Anar al contingut

Castella (1737)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Castella, segon buc de l'Armada espanyola en este nom, va anar un navío de llínea de dos cobertes i en portes per a 60 canons nominals,[1][2] si be atres fonts donen un marge d'entre 60 i 64 canons portats.[3][4] El buc va pertànyer a la classe Forta i, com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós de l'época, es va posar baix l'advocaació d'un sant, en este cas Sant Francisco[5] o ben Sant Crist de Burgos.[3] D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de llínea de quarta classe.[2] Existix controvèrsia sobre el historial del buc, exposta en el cos de l'artícul, puix es barallen dates entre 1751 i 1771 sobre el seu destí final.

Construcció

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Classe Forta.

El Castella, segon buc de l'Armada espanyola en este nom, va ser ordenada la seua construcció en l'estiu de 1736 per José Patiño i de Rosers,[4] poc abans de la seua mort ocorreguda el 3 de novembre següent.[6] El decés de Patiño el 3 de novembre de 1736 va afectar a l'assent d'Acosta i este va intentar que existira una relació cordial en el seu successor, el marqués de Torrenueva, com a titular de la Secretaria del Despaig de Facenda, una de les quatre carteres que ostentava Patiño.[5] El buc va ser finalment botat el 13 de juny de 1737.[3]

La seua construcció va ser dirigida per Juan d'Acosta.[4] El disseny proyectat va ser el Cipriano Autrán, succeint a Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga.[3] Acosta va concloure el navío en 1737, sense cometre els mateixos errors de disseny que en el primer de la série, el Àfrica. El Castella va ser el sèptim buc assente d'Acosta, despuix dels navío Constant, Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica i la fragata Esperanza.[7]

Historial

[editar | editar còdic]

Inicis

[editar | editar còdic]

El barco va salpar de L'Habana en 1738 per a la seua finalisació i posada en servici en Càdis, des d'a on va partir a la seua volta el 2 de juny de 1738 en la flota de José Alfonso Pizarro cap a L'Habana. La flota, estava composta pels navío Guipúscoa (insígnia), Incendi, el propi Castella i la fragata de dos ponts Esperanza. Com a escolta final del seu viage, ixen a la seua trobada els bucs al mando de Benito Antonio de Spínola, els navío Àfrica (insígnia) i Europa, més les fragates Victoria Galera, Santa Bàrbara, Estrela, Sant Cristóbal i Triumfo, entrant la floteta en L'Habana el 20 de juliol.


El barco va aplegar a Veracruz l'1 de giner de 1739, en el Guipúscoa, baix el mando d'Isidro de Antayo. El 12 de febrer, el barco va intentar retornar a L'Habana, pero una forta tormenta ho va obligar a retornar a port. Va partir de Veracruz el 19 d'abril, en el Sant Joan Batiste[8] i la fragata Esperanza cap a L'Habana, a a on varen arribar el 8 de maig. El barco va partir de L'Habana el 22 de juny en la flota de José Alonso Pizarro cap a Espanya. La flota va aplegar a Santander el 13 d'agost, transportant més de dos millons de pesos.[9]

El barco va partir de Santander el 18 d'octubre en destí a La Corunya, aplegant allí el 22 d'octubre. En el tinent de navío Manuel de Guirior, el barco va continuar des de La Corunya el 3 de novembre fins a Ferrol, des d'a on va partir en març de 1740 per a perseguir a una fragata de la Marina Real britànica.[10] El barco va partir de Ferrol l'11 d'abril de 1740 en el Princesa i la fragata Esperanza al mando de José Alfonso Pizarro. El barco va partir de Ferrol el 31 de juliol en destí a la Mar Carib en la flota del tinent general Rodrigo de Torres, que incloïa el Sant Felipe, el Príncip, el Santa Ana, el Nova Espanya, el Sant Luis, el Andalusia, el Reina, el Sant Antonio, el Santiago, el Fort i el Real Família, aixina com dos chicotetes embarcacions. La flota estava en Puerto Rico el 20 de setembre, des d'a on va partir el 6 d'octubre. La flota va aplegar a Cartagena d'Índies el 26 d'octubre, des d'a on va partir el 7 de febrer de 1741 i va aplegar a L'Habana el 24 de febrer. L'1 de novembre, el barco va partir de L'Habana en la flota en destí a la sonda de la Tortuga, a on es varen trobar en un comboi que aplegava de Veracruz. El barco va retornar a L'Habana el 12 de novembre, remolcant un barco britànic capturat.[9]

El barco va salpar de L'Habana el 6 de juny de 1742 en el Fort en una patrulla en les Bahames. Varen retornar a L'Habana el 18 de juny en un buc britànic capturat.[9]

El Castella va partir de L'Habana el 28 de giner de 1743 al mando de Spínola per a perseguir a les fragates de la Marina Real britànica en el Europa i Real Família. Va partir de L'Habana el 17 d'abril de 1743 al mando de Benito Antonio de Spínola i Mora en el Sant Antonio, Sant Luis, Europa, Fort, Real Família i Santiago. La missió de la divisió era protegir a la fragata Bizarra que aplegava de Veracruz fins a L'Habana, a a on varen retornar el 2 de juny. En juny de 1743, el barco va salpar de L'Habana en el Nova Espanya per a perseguir a una nova fraga britànica avistar en la zona de Matances, pero va retornar a L'Habana sense captures el 19 de juliol de 1743.[9]

El barco va partir de Veracruz el 14 de giner de 1744 en el Europa carregant sèt millons de pesos. Els barcos varen aplegar a L'Habana entre el 16 i 17 d'abril en l'esquadra de Rodrigo de Torres, que incloïa també al Sant Antonio, Gloriós, Sant Luis, Europa, Nova Espanya, Reina, Príncip, Fort, Real Família i Santiago, aixina com les fragates Sant Ciriaco, Nonpareil i quatre bergantines.[9] Els bucs varen aplegar en diverses tantes i apostant-se en calades, davant la sospita de bucs enemics en l'àrea.


El barco va partir de L'Habana en el Europa al mando de Spínola en destí a Veracruz en 1744. Varen retornar a L'Habana el 7 de juliol de 1744, a on el Castella i el Gloriós varen ser carregats en nou millons de pesos el 26 d'octubre. Els barcos carregats en els fondos varen partir de L'Habana en destí a La Corunya en un comboi de quatre cargueros escoltats pel Europa i el Príncip de la flota de Rodrigo de Torres. Varen aplegar a La Corunya el 5 de giner de 1745 i a Ferrol en juliol.[9]

El barco va aplegar a Ferrol el 19 de febrer de 1746, escoltat per la flota local ferrolana i el Àsia. En 1746 es necesitarion grans partides de jarcias per a habilitar al Sant Felipe, Europa i al propi Castella, que sense estes reparacions no podrien navegar; lo mateix que al Àsia i Gloriós, este últim de construcció més recent, pero deteriorats. Estes partides de suministraments varen sofrir retarts, puix la gabarra que des de Càdis duya els materials va ser capturada per un corsario britànic, lo que va enfurir al marqués de l'Ensenar.[11] Aixina les coses, va quedar adscrit al Departament de Ferrol en una dotació de 60 canons, junt en els navío Europa i Sant Felipe, en escomençar el regnat de Fernando VI.[12] En agost de 1746, el barco va aplegar a Ferrol al mando de Cosme Álvarez, junt en el Sant Felipe i el Europa.[12] Despuix d'uns dies de patrullaje en el Sant Felipe i el Europa en Ferrol, es varen preparar en el Àsia i el Gloriós per a repelir un atac britànic en octubre.[9]

El barco va partir de Ferrol el 12 de setembre de 1747 en el Europa, que transportava recaptes, ferramentes, armes i ferro a Lima. Varen eixir de Maldonado, actual Uruguay, el 30 de decembre en destí a Concepció, Chile, des d'a on varen continuar el 5 d'abril fins al Callao. Els barcos varen aplegar al Callao el 21 d'abril de 1748, a on varen ser posats en reserva per a el hivern del hemisferi sur.[9] Els barcos varen partir del Callao en decembre de 1748 en la fragata Esperanza en un viage de reconeiximent a les Islas Juan Fernández. En el camí, els barcos varen hacer en Valdivia i Concepció. Varen aplegar a Valparaíso el 7 de febrer de 1749 i al Callao en maig sense el Esperanza.[9]

El barco va partir del Callao el 16 de novembre de 1749 en el Europa al mando d'Orozco. L'esquadra va estar en les Illes Juan Fernández el 13 de decembre i va aplegar a Concepció el 29 de decembre, des d'a on va partir el 22 de giner de 1750. Els barcos varen aplegar a Càdis el 10 de juny en un cargament valorat en 2 424 120 pesos, en diversos bens i cabals.[13]

El 9 de juliol de 1750, el barco va dur recaptes des de Càdis en el Europa a L'Habana, a on varen aplegar eixe mateix any.

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

No existix unaminitat sobre la cessació d'activitat d'este buc, puix segons Rafal Reichert es va donar de baixa en 1751 en naufragar en un temporal prop de Veracruz i va existir un tercer Castella botat a princios de 1751.[14] José Cepeda Gómez, basant-se en l'estat de la Marina que va elaborar el marqués de l'Ensenar de 1751, a tres anys de firmada la pau en el Regne Unit, figura com "Castella (III)" i botat en 1751.[15] Antonio de la Vega Blasco també és de la mateixa opinió.[16] Segons esta llínea, el Castella va ser construït en el plaça de catorze mesos en les drassanes de Esteiro en Ferrol, sent botat a principis de 1751, sent el tercer navío de l'Armada en este nom. Este buc portaria 64 canons i va ser dissenyat seguint també el sistema espanyol d'Antonio de Gaztañeta. El buc tindria una relació eslora/mànega de 3 a 1, forçant l'arqueig pero tenint que reduir el calibre dels canons, que deurien ser menors a 24 lliures.[14]

Uns atres, com Alejandro Anca Alamillo[17] i d'Enrique García-Torralba Pérez,[18] sostenen que el Castella botat en 1737 és el mateix que el que va desaparéixer en el naufragi de Veracruz de 1771 i que no es va construir cap Castella en 1751.[19]

Per a afegir encara més confusió, existix una senya més a on s'afirma que va perdre en els baixos de Veracruz en el port, pero no en 1771, sino en 1764.[20]

Fernández Dure no menciona cap naufragi en 1751 de cap buc cridat Castella, mentres que al botat en 1780 i naufragat en 1810 ho cita com "2º Castella", donant a entendre que no va haver un Castella botat en 1751.[21] D'acort en la teoria de que són bucs diferents, el nou Castella es va construir seguint el sistema de Gaztañeta en les drassanes de Esteiro, en Ferrol, sent botat eixe 1751 i en portes per a 64 canons nominals,[22] repartits en dos ponts. El sistema de construcció quedaria definit a raïl de cóm les seues fustes furs tallades, en les mides de l'ingenier Cipriano Autrán. Les obres s'haurien paralisat, i l'ingenier Ricardo Rooth les va continuar, pero esta volta seguint el sistema de construcció a l'anglesa, desenrollat per Jorge Juan.[23]

Despuix de 1751

[editar | editar còdic]

Seguint la teoria de que abdós bucs són un solament, en 1751 el barco es trobava en manteniment i reacondicionamiento.[9] El 6 de juliol de 1751, el buc va escoltar un comboi de 14 cargueros des de Càdis, junt en el Europa i les fragates Aurora, Bizarra i Diligent, que transportaven recaptes, tropes i mariners. Esta floteta anava comandada pel capità de navío D. Gutierre de Hevia i Valdés, sustiyó a D. José de Rojas com a responsable de l'esquadra apostada en L'Habana que combatia la pirateria en el Golf de Mèxic.[23] Fins a 1755 va estar el buc formant part de l'esquadra fondejada en el port de L'Habana, realisant funcions contra el cors i d'escolta.[24]

En 1753 són substituïts en les seues patrulles el Europa i el propi Castella per atres bucs de refresc duts des de la Península.[23] També portaven materials i tripulació per als nous bucs que s'anaven a construir en L'Habana i que devien retornar a la Península manats pel capità de navío Aníbal Petrucci.[25] Des de 1752, el buc va estar en L'Habana fins al 6 d'abril de 1755, quan va escoltar un comboi de cinc cargueros, junt en el Europa i el paquebote mercant Júpiter. El comboi va aplegar a Càdis el 12 de juny, en més de huit millons de pesos.[23] El buc va ser transferit a la reserva en Càdis en juliol de 1755.[9]

En maig de 1756, el barco va patrullar l'Estret de Gibraltar i la Mar Mediterrànea combatent la pirateria. El 5 de setembre de 1756, va escoltar a Càdis en la fragata Llebre per a escoltar als cargueros fins al port. En 1757, el barco va tornar a combatre la pirateria en l'Estret de Gibraltar i la Mar Mediterrànea. Va aplegar a Càdis el 9 de març de 1757 en la fragata Indústria i un comboi. També durant este temps va efectuar llabors de transport de tropes a Canàries i Ceuta.[23][9][24]

El barco va ser comissionat en 1757 en Càdis com a buc de patrulla en aigües nacionals peninsulars espanyoles. Va aplegar a Càdis el 4 de juny de 1757, despuix d'escoltar un comboi que transportava tropes i municions a Ceuta. Va aplegar a Càdis el 8 d'agost de 1757 en el timó danyat despuix d'una patrulla al voltant del Veta de Sant Vicente i el Veta de Santa María.[9]

En giner de 1758, el buc va tornar al servici per a combatre la pirateria en el Mediterràneu. Va aplegar a Passages el 9 de decembre de 1758 en el Lluent protegint un comboi. El 15 de març de 1759, el buc va ser comissionat per a patrullar les zones al sur de Portugal. El 20 d'abril i baix el mando del capità de fragata D. Pedro González de Castejón,[24] va protegir un comboi llogístic en suministraments de pólvora de Cartagena a Càdis i Ferrol. El buc va partir de Càdis cap a les Azores el 15 de juliol. Va aplegar a Cartagena el 23 d'octubre i a Barcelona el 30 d'octubre en un comboi de transport de tropes compost per 12 cargueros. L'11 de novembre, el buc va aplegar a Cartagena en una urca holandesa capturada, des d'a on va partir cap a Càdis el 27 de novembre.[23][9]


Erro al crear miniatura:
Pedro Mesía de la Cerda i dels Rius, tinent general de la Real Armada i 6.º virrey de Nova Granada, va ser conduït a prendre possessió del seu càrrec com virrey en l'esquadra de la que el Castella va prendre part en 1760.

El buc es trobava en Càdis a finals de març de 1760. El barco va partir de Càdis el 7 de setembre de 1760 al mando del capità de navío D. Francisco María Spínola, en el navío Princesa, la fragata Jasón, el mercant Júpiter i cinc cargueros en destí a Cartagena d'Índies, a a on varen rendir viage el 28 d'octubre, duent a bordo al nou virrey de Nova Granada, D. Pedro Mesía de la Cerda i Cárcamo.[24] El barco va permanéixer pràcticament immovilisat en Cartagena d'Índies fins al seu trasllat a L'Habana a finals d'any.[23][9][24]

En 1761 salpa de Cartagena d'Índies i és enviat novament a L'Habana. El seu lloc vacant en el Regne de Terra Ferma quedava cobert per el navío Neptú, d'acort en órdens recibias de realisar un relleu anual d'un navío entre abdós llocs.[26][23]

El barco va salpar de L'Habana el 14 de maig de 1762 en el Vencedor per a trobar-se en la mar en un comboi procedent de Veracruz i protegir-ho fins a L'Habana. El barco va partir cap a Veracruz en juny de 1762 en el Vencedor, el Fitora i la fragata Àguila quan li va sorprendre el bloqueig de L'Habana per part de la Marina Real britànica, per lo que varen tindre que retornar a port. A principis de 1763, el barco va permanéixer en Veracruz fins a la seua partida cap a L'Habana el 20 de maig en el Vencedor, la Fitora i el Arrogant, la fragata Sant Esteban i cinc cargueros en un carregament de més de 13 millons de pesos. El comboi va aplegar a L'Habana el 30 de juny.[23][9]

El barco va estar en reserva en Càdis en 1763 i en manteniment en 1764, realisant-se un carenat en ferm.[9] El 26 d'octubre de 1765, el buc va escoltar tres cargueros des de Càdis en la fragata Sant Joan fins a Cartagena d'Índies, a on el comboi va arribar el 15 de decembre, situació que va aprofitar per a efectuar un relleu en el seu lloc a el navío Lluent i dur tripulació per als nous barcos construïts en L'Habana.[23] El 20 d'agost de 1766, el buc va partir de Cartagena d'Índies en destí a L'Habana, a on va permanéixer fins a decembre, incorporant-se a la Flota de Nova Espanya. El 12 de giner de 1767, el buc va escoltar cinc cargueros en 16 millons de pesos i mercaderies des de L'Habana fins a Càdis en les fragates Sant Carlos i Espanya, al mando del seu cap d'esquadra, D. Agustín de Idiáquez.[27][28] El comboi va aplegar a Càdis el 13 de març, des d'a on el buc va transportar mineral de mercuri a Veracruz en 1767 en les fragates Astrea i Pala. El buc va encallar, a on els danys varen ser reparats en 1767 en Cartagena d'Índies, despuix de sospesar donar-ho de baixa.[23][9]


En març de 1768, el barco va tornar a prestar servici com a buc de transport, transportant tres millons de pesos a les Illes de Barlovent, Nova Orleans i L'Habana. El barco va aplegar a Càdis el 3 d'agost de 1768, en la fragata Pala i un carguero que transportava més de cinc millons de pesos. El barco va ser traslladat al Atarassana de la Carraca en 1769 per a reparacions,[9] quedant desarmat i al mando del capità de fragata D. Juan Manuel de Lombardón i Alera.[23]

En març de 1770, el barco va salpar de Càdis en les ucas Pelegrina i Sant Antonio rumbo a Veracruz, arribant-se en maig. Va partir de Veracruz com a buc de càrrega en destí a L'Habana, transportant 1,2 millons de pesos.[29][9]

Afonament i pèrdua del buc

[editar | editar còdic]

El barco va partir de L'Habana el 12 de giner de 1771 en destí a Veracruz, des d'a on va partir el 28 de maig com a buc de transport a Puerto Rico, Sant Dumenge i L'Habana. El barco, a l'abric del castell de Sant Joan de Ulúa[30] va naufragar la nit del 30 de novembre a l'1 de decembre de 1771 durant una forta tormenta mentres es preparava per a partir de Veracruz en dos millons de pesos i diverses mercaderies, perdent-se l'armament davant la falta de naus adequades per a reembarcala.[29][9]

Gran part de la càrrega va poder ser recuperada i conduïda en els navío mercants Sant Nicolás i Begoña, noliejats pel propi Manuel Pérez de Alderete, capità de navío del buc sinistrat. Un batalló d'infanteria de Flandes també va contribuir en les urcas Sant Carlos i Sant Joan.[23] L'operació de rescat es va saldar en el decés d'un buç, que va deure enredrar-se en el fondo.[31] Manuel Pérez de Alderete, II marqués de Casinas, va ser absolt en un consell de guerra celebrat el 15 de juny de 1772, en considerar-se inevitable la pèrdua del buc.[23] [32]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pezuela, 1863, p. 147.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Spanish Fourth Rate ship of the line 'Castella' (1737)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-09-05.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Navío Castella (2º)». Tot a babor. Consultat el 2025-09-04.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Castella (1737)». Todoavante. Consultat el 2025-9-4.
  5. ↑ 5,0 5,1 Serrano Álvarez, 2006, p. 22.
  6. ↑ «Patine i de Rosers, Jose Biografia - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-09-05.
  7. ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 31.
  8. ↑ Fernández Dure, 1902, p. 425.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 Winfield et al., 2023, pp. 183-184.
  10. ↑ Zudaire Huarte, 1984, p. 52.
  11. ↑ Serrano Álvarez, 2006, pp. 58-59.
  12. ↑ 12,0 12,1 Fernández Dure, 1902b, p. 382.
  13. ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 386.
  14. ↑ 14,0 14,1 Reichert, 2015, pp. 79, 80.
  15. ↑ Navegmérica. Revista electrònica editada per l'Associació Espanyola de Americanistas.(20)ISSN 1989-211X.Consultat el 2025-09-07.
  16. ↑ Vega Blasco, 2000, p. 39.
  17. ↑ Revista de Història Naval.(118)
  18. ↑ García-Torralba Pérez, 2013, pp. 99, 102-103.
  19. ↑ «¿Un navío Castella construït en 1751?». Tot a babor. Consultat el 2025-09-06.
  20. ↑ García-Torralba Pérez, 2013, p. 100.
  21. ↑ Fernández Dure, 1867, p. 206.
  22. ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Castella' (1751)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-09-07.
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 «Castella (1751) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-09-07.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Reichert, 2015, p. 80.
  25. ↑ «Continuació del historial de 2º navío Castella». Tot a babor. Consultat el 2025-09-06.
  26. ↑ V (1998). Junta de Castella i Lleó (ed.). La pèrdua de L'Habana i les reformes borbòniques en Cuba, 1760-1773, Valladolit, p. 63.
  27. ↑ «Agustín Antonio de Idiáquez i Idiáquez i Borja (1701-1778)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-09-07.
  28. ↑ «Idiaquez i Idiaquez i Borja, Agustin Antonio de Biografia - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-09-07.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Naufragi en Veracruz». Tot a babor. Consultat el 2025-09-06.
  30. ↑ Fernández Dure, 1867, p. 43.
  31. ↑ Fernández Dure, 1867, p. 45.
  32. ↑ Fernández Dure, 1867, p. 46.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2013).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(120)ISSN 0212-467-X.
  • (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
  • (1858) «Lliure VIII. Regnat de Carlos III. II El Pacte de família. Guerra en la Gran Bretanya», Javier Martínez (ed.). Història General d'Espanya. Des dels temps més remots fins als nostres dies, Madrit: Establiment tipogràfic de Mellado.
  • (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
  • (2015).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(128)ISSN 0212-467-X.
  • (2006).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
  • (2000).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(71)ISSN 0212-467-X.
  • (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
  • (1984).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(4)ISSN 0212-467-X.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castella_(1737)&oldid=883350»