Europa (1734)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Europa va ser un navío de llínea de dos cobertes i en portes per a 64 canons nominals,[1][2] si be atres fonts donen un marge d'entre 60 i 64 canons portats.[3][4] El buc va pertànyer a la classe Forta i, com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós de l'época, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas La nostra Senyora del Pilar.[4] D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de llínea de quarta classe.[2]
Construcció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Classe Forta.
El Europa, primer buc de l'Armada espanyola en este nom, va ser posat en quilla en L'Habana en el 10 de setembre de 1733.[5] Va ser botat el 15 de maig de 1734.[2]
La seua construcció va ser dirigida per Juan d'Acosta.[4] El disseny seguit va ser el del propi Acosta, succeint a Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga.[2] Per a la seua construcció es varen utilisar maderos, aparejos i canons pertanyents a el navío Rubí, naufragat en 1727 en un temporal en dels cayos del canal de Bahames, podent-se recuperar 17 canons de 18 lliures i 5 de 12 lliures.[5] Acosta va concloure el navío en 1734, sense cometre els mateixos errors de disseny que en el seu predecessor Àfrica. El Europa va ser, per tant, el segon navío de l'assent d'Acosta.[5]
Historial
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]El 5 de maig de 1734, el buc va escoltar un comboi de L'Habana a Càdis, pertanyent a l'esquadra de Rodrigo de Torres i baix el mando directe de Pablo Agustín d'Aguirre. Els demés bucs de l'esquadra eren el Àfrica i les fragates Santa Rosa i Sant Francisco Javier. El comboi va aplegar a Càdis el 19 de juny en més de 12 millons de pesos. El buc va partir de Càdis l'1 de setembre en el Àfrica i el Constant cap a Nàpols, en fondos per a les tropes de l'expedició a Nàpols i Sicília. El 8 de juliol de 1735, el buc va partir de Palermo en dèu navío de llínea, cinc espanyols i cinc maltés, i un galeón del Regne de Sicília cap a Nàpols, des d'a on va escoltar un comboi que transportava tropes i suministraments a Livorno en el Constant en 1735. El buc va retornar a Càdis el 19 d'octubre en el Àfrica i el Constant.[6]
El barco va salpar de Càdis el 25 de giner de 1736 en l'esquadra de Pizarro en destí a Itàlia, a on la missió de l'esquadra era evacuar tropes a Espanya. En 1736, el barco es trobava en reparació en La Carraca.[6]
El 22 d'abril de 1737 es trobava adscrit al Departament de Càdis en una dotació de 64 canons, formant part d'una llista de 19 navío de llínea, 5 fragates, un pingue, 2 paquebotes i 4 bombardas.[7]
El barco va ser posat en servici en Càdis en giner de 1738 junt en el Àsia i la fragata Victoria, des d'a on en juny va transportar recaptes i tripulacions per a dos nous barcos al Carib, al mando de Benito María de Spínola i Mora. Durant el trayecte, el barco va hacer en Puerto Rico.[6]
Guerra de l'Assent
[editar | editar còdic]En setembre de 1739, esperava reparacions en Cartagena d'Índies. El barco va aplegar a L'Habana el 24 de febrer de 1741 en l'esquadra de Torres. Va protegir barcos en la ruta Veracruz-L'Habana entre 1741 i 1742.[6]
El barco va partir de L'Habana el 28 de giner de 1743 al mando de Espínola per a perseguir a les fragates de la Marina Real britànica en el Castella i Real Família. Va partir de L'Habana el 17 d'abril de 1743 al mando de Benito Antonio de Spínola i Mora en el Sant Antonio, Sant Luis, Castella, Fort, Real Família i Santiago. La missió de la divisió era protegir a la fragata Bizarra que aplegava de Veracruz fins a L'Habana, a a on varen retornar el 2 de juny. El barco va partir de Veracruz el 14 de giner de 1744 en el Castella carregant sèt millons de pesos. Els barcos varen aplegar a L'Habana el 16 d'abril en l'esquadra de Rodrigo de Torres, que incloïa al Sant Antonio, Gloriós, Sant Luis, Castella, Nova Espanya, Reina, Príncip, Fort, Real Família i Santiago, aixina com les fragates Sant Ciriaco, Nonpareil i quatre bergantines. En novembre de 1744, el barco va transportar mercaderies i tesors de L'Habana a Espanya en la flota de Torres. Va aplegar a Coruña el 8 de giner de 1745 en quatre barcos de càrrega que transportaven nou millons de pesos. El barco estava en Ferrol per a reparacions en febrer de 1745.[6]
En decembre de 1745, el barco va salpar de Ferrol en l'esquadra de Cosme Álvarez, que devia rebre al Àsia i escoltar-ho fins a Ferrol. Els barcos varen retornar a Ferrol el 19 de febrer de 1746.[6]
En 1746 es necesitarion grans partides de jarcias per a habilitar al Sant Felipe, Castella i el propi Europa, que sense estes reparacions no podrien navegar; lo mateix que al Àsia i Gloriós, este últim de construcció més recent, pero deteriorats. Estes partides de suministraments varen sofrir retarts, puix la gabarra que des de Càdis duya els materials va ser capturada per un corsario britànic, lo que va enfurir al marqués de l'Ensenar.[8] Aixina les coses, va quedar adscrit al Departament de Ferrol en una dotació de 60 canons, junt en els navío Castella i Sant Félix, en escomençar el regnat de Fernando VI.[9]
En agost de 1746, el barco va aplegar a Ferrol al mando de Cosme Álvarez, junt en el Sant Felipe i el Castella. El 12 de setembre de 1747, va partir de Ferrol en el Castella per a dur recaptes a les víctimes del terremot al Callao, a on varen aplegar el 21 d'abril de 1748.[6]
Entreguerras
[editar | editar còdic]Va salpar del Callao junt en el Castella el 16 de novembre de 1749 i varen aplegar a Càdis el 10 de juny de 1750, en un carregament valorat en 2 424 120 pesos, en diversos bens i cabals.[10]
El 9 de juliol de 1750, el barco va dur recaptes des de Càdis en el Castella a L'Habana, a on varen aplegar eixe mateix any. Va formar part de l'esquadra estacionada en L'Habana de 1751 a 1752. El barco va dur més de cinc millons de pesos a Càdis el 12 de juny de 1755. Va protegir la navegació mercant en la zona del Veta de Sant Vicente en 1755.[6]
El barco va partir de Càdis l'11 de març de 1757 en el Sant Fernando rumbo a Veracruz, arribant el 10 de maig. Els barcos varen partir de Veracruz el 2 de maig de 1758 en destí a L'Habana, arribant-se en maig. Els barcos varen partir de L'Habana el 16 de juny de 1758 en destí a Càdis, arribant el 4 d'agost en tres cargueros i més de cinc millons de pesos. En abril de 1759, el barco va començar a patrullar les zones de la Veta de Sant Vicente i el Veta de Santa María, en l'objectiu de protegir als cargueros en destí a Càdis.[6]
El 5 de setembre de 1759, el barco va transportar canons i municions des de Càdis junt en el Reina a L'Habana, arribant el 26 de novembre.[6]
Últims anys i guerra dels Sèt Anys
[editar | editar còdic]En juny de 1760, el barco es trobava en L'Habana, a on va ser somés a diverses reparacions en abril de 1761. En 1761, el barco va partir de L'Habana en el Sério i el Benaventurat rumbo a Cartagena d'Índies, a on es trobarien en la flota de Còrdova. L'11 de juny de 1762, la tripulació va planejar afonar el seu propi barco en L'Habana per a ralentisar l'alvanç enemic i evitar que fora capturat per la Marina Real britànica;[6] l'objectiu va ser tancar la boca del port en una cadena de maderos i cables, al mateix temps que es defenia el Fort de la Cabanya, carrejant peces de 12 lliures a braç.[11] Es va manar colocar explosius i sumergir en la boca del port de L'Habana als navío Àsia, Neptú i Europa, lligant aixina la pèrdua d'estos bucs a la rendició de la plaça, en impedir eixir al restant de l'esquadra espanyola a defendre-la a l'ampar de l'artilleria dels forts.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
- Old Style and New Style, canvi del calendari juliano al calendari gregoriano promulgat en Anglaterra en 1752, entre atres països i dates.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Pezuela, 1863, p. 147.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Spanish Fourth Rate ship of the line 'Europa' (1734)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-08-31.
- ↑ «Navío Europa». Tot a babor. Consultat el 2025-08-31.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Europa (1734)». Todoavante. Consultat el 2025-08-31.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Serrano Álvarez, 2006, p. 14.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Winfield et al., 2023, pp. 181-182.
- ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 224.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, pp. 58-59.
- ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 382.
- ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 386.
- ↑ Lafuente, 1858, p. 372.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 51.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).
- (1902) «II Invasió de l'illa de Cuba (1760-1762)», Armada espanyola (1759-1788), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902b) «XXI L'obra d'Ensenar (1746-1754», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902c) «XIV Factors de l'Armada Espanyola (1717-1736)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
- (1858) «Lliure VIII. Regnat de Carlos III. II El Pacte de família. Guerra en la Gran Bretanya», Javier Martínez (ed.). Història General d'Espanya. Des dels temps més remots fins als nostres dies, Madrit: Establiment tipogràfic de Mellado.
- (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
- (2006).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Europa (1734)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.