Pren de L'Habana
La pren de L'Habana pels britànics va ser un enfrontament militar lliurat en agost de 1762, en el context de la guerra dels Sèt Anys. En ella, les forces angleses al mando del tinent general George Keppel varen derrotar als defensors liderats pel governador de Cuba, el mariscal de camp Juan de Prat i Portocarrero.
Este fet va deixar al descobert les debilitats de les defenses espanyoles en el mar Carib i va ser conseqüència de l'entrada en conflicte del Regne de Gran Bretanya en la Corona espanyola, aliada del Regne de França, un atre tradicional enemic dels britànics.
En un principi els britànics varen intentar establir una espècie de colónia anomenada «Cumberland» que servira de punt de respal a una invasió en l'illa, pel sur, en lo que hui és la província de Guantánamo, pero les condicions varen ser molt hostils tant pel terreny, com el constant hostigamiento dels lugareño, per lo que finalment varen desistir.
Antecedents
[editar | editar còdic]En 1756 va esclatar la complexa guerra dels Sèt Anys, que es va lliurar per tot lo món i va enfrontar a dos aliances rivals encapçalades pel Regne de Gran Bretanya i França.[1] Davant les successives derrotes de 1759, França va tractar de coligarse en Espanya.[2] L'aliança entre França i Espanya es va reflectir en el Tercer Pacte de Família, firmat en agost de 1761.[3] Pese a l'apremio de França, Espanya va esperar a l'arribada de la flota d'Índies en setembre per a començar les accions que devien precipitar la seua entrada en la guerra, puix necessitava els diners que duya per a finançar les operacions.[3] El 4 de giner de 1762, Gran Bretanya va declarar la guerra a Espanya, que va fer lo propi el dia 15 del mateix més.[3] Per llavors l'Armada espanyola era molt inferior a la britànica: mentres la primera contava en uns quaranta navío de llínea, la segona podia contar en uns cent vintiquatre.[4]
En març de 1762, els mandos britànics de mar i terra varen partir de Gran Bretanya cap al Carib en quatre regiments d'infanteria.[5] Varen arribar a l'illa de Martinica, per llavors britànica, a finals a abril, a on varen reunir dèneu navío, díhuit fragatas i bucs menors i dèu mil soldats per a la campanya cubana.[6] La flota d'invasió va alcançar Matances el 5 de juny.[7]
Forces enfrontades
[editar | editar còdic]Espanyols
[editar | editar còdic]Segons el historiador militar nortamericà David Syrett, les forces defensores incloïen 3500 infants, 300 ginets (200 sense ensellament), 70 artilleros, 1000 infants de marina, 4000 mariners dels bucs i 2800 milicians, incloent 700 lanceros a cavall. En total 11670 combatents.[8] L'infanteria de llínea s'organisava en el regiment de L'Habana, el 2.º batalló del regiment de Aragó i el 2.º batalló del regiment de Espanya. La cavalleria regular es componia dels regiments Dragons de L'Habana (en ensellament) i Dragons d'Edimburc (sense ensellament), mentres que la miliciana s'organisava en quatre regiments mal armats.[9][10] En general, les unitats milicianes es dividien en regulars i irregulars més un batalló de negres i un atre de mulatos. Entre tant els artilleros s'agrupaven en tres companyies.[11] El també nortamericà David Marley va acceptar les seues estimacions.[10]
En canvi, el seu colega i compatriota David Greentree creïa que les forces terrestres hispàniques es componien de 1800 infants de llínea, 810 ginets, 300 artilleros, 750 infants de marina, 5500 mariners dels bucs i 6000 milicians; d'estos últims, a penes 2000 a 3000 tindrien mosquetes. En total 15160 combatents. De l'infanteria regular 700 places pertanyien al regiment de L'Habana, 700 al de Espanya i 400 al de Aragó. Respecte de la cavalleria de llínea, als regiments de Edimburc i L'Habana agrega el regiment Dragons d'Aragó, mencionant que es componien de quatre, un i quatre esquadrons de cavalleria respectivament.[11]
L'espanyola Pilar Castell Manrubia va escriure que solament 5000 hòmens varen participar de la defensa de la ciutat.[12] El britànic Robert Beatson eleva per molt el número de defensors. Haurien 810 dragons montats en nou esquadrons de cavalleria, 3800 infants i artilleros en tres regiments d'infanteria i tres companyies d'artilleria, 9000 mariners i infants de marina i finalment 14000 milicians i persones de color en armes, sumant 27610 combatents.[13][14][15] No obstant, tal tamany de forces ha segut durament qüestionat, puix la població de la ciutat en aquella época no podia movilisar tals números.[16]
| Buc | Canons | Comandant | Dotació | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Tigre | 70[11][17][18] | Juan Ignacio de Madariaga[17][18] | c.572[19] | Buc insígnia Entregat en L'Habana[18] |
| Reina | 70[11][17][18][20] | Luis Vicente de Velasco[17][18] | 520[20] | Entregat en L'Habana[18] |
| Infant | 70[17][18][20] a 74[11] | Francisco de Medina[17][18] | 558[20] | Entregat en L'Habana[18] |
| Sobirà | 70[17][18][20] a 74[11] | Juan García del Postigo[17][18] | 554[20] | Entregat en L'Habana[18] |
| Aquilón | 68,[20] 70[17][18] o 74[11] | Vicente González Bassecourt[17][18] | 564[20] | Entregat en L'Habana[18] |
| Amèrica | 60[11][17][18] | Juan Antonio del Tossal[17][18] | c.427[19] | Entregat en L'Habana[18] |
| Conquistador | 60[17][18][20] a 74[11] | Pedro Castejón[17][18] | 452[20] | Entregat en L'Habana[18] |
| Sant Jenaro | 60[11][17][18] | En carena[nota 1] Entregat en L'Habana[18] | ||
| Sant Antonio | 60[17][18] a 64[11] | En carena Entregat en L'Habana[18] | ||
| Neptú | 70[11][17][18][20] | Pedro Bermúdez[17][18] | 504[20] | Sumergit en la boca del port[18] |
| Àsia | 60[18][20] a 64[11][17] | Francisco Gola[17][18] | 471[20] | Sumergit en la boca del port[18] |
| Europa | 60[11][17][20] | José Díaz de Sant Vicente[17][18] | 401[20] | Sumergit en la boca del port[18] |
| Sant Carlos | 80[11][18] | En construcció[11][18] | ||
| Santiago | 60[11][18] a 80[11] | En construcció[11][18] | ||
| Sant Zenón | 78[18] | Propietat de particulars[18] | ||
Les seues forces navals es componien de catorze navío de llínea, quatre fragates, dos corbetas, dos balandras i cent bucs mercants.[10] Els navío involucrats incloïen al Aquilón, Conquistador, Reina, Tigre, Amèrica, Infant, Sobirà, Sant Antonio, Sant Jenaro, Neptú, Àsia, Europa, Sant Carlos i Santiago.[11] Només dèu navío estaven en condicions de combatre,[9] puix el Sant Carlos i el Santiago estaven en drassanes sense terminar de construir-se i el Sant Antonio i el Sant Jenaro estaven en reparacions.[22] El 20 de maig, havien salpat de Veracruz el navío Fitora i la fragata Àguila en recaptes per a L'Habana, pero en el viage es varen enterar de l'arribada dels anglesos i varen tornar a la Nova Espanya. Entre tant, els navío Vencedor i Castella havien eixit a la trobada dels atres dos, pero en enterar-se de la mateixa notícia també es varen dirigir al port novohispano.[23] En aplegar els britànics, el navío particular Sant Zenón acabava d'aplegar en argent procedent Cartagena i acompanyat de la fragata Atocha.[18]
Respecte de les fragates, Greentree va escriure que en L'Habana estaven la Thetis (22), la Venjança (26), la Fénix (18) i la Mart (18).[11] No obstant, la Mart a voltes es classifica com un paquebote[24] i la Fénix s'usava com a barco almagasén. Segons el historiador britànic William Laird Clowes cap de les quatre estava en el port,[17] mentres que Plaure Cervera reconeix que les primeres tres solien estar en L'Habana acompanyant a la Flora (24) i la Ventura, en eixos moments no estava cap de les sis en la capital cubana.[20]
| Buc | Canons | Notes |
|---|---|---|
| Fragates | ||
| Ventura | 26[17][18] | Rendida en Sant Dumenge[18] Comandada per José de les Casas[17][18] |
| Venjança | 24[17][18] a 26[11] | Abandonada en el Mariel[18] Comandada per Diego de Argote[17][18] |
| Fénix | 18[17][11] a 22[18] | Capturat en el canal de Bahames[18] |
| Asunción | 50[18][24] | Propietat de particulars[18] |
| Santa Bàrbara | 42[18] | Propietat de particulars[18] |
| Perla | 22[25] a 30[18] | Propietat de particulars[18] |
| Atocha | 30[18] | Propietat de particulars[18] |
| Santa Rosa | 24[18] | Propietat de particulars[18] |
| Constanza | 24[18][24] | Propietat de particulars[18] |
| Paquebot | ||
| Tetis | 18[18] a 22[17] | Capturat en el canal de Bahames[18] |
| Mart | 16[18] a 18[17] | Abandonat en el Mariel[18] Comandado per Dumenge Bonachea[17][18] |
| Sant Lorenzo | 16[18] | Capturat en Sant Dumenge[18] |
| Bergantín | ||
| Caçador | 18[18] | Entregat en L'Habana[18] |
| Urca | ||
| San Antonio | Entregat en L'Habana[18] | |
| Jabeque | ||
| San Francisco | 18[26] | Entregat en L'Habana[18] Prop de 88 tripulants[26] |
| Goleta | ||
| San Isidro | Entregat en L'Habana[18] | |
| Regla | Entregat en L'Habana[18] | |
| Llum | Entregat en L'Habana[18] | |
| Balandra | ||
| Florida | Propietat de particulars[18] | |
El 2 de febrer, la Ventura va eixir del port en situats per a Puerto Rico i Sant Dumenge, pero prop d'este últim va ser capturada per corsarios anglesos. El 12 de febrer, la Flora va salpar a Veracruz per a dur materials en els que reparar a la Fitora i va acompanyar a eixe navío i la Àguila en el seu fallanc viage. El 3 de juny, la Thetis i la Fénix varen ser capturades en Cayo Sal, un banc de Plaure dels Roques. El 28 de juny, la Venjança i la Mart tornaven a Cuba de Nova Espanya quan es varen trobar en els navío anglesos HMS Defiance i HMS Hamptoncourt, devent refugiar-se en Mariel, a on els seus tripulants les varen afonar per a evitar el seu captura.[22] El historiador cubà afirmava que en iniciar-se el sege, en L'Habana només havien tres fragates: la Constanza, la Asunción i la Perla.[24] La primera pertanyia a la Real Companyia de Caracas i les atres dos a la Real Companyia de L'Habana.[24] La Constanza i la Asunción varen ser usades per a defendre la drassana i el barri del Horcón.[27]
Britànics
[editar | editar còdic]El historiador nortamericà David Marley afirma que les forces angleses es componien de 14000 mariners de la Royal Navy i 3000 contractats, 12000 soldats, 380 artilleros i 600 esclaus auxiliars.[28] En canvi, els britànics James Grant i Andrew Hilliard Atteridge varen escriure que les tropes en terra sumaven 10000 anglesos als que es varen sumar 4000 milicians de les colónies americanes.[29] Per la seua banda, el historiador John William Fortescue eleva el número de regulars britànics a 12000, mentres que manté els milicians nortamericans en 4000.[30] Castell Manrubia menciona que varen participar 15000 veterans, 4000 peons negres i 15000 mariners.[12] En números exactes, afirma que eren inicialment 12041 hòmens per a desembarc als que se sumen 2000 peons negres i les tripulacions fins a alcançar els 22327 hòmens.[31] Pedro Guiteras va escriure que la tropa es componia de 4000 anglesos embarcats en Portsmouth, 2000 reclutes jamaicans i 4000 milicians nortamericans.[32] Posteriorment varen rebre atres 2000 reforços de Jamaica i Norteamérica.[33]
Syrett creïa que la seua esquadra es componia de vintitrés navío de llínea, onze fragates, quatre balandras, tres bombardas veleras, un cúter i cent xixanta transports de soldats, vituallas, ordenances i barcos-hospitals.[37] Per la seua banda, Grant i Atteridge varen estimar que eren dèneu navío i díhuit fragates en 2042 peces d'artilleria i protegint 150 transports.[29] Castell Manrubia rebaixa els canons a 1842, dels que 200 varen desembarcar.[12]
| Buc | Canons | Comandant |
|---|---|---|
| Fragates | ||
| HMS Penzance | 40[28][37][35] | Philip Boteler[35] |
| HMS Dover | 40[34][35] a 44[28][37] | Chaloner Ogle[35] |
| HMS Enterprise | 40[35] | John Houlton[35] |
| HMS Richmond | 32[35] | John Elphinstone[35] |
| HMS Alarm | 32[34][35] a 38[28][37] | James Alms (interí)[35] |
| HMS Tire | 22[28][37] a 28[34][35] | John Lendrick[35] |
| HMS Lizard | 28[35] | Francis Banks[35] |
| HMS Trent | 28[35] | John Lindsay[35] |
| HMS Cerberus | 28[34][35] | Charles Webber[35] |
| HMS Boreas | 28[35] | Samuel Uvedale[35] |
| Bucs de posta | ||
| HMS Rose | 20[28][37][35] | John Neale Pleydell Nott[35] |
| HMS Port Mahon | 20[28][37][35] | Richard Bickerton[35] |
| HMS Fowey | 20[35] | Joseph Pixeu[35] |
| HMS Glasgow | 20[28][37][35] | Richard Carteret[35] |
| Balandras | ||
| HMS Mercury | 22[28][37] a 24[34][35] | Samuel Granston Goodall[35] |
| HMS Bonetta | 16[34][28][37][35] | Lancelot Holmes[35] |
| HMS Cygnet | 16[34][35] a 18[28][37] | Charles Napier[35] |
| HMS Merlin | 16[35] | William Francis Bourke[35] |
| HMS Porcupine | 16[35] | James Harmood[35] |
| HMS Barbadoes | 14[35] | James Hawker[35] |
| HMS Viper | 14[28][37][35] | Jhon Urry[35] |
| HMS Port Royal | 14[35] | Stair Douglas[35] |
| HMS Ferret | 14[28][37][35] | Peter Clarke[35] |
| Cúter | ||
| HMS Lurcher | 8[28][37] a 14[34][35] | Tinent Walker[35] |
| Bombardas | ||
| HMS Thunder | 8[34][35] | Robert Haswell[35] |
| HMS Granat | 8[34][35] | |
| HMS Basilisk | 8[34][35] | Comandant Lowfield[35] |
El HMS Alcide, el HMS Sutherland i el HMS Cerberus varen aplegar despuix de l'inici del sege.[34][35] En tant, el HMS Intrepid, el HMS Lizard i el HMS Porcupine varen transportar tropes a Amèrica del Nort, mentres que el HMS Centurion, el HMS Penzance i el HMS Enterprise varen transportar tropes de Jamaica a Anglaterra.[35]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Quintero Saravia, 2015, pp. 157-158.
- ↑ Quintero Saravia, 2015, p. 159.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Quintero Saravia, 2015, p. 160.
- ↑ Quintero Saravia, 2015, pp. 159-160.
- ↑ Quintero Saravia, 2015, p. 168.
- ↑ Quintero Saravia, 2015, pp. 168-169.
- ↑ Quintero Saravia, 2015, p. 169.
- ↑ Syrett, 1970, pp. 70-71.
- ↑ 9,0 9,1 Syrett, 1970, p. 72.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Marley, 1998, p. 292.
- ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 11,18 11,19 11,20 11,21 11,22 Greentree, 2010, p. 21.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Castell Manrubia, 1990, p. 76.
- ↑ Guiteras, 1856, p. 72.
- ↑ Beatson, 1790, p. 174.
- ↑ Beatson, 1804, p. 543.
- ↑ Guiteras, 1856, p. 73.
- ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 17,15 17,16 17,17 17,18 17,19 17,20 17,21 17,22 17,23 17,24 17,25 17,26 17,27 17,28 17,29 17,30 Clowes, 1898, p. 247.
- ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 18,13 18,14 18,15 18,16 18,17 18,18 18,19 18,20 18,21 18,22 18,23 18,24 18,25 18,26 18,27 18,28 18,29 18,30 18,31 18,32 18,33 18,34 18,35 18,36 18,37 18,38 18,39 18,40 18,41 18,42 18,43 18,44 18,45 18,46 18,47 18,48 18,49 18,50 18,51 18,52 18,53 18,54 18,55 18,56 18,57 18,58 18,59 18,60 18,61 18,62 18,63 18,64 18,65 18,66 18,67 18,68 18,69 18,70 18,71 18,72 18,73 18,74 Fernández Dure, 1901, p. 82.
- ↑ 19,0 19,1 Plaure Cervera, 2006, p. 57.
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 20,16 Plaure Cervera, 2006, p. 55.
- ↑ Plaure Cervera, 2006, p. 60.
- ↑ 22,0 22,1 Plaure Cervera, 2006, pp. 55-56.
- ↑ Plaure Cervera, 2006, p. 54.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Plaure Cervera, 2006, p. 56.
- ↑ Serrano Álvarez, 2018, p. 311.
- ↑ 26,0 26,1 Plaure Cervera, 2006, p. 52.
- ↑ Parcero Torre, 1998, p. 142.
- ↑ 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 28,13 28,14 28,15 28,16 Marley, 1998, p. 291.
- ↑ 29,0 29,1 Grant, 1897, p. 122.
- ↑ Fortescue, 1899, p. 541.
- ↑ Castell Manrubia, 1990, p. 65.
- ↑ Guiteras, 1856, p. 38.
- ↑ Guiteras, 1856, p. 41.
- ↑ 34,00 34,01 34,02 34,03 34,04 34,05 34,06 34,07 34,08 34,09 34,10 34,11 34,12 34,13 34,14 34,15 34,16 34,17 34,18 34,19 34,20 34,21 34,22 34,23 34,24 34,25 34,26 34,27 34,28 34,29 34,30 34,31 34,32 34,33 Greentree, 2010, p. 24.
- ↑ 35,000 35,001 35,002 35,003 35,004 35,005 35,006 35,007 35,008 35,009 35,010 35,011 35,012 35,013 35,014 35,015 35,016 35,017 35,018 35,019 35,020 35,021 35,022 35,023 35,024 35,025 35,026 35,027 35,028 35,029 35,030 35,031 35,032 35,033 35,034 35,035 35,036 35,037 35,038 35,039 35,040 35,041 35,042 35,043 35,044 35,045 35,046 35,047 35,048 35,049 35,050 35,051 35,052 35,053 35,054 35,055 35,056 35,057 35,058 35,059 35,060 35,061 35,062 35,063 35,064 35,065 35,066 35,067 35,068 35,069 35,070 35,071 35,072 35,073 35,074 35,075 35,076 35,077 35,078 35,079 35,080 35,081 35,082 35,083 35,084 35,085 35,086 35,087 35,088 35,089 35,090 35,091 35,092 35,093 35,094 35,095 35,096 35,097 35,098 35,099 35,100 35,101 35,102 35,103 35,104 35,105 35,106 35,107 35,108 35,109 Clowes, 1898, p. 246.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 Marley, 1998, p. 290.
- ↑ 37,00 37,01 37,02 37,03 37,04 37,05 37,06 37,07 37,08 37,09 37,10 37,11 37,12 37,13 Syrett, 1970, p. 69.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Beatson, Robert (1790). Naval and military memoirs of Great Britain: from the year 1727, to the present clave: First Appendix (en en), Londres: J. Strachan.
- Beatson, Robert (1804). Naval and military memoirs of Great Britain: from the year 1727, to the present clave: 1757-1762 (en en), Londres: J. Strachan.
- (1990).Revista de Història Naval.(28)
- 61-77.
- Clowes, William Laird (1898). The royal navy, a history from the earliest claves to the present (en anglés), Londres: S. Low, Marston.
- Diefendorf, Jeffry M. (2006). City, country, empire: landscapes in environmental history (en anglés), Pittsburgh: University of Pittsburgh Press. ISBN 978-0-8229-5876-5.
- Fernández Dur, Cesáreo (1901). «III Rendició de L'Habana (1762)», Armada Espanyola, des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó: 1759-1788, Madrit: Institut de Història i Cultura Naval, pp. 59-82.
- Fortescue, John William (1899). A History of the British Army (en anglés), Londres: Macmillan.
- Gardiner, Torra Bird (1898). «The Havana expedition of 1762 in the war with Spain», Publications of the Rhode Island Historical Society (en anglés), Providence: Standard Printing Co., pp. 167-224.
- (1897) British Battles On Land and Siga: 1745-1826 (en anglés), Londres: Cassell & Company.
- Greentree, David (2010). A Far-Flung Gamble. Havana 1762 (en anglés), Oxford: Osprey Publishing. ISBN 978-1-84603-987-4.
- Guiteras, Pedro J. (1856). Història de la conquista de L'Habana (1762), Filadèlfia: Parry and McMillan.
- Lavery, Brian (2003). The Ship of the Line: The development of the battlefleet 1650-1850 (en anglés), Londres: Conway Maritime Press. ISBN 0-85177-252-8.
- Mackellar, Patrick (1898). «A Correct Journal of the Landing of His Majesty's Forces on the Island of Cuba, and of the Siege and Surrender of the Havannah, August 13th, 1762», Edward Everett Hale (ed.). The Capture of Havana in 1762 by the Forces of George III. Being Two Authentic Reports of the Siege and Capture of Havana by the Combined Forces of Great Britain and the American Colonies, 2ª edició (en en), Londres: Press of the Co-operative printing society.
- Marley, David (1998). Wars of the Americas: a chronology of armed conflict in the New World, 1492 to the present (en anglés), Santa Bàrbara: ABC CLIO. ISBN 978-0-87436-837-6.
- Parcero Torre (1998). La pèrdua de L'Habana i les reformes borbòniques en Cuba, 1760-1773, Valladolit: Junta de Castella i Lleó. ISBN 9788478467501.
- (2006).Revista de Història Naval.(94)
- 47-66.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Serrano Álvarez (2018). La drassana militar de L'Habana en el sigle XVIII. Història i construcció naval (1700-1805), Madrit: Ministeri de Defensa. ISBN 978-84-9091-330-7.
- Syrett, David (1970). The Siege and Capture of Havana, 1762 (en anglés), Londres: Navy Records Society. ISBN 978-0-85354-003-8.
- Winfield, Rif (2007). British Warships of the Age of Sail 1714–1792: Design, Construction, Careers and Fates (en anglés), Londres: Seaforth. ISBN 1-86176-295-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toma de La Habana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>