (Sant Miguel Regla, Hidalgo, 30 de maig de 1888 - 2 de juny de 1964) va ser un botànic mexicà. Es va destacar per la seua investigació en pins, romerillos i encinos, per la seua àrdua llabor etnobotánica centrada en les plantes útils del país. Aixina mateix va ser una figura clau en la promoció i el desenroll de la botànica en Mèxic.[1][2][3][4]

Biografia

Als 3 anys, va quedar orfe del seu pare, i va ser criat per la seua mare en la ciutat de Pachuca. Va ser bachiller i també Mestre Normal, en 1913. En la Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic es va graduar com a llicenciat en ciències biològiques.[2]

Va estar a càrrec del Herbario Nacional de Mèxic i de la Secció de Botànica del Museu d'Història Natural de 1914 a 1929.[3][5]

Va ser comissionat per la Secretaria Nacional d'Educació Pública per a estudiar les flors d'Europa, de China i de Japó.[2]

En 1941, va ser un dels fundadors de la Societat Botànica de Mèxic, de la qual va anar president i, posteriorment, secretari perpetu, ademés de que va ser editor per llarcs anys del Bolletí.[1][4]

Va ser professor universitari en la Escola Nacional d'Agricultura (hui Universitat Autònoma Chapingo); en el seu honor, el Pinetum de dita institució du el seu nom. També va ser professor en la Escola Nacional Forestal i en la Escola Nacional de Ciències Biològiques del Institut Politècnic Nacional, a on va fundar el seu herbario en 1943.[3]


Treballs destacats

Publique aproximadament 100 treballs científics,[2] a on destaca ellibre "Les Plantes Medicinals de Mèxic", publicat en 1933, recopila i classifica informació sobre la flora nacional, i que s'utilisa en la medicina nacional, integra els noms científics i vulgars, descripcions botàniques i els usos que estes tenen.[6]

Un atre dels seus treballs sobreixents és ellibre "Catàlec de noms vulgars i científics de plantes Mexicanes" en el qual no solament inclou els noms científics i vulgars de les plantes, sino també la seua utilitat i l'estat en el que se'ls dona tal us. [7]

Entre el seu treball en la taxonomia, el professor Maximino va descriure un gènero, Balmea, 19 espècies, 17 varietats i 11 formes de plantes. També és notable el treball realisat de "Les Pináceas Mexicanes",[8]un clàssic en l'estudi dels boscs templats del país.[2]

Honors

En 1959, li va ser otorgat el grau de Doctor Honoris causa, per la Universitat Llatinoamericana de la Havana, Cuba.[2]

Eponimia

L'espècie de pi endèmica del sur de la Serra Mare Occidental (Durango i Zacatecas) du en el seu honor el nom científic binomial de Pinus maximartinezii Rzed. 1964.[9]També el Pinus maximinoi H. I. Moore (1966)[10]i

Martínez

Existix un carrer en el nom Biòlec Maximino Martínez, en la colónia Sant Salvador Xochimanca, en la Ciutat de Mèxic.[11]


Recentment es va crear una base de senyes en llínea que du el nom maximinom. org/web/ Maximino, en honor al destacat botànic. Esta base de senyes té informació sobre les plantes útils en Mèxic; i fins al conta en informació obtinguda dels eixemplars del herbario ib. unam. mx/ib/coleccions-biologiques/herbario-nacional/ MEXU[12] de la UNAM.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 semanticscholar. org/0ef2/5e9107eeffda29799664fe5f8fab01aa6086.pdf «Cronologia dels principals acontenyiments històrics de la Societat Botànica de Mèxic».Botanical Sciences.doi:10.17129/botsci.1185.Consultat el 02-07-2026.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «ibiologia. unam. mx/gela/p-3. html GELA». www. ibiologia. unam. mx. Consultat el 2026-07-02.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «biodiversidad. gob. mx/biodiversidad/curiosos/maximino-martinez-y-martinez Maximino Martínez» (en és). Biodiversitat Mexicana. Consultat el 2026-07-03.
  4. ↑ 4,0 4,1 botanicalsciences. com. mx/index. php/botanicalSciences/artícul/view/1096/789 «Maximino Martínez (1888-1964)».Botanical Sciences.doi:10.17129/botsci.1096.Consultat el 03-07-2026.
  5. ↑ uanl. mx/index. php/p/artícul/view/58/52 «Maximino Martínez i Martínez».Planta 3(5).Consultat el 03-07-2026.
  6. ↑ Martínez (1933). ujat. mx/Publication/Details/4334 , Mèxic: Edicions Botes, pp. 630. ISBN 6087872043.
  7. ↑ Martínez (1979). cicy. mx/sitios/sib/doctoelectronico/214.pdf Catàlec de noms vulgars i científics de les plantes mexicanes, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, pp. 1247. ISBN 9681600118.
  8. ↑ Martínez (1963). , Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 399.
  9. ↑ Ciència (Mèxic) 23: 17. 1964 (IK)
  10. ↑ «ipni. org/n/299079-2 Pinus maximinoi | International Plant Names Index». www. ipni. org. Consultat el 2026-07-03.
  11. ↑ «google. com/maps/search/calle+Bi%C3%B3logo+Maximino+Mart%C3%ADnez/19.4610834,-99.1764687,889m/data=!3m1!1e3? entry=ttu&g_ep=EgoyMDI2MDYyOS4wIKXMDSoASAFQAw== Google Maps». Google Maps. Consultat el 2026-07-03.
  12. ↑ «maximinom. org/web/ Maximino - Base de senyes de plantes útils de Mèxic». www. maximinom. org. Consultat el 2026-07-02.

Enllaços externs

  •   Wikispecies té un artícul sobre Maximino Martínez.
  • [enllaç trencat] Per María del Consol Cuevas Cardona i Carmen López Ramírez en Història Mexicana LVIII (3) 2009


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maximino_Martínez&oldid=1296710»