Dragó (1737)
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Dragó va ser un navío de llínea de dos cobertes i en portes per a 60 canons nominals,[1] si be atres fonts amplien la forqueta entre 60 i 64 canons.[2][3] El buc va pertànyer a la classe Forta i va ser botat en 1737. Com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas Santa Rosa de Lima[2] i Sant Dumenge.[1] D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de llínea de quarta classe.[1] El seu periodo d'activitat va ser molt breu, sent de poc més de tres anys, en el marc de la Guerra de l'Assent.
Construcció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Classe Forta.
El Dragó, primer buc de l'Armada espanyola en este nom, va ser ordenada la seua construcció en L'Habana en juny de 1736, junt en el seu bessó el Castella.[4] Va ser posat en quilla el 28 de juny de 1737[1] i botat el 31 de decembre de 1737.[1] No hi ha unaminitat sobre la seua data de botadura tal i com s'expressa en la ficha de característiques, pero la senyalada és la més provable.
El seu disseny i construcció va correspondre a Juan d'Acosta.[3] El sistema de construcció seguit va ser el d'Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga.
Historial
[editar | editar còdic]Com era norma en l'época, els buc completats en L'Habana solien realisar un primer viage per a una primera inspecció tècnica en l'Atarassana de la Carraca en Càdis, lo que incloïa la seua artillado. Una volta realisat este acondicionament el buc va salpar de Càdis en juny de 1738[1] i es va incorporar en L'Habana a l'esquadra de Benito María de Espínola i Mora el 20 de juliol de 1738,[1] reuníendose en la de José Alfonso Pizarro. El capità de fragata Francisco José de Ovando i Solís, que assumia el mando del navío des de que va salpar de Càdis, va partir de L'Habana en 1738 en l'esquadra de Espínola, la qual incloïa als navío Europa i Àfrica, i les fragates Galera Victoria, Astrea i Triumfo. L'esquadra va aplegar a Cartagena d'Índies en setembre,[1] a on es va incorporar a la flota de Blas de Lezo. El 21 de febrer de 1741, la tripulació del Dragó va capturar a un corsario britànic en aigües de la zona.[5][3]
El 20 de març de 1741, davant l'alvanç britànic, es va donar l'orde d'evacuar el fort de Sant Lázaro[6], lo que va complicar la situació en Cartagena d'Índies. El buc va servir com a bateria flotant fins que la seua pròpia tripulació va afonar el buc, per mig d'explosius, en el canal de Boca Chica el 5 d'abril de 1741 durant el Lloc de Cartagena d'Índies per a evitar ser capturat per la superior Marina Real britànica, composta per 36 navío de llínea i 12 fragates.[5] En el moment de la seua pèrdua, se cita que disponia de 64 canons,[7] mentres que atres fonts ho rebaixen a 60.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Old Style and New Style, canvi del calendari juliano al calendari gregoriano promulgat en Anglaterra en 1752, entre atres països i dates.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Spanish Fourth Rate ship of the line 'Dragon' (1737)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ 2,0 2,1 «Navío Dragó (1737)». Tot a babor. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Dragó (1737)». Todoavante. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ «Castella (1737) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ 5,0 5,1 Winfield et al., 2023, p. 183.
- ↑ Lafuente, 1889, p. 318.
- ↑ Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 352.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 268.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1902) «XVI La guerra en les índies (1728-1741)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
- (1889) «XX Guerra marítima entre Anglaterra i Espanya (1736-1741)», Història General d'Espanya, Barcelona: Montaner i Simón, editors.
- (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
- (2006).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dragón (1737)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.