Fora de joc

En fútbol, fora de joc, offside, fòra de lloc, órsay (o orsai)[n. 1] o posició alvançada[1] és una regla de caràcter estratègic, introduïda en l'intenció d'ordenar el joc. Està arreplegada en el reglamente de joc com a regla 11.
Segons la FIFA, en la regla actual,[2] un jugador es troba en posició de fora de joc si intervé en una jugada i es troba per davant del penúltim adversari quan el jugador que li realisa el passe deixa de tocar el baló. A pesar d'esta simple explicació, l'aplicació de la regla depén d'atres factors de joc. No obstant, si el jugador es troba per darrere de la posició del baló, mai estarà en fora de joc.
No hi ha fora de joc: des d'un traga de meta, un traga lateral o un traga de cantó, també si el jugador que rep el baló es troba en la seua pròpia mitat del camp o està a l'altura de l'últim o els últims dos adversaris, o si algun jugador de l'equip contrari habilita al jugador, o siga, si el jugador que toca la pilota ans que el jugador intervinga en la jugada no és del mateix equip.
En cas que es genere un gol, el àrbit té autoritat per a decidir si el tant és vàlit o no. Si l'àrbit decidix que no és gol, no serà validat com a tal. Donat el cas de que es resolga que va ser gol, la decisió que ya va ser presa pel àrbit i a la mateixa volta chiulada, invalida el gol llegal. Per açò el àrbit (o els àrbits) té la decisió en el joc. No obstant, en l'introducció del VAR, qualsevol tant produït en una situació de fora de joc que amerite dubtes, és revisat per l'equip humà a càrrec del sistema, a partir de les imàgens que s'obtenen de les cambres conectades a la sala de VAR. Els àrbits des de la sala VAR informen a l'àrbit principal, qui pot ratificar o modificar la seua decisió segons el resultat de l'anàlisis.
Aplicació actual de la regla
L'aplicació de la regla de fora de joc es dividix en dos passos: vore que posició es troba el jugador, en l'últim contacte (no el passe) del jugador que passa.
Posició de fora de joc

Un jugador està en posició de fora de joc si està «més prop de la llínea de meta contrària que el baló i el penúltim adversari», a menos que es trobe dins del seu propi camp. Un jugador que estiga en llínea en el penúltim oponent no es considera fora de joc. Deu tindre's en conte que l'últim oponent sol ser el porter, pero també pot ser un atre jugador de camp. També deu remarcar-se que la posició de fora de joc es determina en el moment en el que el baló és tocat: la posició de fora de joc d'un jugador no es vorà alterada pel moviment posterior dels companyers d'equip. Un futboliste es troba en posició de fora de joc si intervé en una jugada i es troba més prop de la llínea de meta oposta que el baló i el penúltim adversari. Açò vol dir que el jugador es troba fora de joc si està més alvançat que tots els jugadors oponents menys un (qui sol ser el porter oponent encara que no sempre). A pesar d'esta simple explicació, l'aplicació de la regla depén d'atres factors de joc, i sol ser complexa.
Infracció de fora de joc
Un jugador en posició de fora de joc solament comet la infracció de fora de joc si, «en el moment en que algú del seu equip toca o juga el baló» ell està, segons l'àrbit, involucrat en la jugada ya siga interferint el joc o a un contrari, o tractant de traure ventaja d'esta posició.
Determinar si un jugador està involucrat en una jugada pot ser complex. Un jugador no comet una infracció de fora de joc si rep el baló directament d'un traga de banda, de meta o de cantó. Tampoc comet infracció de fora de joc si el jugador toca i juga una pilota que ha segut tocada per última volta per un balompedista de l'equip contrari (si el toc va ser intencionat). En canvi, sí serà sancionat en un fora de joc aquell jugador que, estant en posició alvançada, rep l'esfèric rebotat dels verticals o cuixera de l'arc, despuix d'un tir a l'arc eixecutat per un jugador del seu mateix equip.
La FIFA va publicar uns nous consells per a interpretar la regla de fora de joc en 2003, i estos es varen incorporar a la regla 11 en juliol de 2005. La nova redacció busca definir precisament els tres casos com seguix:
- Interferir el joc significa jugar o tocar el baló passat o tocat per un companyer d'equip.
- Interferir a un contrari significa impedir que un adversari jugue o puga jugar el baló, obstruint clarament el camp visual de l'adversari o disputant-li la pilota.
- Traure ventaja de la situació de fòra de joc significa jugar un baló que rebota en la seua direcció des d'un poste o des d'un contrari, havent estat en situació de fora de joc.
En la pràctica, un jugador en posició de fora de joc pot ser penalisat abans de jugar o tocar el baló si, segons l'àrbit, cap atre companyer d'equip que no es trobe en fora de joc pot jugar el baló.
L'interpretació de l'àrbit d'estes noves definicions encara és objecte de controvèrsia, sobretot en la definició de quins moviments pot realisar un jugador en situació de fora de joc per a que no puga jujar-se que interferix en un contrari.
Sanció del fora de joc
La sanció d'una infracció de fora de joc és un tir lliure indirecte per a l'equip contrari, en el punt en el que es va cometre l'infracció. El fora de joc permet que s'otorgue llei de ventaja, sempre que la possessió del baló siga clarament del defensor. En cas de procedir el fora de joc, la jugada s'anularà.
Arbitrage

Per a l'aplicació d'esta regla, el àrbit depén en gran mida de el seu àrbit assistent, que normalment se situa en llínea en el penúltim defensor de la part del camp en que es troba (les tècniques exactes de posicionament són més complexes).
La tasca dels àrbits assistents respecte als fora de joc poden ser difícils, ya que deuen estar atents als atacs i als contraatacs, considerar qué jugadors es troben en posició de fora de joc cada volta que es jugue el baló (a sovint des de l'atre extrem del camp), i determinar si els jugadors situats en fora de joc estan involucrats en la jugada. El risc d'error d'arbitrage s'amplifica per l'efecte de la perspectiva, que es fa present quan la distància entre el jugador atacant i l'àrbit assistent és significativament distint de la distància al balompedista defensor, i l'àrbit assistent no està en llínea en este últim. La dificultat de detectar un fora de joc és, a sovint, infravalorada pels espectadors. Tractar de determinar si un jugador està en llínea en un adversari en el moment en el que es colpeja el baló no és fàcil: si un atacant i un defensor corren en direccions contràries, poden alluntar-se dos metros en una dècima de segon.
Existix un estudi mèdic-científic que aplega a la següent conclusió: 'L'ull humà no està capacitat fisiológicamente per a detectar un fora de joc'.[3]
Història
El fora de joc, fòra de lloc o posició alvançada, es tracta d'una regla que es remonta als primers anys del joc, en els que era molt més estricta que ara, i la seua creació, junt en l'àrea penal, va ser fonamental per a ordenar-ho i donar-li un caire tàctic. Per evolució cultural, d'aquella regla antiga de 1863 es va passar a la clàssica en 1866, i finalment a l'actual en 1925.[4] En 1924, es va introduir el concepte de fora de joc passiu.[5][6]
Regla antiga
La regla antiga o «regla de 1863» prové dels orígens del fútbol reglamentat, quan s'acostumava a declarar a un jugador en fòra del joc si se situava per davant del baló, açò és entre el baló i la porteria contrària, lo que significa que els passes només podien fer-se «cap a arrere», comparable en l'actual anara de joc del rugby, deport que té els mateixos orígens que el balompié. Esta regla antiga no era universal —originalment, les Regles de Sheffield no tenien fora de joc, i jugadors coneguts com kick throughs es podien posicionar permanentment prop de la porteria dels oponents al no existir tal regla—.
La regla antiga del fora de joc va ser arreplegada en el primer reglament de la Football Association de 1863, mes va ser modificada substancialment tres anys més vesprada.
Regla clàssica
La regla clàssica, regla de 1866 o regla de tres oponents», va substituir en el reglament de la Football Association a la regla antiga solament tres anys despuix de l'incorporació d'esta última. Segons ella, un jugador estava en fora de joc si es trobava més prop de la llínea oposta que el baló i el antepenúltimo adversari, lo que vol dir que el jugador es trobava més alvançat que tots els balompedistas oponents menys dos. Dit d'una atra forma, un jugador estava en posició llegal si tenia a tres oponents o més davant sí (contant el arquero). La regla clàssica va ser una adaptació de les Regles de Cambridge, que estipulaven quatre jugadors o més.
La gran novetat de la regla clàssica és que permetia, en les circumstàncies determinades per ella, passar a un companyer més alvançat que el baló. Açò va provocar un desconcert inicial entre els jugadors fins que va florir el joc combinativo que va culminar en el sistema clàssic, també cridat sistema o formació piramidal, en dos zagueros, tres migcampistes i cinc davanters. Dels dos zagueros, el més alvançat era el que determinava la llínea de fora de joc. Este sistema, condicionat per la regla clàssica, va oferir un fútbol vistós durant cinquanta anys,[7] fins que en 1925 es va modificar substancialment la regla.
Regla actual
La regla actual, regla de 1925 o regla de dos oponents», va substituir a la regla clàssica en 1925 i seguix en la seua essència en vigor fins ara. En aquell any, la lliga professional de fútbol anglesa va considerar oportú debilitar la regla clàssica per a fomentar un fútbol de més gols. Recordem que, segons la regla actual, un jugador es troba en posició de fora de joc si es troba més prop de la llínea oposta que el baló i el penúltim adversari, lo que vol dir que el jugador es troba més alvançat que tots els jugadors oponents menys un. En relació en la regla clàssica, es va canviar la paraula antepenúltimo per la paraula penúltim.
En efecte, el canvi súbit a la regla dels «dos oponents» va desequilibrar massivament el sistema de defensa practicat fins a llavors i va dur a un increment immediat en la cantitat de gols anotats. Es varen marcar 4700 tants en 1848 partits de fútbol de lliga anglesa en els anys 1924-25. Esta cantitat es va elevar a 6373 gols en el mateix número de partits en la lliga 1925-26.
En 1990 la regla es va modificar lleument per a considerar que un atacant en llínea en el penúltim oponent no es trobaria en situació de fora de joc.[8] També es va llevar la regla existent de 1925-26 que habilitava al jugador si el passe eixia del propi camp.[9] Estos canvis varen ser part d'un moviment general de les màximes autoritats del deport per a favorir el fútbol d'atac i permetre que el joc es desenvolviera en més llibertat.
En 2003, la FIFA va publicar uns consells més restrictius per a penalisar els anares de joc, de modo que es favorira el joc atacant. D'eixa manera, un jugador en una posició de fora de joc no es penalisa sempre, sino que dependrà de les seues accions i posició. En esta modificació, els atacants ya no serien penalisats si es troben en una posició habilitante encara que tingueren a un companyer d'equip en posició de fora de joc, sempre i quan este es trobe en actitut passiva. Açò ha permés que es marquen més gols per mig de passes llegítims des de la defensa.cita requerida
Notes
Referències
- ↑ ASALE (2025-01-13). «posición | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2026-03-13.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 28 de agosto de 2012. Consultat el 3 de febrero de 2011.
- ↑ Belda Maruenda, Francisco. An offside position in football cannot be detected in zero milliseconds. Available from Nature Precedings <http://hdl.handle.net/10101/npre.2009.3835.1> (2009). También disponible en español en <http://beldamaruenda.blogspot.com/2006/05/proyecto-fuera-de-juego.html>
- ↑ Olivós Arroyo, Ricardo (1992). Teoría del fútbol, 2ª edició, Sevilla: Wanceulen Editorial Deportiva S.L.. ISBN 84-604-3705-1. Consultat el 23 de agosto de 2010.
- ↑ Julian Carosi. «The History of Offside» (en en) (PDF) pàg. 6.
- ↑ «Fuorigioco: l’evoluzione della regola» (en it). storiedicalcio.altervista.org (2017).
- ↑ Grehaigne, Jean Francis (1991). La organización del juego en el fútbol, 1ª edició, Barcelona: INDE publicaciones, pp. 40 en el original francés. ISBN 8495114747. Consultat el 23 de agosto de 2010.
- ↑ https://www.asale.org/damer/posici%C3%B3n
- ↑ http://es.fifa.com/mm/document/afdeveloping/refereeing/law_11_offside_es_47386.pdf
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Fuera de juego de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.