Ignorància

Hércules en l'encreuament, d'Annibale Carracci (1596). Museu de Capodimonte, Nàpols. Ilustra el mit de l'elecció d'Hércules jove entre el difícil, incómodo, empinat i escarpado camí del coneiximent i el fàcil i plaenter, pero enganyós i estèril, de l'ignorança.

Ebenezer Scrooge es troba en l'Ignorança i la Misèria en Cançó de Nadal de Charles Dickens.

La ignorància (del verp «ignorar», del llatí ignorara, ‘no saber’; derivat negatiu de la raïl gnō- de (g)noscere, ‘saber’) és un concepte que indica falta de saber o coneiximent, o experiència i té curs comú en els àmbits filosòfic, pedagògic i jurídic.

En sentit filosòfic

L'Arbre del Coneiximent, pintat per Lucas Cranach el Vell. Vejau Arbre del Ben i del Mal.

Es pot entendre en diversos sentits segons la tradició de que es tracte: occidental o oriental. En la tradició oriental del hinduisme es troba present en Tamas, la més baixa i negativa de les tres gunas (qualitats de la naturalea). Igualment en el hinduisme i el budisme es denomina avidya o moha (vejau) i constituïx la primera etapa de la cadena de les causes del sofriment (dukkha) i un dels tres verins del karma: l'ignorança, el desig i la repugnància. En l'occidental l'estudia l'agnotologia i es distinguixen dos tipos:

• L'ignorança sapient, aquella en que «se sap, que no se sap»
• L'ignorança profunda, aquella en que «no se sap, que no se sap» o inocència.

Per una atra part es pot entendre de modo absolut o relatiu:

• En un sentit absolut i aplicat a una persona o grup social, l'ignorança és una descalificació que degrada en l'escala social i en la valoració individual.

• En un sentit concret significa «no saber alguna cosa determinat» front al coneiximent de moltes atres coses o a «tindre un coneiximent imperfecte» sobre alguna matèria en particular.

En este segon sentit és a on el concepte d'ignorança adquirix tota la seua dimensió en la seua referència al coneiximent, transformant-se en una ferramenta per a conseguir-ho. No es tracta, llavors de «una «absència» sino de «una «carència de» o de «una «imperfecció» respecte d'un coneiximent adequat. I és en este cas quan l'ignorança mostra diferents propietats del procés cognitiu aixina com sobre l'afirmació de el seu validea com a coneiximent.

Ignorança i nesciencia

Entenem ací per ignorança d'ignorança absoluta o “nesciencia”.

L'ignorança, aixina considerada, aplicada com a adjectiu a una persona o conjunt de persones, es pren com a sinònim d'estupidea, prenent-se d'eixe modo com un insult, si no és un despreci.

De fet la carència absoluta de coneiximent, l'ignorança absoluta no és possible; puix de lo absolutament desconegut ni tan sols es pot dir que és “desconegut”. I si tenim alguna notícia d'això, per això mateixa deixa de ser completa o absolutament ignorat.

Deuria usar-se un terme diferent al terme “ignorança”, per més que l'ús vulgar no faça estes matisacions. Xavier Zubiri propon per a este estat d'ignorança absoluta el terme de “nesciencia”. Pero no deixa de ser un terme merament conceptual que no té cabuda en el llenguage ordinari.

L'ignorança com a realitat social

Lo diferent, lo nou, lo inesperat, tendix a vore's com alguna cosa perillós i amenaçant en el processe cognitiu. En este sentit tendim cap a l'ignorança, front a la tensió que supon l'ampliació de lo conegut.

Podria semblar que la busca de novetat deuria ser l'atribut cardinal de la nostra espècie inquieta, pero no és aixina. Els humans tendixen a ser conservadors i es mouen cap a lo familiar...../..... perque els humans, a lo manco els humans adults, es guien pel coneiximent prèviament acumulat en molta major mida que qualsevol atra espècie. Per a dir-ho d'una atra forma, la raó entre el descobriment de novo i el cos de coneiximent prèviament acumulat és relativament baixa en els humans adults si es compara en atres espècies. Açò es deu a que cap una atra espècie té els mecanismes per a almagasenar i transmetre el coneiximent colectiu acumulat durant moltes generacions en dispositius culturals externs: llibres, películes i similars. Per tant, el nostre biaix cap a lo familiar té una funció adaptativa. Pel contrari, l'assimilació de coneiximent prèviament acumulat en una mona està llimitada a l'imitació del comportament d'atres mones. En general, un animal jove està embarcat en un viage cognitiu, i descobrix el seu món per sí mateixa.

Goldberg. I. op. cit. pag.114-115

No és estrany, puix, que algunes creències de tipo ideològic i moral alaben l'ignorança com a font de dita. Estes creències promouen que la tradició és el valor social fonamental respecte a les preguntes que puguen obrir la ment al coneiximent de nous aspectes de la realitat.

Històricament en les societats en sòlits sistemes de jerarquia o sistema de castes, este sentit d'ignorança s'aplica a “els “ignorants” lo que ajuda a mantindre directament l'especialisació de les classes socials en la riquea i en el treball, reduint celosies i descontents i ajudant d'eixe modo a l'harmonia social.

Certes creències religioses i culturals: «Deu ha fet aixina les coses» o «és necessari conformar-se en una voluntat divina» o simplement «les coses són aixina, ¿qué li anem a fer?», justifiquen i mantenen esta ignorança i han segut un fre per al desenroll i progrés cultural i social.

L'alvanç del coneiximent es va realisar a partir de la Renaixença i sobretot en el XVIII en contra de l'ignorança per mig de les armes de la crítica i l'oposició a les creències religioses, els errors comuns, les superstició, els mits i el poder polític dels privilegiats que varen dificultar l'accés de les masses a la lectoescritura per a conservar el seu statu quo i dificultar l'evolució cap al progrés baix el nom d'obscurantisme.

Kant prototip de filòsof de l'Ilustració.

Tal és el significat de denúncia de l'esperit de l'Ilustració i l'idea de progrés social unida al creiximent de l'educació de la població.

Cap text formula millor este modo de concepte de l'ignorança que l'escrit de Kant en 1784, «Resposta a la pregunta ¿qué és l'Ilustració?» i el seu famosíssim aforisme, pres d'Horacio: «Sapere aude: ¡atrevix-te a saber!»

Hui el dret a l'educació i l'accés lliure al coneiximent i a l'informació veraç està reconegut com un dels Drets Humans fonamentals, Art. 26, aixina com en la Constitució espanyola, Art. 27.

En l'actualitat esta ignorança no s'accepta com a valor positiu i, encara que se subralla el seu caràcter de valor negatiu, no obstant es procura aplicar en moltes modalitats de l'acció social.

La censura, l'informació o desinformació intencionada etc. constituïxen encara un fre per al desenroll del coneiximent baix el supòsit de que l'ignorança facilita l'eixercici del poder.

Poder que adquirix especial rellevància eixercit des dels mijos de comunicació que tendixen per això a estar molt controlats tant pels poders polítics com a econòmics.

L'Antropologia, per la seua banda, mostra cóm la cultura pròpia pot supondre una ignorança absoluta resp ecto a la cultura aliena i pot ser una dificultat per a comprendre les costums i les cultures diferents.

En casos extrems alguns valors culturals convertits en absoluts, poden produir aixina mateix «absoluta ignorança», i produïxen el fanatisme. Generalment el fanatisme és un subproducte d'este sentit de l'ignorança fàcilment convertible en integrisme religiós o doctrinal, racisme i intolerància governat i dirigit, casi sempre, no per l'ignorança sino per interessos de poder.

Enllaços externs

• «ignorància». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).