Història natural (Plinio el Vell)

Archiu:First page from the Editio Princeps of the Pliny's "Historia Naturalis".jpg

Història natural (Plinio el Vell)

Història natural  és una enciclopèdia escrita en llatí pel procurador imperial romà Plinio el Vell, obra que pretenia comprendre tot el coneiximent que en eixe moment es tenia. És una de les majors obres individuals que sobreviuen del Imperi romà en els nostres dies. És l'única obra de Plinio que sobreviu i l'última que va publicar. Va publicar els primers dèu llibres en l'any 77 d. C., pero no havia completat la revisió final dels restants al moment de la seua mort en 79 d. C., durant l'erupció del Vesubio, per lo que el restant de l'obra va ser publicada de manera pòstuma pel seu nebot Plinio el Jove.

Esta obra està dividida en trentasset llibres, organisats en dèu volums i la seua temàtica no es llimita a lo que hui coneixem com història natural; com ho indica el mateix escritor, pretén comprendre “el món natural, o la vida”. Comprén temes que inclouen astronomia, matemàtiques, geografia, etnografia, antropologia, fisiologia humana, zoologia, botànica, agricultura, horticultura, farmacologia, mineria, mineralogia, escultura, pintura i pedres precioses.

La Història natural va aplegar a ser el model de posteriors enciclopèdies i treballs escolars, com les Etimologies d'Isidoro de Sevilla, pel seu índex, la cantitat de camps que comprén i les referències que realisa dels autors originals.

L'obra va ser dedicada a l'emperador Tito.

Estructura de l'obra

En la seua forma actual, la Història natural consta de 37 llibres. El primer inclou un prefacio descriptivo i taules dels continguts, aixina com una llista de les seues fonts, que originalment precedia a cada u dels llibres editats per separat. La distribució de l'obra és la següent:

Llibre Contingut I Prefacio, taula de continguts, i bibliografia II Astronomia i meteorologia III Geografia del Mediterràneu occidental IV Geografia del Mediterràneu oriental V Geografia d'Àfrica, Orient Mig i Turquia VI Geografia d'Àsia VII Antropologia i Psicologia humana VIII Zoologia dels animals terrestres IX Zoologia dels animals marins X Zoologia, Ornitologia o animals aéreus, reproducció animal i els cinc sentits XI Zoologia, insectes, Zoologia comparada i intent de taxonomia XII Botànica, plantas exòtiques, perfums, espècias d'Índia, Egipte, Mesopotamia, etc. XIII Botànica, incloent les plantes aquàtiques XIV Botànica, la vinya i el vi XV Botànica, l'olivera, l'oli i els seus usos, fruta i nogalés XVI Botànica, incloent més arbreés i herbas XVII Arboricultura, frutaels i sucs XVIII Cóm dur una granja XIX Jardineria i plantes ornamentals, més vegetalés, herbes i arbustos

Llibre Contingut XX Herboristería, més plantes i arbustos de jardí XXI Florés i floricultura XXII Botànica, plantes miscelànees XXIII Botànica, plantes medicinaels i propietats o virtuts de diverses plantes, vins, vinagres i fruts XXIV Medicina, propietats medicinals d'arbres i herbes XXV Medicina, propietats medicinals d'herbes, farmacologia XXVI Medicina, arbustos medicinals XXVII Medicina, herbes medicinals en orde alfabètic XXVIII Medicina, usos mèdics de productes animals XXIX Medicina, usos medicinals de productes animals (continuació) XXX Preàmbul sobre màgia; més usos medicinals de productes animals XXXI Medicina, usos medicinals de productes de la mar: sales, plantes, esponges etc. XXXII Medicina, usos medicinals d'animals marins XXXIII Mineralogia i metalúrgia del or, argent i mercuri XXXIV Mineralogia i metalúrgia del bronze; estàtuaria XXXV Mineralogia, usos de la terra, pigments, discussió sobre l'art de la pintura i l'us del sulfur XXXVI Mineralogia, lapidario; escultura, arquitectura, obeliscs, piràmides, llaberints cretenses, argila, arena, pedra, vidre, us del fòc; XXXVII Mineralogia, cristal de roca, àmbar, gemas, diamants, pedres semipreciosas, etc.

Publicació

Archiu:Naturalishistoria.jpg

Portada d'una edició de 1669 de l'obra Naturalis història.

Plinio aparentment va publicar els primers dèu llibres pel seu propi conte en l'any 77, i es va ocupar de revisar i ampliar el restant durant els dos anys restants de la seua vida. El seu treball va ser provablement publicat en escassa o cap revisió pel seu nebot, Plinio el Jove, qui trenta anys despuix, en l'història d'un delfí domèstic i en la descripció de les illes flotants del llac de Vadimonio (VIII 20, IX 33), sembla oblidar que abdós es troben en l'obra del seu tio (II 209, IX 26). El Jove descriu la Naturalis història com una Naturae història, i la caracterisa com un «treball erudit i ple de matèria, i tan variat com la naturalea mateixa».

La falta d'una revisió final pot explicar parcialment les moltes repeticions, i algunes contradiccions, errors en els passages presos dels autors grecs, i l'inserció de adició marginals en llocs incorrectes en el text.