Portovenere
Portovenere o Porte Venere (Pòrtivéne en ligur) és un municipi italiano de 3.990 habitants de la Província de La Spezia. Es troba en la costa de Ligúria, sobre el mar de Liguria al final del golfo de La Spezia i a on comença el golfo de Génova. Des de 1997 Portovenere, junt en les illes Palmaria, Tino i Tinetto i les Cinque Terre estan inclosos entre el Patrimonio de la Humanidad de l'Unesco.[1] En concret, Cinque Terre i Portovenere estan arreplegats en el còdic 826-001.
Història
L'antic Portus Veneris es creu que data d'a lo manco mediats del I Es diu que el nom es referix a un temple dedicat a la deesa Venus que estava situat sobre el promontori a on es troba actualment l'iglésia de Sant Pedro Apòstol. El nom també s'ha relacionat en el ermitaño san Venerio. En els temps romans la ciutat era, essencialment, una comunitat de peixcadors.

Despuix de la caiguda de l'Imperio romano de Occidente, Portovenere es va convertir en base de la flota bizantina en el nort de la mar Tirreno, pero va ser destruïda pels llombarts en 643. Més tart, va anar un objectiu freqüent de les razias sarraïnes. Les primeres indicacions sobre l'existència d'un castell daten de l'any 1113, i en 1161 es varen erigir les muralles. Portovenere es va convertir en feudo d'una família procedent de Vezzano abans de passar a Génova a principis del XII. En 1494, va sofrir els devastadors bombardejos de la flota aragonesa durant la seua guerra en Gènova; posteriorment la part vella de la ciutat va declinar en importància, donant lloc al desenroll del cridat Borgo Nuovo («Districte nou»), que havia existit des de 1139 i que es va centrar en l'iglésia de Sant Pedro.
Llocs d'interés




- L'iglésia gótica de Sant Pedro, consagrada en 1198. Va ser construïda sobre una iglésia paleocristiana preexistente, del V, en planta rectangular i àbsit semicircular. La part nova, del XIII, està marcada externament per franges blanques i negres.
- L'iglésia románica de Sant Lorenzo, erigida en 1098 pels genoveses. Ocupa provablement el lloc d'un temple antic dedicat a Júpiter. L'iglésia va resultar danyada per un fòc en 1340 i per l'atac aragonés en 1494, restaurant-se despuix, en 1582.
- El Castell Doria.
- La Grotta dell'Arpaia (hui derrocada), coneguda com il Grotto de Byron, des de la que el poeta anglés Byron va creuar el golf de la Spezia a San Terenzo per a visitar a Shelley en Lerici, en 1822.
El núcleu medieval de li Grazie està ubicat entorn a l'iglésia de La nostra Senyora de les Gràcies, del XIV; prop queda un convent medieval, que en el passat va pertànyer als olivetanos, i els restants d'una villa romana del I de Varignano. Troballes de recents excavacions de la vila es conserven en el Antiquarium della Vila Romana del Varignano en Portovenere.
En Fezzano mereixen destacar-se els carrerons medievals, junt en l'iglésia de Sant Joan Batista (1740) i la recentment restaurada Vila Cattaneo.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 3733 | 3439 | 3567 | 5754 | 5624 | 6028 | 6968 | 5592 | 6057 | 5335 | 5187 | 4781 | 4534 | 4097 |
Referències
- ↑ «Portovenere, Cinque Terre, and the Islands (Palmaria, Tino and Tinetto)». UNESCO Culture Sector. Consultat el 20 de abril de 2015.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Portovenere.- Associació de Turisme PRO LOCO PORTE VENERE