Pinus maximinoi

Pinus maximinoi (Pinus maximinoi)

Pinus maximinoi és una espècie de pi de la família Pinaceae, comunament conegut com a pi canis o ocote. És natiu d'El Salvador, Nicaragua, Guatemala, Hondures, i Mèxic a on creix a una altitut entre 600 i 2400 m s. n. m. Pot alcançar una llongitut de 20-35 m.

Descripció

Pinus maximinoi pot alcançar una altura de 20 a 35 metros, en un diàmetro de tronc de fins a 100 cm i un tronc que sol ser recte. Els arbres vells tenen branques horisontals que formen una corona densa i redonejada. Els arbres jóvens tenen una corona oberta, de forma piramidal. La corfa és de color gris-marró en els arbres vells. En arbres jóvens la corfa és plana i té un color gris marró. Les branques són llargues, primes i flexibles, a sovint una miqueta pendular. Les agulles, que creixen en unitats de cinc, són molt primes i llargues, en una llongitut de 15 a 28 cm.

Usos

La fusta és prou blana i suau, pero ferma. La albura és de color groc pàlit, el duramen llaugerament més obscur. S'utilisa com a fusta de construcció; i a nivell local s'utilisa com a llenya, aixina com per a la construcció de cases.

Taxonomia

Pinus maximinoi va ser descrita per Harold Emery Moore i publicat en Baileya 14(1): 8. 1966.

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.

maximinoi: epítet otorgat en honor del botànic mexicà Maximino Martínez (1888–1964)

Sinonímia

• Pinus douglasiana var. maximinoi (H.I.Moore) Chiula
• Pinus escandoniana Roezl
• Pinus hoseriana Roezl
• Pinus pseudostrobus var. tenuifolia Shaw
• Pinus tenuifolia Benth.
• Pinus tzompoliana Roezl

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
3. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
4. Hazlett, D. L. 1979. A first report on the vegetation of Celaque. Ceiba 23(2): 114–128.
5. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
6. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.
7. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
8. Styles, B. T. & C. I. Hughes. 1983. Studies of variation in Central American Pines III. Notes on the taxonomy and nomenclature of the pines and related gymnosperms in Hondures and adjacent Latin American Republics. Brenesia 21: 269–291.