Amèrica (1736)
.jpg){kind=link}
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Amèrica va ser un navío de llínea de 60 canons nominals, la construcció dels quals va començar en l'estiu de 1735 en el Real Drassana de L'Habana, sent botat el 21 de giner de 1736.[1] El seu nom de advocaació era Nostra Senyora de Belén.[2] El seu disseny "a l'espanyola" respon a un proyecte de José Antonio de Gaztañeta, sent el responsable de la seua construcció el asentista Juan d'Acosta.[3] Segons els estàndars britànics, el seu disseny responia a un navío de quarta categoria.[1] Acosta va terminar l'assent a un cost de 77 000 pesos[4] i el total de la seua producció va ascendir a 1 251 738 reals i 12 maravedís.[5]
Historial de servici
[editar | editar còdic]A la seua arribada a Càdis el 28 d'agost de 1737, en una càrrega de màstilés para arboladuras,[1] va ser incorporat a la Flota de Nova Espanya.[6]
Va ser artillado en Càdis en 1738 i enviat a Cartagena, a a on va arribar el 23 de febrer de 1739. En maig de 1739, va realisar una eixida per a l'instrucció de les dotacions, acompanyat per les fragates Àguila i Aurora. El 22 de febrer de 1744, va participar en la batalla de la veta Sicié.
En 1748 quan es trobava en Cartagena, va ser destinat al cors en el Mediterràneu contra els pirates algerins. La campanya va començar el 9 de decembre de 1748 en companyia del navío Constant i quatre jabeques. El 2 d'octubre de 1749 va salpar de Càdis rumbo a La Guaira en el navío Constant i atres bucs noliejats per a combatre als insurgents caraqueños, sublevats contra la Companyia Guipuscoana. Transportaven ademés tropes i pertrechos per a la drassana de L'Habana.
Varen salpar abdós navío de Cartagena d'Índies en decembre de 1749 en rumbo a L'Habana, a on varen carregar fondos econòmics per valor de 1 339 430 pesos forts, que varen ser desembarcats el 2 de juny de 1750 en Càdis.[7] L'11 d'agost de 1750 varen entrar els dos navío en Cartagena donant escolta a quatre bombardas. Durant el restant de l'any i la major part de 1751 varen seguir formant divisió i patrullant en el Mediterràneu contra els corsarios algerins, en els que varen tindre varis combats i varen capturar alguns bucs.
El 30 de novembre de 1751, mentres formava divisió en el Dragó va començar un combat en aigües de la veta de Sant Vicente en dos navío algerins, en el que va conseguir capturar al Danzik, de 60 canons, i posar en fuga al Castell Nou, de 54 canons. En el combat d'unes 30 hores de duració a lo llarc de quatre dies, va haver en els bucs espanyols 29 morts i ferits, i en el navío corsario 194 morts i 320 presoners, i es va lliberar a 50 captius. El navío algerí va ser incendiat al no poder-ho salvar per ser greus els danys rebuts en el combat.
En abril de 1755 va ser somés a una carena en ferma en l'Atarassana de la Carraca. En 1759 va realisar un viage de Càdis a L'Habana. A la seua tornada va entrar en el dic chicotet de l'atarassana de Cartagena en novembre de 1759, a on va permanéixer fins a primers de 1760. El 13 de decembre de 1760 va salpar de Càdis, escoltant a tres fragatas, una de guerra en càrrega de farina per a Cartagena d'Índies i dos mercants en destí a Sant Dumenge i Llima. El 10 de giner de 1761 es va incorporar a l'esquadra de L'Habana.
L'11 de giner de 1762 va salpar de Veracruz en el navío Àsia i la fragata Flora en farinas per a l'esquadra de L'Habana, entrant en port el 27 de giner. Es trobava en la baïa de L'Habana quan va ser atacat per l'esquadra britànica a partir del 4 de juny de 1762. El 10 de juny va ser apostat en l'ensenar de Nugar junt en el Sant Genaro i el Aquilón.
Va ser capturat el 13 d'agost de 1762 per l'esquadra britànica despuix de l'ocupació de L'Habana,[8] retuviendo el seu nom espanyol. Els anglesos varen incendiar el Amèrica poc abans de restituir la plaça a Espanya en virtut dels acorts presos en el Tractat de París de 1763, per a evitar el seu recaptura pels espanyols.[1]
Tres anys despuix de la seua pèrdua, un nou navío de llínea, construït aixina mateix en L'Habana, va tornar a dur el nom de Amèrica.
Vore també
[editar | editar còdic]- Construcció naval espanyola del sigle XVIII
- Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
- Llista de bucs capturats en el sigle XVIII (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Spanish Fourth Rate ship of the line 'America' (1736)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-01-20.
- ↑ «America (1736) - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2025-03-29.
- ↑ Gómez Canyes, 2021.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 26.
- ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 361.
- ↑ «Navío Amèrica». L'Amèrica espanyola. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 386.
- ↑ Clowes, 1898, p. 315.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1738) Explicació de les mides per a on es varen construir en el Havana, per Acosta, els navios Constant, Àsia i Amèrica, en algunes advertències sobre construcció..
- (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).
- (1902b) «XXI L'obra d'Ensenar (1746-1754)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2021) Historials dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Madrit: Grup Editorial Círcul Rojo. ISBN 9788413983578.
- (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
- (2006).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «América (1736)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.