Fort (1727)

El Fort va ser un navío de llínea de dos cobertes i en portes per a 60 canons nominals, si be atres fonts amplien la forqueta entre 54 i 64 canons reals. El buc va ser líder del seu classe homónina i, com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas La nostra Senyora de Guadalupe. D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de llínea de quarta classe.

Construcció

Artícul principal → Classe Forta.

El Fort, primer buc de l'Armada espanyola en este nom, va ser ordenada la seua construcció en L'Habana en data indeterminada, provablement c. 1726. Va ser posat en quilla c. 1727 i entregat a l'Armada espanyola l'1 de setembre de 1728.

La seua construcció va ser dirigida per Juan d'Acosta. El disseny seguit va ser el d'Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga. El buc, de 65 colzes d'eslora, va tindre un cost de producció de 66 975 pesos.

Historial

Inicis

Com era norma en l'época, els bucs completats en L'Habana solien realisar un primer viage per a una primera inspecció tècnica en l'Atarassana de la Carraca en Càdis, lo que incloïa la seua artillado, arribant a Càdis el 5 de març de 1727. La seua primera tripulació es va prendre de la del navío Rubí, varat en giner d'eixe mateix any en l'illa de Pins.

El barco va partir de L'Habana el 24 de giner de 1727 en la flota de Gaztañeta, que incloïa els navío Sant Luis, Sant Fernando, Lanfranco, Conquistador i Sant Joan Batiste, i les fragates Retir, La nostra Senyora de Aránzazu, La nostra Senyora de Begoña i Volant. La missió de la flota era escoltar un comboi d'11 bucs mercants. El barco va aplegar a La Corunya el 8 de març en l'esquadra de Torres. El barco va ser entregat oficialment a l'Armada espanyola l'1 de setembre en Càdis.

El barco va salpar de Càdis en destí a Veracruz el 15 de maig de 1728 en l'esquadra de Torres, que incloïa les fragates Retire, Santa Rosa el pingue Pópulo i el bergantín Sant Miguel. L'esquadra va aplegar a Veracruz el 30 de juliol, des d'a on va escoltar tres cargueros a L'Habana el 29 de setembre, en el Retir i el pingue Pópulo. El 29 de novembre, el barco va partir de L'Habana en les esquadres de Torres i Cornejo en destí a Càdis, a on va aplegar el 22 de febrer de 1729. En maig de 1729, el barco es trobava en reparacions en Càdis.

Havent segut realisat temps arrere este acondicionament, va salpar de Càdis el 15 de decembre de 1729 cap a la seua nova base en Cartagena d'Índies junt en el Lanfranco. en la fragata genovesa Nostra Senyora del Carmen, arribant l'1 de febrer de 1730 despuix de fer escales en Tobago, Trinitat, Margarita, Cumaná i Caracas. Esta nova ubicació no es va prolongar en el temps i per a 1730 el Fort ya estava realisant patrulles per la Mar Carib, capturant tres fragates i huit bucs de contrabando, la majoria d'ells de les Províncies Unides. En esta tasca va visitar, ademés, la plaça de Portobelo entre entre juliol i agost de 1730. En giner de 1731, el barco va salpar de Cartagena d'Índies en una patrulla en la fragata Venjança. Despuix d'un temps, el Fort va retornar a la Península i va arribar a Càdis el 14 de juliol en el Infant carregant un milló de pesos.

En 1731, el barco va salpar de Càdis en destí a Cartagena d'Índies. El 10 de juliol de 1732, va partir de L'Habana en destí a Càdis, a a on va aplegar el 9 de setembre en l'esquadra de Alderete, que incloïa al Sant Antonio i al Constant, la fragata Santa Rosa i sis cargueros. La seua comissió en ultramar va finalisar quan va arribar a Càdis en 1732 en un carregament de 4 millons de pesos en cabals.

El 26 d'octubre, el barco, junt en el Constant i atres bucs menors, va transportar recaptes des de Càdis i va protegir un comboi de tropes a Orà. En giner de 1733, el barco va aplegar a Càdis en el Andalusia. En giner de 1733, el barco va salpar de Càdis en una patrulla pel Mediterràneu en l'esquadra Justiniana, que incloïa als navío Constant, León i Conquistador. En març de 1733, va salpar de Càdis en el Galícia i el León en una patrulla pel Mediterràneu. En 1733, el barco va salpar de Càdis en destí a Cartagena d'Índies.

En 1734 va retornar a Cartagena d'Índies i va retornar a Càdis el 18 de juliol de 1734 en la flota del Comte de Clavijo, en un carregament valorat en 5 millons de pesos. El 5 de novembre de 1734, el barco va salpar de Càdis en transports de tropes menors en destí a Ceuta. En decembre, va aplegar a Cartagena en una via d'aigua. En giner de 1735, el barco va ser enviat a una drassana de Cartagena per a reparacions, sent carenat en Càdis des del 5 de maig de 1735. Per a acometre el carenat, es varen enviar des de Cartagena, a bordo del pingue català El Postillón d'Alacant la cantitat de 30 000 taches d'entaular, atres 30 000 de barrot, 25 000 estroperoles i 40 quintales d'alquitrà rossa.

El barco va protegir el trasllat de tropes de Càdis a Barcelona en 1735. Va protegir sèt cargueros gaditans de l'esquadra de Blas de Lezo, el segon dels quals era el Conquistador. El barco va aplegar a Cartagena d'Índies el 16 de març de 1737 en cinc cargueros, sèt dies despuix que el Conquistador. Un dels cargueros es va afonar en una tormenta. En juny, el barco va partir de Cartagena d'Índies en una fragata en tesors cap a Portobelo, d'a on va retornar en un carregament de tesors. En octubre, el barco va partir de Cartagena d'Índies en 5 millons de pesos en cargueros cap a Càdis, a on va aplegar el 25 de giner de 1738 en un comboi. En 1738, el barco estava en reparacions en Càdis i aixina permaneixia en escomençar 1739.

Guerra de l'Assent (1739-1748)

En març de 1740, el barco va salpar de Càdis en l'esquadra de Manuel López Pintat en destí a Ferrol, des d'a on va partir el 31 de juliol rumbo a Amèrica en la flota de Torres. En octubre, una tormenta va obligar al barco a refugiar-se en L'Habana, des d'a on va partir el 6 de juny de 1742 en el Castella en una patrulla pel canal de les Bahames. Va retornar a L'Habana el 18 de juny en el Castella. El barco va salpar de L'Habana el 14 de juliol en destí a Veracruz en l'esquadra d'Andrés Reggio, que els seus atres barcos eren el Reina i el Nova Espanya. La floteta va aplegar a Veracruz en agost, des d'a on va partir en setembre per al viage de tornada a L'Habana, en diversos cabals.

En 1742, la tripulació del barco va intentar sense èxit capturar a la tripulació del HMS Tiger, de 50 canons, de la Royal Navy, que havia encallat en l'illa Tortuga. En 1743, el barco va estar en L'Habana fins que va salpar en l'esquadra de Espínola el 17 d'abril de 1743 per a trobar-se en la fragata Bizarra, que aplegava de Veracruz en un carregament de tesors, i va ser escoltada a L'Habana. El 13 de febrer de 1744, el barco va escoltar un comboi de tesors des de Veracruz en l'esquadra d'Andrés Reggio, que incloïa al Reina, Príncip i la fragata Sant Ciriaco. El barco va aplegar a L'Habana en el comboi el 16 d'abril de 1744.

En abril de 1745, el barco va patrullar la costa de Puerto Rico en el Real Família. En juliol, va salpar de L'Habana en el Conquistador cap a Campeche per a capturar tres fragates pirates, retornant a L'Habana el 4 d'agost.

A finals de 1746 va capturar a l'altura de Matances a les fragates angleses Harrington i Prince Charles, en el marc de la Guerra de l'Assent. Per aquell temps i, en donar començ el regnat de Fernando VI, estava adscrit al Departament de L'Habana en una dotació de 60 canons, junt en els navío Reina, Invencible, Sant Antonio, Real Família, Nova Espanya, Dragó, Conquistador i Pizarro.

Últims anys

El barco va partir de L'Habana el 17 d'abril de 1749 en la fragata Rugló rumbo a Veracruz, des d'a on va retornar a L'Habana el 12 d'agost. En giner de 1750, el barco es trobava en L'Habana en el Sant Antonio i les fragates Bizarra, Rugló i Flora. En 1750, va patrullar en el Rugló front a L'Habana.

En 1751 José Cepeda Gómez ho inclou armat en 60 canons com un dels 19 navío de llínea (ademés de 5 fragates i 10 embarcacions menors) de que disponia el Regne d'Espanya, lo que posa de manifest el dèbil estat de l'Armada despuix de finalisar la guerra tres anys abans, havent perdut la mitat de la seua poder artillero naval.

El 20 de maig de 1752, el barco va escoltar a un buc mercant des de Cartagena d'Índies fins a L'Habana, des d'a on va continuar el 17 de juliol en dos cargueros fins a Càdis. El 20 de setembre de 1752 va arribar a la metròpoli en un carregament de cabals i diversos bens valorats en 7 285 448 pesos, sent escoltat pel Àsia des de les Azores. Despuix d'esta travessia oceànica, va ser transferit a la reserva en Càdis en 1752, des d'a on va ser traslladat a Ferrol en abril de 1753.

El barco va retornar de Ferrol a Càdis en 1753, des d'a on va escoltar el comboi a L'Habana en el Àsia i la fragata Sant Antonio el 21 de novembre de 1753. El barco va aplegar a L'Habana en el comboi el 31 de març de 1754. El barco va patrullar el Golf de Mèxic en el Àsia entre 1754 i 1755.

El barco va visitar Veracruz des de L'Habana en 1756. Va eixir de L'Habana en el Àsia, el Amèrica, la fragata Júpiter i barcos menors cap a Càdis, en un carregament de huit millons de pesos. El barco va aplegar a Càdis en el comboi el 6 d'agost de 1756, des d'a on va partir en 1756 en els mateixos navío de llínea cap a Marsella i Nàpols. El barco va partir de Càdis cap a L'Habana a finals d'any, des d'a on va retornar a Càdis a l'any següent. El barco va partir de Càdis cap a L'Habana en 1757 i en 1759 es va vendre a un particular d'esta última plaça.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
• Old Style and New Style, canvi del calendari juliano al calendari gregoriano promulgat en Anglaterra en 1752, entre atres països i dates.

Bibliografia

• (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
• (1902) «XX Principis del regnat de Fernando VI (1746-1750)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1902b) «XXI L'obra d'Ensenar (1746-1754», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
• (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
• (1889) «XX Guerra marítima entre Anglaterra i Espanya (1736-1741)», Història General d'Espanya, Barcelona: Montaner i Simón, editors.
• (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
• (2006).«Juan d'Acosta i la construcció naval en L'Habana (1717-1740)».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.

• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.