Àfrica (1733)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Àfrica va ser un navío de llínea de dos cobertes i en portes per a 64 canons nominals,[1] si be al moment del seu afonament solament portava 60 canons.[2] El buc va pertànyer a la classe Forta i va ser botat en 1733. Com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas Sant Josef (Sant Josep).[3] D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de llínea de tercera classe.[1]
Construcció
- Artícul principal → Classe Forta.
El Àfrica, primer buc de l'Armada espanyola en este nom, va ser encarregat en el Real Drassana de L'Habana. Va ser botat en 1733 (atres fonts citen 1732)[4] i lloc en servici el 31 de juny de 1733.[5] El Africa va ser, en realitat, el primer navío de l'assent d'Acosta, ya que el Constant ya estava proyectat inclús abans de rebre Acosta els artículs de l'assent.
El seu disseny i construcció va correspondre a Juan d'Acosta.[1] El sistema de construcció seguit va ser el d'Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga.[6]
El buc va generar certs problemes en completar-se, que no varen passar desapercebuts en arribar a Càdis per a armar-se i rebre una primera inspecció tècnica.[7] L'informe final va ser rebut pel propi Acosta el 19 de abril de 1734 i estava firmat pel capità de navío Miguel Bonet, el constructor Cipriano Autrán i Sebastián Parcero, asentista en Càdis. La conclusió de dit informe va acusar a Acosta de realisar obres no autorisades i obviar atres encomanades, devent descontar casi 2 000 pesos del futur navío a construir.[8]
Historial
El 13 de juliol de 1733, el buc va escoltar un comboi de 18 cargueros de L'Habana a Càdis, al mando de Daniel Huoni d'O'Connell, en l'esquadra de l'almirant Rodrigo de Torres i Morales.[9] Els demés bucs de l'esquadra eren el Rubí, el Infant, el Gall Indiano i la fragata Pingue Pópulo. El comboi es va vore afectat per una forta tormenta en el canal de les Bahames el 15 de juliol, resultant tots els navío afonats, llevat el propi Àfrica.[10][11] El buc va retornar a L'Habana en tres cargueros despuix de l'afonament del restant del comboi. El 5 de maig de 1734, el buc va escoltar un comboi de L'Habana a Càdis, en l'esquadra de Torres, que els seus atres bucs eren el Europa, el Santa Rosa i la fragata Sant Francisco Javier, de 52 canons. El comboi va aplegar a Càdis el 19 de juny en més de 12 millons de pesos. El buc es trobava en manteniment en La Carraca en juliol.[5]
El barco va retornar al servici en agost en Càdis, des d'a on va transportar un milló de pesos a Nàpols l'1 de setembre en el Europa i el Constant, baix el mando del seu capità de navío Andrés Reggio.[9] En Nàpols, el barco va ser assignat a un destacament encarregat de patrullar les costes italianes i franceses. En 1734, va participar en l'expedició a Nàpols i Sicília en el Andalusia, el Constant i el Europa, aixina com en les fragates Victoria Galera i Fama Volant en Peixcara i Siracusa, baix el mando del capità de navío José Alfonso Pizarro.[6] El barco va partir de Sicília en la fragata La nostra Senyora d'Atocha rumbo al Adriático, a on es varen trobar en la flota austríaca que bloquejava els reforços a Lombardía.[5]
El barco va aplegar a Càdis el 19 d'octubre de 1735 en el Constant i el Europa. Va rebre l'orde de salpar de Càdis el 25 de giner de 1736 en el destacament de Pizarro, encarregat d'evacuar tropes de La Spezia i Livorno. El destacament de Pizarro incloïa al Àsia, el Europa, el Nova Espanya, el Sant Isidro, el Andalusia, el Hércules i la fragata de 52 canons Fama Volant. No obstant, el barco va sofrir danys en una tormenta i va tindre que retornar per a reparacions. El 12 de febrer de 1736, baix el mando de Pizarro, el barco va intentar un atre viage d'evacuació junt en el Àsia, el Europa, el Nova Espanya, el Sant Isidro i el Andalusia. El barco va evacuar tropes de la Spezia i Livorno en l'esquadra entre 1736 i 1737, fins que va ser transferit a la reserva en Càdis en març de 1737.[5] El 22 d'abril de 1737, el buc es trobava en Càdis en 18 navío de llínea, cinc fragates i huit bucs de guerra menors.[5]
Últim viage a Amèrica i Lloc de Cartagena d'Índies
El 4 de juny de 1738 i al mando del capità de fragata José Caamaño,[9] el buc va partir de Càdis en destí a L'Habana en l'esquadra de Benito Antonio Spínola i Moro,[9] que incloïa al Europa i les fragates Galera Victoria, Astrea i Triumfo. El buc protegia un comboi de Veracruz a L'Habana en la flota de Pizarro, que incloïa al Guipúscoa i al Castella, i les fragates Incendi i Esperanza. El comboi va aplegar a L'Habana el 20 de juny de 1738. El buc va partir de L'Habana en 1738 en destí a Cartagena d'Índies en l'esquadra Espínola, que incloïa al Europa i al Dragó, i les fragates Galera Victoria, Astrea, Santa Bàrbara, Sant Cristóbal i Triumfo. L'esquadra va aplegar a Cartagena d'Índies en setembre, a on es va incorporar a la flota de Blas de Lezo.[5] El 20 de març de 1741, davant l'alvanç britànic, es va donar l'orde d'evacuar el fort de Sant Lázaro.[12] En la precipitació d'estos acontenyiments, es va capcionar fòc una embarcació contenint 60 barrils de pólvora, l'explosió de la qual va afectar al propi Àfrica i al Sant Felipe.[13] El 25 d'abril de 1741, durant el sege de Cartagena d'Índies, la tripulació va procedir a afonar el propi Àfrica per a evitar que caiguera presa de l'esquadra del almirant Vernon de la Marina Real britànica que els sitiava.[5][14]
Vore també
- Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
- Old Style and New Style, canvi del calendari juliano al calendari gregoriano promulgat en Anglaterra en 1752, entre atres països i dates.
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Spanish Third Rate ship of the line 'Àfrica' (1733)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-08-23.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 264.
- ↑ Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 352.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 31.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Winfield et al., 2023, p. 181.
- ↑ 6,0 6,1 «Navío Àfrica (1º) (1733)». Tot a babor. Consultat el 2025-08-24.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 13.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 14.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Gómez Canyes, 2021.
- ↑ «Africa (1733) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-08-24.
- ↑ «Bahames naufragi Sura i Esquadra 1733 - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-08-24.
- ↑ Lafuente, 1889, p. 318.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 248.
- ↑ Clowes, 1898, p. 314.
Bibliografia
- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).
- (1902) «XVI La guerra en les índies (1728-1741)», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
- (1889) «XX Guerra marítima entre Anglaterra i Espanya (1736-1741)», Història General d'Espanya, Barcelona: Montaner i Simón, editors.
- (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
- (2006).«Juan d'Acosta i la construcció naval en L'Habana (1717-1740)».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «África (1733)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.