Neptú (1754)
El Neptú va ser un navío de llínea de 68 canons, repartits en dos cobertes, construït per a l'Armada Espanyola en els Reals Drassanes de Esteiro de Ferrol. El seu nom de advocación era Sant Just. D'acort en els estàndars britànics quedava classificat com un navío de tercera classe.
Construcció
[editar | editar còdic]Junt en les seues 11 bessons, va ser ordenat el 15 de juny de 1752, i el seu quilla va ser posada sobre la grada en 1752, sent botat a l'aigua el 6 de juliol de 1754 des de la mateixa grada sobre la que es va colocar al sendemà la quilla del navío Diligent.
Pertanyia a la série coneguda com els Dotze póstoles o del Apostolado, construïts tots ells simultàneament en els Reals Drassanes de Esteiro de Ferrol pel constructor britànic Rooth entre 1753 i 1755 pel método anglés o de Jorge Juan. Va entrar en servici en 1754 en 68 canons, de la mateixa manera que el restant de la série, encara que despuix alguns dels seus bessons varen aplegar a dur fins a 74 canons.
Historial
[editar | editar còdic]En 1760 va ser destinat al Carib, i va entrar en el port de Cartagena d'Índies baixe el mando del capità Pedro Bermúdez. En 1761 es trobava en L'Habana fins que va ser enviat de nou a Cartagena d'Índies, sent substituït en el port cubà pel Castella, encara que estava de nou entre els navío destinats en L'Habana en abril de 1762, tripulat per 504 hòmens.
L'Habana va ser atacada el 6 de juny de 1762 per una esquadra britànica composta per 53 navío de llínea i 25.000 hòmens entre soldats i mariners.[1] Este buc es trobava baix el mando del capità de navío Pedro Bermúdez.
La Junta de Guerra presidida pel governador de L'Habana, Juan de Prat Mayera Portocarrero i Lluna, davant la manifesta superioritat de les forces britàniques (les forces espanyoles eren de 12 navío de llínea i 8.700 hòmens entre soldats i maríneros[1]), va prendre la decisió de tirar a pique el Neptú l'11 de juny junt en el Àsia i el Europa en el punt més estret del canal, que coincidix en el moll de la Contaduría, pròxim al castell de la Força, per a evitar l'entrada a la baïa de l'esquadra britànica al mando de l'almirant George Pocock. El seu comandant, D. Pedro Bermúdez, es va encarregar de sumergir-ho en la boca del port.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1898) The Royal Navy. A history from the earliest claves to the present (en en).
- (1902) «III Rendició de L'Habana (1762)», Armada espanyola (1759-1788), Institut de Història i Cultura Naval.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neptuno (1754)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.