Anar al contingut

Kurultai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Entronisació d'un kan mongol en la seua esposa (khatun). Ilustració de dos pàgines del Jami al-Tawarij per Rashid-al-Din Hamadani, XIV.

Un kurultái o qurultai era un consell polític i militar dels antics caps i kans dels pobles túrquicos i mongoles.

Una definició concisa de kurultai la dona l'ilkán Ahmed Tekuder en una carta al sultà egipcíac Sayf al-Din Qalawun: "Hem convocat un kurultai, és dir, una assamblea en la que s'exponen les opinions de tots els germans, fills, emirs importants, comandants militars i vassalls" (per emirs s'entén ací als cortesanos i dignataris estatals).

Etimologia

[editar | editar còdic]

Segons el diccionari túrquico antic-rus (en rus: Древнетюркский словарь), la menció més antiga registrada de la raïl "Qur" es troba en el Dīwān Lughāt al-Turk (XI), a on s'utilisava com a verp en el significat de "reunir, reunir en formació, construir".[1] La raïl i la paraula "kurultai" s'utilisen actualment en numeroses llengües túrquicas.[nota 1]

Segons una atra hipòtesis, la raïl del terme prové del verp hipotètic protomongólico **kura-, **kurija- "reunir, juntar",[2] d'a on prové khural "reunió, assamblea" en les llengües mongólicas. D'esta mateixa raïl sorgix la paraula en mongol хурим khurim "festa", que originalment es referia a grans reunions festives en la estepa, pero que ara s'utilisa principalment en el sentit de "boda".

El terme "kurultai" apareix registrat per primera volta en la Història secreta dels mongoles.[nota 2]

En el món mongol

[editar | editar còdic]
Coronació d'Ogodei, en Gengis Khan en el centre. Ilustració de Rashid-al-Din Hamadani, XIV.

Segons la Yassa, és dir, el còdic llegal de Gengis Khan, el gran kurultai, que afectava a tot l'Imperi mongol, tenia una gran importància. En ell es realisaven els nomenaments importants i es decidien qüestions polítiques, grans campanyes militars, guerres i tractats de pau. D'acort en les tradicions, els líders de les tribus mongolas tenien dret a participar en el gran kurultai.

Elecció del kan

[editar | editar còdic]

Tots els grans kanes del Imperi mongol eren elegits formalment en un gran kurultai; els kanes dels estats mongoles subordinats, com l'Horda d'Or, eren elegits per un kurultai regional similar i en el que es discutien generalment qüestions estatals quotidianes. Estos kurultai menors i menys importants se celebraven baix el mando de líders i generals subordinats políticament.

Durant el kurultai, els caps mongoles es reunien per a elegir al pròxim gran kan. El kurultai solia celebrar-se, encara que no sempre, en la capital de l'Imperi mongol. El governant elegit i investit es convertia en el kan llegítim. També era el moment d'assignar tots els llocs de liderage importants i títuls nobiliarios, aixina com una oportunitat per a decidir la direcció militar que se seguiria baix el nou kan i el seu liderage.[3]

Despuix de l'elecció del nou kan, es portava a terme un elaborat procediment d'entronisació. Vincent de Beauvais, en la part titulada Speculum historiale ("Espill històric") de la seua enciclopèdia, descriu l'investidura de Guyuk Kan de la següent manera, basant-se en el relat de Simón de Sant Quintín:

Tots els barons [nobles] es varen reunir, varen colocar un tro dorat en el centre, varen assentar a Gog [Guyuk] (és dir, al kan) en ell, varen posar una espasa davant d'ell i li varen dir: "Desigem, demanem i ordenem que governes sobre tots nosatres". Ell els va respondre: "Si voleu que regne sobre vosatres, ¿esteu tots disposts a fer lo que vos ordene: vindre quan vos cride, anar a on vos envie, matar a qui vos ordene?". Varen respondre que ho farien. Llavors els va dir: "La meua orde serà la meua espasa". Tots varen estar d'acort. Llavors varen estendre un tros de llana i ho varen assentar sobre ell, dient: "Mira cap a dalt i coneix a Deu, i mira cap a avall i veu la llana sobre la que estàs assentat. Si governes be el teu regne, eres generós i actues en justícia, i respectes a cada príncip segons el seu ranc, llavors regnaràs en glòria, el món sancer s'inclinarà davant el teu domini i Deu et donarà tot lo que el teu cor desige. Pero si fas lo contrari, seràs miserable, rebujat i tan pobre que ni tan sols et quedarà el tapet en el que estàs assentat". Despuix de dir açò, els barons [nobles] varen assentar a l'esposa de Gog [Guyuk] sobre el tapet i, junt en els dos que estaven assentats sobre ell, ho varen alçar del sol i varen proclamar en crits estridents: "El sobirà i la sobirana de tots els tàrtars".

Johann Schiltberger, un viager alemà del XV, va descriure l'investidura d'un nou kan de l'Horda d'Or de la següent manera:[4]

When they choose a king, they take him and seat him on white felt, and raise him in it three claves. Then they lift him up and carry him round the tent, and seat him on a throne, and put a golden sword in his hand. Then he must be sworn as is the custom.[5] Quan elegixen a un rei, ho duen i ho senten sobre un feltre blanc, i ho alcen tres voltes. Després ho alcen i ho duen al voltant de la tenda, ho senten en un tro i li posen una espasa d'or en la mà. Llavors deu prestar jurament, com és costum.

L'importància del gran kurultai quedava palés en el fet de que es requeria la presència dels membres més antics de les tribus participants, que també eren líders militars. Aixina, les morts d'Ogodei i Möngke en 1241 i 1259, respectivament, varen obligar als líders mongoles (i a les seues tropes) a retirar-se de les afores de Viena i Venècia (en 1241) i de Síria (en 1259), lo que va paralisar les operacions militars contra els austríacs i els mamelucos que, d'un atre modo, podrien haver continuat.

Encara que el kurultai era un event polític sério en el món mongol, també era una espècie de festival que incloïa grans convits i diversos jocs tradicionals. Moltes d'estes tradicions s'han mantingut en l'event mongol modern Naadam, que inclou lluita mongola, carreres de cavalls i competicions de tir en arc.[6]

Grans kurultai més importants

[editar | editar còdic]
  • 1206: en el naiximent del riu Onon (a uns 200 km al noreste de l'actual Ulán Bator), Gengis va ser elegit gran kan, es va proclamar la creació del Imperi mongol[nota 3] i es va aprovar el gran còdic llegal de Gengis Kan, la Yassa.
  • 1219: Gengis Kan va dividir el seu imperi entre els seus quatre fills: Jochi, Chagatai, Ogodei i Tolui.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 79  En l'assamblea familiar, en relació en la qüestió de la successió, Chagatai va qüestionar en paraules dures que Jochi fora fill de Gengis,[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 119  qui va designar a Ogodei com el seu successor en el consentiment d'abdós germans.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 122 
  • 1229: el 13 de setembre, dos anys despuix de la mort de Gengis,[nota 4] Ogodei va ser elegit gran kan. En eixe moment es va decidir conquistar a la dinastia Yurchen.
  • 1235: es va convocar en la finalitat de definir la política exterior de l'imperi. Es varen decidir vàries campanyes militars: cap a l'est, contra la dinastia Song (China oriental) i Koryo (Coreja); cap a l'oest, contra els búlgars del Volga, els kipchaks i els principats russos; i l'enviament de tropes adicionals al Mig Orient. Ogodei va planejar una campanya contra la Rus de Kiev i volia posar-se al front de l'eixèrcit, pero el kurultai es va opondre i el kan va confiar el mando al seu nebot, Batú. Es varen acceptar les reformes administratives d'Ogodei i la modificació de la Yassa.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 75–80 
  • 1246: despuix de la mort d'Ogodei en 1241,[nota 5] durant el kurultai celebrat a la vora del riu Tamir,[nota 6] el seu fill Guyuk va ser elegit;[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 80  pero el seu antic enemic Batú (fill de Jochi) es va negar deliberadament a participar en el kurultai, que es va retardar aixina varis anys i finalment es va celebrar sense Batú en Karakórum, la capital de l'imperi mongol en aquell moment. Este kurultai va ser el més fastuoso de tots; en ell varen participar numerosos governants, entre ells Yaroslav Vsévolodovich,[nota 7] gran príncip de Vladímir-Súzdal, qui va renovar el seu yarlyk. La mort de Yaroslav, ocorreguda el 30 de setembre de 1246, va ser relatada en el seu informe pel llegat franciscano Giovanni dona Pian del Carpine, qui també es trobava en Karakórum en eixe moment.
  • 1251: tres anys despuix de la mort de Guyuk[nota 8] es va realisar un kurultai illegítim en Karakórum sense la participació dels descendents de Chagatai i Ogodei. Es va elegir com a gran kan a Möngke, fill de Tolui.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 80 
  • 1259: en l'any de la mort de Möngke, Ariq Böke va ser elegit gran kan en absència dels seus germans Kublai i Hulagu.
  • 1260: kurultai illegítim. Kublai, junt a Ariq Böke, es va fer en el poder en el respal de tropes chinenques.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 80 
  • 1269: de manera excepcional el kurultai no es va realisar en Karakórum sino en la vall del riu Tals. Möngke Temür (kan de l'Horda Blava,[nota 9] net de Batú i bisnieto de Jochi), Giyat al-Din Baraq (kan de Chagatai i net de Chagatai) i Kaidu (net d'Ogodei) es varen reconéixer mútuament com a sobirans i varen formar una aliança contra el seu cosí major, Kublai Kan (fill de Tolui); en cas que este intentara qüestionar la seua sobirania. En este kurultai es varen reconéixer atres dos ulús: el Hülegü Ulus i el Dai Ön Yeke Mongghul Ulus.
  • 1640: últim kurultai totalment mongol. Per iniciativa d'Erdeni Batur,[nota 10] es va convocar en les faldes de les montanyes Tarbagatai, a on es va aprovar el Döchin Dörben Khoyar-un Ikhe Chagaza, el gran còdic llegal jalja-oirate.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 109 

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. (1969) Древнетюркский словарь (PDFPDF) (en Rus), Leningrado: Naúka, p. 467.
  2. (12 de maig de 2003) «k῾[ŭ]ri - k῾[ŭ]ri», Etymological Dictionary of the Altaic Languages (PDFPDF) (en Anglés), Leiden: Brill Academic Publishers, p. 855. ISBN 978-90-04-13153-8.
  3. (15 d'agost de 2014) «13: Yuan Dynasty 元 朝 (1271–1368 AD)», Dynastic China: An Elementary History (en Anglés), Kuala Lumpur: The Other Press. ISBN 978-9839541885.
  4. (1953) The Mongols and Russia (PDFPDF) (en Anglés), New Haven (Connecticut): Yale University Press. ISBN 9780598347848.
  5. (1879) «35. Of Great Tartaria», The Bondage and Travels of Johann Schiltberger, A Native of Bavaria, in Europe, Àsia and Africa, 1396-1427 (PDFPDF) (en Anglés), Londres: Hakluyt Society, p. 48.
  6. «4. Mongol Goverment and Society», Great Empires of the Past: Empire of the Mongols (En llíneaEn llínea), primera edició (en Anglés), Nova York: Chelsea House, pp. 77-78. ISBN 9781604131635.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 (2005) A mongol népek története [L'història dels pobles mongoles] (PDFPDF) (en Hongarés), Budapest: Farkas Lőrinc Imre. ISBN 963 9428 40 X.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>