Dragó (1745)

El Dragó va ser un navío de llínea de 64 canons nominals de la Real Armada Espanyola. El seu nom de advocació era Santa Teresa de Jesús. Va ser construït en L'Habana entre 1744 i 1745. D'acort en els sistemes de classificació de la Royal Navy, el buc quedava categorizado com un navío de tercera classe. Va ser construït pel asentista don Juan d'Acosta en els plans de l'ingenier don Cipriano Autrán conjuntament en el navío Conquistador, en l'assent de la Real Companyia del Havana. Va ser el segon navío de l'Armada Espanyola en eixe nom, despuix de la pèrdua de l'anterior Dragó en Cartagena d'Índies en 1741.

Historial de servici

El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Dragó, aixina com el seu companyer de série Conquistador, sent casi tots els bucs de la llista construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.

Flota d'Índies

El 25 d'octubre de 1745 salpa de L'Habana en l'esquadra de D. Benito María de Spínola per a conduir cabals i atres bens a Càdis. Varen retornar al Havana pels vents contraris, suspenent-se una nova eixida davant el perill de ser capturats pels britànics.

A mitan de 1746 aplega a Veracruz en el navío Regna, Ilevando a bordo al nou virrey Juan Francisco de Güemes i Horcasitas, el que anara governador del Havana i capità general de l'illa de Cuba. Varen retornar al Havana en juny de 1746 en un milló de pesos a bordo.

Baixe el mando del capità de navío Manuel de Pau, va participar en l'esquadra espanyola al mando d'Andrés Reggio en la batalla naval de L'Habana el 12 d'octubre de 1748 contra l'esquadra britànica manada per Knowles. El buc va quedar desplaçat de la llínea de combat, no sent alcançat sino únicament en una de les jarcias, lo que va dur a pensar que el buc no havia tingut molta implicació en el combat, i inclús que ho hi havia rehuído. En la formació de batalla se cita que el Dragó disponia de 60 canons.

Salpa de L'Habana el 21 de març de 1749 manats per D. Benito María de Spínola en el navío Real Família i va fondejar en la rada de Cartagena d'Índies el 14 de maig per a dur la notícia del fi de la Guerra de l'Assent i carregar tots els cabals que allí es trobaren. Poc despuix salpa rumbo al Havana, des d'a on levó ancores en novembre de 1749 en els navío Real Fénix i Real Família, comandados pel tinent general D. Benito Antonio Espínola donant escolta a una flota mercant carregada de cabals i atres gèneros. Des del port francés de Fort-Royal, Martinica, varen salpar el 16 d'abril i varen entrar en Càdis el 8 de juny de 1750.

Combat contra pirates algerins

Artícul principal → Acció del 28 de novembre de 1751.

En novembre de 1751 va salpar de Càdis al mando novament del capità de navío D. Pedro Fitz-James Stuart en rumbo a Ferrol en el navío Amèrica com buc insígnia de l'esquadra manada per Luis de Córdova. En amanecer del 28 de novembre de 1751, prop del cap de Sant Vicente varen divisar als navío algerins Danzik, de 60 canons, i Castell Nou, de 54. El segon d'ells va conseguir fugir, mentres es donava caça al primer. En el combat d'unes 30 hores de duració a lo llarc de quatre dies, va haver en els bucs espanyols 29 morts i ferits, i en el navío corsario 194 morts i 320 presoners, i es va lliberar a 50 captius. El navío algerí va ser incendiat al no poder-ho salvar-ho per ser greus els danys rebuts en el combat. El capità Stuart va ser ascendit pels seus mèrits en combat a cap d'esquadra per Real Orde del 25 de decembre de 1751.

En febrer de 1752, els dos navío Dragó i Amèrica varen salpar de Càdis rumbo a Ferrol, en 150 tripulants capturats del Danzik per a treballar en les obres de la base naval.

De nou en la flota d'Índies

En 1752 va salpar de Càdis rumbo a Veracruz baix el mando del capità de navío Juan Manuel Pérez de Alderete, com a buc insígnia de la divisió que donava escolta a un comboi de mercant, retornant a la baïa gaditana en cabals. A la seua tornada, va quedar assignat al departament de Ferrol.

Salpa de Càdis a finals d'abril de 1753 rumbo a Veracruz per a dur azogues, 1.926 quintales i 50 lliures. Aplega a Veracruz el 27 de juny de 1753. Eixe mateix any, el 13 de decembre, salpa de Veracruz i despuix del Havana per a retornar a Càdis duent més de 7 millons de pesos. Despuix d'una penosa travessia en vents i temps desfavorable, té que recalar en el port de Lisboa el 5 de març de 1754. Va entrar finalment en Càdis el 14 de març.

El 5 de setembre de 1755 salpa de Càdis rumbo a Veracruz en els navío Amèrica i Infant, al mando del cap d'esquadra don Blas de la Barreda, duent a bordo al nou virrey de Nova Espanya, D. Agustín de Fumada i Villalón, Marqués de les Grogues. Realisen una escala en Las Palmas de Gran Canària. Blas de Barreda deu substituir a don Juan de Lángara en el mando de l'esquadra del Havana, quedant esta composta pels navío Dragó, Infant, la fragata Flecha i els jabeques Caçador i Llebre.

El 29 de juny de 1760 salpa de Càdis en la Flota de Nova Espanya al mando del tinent general dò Carlos Reggio i Gravina, promogut a este grau durant la travessia. Estava la flota composta per 12 mercants i completava l'escolta el navío Espanya, àlies Santiago l'Espanya i un patache. Apleguen a Veracruz el 4 de setembre duent a bordo al nou virrey de Nova Espanya don Joaquín de Monserrat, Marqués de Cruillas.

Conclosa la fira de Jalapa l'1 d'abril de 1761, salpa la Flota de Veracruz el 3 de maig, aplegant al Havana el 29 de juny.

El 13 de juliol de 1761 salpen del Havana i apleguen a Càdis el 13 de setembre, carregats en 10.235.013 de pesos forts i diversos gèneros. Varen entrar en Càdis els navío Dragó i Espanya, les fragates Júpiter i Mercurio i els registres mercants Constant, La nostra Senyora de Begoña, Santa Ana, La nostra Senyora de Loreto, La nostra Senyora del Rosario, àlies Raer Viscaí, Gallardo i Plázeres, ademés dels mercants Sant Francisco Javier i Dragó Francés que, procedents de Hondures, s'havien unit a l'expedició en el Havana.

En juny de 1764 salpa de Càdis en destí a Veracruz al mando del capità de navío D. Juan Manuel Pérez de Alderete, marqués de Casinas, en l'esquadra composta pels navío Astut, Gloriós, les fragates Juno i Soledad, les saetías Sant Josep i Sant Joan Batista i atres dos mercants per a dur tropes del tinent general D. Juan de Villalba.

Va salpar de Veracruz el 9 d'abril els mateixos tres navío i les fragates de guerra Juno i Júpiter, i del Havana el 29 de maig, aplegant a Càdis el 21 de juliol de 1765 en 8.886.138 pesos forts a bordo. Acompanyant als navío estaven les fragates Sant Judas Tadeo, Concepció, Soledad i els navío de registre de Cartagena Sant Francisco Javier i Portobeleña.

El 3 de maig de 1766 salpa de Càdis en destí a Veracruz, duent a bordo al nou virrey de Nova Espanya Carlos Francisco de Croix, marqués de Croix, acompanyat del seu nebot don Teodoro de Croix, i de l'arquebisbe de Mèxic. Anava acompanyat per el navío de registre Nova Espanya. Entra en Veracruz l'11 de juliol, en el port del qual devia incorporar-se com a nau almiranta a la flota comandada per D. Agustín de Idiáquez.

El 21 d'agost de 1766 salpa de Veracruz com a nau almiranta de la citada flota, sofrint un huracà als pocs dies que dispersa la flota de Idiáquez. El navío Dragó va retornar a Veracruz l'11 de novembre de 1766.

El 30 de maig de 1767, salpa de Veracruz en el navío Amèrica i les fragates Flora i Júpiter i atres unitats menors. Entren en el port del Havana el 23 de juny carregats de cabals. Recorre les costes del Carib en missió de cors i en L'Habana arreplega cabals i atres mercaderies per a la seua tornada a Espanya a primers de 1768.

El 22 de decembre de 1768 salpa de Càdis sent la nau almiranta de la Flota de Nova Espanya del cap d'esquadra don Francisco Javier Everardo-Tilly, Marqués de Casa Tilly. Retorna a Càdis el 23 de juliol de 1770.

El 29 de maig de 1772 torna a salpar de Càdis com a nau almiranta (segon insígnia) de la Flota de Nova Espanya, al mando de Luis de Córdova i Córdova, composta per tres bucs de guerra (Dragó, Amèrica i Bon Consell) i tretze mercants, aplegant a Veracruz el 12 d'agost, despuix de quedar varat el Dragó en la rada del port de L'Habana. Varen salpar de tornada des de Veracruz el 30 de novembre de 1773, i despuix de hacer en L'Habana, varen partir de la ciutat el 24 de giner, entrant en Càdis el 18 de març de 1774, en 7 187 381 pesos en els cellers del Dragó, en un total en l'expedició de més de 22 millons de pesos en cabals.

Va prendre part, de nou com buc insígnia, en l'última Flota d'Índies, baix el mando del cap d'esquadra Antonio de Ulloa. Al mando del Dragó es trobava el brigadier Juan Antonio Corder. Va salpar de Càdis el 8 de maig de 1776 en el navío Espanya com nau capitana (primer insígnia) i quinze mercants, que varen aplegar a Veracruz el 25 de juliol. Despuix d'una série de retarts, desavenències en el virrey, apresto dels bucs, guerra en Portugal, i atres causes, partixen del Havana de tornada a Càdis, a on apleguen el 29 de juny de 1778, per a dirigir-se posteriorment a Ferrol a finals de juliol de 1778, realisant patrulles en les vetes San Vicente i Santa María.

Guerra d'Independència dels Estats Units

En escomençar la guerra en els britànics en juny de 1779, el Dragó va salpar de Ferrol en quatre fragates per a patrullar les costes del mar Cantàbrica, despuix de lo que va retornar a Ferrol al començament del més d'octubre. A mitan d'octubre va salpar de Ferrol rumbo a Càdis, i va ser destinat a una travessia de vigilància a les illes Azores. En giner de 1780 es va incorporar a l'esquadra del tinent general Luis de Córdova, despuix de haver segut carenat en l'Atarassana de la Carraca.

El 28 d'abril de 1780, al mando del capità de navío Pedro Autrán, va salpar de Càdis rumbo a L'Habana en l'esquadra de dotze navío i tropes manada per José Solano i Pot, que va arribar a L'Habana el 4 d'agost en l'intenció d'operar en la Mar Carib. El 16 de setembre de 1781 va entrar novament en L'Habana procedent de Veracruz escoltant un comboi de sis mercants en el navío Sant Francisco de Paula. Els dos navío duyen 4 700 000 pesos per a l'eixèrcit, marina, situats, mentres els mercants transportaven farina i atres mercaderies. En entrar en port va quedar varat de nou el navío Dragó, no sent lliberat fins al dia següent.

En l'esquadra al mando de José Solano i Pot va participar en l'ocupació de Pensacola en 1781 junt en la fragata Santa Clara l'Americana, la fragata capturada britànica London i el bergantín Márgara. A finals de 1781, junt a la fragata Santa Clara l'Americana, salpa del Havana per a arreplegar un regiment en Puerto Rico i dur-ho a Cartagena d'Índies, a on devien sofocar una rebelió. Durant esta comissió junt en el navío Sant Joan Nepomuceno capturen a la fragata britànica London i al bergantín Márgara.

A finals de giner de 1782 va salpar de L'Habana per a represar a la corbeta Catalina, capturada pels britànics. En abril de 1782 es trobava en reparacions en l'atarassana de L'Habana. A finals de maig de 1782 entra en Guarico, a on s'unix a l'esquadra de 12 navío al mando de José Solano i Pot i atres 22 navío francesos. A finals de giner de 1783 salpa del port del Havana per a represar a la corbeta Catalina, capturada pels britànics.

Naufragi

Al mando del brigadier Miguel Alfonso de Sousa va salpar des de L'Habana el 22 de maig de 1783 junt en el Sant Lorenzo, rumbo a Veracruz, per a arreplegar cabals que no varen ser entregats anteriorment. El dia 24 varen prendre la Sonda de Campeche, ya que el pilot del Dragó considerava com més segur per a evitar el risc del sec de Dònes, en que tants bucs havien naufragat, arrastrats per les corrents. El Dragó va continuar en la derrota del OSO. A pesar de les precaucions preses, el dia 27 el navío Dragó va varar passada la mijanit en el Baix Nou de Campeche.

En mar plana i temps apacible, es va tendir per popa un ancora i tres anclotes, aliviant al navío de pes per la proa, tirant a la mar l'artilleria d'aquella part i atres pertrechos, en la finalitat d'elevar la proa.

Usant un cabestrante, al final va cedir i el buc va quedar a flotació a les dèu del matí del dia 29, de cara al vent que, afortunadament, seguia sent bonancible, del ENE.

Sense perdre el temps es va procedir a preparar l'aparelle per a donar vés-la. No obstant, ans que es poguera terminar estos treballs, el temps va empijorar en gran manera, alçant mar que trencava en tamborinada en el baix, deixant al navío Dragó de nou en sério perill.

I encara que es va tendir una atra ancora, tant esta com les anteriors garrearon lo que, unit al trencament d'una amarra, va fer que a les dèu de la nit de nou el navío estava en la popa sobre el fondo marí. Esta volta hi havia major onage, envestint al Dragó de tal forma que ya ningú dubtava del funesto destí que li aguardava. Del navío Sant Leandro tampoc aplegaven bones notícies; li varen faltar les amarres de les dos ancores que havia tendit a tres milles de distància del baix, encara que este últim va conseguir va conseguir mantindre's a la vela, enviant les seues tres embarcacions menors a auxiliar al Dragó.

Les coses anaven de mal en pijor en el Dragó, que va acabar tombat en una banda, obligant a la tripulació a abandonar el barco. Disponien per a això de les pròpies embarcacions del navío, les del Sant Leandro i algunes jangadas fetes a tota pressa en les fustes del propi navío.

La mar s'estava engruesar per moments, a l'hora que el navío Sant Leandro era sotaventeado per la corrent, alluntant-ho dèu o dotze milles de distància; una travessia difícil per a les embarcacions menors que anaven ya molt sobrecarregades. Totes les embarcacions menors varen conseguir aplegar al Sant Leandro, posant a la gent fòra de perill, llevat les improvisades jangadas de les que no es va saber res d'elles, ni dels 60 hòmens que les tripulaven.

El Sant Leandro va estar fins a l'1 de juny patrullant la zona del naufragi, en vigías en els cofas dels pals, pero no varen conseguir avistar res.

Res més aplegar a aquell port, es va despachar una balandra al mando d'un oficial que va anar a buscar de nou per la zona de l'afonament. Desgraciadament, no varen trobar als nàufrecs ni restant algun del navío Dragó, que havia desaparegut de forma definitiva.

El 30 de giner de 1784 es va celebrar el preceptiu consell de guerra al brigadier Sousa, per la pèrdua del seu navío i 60 dels seus hòmens. Este consell va estar presidit per Francisco de Borja. De resulta, es va absoldre de tota culpa al seu comandant.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• (1867) Naufragis de l'Armada Espanyola, Madrit, c/Hedra, 5 i 7: Establiment tipogràfic d'Estrada, Díaz i López.
• (1902) «XX Principis del regnat de Fernando VI (1746-1750)», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (2021) Història dels navío espanyols (1700—1850), Círcul Roig. ISBN 9788411153027.
• (1868) Carlos Bailly-Bailliere (ed.). Història de l'Illa de Cuba, Madrit. ISBN 9788411153027.
• (2002).«La construcció naval en Espanya durant el s. XVIII».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(79)ISSN 0212-467X.
• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.