Anar al contingut

Hòquei sobre gel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El hockey sobre gèl és un deport originari de Canadà, a on és el deport nacional,[1] que es juga entre dos equips de sis jugadors (un porter en cinc jugadors en la cancha) en patins sobre una pista de gèl. Els patinadors deuen dirigir un disc de caucho o puck en un bastó llarc per a tractar d'anotar en la porteria del rival. Al final, l'equip que més gols ha marcat gana. Es tracta d'una variant de el hockey caracterisada per ser un deport de contacte físic; els jugadors poden realisar càrregues en el cos sobre el rival per a tractar d'arrebatar-li el control de el puck, per lo que solen anar equipats en tota classe de proteccions. És també un dels jocs més ràpits, degut a que la fricció del disc i els patins sobre el gèl és mínima, i un dels pocs deports que permeten realisar canvis de jugadors de forma illimitada i sense necessitat d'interrompre el joc.


Història

El 6 de març de 1875 es va disputar per primera volta un partit en pista coberta en la ciutat de Montreal,[2] i en 1877 varis estudiants de l'Universitat McGill decidixen redactar el primer reglament de hockey sobre gèl.[3] Entre atres normes, es va establir que cada equip devia tindre en la pista a nou jugadors, i la pilota va passar a ser substituïda per un puck quadrat de fusta, que despuix va evolucionar al disc actual. Dita institució va fundar eixe mateix any el primer equip d'hockey, el McGill University Hòquei Club,[4] seguits de Montreal Victòries. En Europa, els primers equips varen sorgir en Anglaterra per part de les universitats d'Oxford i Cambridge.[5]


Desenrollat en Canadà

Lord Stanley de Preston, creador de la Stanley Cup.

El deport va conseguir una notable popularitat en tot Canadà, a on va conseguir una ràpida expansió, i pel creixent número de practicants, la ciutat de Montreal va organisar el primer torneig d'hockey sobre gèl, dins de la Fira d'hivern de la ciutat, en 1883. El guanyador del mateix va ser l'equip de la Universdad de McGill.[2] El 8 de diciembre de 1886, varios equipos que compitieron en el torneo de hacía tres años organizaron la liga de la Asociació Amateur de Hòquei de Canadá,[6] que va establir entre atres innovacions el concepte de penalisació (penalty) i el model de puck actual.[7]

En 1888, el nou Governador General de Canadà, Lord Stanley de Preston, va assistir al torneig de la Fira d'hivern de Montreal com a espectador, i va començar a interessar-se per este deport. En 1892, i degut a que no hi havia cap torneig que determinara un campeó nacional, donó una copa de metal que s'otorgaria com a trofeu al millor club amateur de Canadà cada any. La Dominion Hòquei Challenge Cup, que passaria més tart a ser reconeguda com Stanley Cup, va començar a celebrar-se en 1893 i el seu primer campeó va ser Montreal Hòquei Club. En 1910 el guardó va passar a otorgar-se als equips professionals, i en l'actualitat és el trofeu principal que guanya el campeó de la National Hòquei League.[8][9]


Expansió internacional

L'hockey sobre gèl goja de prou popularitat en Estats Units, Europa Central, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia, i inclús està considerat com la principal variant de hockey en països de l'hemisferi nort en climes frets. El seu principal orgue rector a nivell internacional és la Federació Internacional d'Hòquei sobre Gèl.[10] La seua expansió als Estats Units data de 1893, quan l'Universitat de Yale va disputar el primer partit davant l'Universitat Johns Hopkins.[11] El primer campeonat aficionat del país va ser la O.S. Amateur Hòquei League en 1896, mentres que el primer club professional va ser Portage Lake (Houghton, Míchigan) en 1902.[12] Un any despuix es va crear la primera lliga professional, la Pro Hòquei League, entre equips de Canadà i Estats Units. Este campeonat va rebaixar el número de jugadors en pista per equip de nou als sis actuals. En 1909 es va produir la fundació de l'equip de hockey més antic de l'història encara existent: els Canadiens de Montréal.[13]

La National Hòquei Association, un dels primers intents d'establir un campeonat professional regular, es va fundar en 1910 i va durar sèt temporades, mentres que de forma paralela va sorgir la Pacific Coast Hòquei Association, que incloïa equips d'Estats Units i va durar fins a 1924.[14] No va ser fins al 26 de novembre de 1917 quan es crea, a partir de la desaparició de la NHA, la primera lliga professional estable, la National Hòquei League.[15] Este campeonat es va impondre sobre el restant, i hui en dia és la principal lliga en Amèrica del Nort d'este deport, sent ademés considerada com la principal lliga professional del món. En un principi sol estava composta per clubs canadencs, i els equips pioners varen ser Montreal Canadiens, Montreal Wanderers, Ottawa Senators, Quebec Bulldogs i Toronto Arenes.[15] En 1924 llegó el primer equipo d'Estados Unidos, los Boston Bruins.[16]

Wayne Gretzky ha segut elegit per experts del deport com el jugador més important en l'història de la NHL.

Per una atra part, en Europa el deport també es va desenrollar, i en 1908 es va crear la Federació Internacional d'Hòquei sobre Gèl en París, formada inicialment per França, Regne Unit, Bèlgica i Suïssa.[10] En el marc dels Jocs Olímpics de 1920, este organisme va organisar el Campeonat Mundial d'Hòquei sobre Gèl, que es va adjudicar la selecció de Canadà. En 1922, el rei Alfonso XIII d'Espanya va inaugurar la primera pista de gèl d'Espanya. Es dia Palau de Gèl i el primer partit de hockey sobre gèl entre dos equips espanyols va tindre lloc allí ya en 1923.[17] Uns anys despuix, la prova va passar a realisar-se en els primers Jocs Olímpics d'Hivern de Chamonix 1924.[18] En l'Unió Soviètica, el primer contacte en l'hockey gele va ser en la década de 1930.

A lo llarc del XX es va desenrollar el pla professional de el hockey, que va començar a guanyar rellevància internacional a través dels tornejos mundials, dominats per Canadà i l'Unió Soviètica. Aprofitant la tirada de la Guerra Freda, estes dos seleccions es varen enfrontar entre sí en 1972, en unes séries de partits conegudes com Summit Séries.[19] També va tindre repercussió la victòria d'Estats Units sobre l'Unió Soviètica en els Jocs Olímpics d'Hivern 1980, coneguda com el "Milacre sobre gèl". Des dels primers anys de la NHL, les plantilles dels equips estan copades de jugadors canadencs i de molt pocs nortamericans. Pero anys més tart, impulsada per atres tornejos com la World Hòquei Association, els equips nortamericans varen començar a rebre jugadors procedents d'Europa Occidental i, a partir de la caiguda del Mur de Berlín, d'Europa de l'Est i de l'antiga Unió Soviètica.

Atres acontenyiments que varen marcar a el hockey sobre gèl varen ser l'introducció de jugadors professionals en els Olímpics d'hivern de Nagano 1998, i la folga general que va paralisar durant una temporada completa a la NHL, per una disputa laboral entre jugadors i equips que va terminar en l'establiment d'un llímit salarial.[20]


Objectiu del joc

Artícul principal → Gol (hockey sobre hielo).
Peter Bondra, d'Atlanta, conseguix un gol.
Un jugador dels New York Rangers captura el disc.

En un partit de hockey sobre gèl, el patinador deu controlar el puck (un disc negre) en el stick (un bastó), que deurà intentar ficar dins de la porteria rival i marcar un gol.[21] Quan termina el partit, l'equip que més gols ha anotat gana. En les estadístiques del jugador, es contabilisen com a punts (points) tant els gols anotats com les assistències que ha realisat.[22] El gol serà vàlit quan el disc creue completament la llínea de meta entre els dos postes, per baix del travesser. Un gol otorga un punt a l'equip que supera la meta marcada, independentment de l'equip al que pertanyga el jugador que va llançar el disc.


Habilitats bàsiques

Les habilitats bàsiques que necessitades per a eixercitar en un partit de hockey sobre gèl són:

  • Plantilla: Està considerada com la principal, ya que els jugadors es desplacen per la pista a grans velocitats i realisen molts canvis de ritme, per lo que necessiten dominar-la per complet per a manejar el disc de la forma més apropiada.
  • Maneig del bastó: Els jugadors no solament poden usar el bastó per a moure el disc o pastilla, també poden usar els peus, encara que lo habitual és fer-ho espentant-ho en abdós costats de la part eixint del bastó, i de la forma més ràpida possible per a generar confusió en el rival. L'excepció és que un gol solament pot ser anotat en el pal.
  • Passe: Enviar el disc entre jugadors del mateix equip usant el bastó. Es pot fer per mig de passes rasos o aéreus.
  • Tir: Llançar el disc en el bastó a gran velocitat, en l'intenció d'anotar un gol. Pot fer-se sense alçar el pal per a fer un dispar en major precisió (wrist shot),[23] o alçant el bastó per a llançar en més propulsió i força (slap shot).[24]
  • Checking: Capacitat d'un jugador per a arrebatar el disc al contrari. Pot fer-se en el pal (stick checking), la qual cosa seria per a prendre el control del disc, desviar el disc o bloquejar el seu dispar. També poden fer-se en una càrrega efectuada en el cos (body checking), que és la forma més célebre en este deport. Es permet el contacte físic, pero solament usant la part superior del cos i sense amprar directament els braços.


Posició tàctica dels jugadors

Un porter (goalie) tracta d'efectuar una parada.
  • Guardameta (goalie): És el jugador que s'encarrega de defendre la porteria. Per a bloquejar el puck el porter deu tindre reflexos, flexibilitat, rapidea i la suficient força i agilitat com per a poder moure qualsevol part del cos en la protecció corporal, prou més estricta que la del jugador de camp. El guardameta és l'únic capaç de tocar el puck en les mans durant qualsevol part del joc, pero al contrari d'un jugador, el porter no pot patinar més allà de la mija pista, de lo contrari el seu equip rep un castic.
  • Defensors (defencemen): Són dos, i el seu comés és defendre a l'equip dels atacants rivals, per ad açò solen situar-se en una mateixa llínea, un a la dreta i un atre a l'esquerra, en la zona de defensa del seu equip. Pot haver defensors que pugen a l'atac, pero el seu principal comés és evitar que els rivals s'acosten a la seua zona i posen en perill la seua pròpia porteria.
  • Centre (center): Ocupa el centre de la pista, i és un dels que més es mouen en la pista. És un atacant o davanter i sol resultar el principal golejador de l'equip, encara que també colabora en jugades defensives quan el rival ataca.
  • Extrems (wingers): Són dos jugadors d'atac, situats en els laterals de la pista. Solen ser ràpits, lluiten pel control del disc, i s'encarreguen d'elaborar jugades d'atac per a atres jugadors, quan estos estan lliures de marcage. En la pista hi ha un per l'esquerra i un atre per la dreta.

El número de jugadors que pot tindre cada equip en el camp és de 25 patinadors i 4 porters, encara que en la NHL es reduïx a 18+2: dotze jugadors d'atac i sis de defensa. Cada equip conta en llínees d'atac (dos extrems i un centre) i de defensa (dos defenses), que sol utilisar en varis trams del partit. Al no haver llimitacions en les substitucions, l'entrenador pot canviar als jugadors en qualsevol moment del partit que desige. Ans que entre el jugador de refresc, el substituït deu haver entrat al banquet. No pot haver més de sis jugadors per equip dins de la cancha, baix pena de penalisació.

Cada equip conta en un capità, que du en el jersei la lletra C. Este jugador s'encarrega de dirigir a l'equip des de dins de la pista, i ademés d'un capità principal existixen varis secundaris que eixerciten esta funció quan el primer no està. El capità alternatiu du en el jersei la lletra A, i eixercix quan el primer capità no està en el gèl.


Equipament dels jugadors

Degut a que el hockey és un deport de contacte i els jugadors es desplacen a gran velocitat, les lesions poden aparéixer en freqüència. Per açò, els jugadors solen vestir, ademés d'una indumentària bàsica —camiseta de l'equip, pantaló i patins—, una série d'accessoris protectors homologats.[25]

La principal de totes elles és el caixco, que és obligatori per a tots els nous jugadors de la National Hòquei League des de 1979, i que pot anar complementat com una visera transparent protectora de la zona de nas i ulls, o be una reixa que cobrix la cara. En la zona del coll, el jugador pot dur un protector opcional que li permet evitar lesions i corts. Per al cos, existix una série d'accessoris com a espalars, coderas, coquilla i guants especials. En la zona de les cames, el jugador du, ademés del pantaló curt, que conta en proteccions, malles que li otorguen movilitat i li protegixen de la fredor, i protecció per a les cames com espinilleras en agenollader.[25]

El porter té unes proteccions especials, ya que té que bloquejar el disc. El seu vestuari consta d'una caraça d'hockey que li protegix tot el rostre i el disseny del qual ha evolucionat en el pas del temps. El primer en utilisar-la va ser Jacques Plante en 1956, quí va fer un mòle en fibra de vidre de la seua pròpia cara per a protegir-se dels colps del disc i que finalment va ser inclosa en el reglament. El pal que porta és prou més ample que el del jugador de camp, ya que li ajuda a parar la trayectòria del disc en més facilitat, i els seus patins també tenen un disseny especial. Atres accessoris que porta són protectors per a braços i pit adaptats, guants especials i més grossos en proteccions, i uns protectors especials per a les cames, que són similars als usats en el bateo del críquet.


Regles de joc

El principal organisme mundial que dirigix el hockey sobre gèl és la Federació Internacional d'Hòquei sobre Gèl,[10] el reglament del qual s'aplica en les competicions internacionals i principals campeonats d'Europa. No obstant, la seua influència en Amèrica del Nort és menor, ya que allí s'aplica el reglament introduït per la National Hòquei League. Les diferències entre abdós estàndarts són menors.


Duració del joc

Cada partit de hockey consta de tres periodos de 20 minuts de duració cada u, i separats per dos intervals de 5 minuts cada u.[26] Solament es conta com a temps de joc quan el puck està en moviment, i el rellonge es para cada volta que el disc es deté. Açò pot succeir quan l'àrbit senyala una falta, s'anota un gol o el puck ix del camp. Hi ha un juge que s'encarrega de dur el temps de joc, conegut en anglés com game timekeeper. L'equip té dret a un temps mort de 30 segons per periodo.

Si despuix d'estos tres temps hi ha un empat, es procedix a jugar una pròrroga de cinc minuts a mort súbita, en la que el primer equip en anotar un gol guanya (similar al gol d'or que s'aplicava en el fútbol). En la NHL durant la temporada regular, en la pròrroga es juga a 4 contra 4 (en el porter), quedant de la següent forma: 1 porter, 1 defensa, 1 centre i 1 extrem. Si despuix d'este periodo l'empat persistix, el joc normalment passarà a una ronda de llançament de tirs lliures (penalty shot). En eliminatòries en la NHL es jugarien pròrrogues de 20 minuts a mort súbita a 5 contra 5 (porter inclós). En joc internacional, en eliminatòries es jugaria una pròrroga de 20 minuts a 4 contra 4 (porter inclós), seguida d'una ronda de llançament de penalti shots si no es trenca la paritat.


Camp de joc

Un rink d'hockey.

El camp a on es juga a el hockey sobre gèl és una pista de gèl, especialment dissenyada per a este deport i coneguda com rink. El gèl disminuïx al màxim la fricció del disc sobre la pista i permet que els patinadors alcancen grans velocitats, per lo que esta variant de hockey està considerada com un dels deports més ràpits del món.

La cancha presenta un format rectangular,[27] En la National Hòquei League la pista és més estreta, en mides de 61 metros x 26 metros.[28] La distància des del final de la pista fins a la llínea de gol més propenca és de 4 metros. Totes les pistes posseïxen cantons redonejats en lloc de formar ànguls de 90 graus, per a evitar que el "puck" (disc) puga detindre's. Un mur opac rodeja tot el camp i evita que el puck puga eixir d'ell. Per damunt d'eixe mur es troba un atre transparent, que medix un metro d'altura i permet als espectadors una àmplia visió del joc, al mateix temps que els protegix. Els jugadors poden valdre's dels murs durant el seu joc (per eixemple, fent-se auto-passes).[27][28]

En el centre de la pista se situa una llínea roja (center line), que dividix el camp per la mitat i servix per a marcar determinades infraccions com els icing. Hi ha atres dos llínees roges, conegudes com a llínees de gol (ret goal line) que estan localisades en cada extrem del rectàngul, a quatre metres del final de la pista. Els jugadors poden passar, per eixa zona, per darrere de la porteria en el puck. Dos llínees blaves, separades a 8,85 metros de la llínea roja (8,5 metros en la NHL) delimiten les tres zones del camp: zona de defensa, zona neutral i zona d'atac.[27][28]

La porteria (caixa de gols) es troba en frente de cada llínea de gol. Esta porteria conta en una ret resistent, subjectada en tres taches de metal, i medix 1,2 metros d'alt per 1,8 m etros d'ample.

Totes les pistes d'hockey conten en un banquet de reserves, a on es localisen els suplents i l'entrenador. També hi ha un banquet de penalisació (penalty bench) a on els jugadors que han comés una infracció deuen entrar durant un temps determinat. Estos bancs es troben darrere del mur de protecció.[27][28]

Abans dels partits i durant el temps de descans s'usen uns vehículs especials, coneguts com a zamboni, que s'encarreguen d'allisar la superfície de gel. El gel de la pista deu mantindre's a una temperatura per davall dels -10 °C.[29]


Puntuació

En l'hockey sobre gèl un punt té dos significats principals:

  • S'otorga un punt a cada jugador per cada gol anotat o assistència realisada. El número total de gols més les assistències equival al número total de punts. En algunes lligues europees, el gol conta com dos punts i l'assistència com un punt. La National Hockey League, lliga privada d'hockey sobre gèl professional formada per franquícies de Canadà i Estats Units, otorga anualment el Trofeu Art Ross al jugador que termina la temporada regular com a líder en punts.
  • Els punts també s'otorguen per a determinar els llocs en la taula de posicions per equip. Per cada victòria, un equip rep tres punts en Europa i dos en Estats Units d'Amèrica i Canadà. Quan un equip empata, rep només un punt.[30]


Faltes

En esta image, el jugador B comet icing. El jugador A no ha comés cap infracció.


Infraccions

Les principals que es cometen en hòquei són el fora de joc (offside) i el icing.

  • Fora de joc: Es produïx fora de joc quan un jugador de l'equip atacant entra en la zona d'atac, traspassant la llínea de color blau, abans que el disc o puck. Si és la defensa la que atrassa el disc intencionadament a la seua àrea, no es considera fora de joc. Si és desviada a la seua àrea per un defensor durant un atac de l'equip contrari, pot produir-se fora de joc.

Llavors, l'àrbit per al joc i es produïx un «cara a cara» (faceoff) en la zona neutral més propenca al lloc a on es va cometre l'infracció.[31][32]

  • Icing: Quan un jugador llança el puck des de darrere de la llínea central. Si marca gol, és vàlit. Si falla, que és quan el puck creua la llínea roja de gol del porter, el rival deu conseguir la possessió de el puck per a que chiulen esta infracció. Es penalisa en un faceoff en la zona de defensa de l'equipe infractor. Per a que es chiule l'infracció, l'àrbit deu jujar que el jugador de l'equip que està defenent no podria haver tocat el puck ans que creuara la llínea roja del gol del seu porter.[33][34] En 2013 la NHL va introduir un sistema de icing "híbrit" en el qual, si el juge de llínea determina que el jugador de l'equip defensiu hauria aplegat abans al puck, chiula l'infracció ans que ho toque. Es va implementar esta regla per a evitar accidents produïts per les carreres entre jugadors per a evitar icing.[35]

Estes infraccions es penalisen en «cara a cara», pero mai en l'expulsió, ya que són lleus.[31][33]


Penalisacions

En anglés es coneixen com penalty, i són les faltes més greus, que requerixen una penalisació per part de l'àrbit principal. El castic és privar al jugador que va cometre la falta de seguir jugant de forma temporal, lo que es coneix com a expulsió. El temps pot variar depenent de l'infracció; des de dos minuts per una falta, fins a l'expulsió definitiva i suspensió de partits en cas de ser una infracció greu. Per a evitar que una falta puga paralisar un atac decisiu, l'àrbit concedix la llei de la ventaja si l'atacant manté el puck, per a chiular la falta quan marque gol, el rival recupere la possessió, o es detinga el rellonge.

Els jugadors penalisats deuen assentar-se en un banquet específic, a on deuen permanéixer fins que hagen complit el temps de penalisació estipulat. Per a controlar el temps, hi ha un juge específic que s'encarrega de cronometrar els minuts. En cas de ser expulsat de forma indefinida, el jugador es va als vestidores.

En qualsevol cas, un equip d'hockey no pot contar en menys de quatre jugadors sobre el camp. En cas que hi haja més de dos expulsats, un suplent complirà la seua funció. Quan un equip té més jugadors que el rival, està en situació de ventaja (powerplay), i si l'equip en ventaja anota en eixa situació, els jugadors expulsats del rival poden tornar al camp encara que no hagen complit la seua penalisació. Per una atra part, l'equip en desventaja pot fer icing sense ser penalisat mentres no retornen els jugadors expulsats.


Referències

  1. ↑ Gobierno de Canadá (ed.): «Deportes en Canadá». Archivat des de l'original, el 3 de febrer de 2010. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hòquei Heritage (ed.): «Montreal Hòquei History» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  3. ↑ «Regard sur le hockey: The Rules of the Game» (en francés). Bibliotecas y Archivos de Canadá (1877). Archivat des de l'original, el 18 de novembre de 2011. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  4. ↑ McGill Gazette editorial=Bibliotecas y Archivos de Canadá (ed.): «Regard sur le hockey: University gazzette» (en francés) (1877). Archivat des de l'original, el 18 de novembre de 2011. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  5. ↑ «Sporting Heritage is Found».Cambridge Evening News.(26 de julio de 2003)
  6. ↑ «Backcheck: a hockey retrospective» (en anglés). Bibliotecas y Archivos de Canadá (8 de diciembre de 1886). Archivat des de l'original, el 10 de agosto de 2011. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  7. ↑ «The Dominion Association».Montreal Gazette.(23 de diciembre de 1886)
  8. ↑ Legends of Hòquei (ed.): «Lord Stanley of Preston Biography» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  9. ↑ CKA (ed.): «Famous Canadians: Lord Stanley of Preston» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Federación Internacional de Hòquei sobre Hielo (ed.): «The IIHF» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  11. ↑ Universidad de Yale (ed.): «Yale Club Ice Hòquei» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  12. ↑ Copper Country Hòquei History (ed.): «Members of the First Professional Portage Lake Ice Hòquei Teams Houghton, Michigan» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  13. ↑ Mariane Engrand. «Les Canadiens de Montréal 1909 – 2009» (en francés). Ville de Montréal. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  14. ↑ «The National Hòquei Association» (en anglés). Edmonton Oilers Heritage. Archivat des de l'[http://www.oilershe ritage.com/history/early_leagues_NHA.html original], el 25 de maig de 2009. Consultat el 29 d'agost de 2009.
  15. ↑ 15,0 15,1 National Hòquei League (ed.): «The National Hòquei League is Formed» (en anglés). Archivat des de l'original, el 8 de julio de 2010. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  16. ↑ Boston Bruins (ed.): «The History of the Hub of Hòquei» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  17. ↑ «[https://www.casasdeapuestasonline.net/hockey-gèl/#conclusion-hockey-gele L'orige i les fites històriques de l'hockey gele]».
  18. ↑ Comité Olímpico Internacional (ed.): «Ice Hòquei - Olympic Sport since 1920» (en anglés). Archivat des de l'original, el 23 de marzo de 2009. Consultat el 29 de agosto de 2009.
  19. ↑ «"Henderson Has Scored For Canada!"» (en anglés). 1972 Summit Series (28 de septiembre de 1972). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  20. ↑ Agència EFE (ed.): «[https:/ /web.archive.org/web/20091015174042/http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=250019 Va terminar la folga en la NHL]». Univisión (13 de juliol de 2005). Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 29 d'agost de 2009.
  21. ↑ «Ice Hòquei» (en anglés). Enciclopedia Británica. Consultat el 23 de septiembre de 2009.
  22. ↑ «Rule 57: Goals and assists» (en anglés). National Hòquei League. Archivat des de l'original, el 2 de octubre de 2018. Consultat el 23 de septiembre de 2009.
  23. ↑ «Hockey Shot: The Wrist Shot» (en anglés). Consultat el 23 de septiembre de 2009.
  24. ↑ «Science of Hockey: Slap Shot» (en anglés). Consultat el 23 de septiembre de 2009.
  25. ↑ 25,0 25,1 Federación Internacional de Hòquei sobre Hielo (ed.): «IIHF Rule Book» (en anglés). Consultat el 29 de agosto de 2009.
  26. ↑ «Hòquei Hielo: Acción fría. Funversion». web.archive.org (19 de agosto de 2009). Archivat des de l'original, el 19 de agosto de 2009. Consultat el 11 de marzo de 2020.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 «Section 1 - Hòquei Rink» (en anglés). Federación Internacional de Hòquei sobre Hielo. Consultat el 9 de octubre de 2009.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 National Hòquei League (ed.): «Rule 1 - Rink» (en anglés). Consultat el 9 de octubre de 2009.
  29. ↑ Brendan Lenko (ed.): «Take Control of Your Ice» (en anglés). Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 9 de octubre de 2009.
  30. ↑ National Hockey League. «NHL Rulebook, Rule 78 Listqado de goles y asistencias» (en anglés). Consultat el 10 de julio de 2023.
  31. ↑ 31,0 31,1 National Hòquei League (ed.): «Rule 83 - Off-side» (en anglés). Consultat el 27 de septiembre de 2009.
  32. ↑ San Antonio Rampage (ed.): «How to Rampage: Offside» (en anglés). Consultat el 27 de septiembre de 2009.
  33. ↑ 33,0 33,1 National Hockey League (ed.): «Rule 81 - Icing» (en anglés). Consultat el 27 de septiembre de 2009.
  34. ↑ San Antonio Rampage (ed.): «How to Rampage: Icing» (en anglés). Consultat el 27 de septiembre de 2009.
  35. ↑ Hybrid Icing Tops List of Rule Changes for 2013-2014 30 de septiembre de 2013