Inmunología de la reproducció
L'inmunología de la reproducció és part de la ciència de l'inmunología i estudia la participació del sistema immune en la reproducció sexual animal, en especial humana. Degut a que el feto produïx elements antigénicos potencialment reactius en la mare, és d'especial interés que les reaccions immunològiques en contra del producte de la gestació siguen virtualment inexistents i que l'intercanvi de decorreguts sexuals i el subsecuente embaràs es completen sense l'activació patològica de l'immunitat materna.
Generalitats
El procés de reproducció en l'humà implica el contacte entre cèlulas que són alogénicas entre sí. Durant el coit, el tracto genital femení s'expon a diferents antígenos presents en el semen. Els espermatozoides i algunes de les proteïnes secretadas per la glándula prostàtica o per les vesícules seminals són potencialment antigénicas. Despuix de la fecundació, en l'embaràs, el feto comença a expressar antígenos procedents del pare que són antigenicament diferents als de la contribució materna.
El recent naixcut, alletat per la mare, està a la seua volta somés a cèlules maternes en la possibilitat de reaccionar contra les proteïnas presents en la seua mucosa intestinal per raó d'anticossos generats per gens heretats del pare.
És llògic, per lo tant, que per a que els processos de la reproducció sexual, l'embaràs i l'alletament transcórreguen sense eventualitat inmunogénicas, es requerixca un control especial dels mecanismes normals de dita resposta immune.
Immunitat i infertilitat
- Artícul principal → Infertilitat.
Estudis epidemiológicos demostren que 10 a 15% de les parelles són infértiles.[1] D'estes, en una quarta part no es detecta una causa orgànica que explique l'infertilitat. Un 2 a 3% de les parelles en les quals es descarta tota explicació orgànica, hormonal o autoinmune per a l'infertilitat, semblen ser infértiles per mecanismes inmunitario.
l'espermatogénesis s'inicia en la pubertat quan el sistema immune està completament madur, i en conseqüència este podria reaccionar contra les noves proteïnes que s'expressen en els espermatozoides. Açò no ocorre gràcies a l'existència d'una barrera hematotesticular, formada per unió entre les cèlules de Sértoli i components inmunosupresores peritubular i que prevenen l'ingrés de limfocits.[2] Esta barrera es pot trencar per trauma, orquitis o lligam del epidídimo com a mida de control de fecundació. En estes circumstàncies es pot generar anticossos contra els espermatozoides, els quals poden interferir en el trànsit d'estos per les vies genitals del home o de la dòna i ocasionar infertilitat.[2] Un 3% dels hòmens infértiles han demostrat tindre anticossos contra la seua pròpia esperma en títuls majors a l'1/32.
Reaccions anafilácticas contra el semen
La dòna pot formar igualment anticossos contra l'espermatozoide, interferint en el pas d'ells pel coll uterí, el seu trànsit pel úter o les trompes de Falopi o en la seua aproximació i penetració al òvul. Els espermatozoides colocats en la vagina, són en part fagocitados per macrófagos i les seues antígenos duts als ganglis limfàtics de la pelvis, en a on es poden generar anticossos contra ells.
En procediments d'aglutinació, immovilisació dels espermatozoides o proves d'inmunofluorescencia, és possible demostrar en algunes dònes infértiles la producció d'anticossos contra els espermatozoides del home. Estos anticossos secretados a nivell del moc cervical, poden, per aglutinació dels espermatozoides, impedir el seu ingrés a l'úter. Estos anticossos poden estar dirigits contra diferents sistemes antigénicos de l'espermatozoide, presents en el cap, en la regió equatorial, subnuclear, en la coa, o contra els antígenos del sistema sanguíneu ABO. La colocació de l'esperma intrauterinament per a evitar que els anticossos aglutinen els espermatozoides en el coll, pot facilitar l'embaràs.
S'han descrit varis casos, adequadament documentats en la lliteratura mèdica, de dònes que se sensibilisen alérgicament contra components de l'esperma del home i, en conseqüència, van a presentar reaccions mediades per IgE contra les proteïnes presents en l'esperma. Estes reaccions poden donar lloc a processos d'inflamació local i, en alguns casos, a reaccions sistémicas en la producció d'estats asmáticos i encara del choc anafiláctico en pèrdua del coneiximent, manifestacions que tenen lloc despuix d'una relació sexual.
Immunitat celular i esterilitat
L'atenció sobre causes immunològiques de esterilitat ha estat centrada en la producció d'anticossos. No obstant, s'escomencen a descriure mecanismes d'immunitat celular que ataquen l'espermatozoide o el frut de la fecundació.
Aquells òvuls llavats, procedents de dònes en anticossos anti-espermatozoides, poden ser fecundados in vitro i donar orige a embarassos normals despuix de ser implantats.
Deficiència ovàrica prematura
La menopausa prematura o precoç és la desaparició de la menstruació abans dels 40 anys d'edat i es presenta en 1% de les dònes en edat reproductiva. Es deu, en molts casos, a problemes autoinmunes en els quals hi ha auto-anticossos contra receptors per a LH o FSH en l'ovari. Es caracterisa per nivells alts d'estes hormones i nivells baixos d'estrògen. És freqüent l'associació en atres endocrinopatías, be siga de tiroides o glándula suprarrenal. El fumar cigarrets tendix a produir com a seqüela, la menopausa precoç. En alguns casos tractaments inmunosupresores conseguixen restablir la funció ovàrica.
Vacunes contra la fertilitat
En ensajos de laboratori s'ha conseguit produir “vacunes” o anticossos monoclonales contra una série de antígenos que, obrant a distints nivells del sistema reproductor, teòricament eviten la fecundació o l'anidación de l'ou, o induïxen alteracions placentarias encaminades a la solsida del embrió implantat.
Els antígenos contra els quals ha segut possible produir anticòss efectius són principalment hormones de la reproducció: Gonadotropina coriónica humana (hCG), factor liberador del hormona luteinizante, hormona luteinizante; aixina com antígenos presents en el semen i antígenos de l'òvul. Durant la maduració de l'òvul es presenten nous antígenos de membrana celular, entre els quals descolla una glucoproteína de la zona pelúcida, que és gelatinosa i important en el “atrapament” de l'espermatozoide. Certs anticossos dirigits contra esta glucoproteína impedixen la fixació dels espermatozoides i la seua eventual penetració en l'òvul. La producció d'anticossos contra el trofoblasto o trofoectodermo podria desencadenar abort inmunitario.
Referències
- ↑ “Frequently Asked Questions About Infertility” (2006). American Society for Reproductive Medicine.
- ↑ 2,0 2,1 VIVAS-A, Giovanny, LOZANO-H, Jesús i VELASCO, Judith. Regulació inmuno-testicular i citocinas. Invest. clín. [online]. mar. 2007, vol.48, no.1 [citat 15 Dezembro 2007], p.107-121. Disponível na World Wide Web: [1]. ISSN 0535-5133.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmunología de la reproducción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.