Constant (1731)

El Constant va ser un navío de llínea de dos cobertes i 60 canons nominals, si be per a 1737 ya va elevar la seua artilleria fins als 64 canons i inclús en 1744 va aplegar a vore elevada la seua artilleria a 70 peces. El buc líder del seu classe homònima i va ser botat per a l'Armada espanyola en 1731. Com tots els navío de nom no religiós, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas Sant Cristóbal. D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de quarta classe. També se li conoció en el sobrenom de Segon Constant, per haver rebut el seu nom despuix de la pèrdua de l'anterior Constant, botat en 1728.

Construcció

El barco va ser encarregat des de L'Habana, a on es va colocar la quilla el 22 de decembre de 1730. Armat inicialment en 60 canons, el sistema de construcció seguit va ser el d'Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga, en les millores introduïdes per Cipriano Autrán. Va dirigir les obres el asentista Juan d'Acosta. El Constant va ser el primer navío producte del assent de Juan d'Acosta, ya que estava proyectat inclús abans d'acceptar les clàusules del mateix.

Va ser botat el 22 de decembre de 1730 i entregat a l'Armada Espanyola el 10 de juny de 1732, que ho va posar en servici el 17 de juny de 1732. El seu cost de producció va ascendir a 1 136 412 reals i 31 maravedís.

Historial

El barco va partir de L'Habana el 10 de juliol de 1732 en l'esquadra de Alderete, que incloïa al Fort, al Sant Antonio, la fragata Santa Rosa i alguns bucs corsarios. L'esquadra va aplegar a Càdis el 16 de setembre en 3,5 millons de pesos. El 26 d'octubre, el barco, junt en el Fort, va cobrir els moviments de tropes de Càdis a Ceuta i Orà. En giner de 1733, el barco va partir d'Alacant en una patrulla pel Mediterràneu en el Conquistador i el León, retornant a Alacant a finals de giner. El barco va partir d'Alacant en juliol en una patrulla en el Conquistador. El 29 de novembre, va salpar de Barcelona per a les expedicions a Sicília i Nàpols en la flota de Clavijo, que incloïa 16 navío de llínea. El barco va aplegar a Càdis danyat despuix de ser sorprés per una tormenta el 2 de febrer de 1734. En maig, el barco estava en La Carraca en reparacions.

El barco va retornar al servici en agost de 1734 en Càdis, des d'a on va transportar un milló de pesos a Nàpols l'1 de setembre en el Europa i l'Àfrica. Despuix de ser rellevat del servici, l'esquadra va patrullar les costes d'Itàlia i França. El 8 de juliol de 1735, el barco va transportar al rei Carlos de Palermo a Nàpols. Va ser escoltat per bucs de l'Armada Espanyola, composta per dèu bajeles. En 1735, el barco, junt en el Europa, va protegir un comboi de 50 cargueros des de Livorno, que transportaven tropes i suministraments des de Palermo i atres ports italians. Va aplegar a Càdis el 16 d'octubre de 1735 en el Europa i el Àfrica. En 1736, el barco va estar en reparació en l'Atarassana de la Carraca, quedant en reserva en Càdis entre 1736 i 1739. Durant este periodo figurava en la llista de bajeles dels que constava l'Armada el 22 d'abril de 1737, adscrit al departament de Càdis i en l'artilleria elevada a 64 canons.

El barco va partir de Càdis en el Hércules i el Amèrica, al mando de Francisco Oquendo, i va aplegar a Cartagena el 24 de juny de 1739, des d'a on va partir el 22 de setembre al mando del comte de Bena-Masserano per a perseguir als bucs de la Marina Real britànica. La flota va retornar a Cartagena el 24 de setembre, des d'a on va partir el 21 d'abril de 1740 en el Amèrica, al mando del comte de Clavijo. En 1742, el barco, junt en sis galeones, va protegir un comboi a Orbitelo.

Va participar en la batalla de Veta Sicié el 22 de febrer de 1744, al mando d'Agustín de Iturriaga i Aguirre, resultant mort en combat. Per a esta batalla, ya havia elevat la seua artilleria fins als 70 canons, en una tripulació de 750 hòmens i batent-se contra el veterà HMS Norfolk. El barco va retornar a Cartagena el 27 de febrer.

El 2 de juny de 1750 va arribar a Càdis junt en el Amèrica en un carregament de 1 339 430 pesos forts procentes d'ultramar. Va ser venut despuix de 1752, any en que encara figurava en els registres de l'Armada, no figurant ya en els mateixos en 1755. Atres fonts, no obstant, apunten a que va ser venut per a servici comercial en 1746. En qualsevol cas, figurava en l'estat de l'Armada de 1746, en escomençar el regnat de Fernando VI, encara que rebaixat de nou a 60 canons.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
• (1738) Explicació de les mides per a on es varen construir en el Havana, per Acosta, els navios Constant, Àsia i Amèrica, en algunes advertències sobre construcció.
• V, Cesáreo (1867). Naufragis de l'Armada Espanyola, Establiment tipogràfic d'Estrada, Díaz i López.
• (1902a) «XIV Factors de l'Armada Espanyola (1717-1736)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1902) «XVIII Batalla de Veta Sicié (1742-1746)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1902b) «XXI L'obra d'Ensenar (1746-1754)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.

• (2006).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.