Anar al contingut

La Spezia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Spezia és una ciutat d'Itàlia de la regió de Liguria, capital de la provincia del mismo nombre. En l'any 2012 contava en una població de 95 701 habitants. Ubicada en el golfo de La Spezia, junt a les aigües del Mediterràneu, es caracterisa per ser una ciutat moderna, puix casi tots els edificis es varen construir a partir de 1920.

Toponimia

El nom en italià és La Spezia, en lengua ligur A Spézza i en castellano lliteralment "La especia".

Geografia

La Spezia vista desde el mar.

Es troba en el golfo de La Spezia, conegut també com Golf dei Poeti. Concretament, la ciutat es troba entre tossals i l'mar. En la zona occidental de La Spezia es troba l'atarassana militar mentres que en el costat oriental del golf es troba el port mercantil, un dels més importants d'Itàlia. Està situada entre Génova i Pisa, banyada pel mar de Liguria.

El golf de La Spezia és també cridat Golf dei Poeti (Golfo de los poetas) ya que va ser residència durant algun temps d'importants poetes anglesos com Percy Bysshe Shelley (1792-1822) i George Byron (1788-1824).

La situació de la ciutat a la vora de la mar permet a la ciutat de tindre un clima templat. Els hiverns són apacibles gràcies a l'influència del mar de Liguria i a les raches d'aire càlit procedents des de África encara que no falten incursions d'aire fret atlàntic. Els estius són prou calents en una temperatura mija de 25°- 28° Les precipitacions anuals es coloquen entorn als 1375 mm.

Història

El territori spezzino ha segut habitat des d'époques molt antigues segons es va comprovar en les troballes de la Edad del Hierro i de la Edad del Bronce que han segut descoberts en els tossals de la zona. Encara més importants són les chafades de presència humana en época romana com testimonien els restants que es troben en Luni, Ameglia i Varignano, en les afores de la ciutat.

En l'Edat Mija, a principis del XII, el territori de La Spezia va ser controlat pels genoveses fins que Niccolò Fieschi, va establir un domini autònom durant uns cinquanta anys. Pero, a partir del 1273, Génova va tornar a fer-se en el poder i va impulsar el desenroll de tota la zona.

La Spezia vista desde la colina este.

La ciutat va conseguir importància en la República de Génova i despuix en l'arribada de Napoleón que en 1808 va nomenar a la ciutat port militar. En el XIX la ciutat explota la seua colocació geogràfica i el seu clima per a tornar-se un important destí turístic i fins a la família real italiana dels Savoia (Casa de Saboya) a sovint passa les seues vacacions estiuenques en el Golf dei Poeti.

En la segona mitat del XIX, la ciutat canvia la seua cara i conseguix el títul de capital militar marítima i dels 11 000 habitants passa casi a la població actual. En esta época es construïx per voluntat del primer ministre Camillo Benso, conde de Cavour, l'atarassana militar. L'ingenier encarregat de dirigir les obres és Domenico Chiodo. Despuix de la realisació d'esta important obra, la ciutat es desenrolla encara més i necessita de mà d'obra i per esta raó escomença una forta immigració vinguda de totes les parts d'Itàlia que genera un mestiçage en la població de la ciutat.

En el XX La Spezia sofrix bombardejos durant tota la Segunda Guerra Mundial ya que en l'atarassana militar la Marina Italiana tenia el quarter general d'uns cossos especials de submarins. Ademés en la ciutat va ser notable la presència dels partigiani que s'oponien a les forces fidels a les órdens del Duce, Benito Mussolini. La ciutat de La Spezia ademés és coneguda en Israel en el nom de Puerta de Sion, ya que des d'ací varen salpar els barcos dels judíos que retornaven a Palestina despuix de sobreviure al Holocausto.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 15 330 26 753 36 046 73 603 77 543 100 383 115 118 106 119 111 849 121 923 124 547 115 392 101 442 91 391
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Economia

El área portuaria.

Ademés de l'atarassana de la Marina Italiana que ocupa molts treballadors entre militars i civils, l'economia de la ciutat es desenrolla en torno de grans indústries: OTO Melara, que és una de les més importants empreses en el sector de les armes; Termomeccanica; ENEL que té una central termo-elèctrica; Fincantieri en el sector de les drassanes.

En els últims anys el turisme s'ha convertit en un important recurs per a l'economia de la ciutat i sobretot en estiu els hotels de la zona tenen agotades les places gràcies als molts turistes (inclosos els de les travessies) que apleguen des de tot lo món (Estados Unidos, Alemania, Francia i Países Bajos entre uns atres) per a gojar de les bellees naturals de Cinque Terre, Lerici i Portovenere i de les afores a on s'ha impulsat el turisme eno-gastronòmic biològic.

Monuments i llocs d\'interés

En la ciutat hi ha varis museus de notable interés que han segut instituïts en els últims anys.

El “Museu Cívic Amedeo Lia” ha segut inaugurat en el 1996 gràcies a la donació d'una important colecció per part de Amedeo Lia, un verdader filántropo. Entre les obres que alberga , molts quadros de pintors italians de vàries époques (a partir del XIII fins al XVIII), miniatures italianes i estrangeres, escultures, antigues i modernes.

En la “Palazzina delle Arti i Museu del Sigillo” es troba en volta una de les més importants coleccions de lacres. En este cas també tot el conjunt de bens ha segut donado, en el 2000, per part de Lilian i Euro Cappellini.

Iglesia de Santa María Assunta.

El “Museu del Castello vaig donar Sant Giorgio – Museu Cívic Archeologico Formentini”, té la seua ubicació en el Castell de Sant Giorgio, en les altures de la ciutat. Ací s'exponen troballes de la zona a partir de la prehistoria fins a la Edad Media. El “CAMeC” en canvi, és un nou museu que ha vist la seua estrena en el 2004 i arreplega obres d'art modern i contemporàneu. El “Museu Tècnic Navale” es troba en l'atarassana militar i du casi cinquanta anys de vida; l'exposició inclou medalles, volums tècnics i documents històrics de la Marina Militar Italiana. L'edifici de Correus alberga alguns mosaics futuristes de Prampolini.

Teatro Cívico.

La catedral, dedicada a Crist Re (Crist Rei), es troba damunt d'un menut tossal que es troba a un centenar de metros des de l'mar. El proyecte de la moderna iglésia és de 1956 i en 1975 despuix d'unes variacions la mateixa va ser consagrada. L'iglésia de Santa María Assunta és en volta la més antiga (XIII) i es localisa en el centre de la ciutat. Entre les obres que es troben en esta iglésia és possible nomenar “L’incoronazione della Vergine” d'Andrea della Robbia, “La moltiplicazione dei pesci” de Giovanni Battista Casoni i “Il Martiri vaig donar Sant Bartolomeo” de Luca Cambiaso.

Ferias y festejos

La festa del mare.

Els festejos més importants per la ciutat són dos: el primer se celebra el dia 19 de març pel patró de la ciutat, Sant Giuseppe (Sant Josep) i l'atre en ocasió de la Festa del Mare (Festa de la Mar), el primer dumenge d'agost.

En ocasió de la fira de Sant Giuseppe en la ciutat s'exponen casetes eno-gastronòmiques provinents de todas partes d'Itàlia ademés d'unes atres a on es venen utensilis i objectes variats.

La Festa del Mare, se celebra el mateix dia del Pali del Golf que és una competició de barques de rems entre vàries barriades de la ciutat i poblacions del Golf della Spezia. El dissabte, normalment, hi ha una desfilada de barques i el dumenge, dia de la festa, despuix de la competició, la jornada acaba en els fòcs artificials.

Recentment en La Spezia, tenen lloc atres manifestacions com “el “Pop Eye Festival”, que és un festival musical que sol tindre's en juny i que entre els invitats ha tingut autors de nivell internacional com Patti Smith, Lou Reed, Sonic Youth.

Gastronomía

Entre els menjars típics hi ha sobretot que recordar la mesciüa (és una sopa de fesols, cigrons, blat, oli i pebre negre) i la farinata (una espècie de coca salada de farina de cigrons cuinada en el forn). També mereixen menció la focaccia ligure (semblada a la coca d'oli castellana), les coques de verdures, els sgabei (trossos de massa de pa fregida) i els carabassetes farcidures. Importància fonamental té també el peix i sobretot les clòchines. També destaca la producció de vi blanc: Sciacchetrà (vi dolç), Vermentino dei Colli vaig donar Luni i Cinque Terre DOC (Denominació d'Orige).

Deportes

El deport en més seguidors en la ciutat és sense dubte el fútbol, i el club local, el Spezia Calcio, juga en la Serie B, la segona categoria del fútbol italiano. En la temporada 2007/2008 de la segunda división, li va guanyar a l'equip Juventus. L'estadi ciutadà és el cridat Alberto Picco la capacitat del qual és para més de 10 000 espectadors. El 20 d'agost de 2020 el club va conseguir el seu primer ascens en la seua història a la Serie A.

En 1944 l'equip (en l'ocasió compost pels bombers de la ciutat) va guanyar el Campeonat d'Alta Itàlia i en 2002 este títul ha segut reconegut com a honorífic.

L'equip de baloncesto femení, el Basket Spezia Club, juga en la série A1 (primera divisió); hi ha també dos equips masculins (Spezia Basket i Follo Basket) que militen en les séries menors.

Personas destacadas

Artícul principal → Categoría:Nacidos en La Spezia.


Referències

Enllaços externs