Tir lliure

Trae Young dels Atlanta Hawks llança un tir lliure durant un partit contra els Washington Wizards.

En bàsquet, un tir lliure és un llançament a la canastra que es produïx sempre des de la mateixa posició, des d'una llínea situada a 4,60 metros del tauler i a 5,80 de la llínea de fondo, i que normalment es produïx com a conseqüència d'una sanció per decisió arbitral, ya siga una falta personal o una falta tècnica.

Cada llançament de tir lliure anotat otorga un punt a l'equip que ho realisa. A pesar de ser el llançament que menys puntuació otorga, resulta extremadament important en la resolució d'un partit, ya que per lo general són moltes voltes les que un equip acodix a la llínea de tirs lliures a lo llarc d'un partit. En ser un tir mecànic (sempre des de la mateixa posició, sempre en la canastra a la mateixa distància, sense oposició), els percentages d'anotació entre professionals, i inclús entre deportistes amateurs solen ser alts.

Reglament FIBA

Jugadors esperant al rebot en un tir lliure durant un partit Club Bàsquet Estudiants-Màlaga.

Segons l'artícul 43.1.1. del reglament del bàsquet FIBA, un tir lliure és una oportunitat concedida a un jugador per a que conseguixca un (1) punt sense oposició, des d'una posició situada darrere de la llínea de tirs lliures i dins del semicírcul. Deurà llançar-se abans de complir-se 5 segons des de que el àrbit li entrega la pilota al jugador, i este no podrà chafar la llínea fins que el llançament no haja tocat el rogle o haja travessat el mateix. El restant de jugadors es podrà posicionar en els laterals de la zona alternativament, sent possible situar 3 jugadors l'equip defensor i 2 l'equip atacant, esperant el possible rebot.

Formes de llançar

Seguint en el reglament, el jugador que llança podrà utilisar qualsevol método per a realisar els llançaments pero deurà llançar de modo que, sense tocar el sol, el baló s'introduïxca en la canastra per la seua banda superior o toc el rogle. Por lo general, todos los jugadores de baloncesto en la actualidad lanzan a canasta de la manera ortodoxa, es decir, con los brazos por encima de la cabeza, colocados en un ángulo obtuso con el codo del brazo fuerte a la altura de la cara. Pero en tiempos pasados (y raramente en la actualidad), hubo jugadores que han utilizado otras técnicas. El más habitual era el denominado a cuchara, o en ocasiones a la vieja, que consiste en lanzar el balón desde debajo de la cintura, de abajo arriba. Era habitual en el bàsquet anterior als anys 1960 i mítics jugadors com Radivoj Korać ho varen amprar durant tota la seua carrera en una eficàcia altíssima. També hi ha hagut jugadors que han llançat (i en èxit) els tirs lliures en els braços estirats per damunt del cap.

Jugades sancionades en tirs lliures

Archiu:Kobe Bryant.ogv Són vàries les situacions en un partit en les que un jugador es dirigix a la llínea de tirs lliures:

• Falta personal de tir. Quan un jugador en el baló en possessió es troba en situació de llançar a canastra i el defensor comet sobre ell una falta, es concediran 2 tirs lliures o 3 en cas que la falta es cometa des de fòra de l'àrea.
• Bonus. Quan un equip supera les 4 faltes personals conjuntes, totes les faltes (llevat les que siguen en atac) a partir d'eixe moment es concediran de tir.
• Falta tècnica. Quan l'àrbit senyala una falta tècnica (penalisació provocada per una protesta o un comportament incorrecte en la pista). L'equip contrari dispondrà d'un tir lliure i la reposició del baló.
• Falta antideportiva o flagrant. Antigament denominada intencionada, es produïx quan un jugador comet una falta personal sense opció de jugar el baló, o parant antideportivamente una situació d'atac.
• Falta descalificante. Se li chiula a un jugador que realisa una acció d'extremada violència o que incomplix greument l'esperit del joc. L'equip contrari dispondrà de dos tirs lliures i traga des del centre del camp.

Evolució de la norma

Roger Grimau llançant un tir lliure en un partit de Eurolliga entre el FC Barcelona i el Lottomatica Roma en febrer de 2008.

Durant els anys 1970 i 80 es varen introduir reformes en el reglament que varen afectar als tirs lliures i que hui en dia es troben en desús:

• A partir de la temporada 1975 - 1976, una volta acumulades 10 faltes per equip en cada temps, es dona el dret a decidir entre tirar dos llançaments de tir lliure o traure de banda. En 1980 es reduïxen a 8 faltes per equip i temps les que donaven dret als dos tirs lliures.
• També en la temporada 1975 - 1976 s'introduïx el 3x2 en els tirs lliures. El llançador tenia fins a tres oportunitats per a anotar dos tirs lliures. Si els anotava a la primera, solament tirava dos, pero si fallava algun de el seu dos primers llançaments tenia un tercer intent extra.
• En la mateixa temporada es decidix otorgar un tir lliure adicional si en rebre el jugador la falta conseguia canastra.

• 1+1. En 1988 es va introduir esta regla en la que, en situació de bonus (8 faltes per equip i temps de 20 minuts), solament es permetia el segon llançament lliure si s'anotava el primer. Si no, es podia entrar al rebot. Eixe mateix any desapareix la regla de 3el 3x2, passant a sancionar-se la falta de tir en sol dos llançaments lliures.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tiro libre (baloncesto) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.