Infant (1750)
El Infant va ser un navío de llínea de dos cobertes corregudes de canons, dotat en portes inicialment per a un màxim de 70 peces d'artilleria (nominals),[1][2][3] si be atres fonts citen que posseïa 74 canons.[4] Va pertànyer a la classe Princesa i va ser botat per a l'Armada espanyola en 1750. Com tots els navío de l'época de nom no religiós, el buc tenia un nom de advocaació, Sant Luis Gonzaga.[5] Segons el seu porte en canons, el buc quedaria classificat com a navío d'entre tercera i quarta classe, seguint normes espanyoles.[6] Despuix de la seua captura pels britànics durant la pren de L'Habana en 1762, ho varen prendre al seu servici baix el nom de HMS Infanta, elevant la seua artilleria a 74 canons nominals, quedant catalogat com a navío de llínea de tercera classe,[7] segons els estàndars britànics. El Infant va ser el segon navío de l'Armada espanyola en este nom.[8]
Construcció
Va ser ordenada la seua construcció des de L'Habana, capital de la Capitania general de Cuba, a on va ser posat en quilla el 3 de juliol de 1748 en el Real Drassana de L'Habana. El responsable del seu botadura va ser Matthew Mullins, castellanizado com Mateo Mullin, al servici d'Espanya entre 1748 i 1777.[9] En aquell temps era el director de la construcció naval Jorge Juan i Santacilila, que va encarregar la construcció dels navío Galícia, Princesa i el propi Infant seguint encara el sistema de construcció "a l'espanyola" d'Antonio de Gaztañeta.[5][10] Com els atres dos components de la seua classe més dalt mencionats, no existix forma de saber a ciència certa si en algun d'ells va poder implantar-se d'alguna forma les noves idees que varen escomençar a desenrollar-se en el sistema de construcció «a l'anglesa» del propi Jorge Juan.[11] A partir d'esta série es varen generalisar els navío de 74 canons, dejándo pràcticament de fer-se els de 60.[4]
Un informe inicial de juny de 1748 detalla que el Princesa tenia ya alçat el branque i es treballava en posar les últimes peces de la seua quilla. També estaven casi acabades dos chatas destinades a la conducció de fustes.[12] El barco seria botat el 20 de juny de 1750 i assignat a l'Armada espanyola el 15 de agost de 1751.[13][14] El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Galícia, aixina com els seus dos companyers de série, sent casi en la seua totalitat tots ells construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.[15]
Historial
El barco va salpar de L'Habana l'1 de març de 1752 al mando de Pedro Castejón i va aplegar a Càdis el 30 d'abril en atres tres navío de llínea.
En febrer de 1754 va abandonar Cartagena per a combatre als pirates algerins com a buc insígnia del cap d'esquadra Francisco Orozco, baix el mando directe del seu capità Carlos Reggio i Gravina des del 3 de febrer anterior. Per a això transladó suministraments i tropes a Mallorca i Màlaga, realisant patrulles durant el restant de l'any 1754, en que va retornar a la seua base en Cartagena. La zona d'actuació del Infant va ser la compresa entre el veta Tres Forcas i Gata.[16]
El 5 de setembre de 1755, el barco va partir des de Càdis, junt en el Dragó i el Amèrica, i va escoltar dos bucs mercants fins a Veracruz, baix el mando del cap d'esquadra D. Blas de la Barreda. La travessia va incloure escales en les Palmes de Gran Canària, a on la tripulació va ajudar a sofocar l'incendi que es va declarar en la ciutat, i L'Habana. El 15 de juny de 1760 es localisava en L'Habana, estant dotat en 70 canons i 654 tripulants. El restant de l'esquadra ho componien els navío Astut, Europa, Diligent, Reina i Fitora. Existien, aixina mateix, tres fragates més, un paquebote, un bergantín i dos jabeques.[17]
Va patrullar les rutes entre Veracruz, Cartagena d'Índies i L'Habana fins a 1762.[14][18] En abril de 1762, la seua dotació havia disminuït fins als 472 hòmens, per desercions o baixes per malaltia, agravat per l'epidèmia que va assolar la L'Habana en l'estiu de 1761.[19]
Des de el 6 de juny de 1762, va realisar operacions en aigües pròximes a L'Habana, en el marc de la Guerra dels Sèt Anys contra el Regne Unit. En eixa data la seua dotació havia descendit a 558 hòmens, mantiendo l'artilleria en 70 canons.[20]
HMS Infanta
El barco va ser capturat per la Marina Real britànica el 13 d'agost de 1762 durant la pren de L'Habana,[21] sent el seu mando el capità de navío D. Francisco de Medina, pertanyent a l'esquadra de D. Gutierre de Hevia, Marqués del Real Transport.[22] El buc va quedar comissionat en la recent rendida ciutat als britànics i aixina seguiria fins a setembre de 1762 en que es va determinar que el buc efectuara una travessia fins al Regne Unit.[7]
Ya comissionat en la Royal Navy, va quedar catalogat com a navío de llínea de tercera classe de 74 canons, en el nom de HMS Infanta, en John Elphinstone com el seu primer capità, qui ho va dirigir cap a les Illes Britàniques, junt en el també capturat Sant Genaro.[5] El barco va aplegar a Portsmouth el 27 de maig de 1763, sent entregat formalment a la Royal Navy el 8 de juliol. El buc seria inspeccionat dos anys més vesprada, el 17 de juny de 1765. A resulta d'esta, el 29 de juny, l'Almirantazgo va emetre una orde per a revisar i acondicionar el barco, la qual va ser eixecutada a partir del 9 de juliol. El barco seria reacondicionado d'abril a novembre de 1765 en Portsmouth, a un cost de 16 927 lliures esterlines, 16 chelins i nou penics. Sense aplegar a entrar en acció alguna en la Royal Navy, el 26 d'abril de 1775 va ser venut a un particular, Robert Killingsley, per a desguaix per 1 605 lliures esterlines.[23][7]
Vore també
- Construcció naval espanyola del sigle XVIII
- Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
- Llista de bucs capturats en el sigle XVIII (en anglés)
- Estil Antic i Estil Nou
Notes
Referències
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 364.
- ↑ Pezuela, 1863, pp. 147-148.
- ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Infant' (1750)» (en en). threedecks.org. Archivat des d'el original, el 2023-12-09. Consultat el 2026-02-14.
- ↑ 4,0 4,1 Manera, 1986, pp. 192.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Infant (1750) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2026-02-14.
- ↑ González de Canals i López-Obrer, 2005, p. 12.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «British Third Rate ship of the line 'Infanta' (1762)» (en en). threedecks.org. Archivat des d'el original, el 2023-12-09. Consultat el 2026-02-14.
- ↑ Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 354.
- ↑ «Matthew Mullins» (en en). threedecks.org. Archivat des d'el original, el 2023-04-09. Consultat el 2026-02-14.
- ↑ Manera Regueyra, 1986, p. 192.
- ↑ Sant Joan, 2015, pp. 252, 253.
- ↑ Serrano Álvarez, 2018, p. 111.
- ↑ Saint Hubert, 1986, p. 134.
- ↑ 14,0 14,1 Winfield et al., 2023, p. 132.
- ↑ Piñera i Rivas y Thial Boissière, 2002, pp. 24-25.
- ↑ Gómez Viscaí, 2002, p. 53.
- ↑ Plaure Cervera, 2006, p. 52.
- ↑ «Història del navío de llínea Infant (2)». www.todoababor.es. Consultat el 2026-02-15.
- ↑ Plaure Cervera, 2006, pp. 56-57.
- ↑ Plaure Cervera, 2006, p. 55.
- ↑ Clowes, 1898, p. 315.
- ↑ Martínez-Valverde, 1963, pp. 487-503.
- ↑ Winfield, 2007, p. 71.
Bibliografia
- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).
- (1902) «XXI L'obra d'Ensenar», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
- (2002).«Marins en el govern polític i militar de la plaça de Cartagena 1769-1796».Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.Madrit:(79)ISSN 0212-467X.
- (2005) L'Armada Real Espanyola de l'Ilustració, Institut de Història i Cultura Naval.
- (1986).«La política naval espanyola del rei Carlos III».Revista General de Marina.Ministeri de Defensa.Madrit:(211)ISSN 0034-9569.
- (1963).«Operacions d'atac i defensa de L'Habana en 1762».Revista General de Marina.Ministeri de Defensa.Madrit:(164)
- (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
- (2002).«La construcció naval en Espanya durant el s. XVIII».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(79)ISSN 0212-467X.
- (2006).«Els marins espanyols en la defensa de L'Habana en 1762».Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.Madrit:(94)ISSN 0212-467X.
- (2015).«Jorge Juan i la Construcció Naval espanyola en el sigle XVIII».Dendra mèdica.14(2)ISSN 1889-8203.
- (1986).«Ships of the line of the Spanish Navy (1714-1825). Partix 2».Warships.Conway Maritime Press.Londres:X
- (2018) La Drassana de L'Habana en el sigle XVIII. Història i construcció naval (1700-1805), Madrit: Ministeri de Defensa. ISBN 978-84-9091-330-7.
- (2000).«L'infraestructura naval en el Sigle de les Llums».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(71)ISSN 0212-467-X.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
- (2007) British Warships in the Age of Sail 1714-1792 - Design, Construction and Fates (en en), Minnesota: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-84415-700-6.
- (1986).«La política naval espanyola del rei Carlos III».Revista General de Marina.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:211ISSN 0034-9569.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Infante (1750)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.