Reina (1743)
El Reina va ser un navío de llínea de la Real Armada Espanyola de 70 canons nominals, repartits en dos cobertes i construït en el Real Drassana de L'Habana. El seu nom de advocaació era Sant Dámaso. Va pertànyer a la classe coneguda com a Reina.[1]D'acort en els estàndarts britànics, quedava categorizado com a navío de tercera classe.[1]
Construcció
El barco es va encarregar en L'Habana, a on es va colocar la quilla l'1 de maig de 1742. El barco va ser botat el 25 de maig de 1743 i lloc en servici el 18 de decembre de 1743.[2] La seua construcció va ser dirigida pel asentista Juan d'Acosta, baix disseny de Cipriano Autrán.[1] El navío seguia el sistema de construcció "a l'espanyola" de José Antonio de Gaztañeta. El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Reina, aixina com el seu companyer de série Invencible, sent casi tots els bucs d'esta llista construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.[3]
Historial
Despuix de la seua entrega oficial a l'Armada en 1743, el buc va ser incorporat a l'armada del tinent general D. Rodrigo de Torres i Morales, rellevat a fins de l'any següent pel seu companyer d'ocupació, de menor edat, D. Andrés Reggio.[4]
El 23 de novembre de 1745 s'havia nomenat per al càrrec de Virrey de Nova Espanya a Juan Francisco de Güemes, encara que no va tindre coneiximent fins que el 22 d'abril de 1746 el mariscal de camp D. Juan Antonio Lineo i Forts li va entregar els despachos que li promovien al càrrec de Virrey de Nova Espanya. Güemes va instalar en la capitania general al seu successor el 23 d'abril de 1746; i va salpar a Veracruz a bordo del navio Regna, en l'esquadra del tinent general D. Andrés Reggio, successor de Torres i Morales.[5] En escomençar el regnat de Fernando VI se li cita com a navío de 70 canons, adscrit al departament de L'Habana.[6] Despuix del viage anterior, el buc va ser requerit per a salpar en cabals rumbo a Càdis despuix de l'huracà del 13 d'octubre de 1746 que va sacsar la zona, arribant sense novetat en giner de 1747 despuix de capturar en la travessia al navío britànic Juliol César.[7]
El Reina va salpar de Càdis en 1747 en els navío Nova Espanya i Conquistador i la fragata Bizarra rumbo a Puerto Rico al mando d'Alejandro Castelai. En octubre de 1747 va escoltar entre 6 i 7 bucs de càrrega que transportaven cabals i suministraments des de Veracruz a L'Habana i després a Càdis, a a on el barco va arribar el 9 de giner de 1748 en 2,5 millons de pesos en argent i aliments.[8] El 26 de decembre de 1749 el barco va partir de Veracruz cap a L'Habana i després a Càdis en 4,7 millons de pesos d'argent i víveres, aplegant el 24 d'abril de 1750 a Càdis.[2][8] En 1751 es documentava que el navío seguia disponent de 70 canons.[9]
En 1751 i 1753 el barco va patrullar el Mediterràneu. Corria l'any 1755 quan el Reina es trobava en manteniment i renovació en l'Atarassana de la Carraca. El 5 de setembre de 1759 el barco va partir de Càdis en el Europa rumbo a L'Habana, transportant canons i municions. En 1761 va retornar a Càdis, des d'a on el barco va retornar a L'Habana a l'any següent, davant l'imminent anunci de l'entrada en la guerra dels Sèt Anys contra el Regne Unit.[10]
La Marina Real Britànica va capturar el barco atracat quan L'Habana va capitular el 13 d'agost de 1762, despuix d'un sitie de més de dos mesos,[2] en el marc de la Guerra dels Sèt Anys. Al moment del seu captura, se cita que el buc disponia de 70 canons.[11]
HMS Reyna
El 13 d'agost de 1762, el Regne Unit va capturar el Reina,[12] que estava en ple procés de carenat.[13][4][14] El navío va ser assignat a la Royal Navy en el nom de HMS Reyna. El barco va ser venut per a desguaix en 1772.[15]
Vore també
- Construcció naval espanyola del sigle XVIII
- Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
- Llista de bucs capturats en el sigle XVIII (en anglés)
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Spanish Third Rate ship of the line 'Reina' (1743)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Winfield et al., 2023, p. 130.
- ↑ Piñera i Rivas y Thial Boissière, 2002, pp. 24-25.
- ↑ 4,0 4,1 «Regna (1743) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 404.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 382.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 409.
- ↑ 8,0 8,1 Fernández Dure, 1902, p. 386.
- ↑ V (2018). Crònica del combat naval de L'Habana de 1748, Sevilla: Universitat de Sevilla, p. 27.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 454.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 597.
- ↑ Clowes, 1898, p. 315.
- ↑ «Pintura del Navío Regna». Tot a babor. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ Fernández Dure, 1902a, p. 82.
- ↑ Winfield, 2007, p. 71.
Bibliografia
- (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).
- (1902) «XXI L'obra d'Ensenar (1746-1754)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902a) «III Rendició de L'Habana (1762)», Armada espanyola (1759-1788), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1998) La pèrdua de L'Habana i les reformes borbòniques en Cuba 1760-1773, Junta de Castella i Lleó. ISBN 84-7846-750-5.
- (1868) Carlos Bailly-Bailliere (ed.). Història de l'Illa de Cuba, Madrit. ISBN 9788411153027.
- (2002).«La construcció naval en Espanya durant el s. XVIII».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(79)ISSN 0212-467X.
- (2007) British Warships in the Age of Sail 1714-1792 - Design, Construction and Fates (en en), Minnesota: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-84415-700-6.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reina (1743)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.