Anar al contingut

Princesa (1750)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


El Princesa va ser un navío de llínea de dos cobertes corregudes de canons, dotat en portes inicialment per a un màxim de 70 peces d'artilleria (nominals),[1][2][3] si be atres fonts citen que posseïa 74 canons.[4] Va ser líder de la seua classe homònima, sent botat per a l'Armada espanyola en 1750. Com tots els navío de l'época de nom no religiós, el buc tenia un nom d'advocaació, Santa Bàrbara.[5][6] Segons el seu porte en canons, el buc quedaria classificat com a navío d'entre tercera i quarta classe, seguint normes espanyoles.[7] Despuix de la seua captura pels britànics, ho varen prendre al seu servici baix el nom de HMS Princessa, conservant la seua artilleria de 70 canons nominals, quedant catalogat com a navío de llínea de tercera classe,[8] segons els estàndars britànics. El Princesa va ser el segon navío de l'Armada espanyola en este nom.[9]

Construcció

[editar | editar còdic]

Va ser ordenada la seua construcció des de L'Habana, capital de la Capitania general de Cuba, a on va ser posat en quilla l'11 de maig de 1748 en el Real Drassana de L'Habana. El responsable del seu botadura va ser Matthew Mullins, castellanizado com Mateo Mullin, al servici d'Espanya entre 1748 i 1777.[10] Els seus constructors varen ser Ciprián Autrán i Juan Pedro Boyer.[11] En aquell temps era el director de la construcció naval Jorge Juan i Santacilila, que va encarregar la construcció dels navío Galícia, Infant i el propi Princesa seguint encara el sistema de construcció "a l'espanyola" d'Antonio de Gaztañeta.[6][12] Com els atres dos components de la seua classe més dalt mencionats, no existix forma de saber a ciència certa si en algun d'ells va poder implantar-se d'alguna forma les noves idees que varen començar a desenrollar-se en el sistema de construcció «a l'anglesa» del propi Jorge Juan.[13] A partir d'esta série es varen generalisar els navío de 74 canons, dejándo pràcticament de fer-se els de 60.[4]


Un informe de juny de 1748 detalla l'estat de la seua obra, señanalando que el Princesa tenia posada la quilla, el branque i el codaste, i llaurats el jou i contrayugo.[14] El barco seria botat el 15 de setembre de 1750 i assignat a l'Armada espanyola el 15 de agost de 1751.[15][16] El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Princesa, aixina com els seus dos companyers de série, sent casi en la seua totalitat tots ells construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.[17] El bauprés formava un àngul de 35º respecte a la llínea de quilla.[11]

Historial

[editar | editar còdic]

El barco va salpar de L'Habana al mando de Simón de Herrera i va arribar a Càdis el 30 d'abril de 1752. A finals d'eixe any, es dedicava a la busca de pirates algerins i a l'escolta de bucs mercants. Va patrullar aigües europees i americanes entre 1754 i 1758 baix el mando de l'almirant Alonso de la Rosa Lavassor.[16]

En 1759 es va unir a la flota de Juan José Navarro, marqués de la Victòria i Governador general embarcat en el Real Fénix (80).[16] El Princesa (70), enquadrat en dita flota, va salpar el 29 d'agost de para Nàpols des de Càdis en l'esquadra d'onze navío i atres embarcacions que devia arreplegar i escoltar al futur Carlos III des de Nàpols fins a la seua coronació en Barcelona. Ya iniciat el viage de tornada, va salpar d'Alacant el dia 15 de novembre junt en els navío Real Fénix, Guerrero, Monarca, Ferm, Benaventurat, Gloriós, Conquistador i Sant Felipe, tots ells de 70 canons llevat el Real Fénix, junt en atres embarcacions.[18]

El barco va permanéixer en Càdis entre 1761 i 1762 com a buc de patrulla i escolta.[16]

El 27 d'abril de 1763, el barco va salpar de Càdis junt en el Àfrica, Aquiles i Héctor, en destí a L'Habana, transportant tropes i suministraments. Va retornar a Càdis el 28 de febrer de 1764. El buc va operar principalment en el Mediterràneu entre 1764 i 1767.[16]

Durant el seu periodo de patrullaje per aigües del Mediterràneu lo més reseñable del buc va ser la seua integració en l'esquadra que proporcionaria escolta per a concertar dos bodes reals: la del Príncip d'Astúries, Carlos, en la seua prima carnal María Luisa de Parma; i la de l'infanta María Luisa Antonia de Borbón en l'Archiduc Leopoldo d'Àustria, fill de l'Emperatriu María Teresa. A tal fi, el Princesa va navegar entre Cartagena i Gènova en els contrayentes en la seua esquadra, comandada per D. Manuel de Guirior, teniete general de l'Armada, entre el 12 de maig de 1765 i el 3 de setembre del mateix any. El capità del buc per a l'ocasió va ser D. Francisco Spínola.[19]Aprofitant un d'estos viages pel Mediterràneu occidental i, per orde del 21 d'abril de 1766, retornava de Nàpols arribant a Cartagena, per a traslladar a la Carraca tota classe de pertrechos, lones per a velam, calabrotes, etc.[20]


El 10 de novembre de 1766 Jorge Juan va ser nomenat per a rendir visita de cortesia a la cort del Imperi jerifiano, rindiento visita de bona voluntat a Mohammed III. Per a això, el 15 de febrer de 1767, el Princesa junt en atres tres bucs, va conduir de regrés a Teruán a Sidi Ahmed Algazel, nou embaixador de Marroc. En esta visita, que procurava estipular una pau perpètua i concessions marroquines, se li va regalar al sultà un llenç a l'oli a on figurava el propi Princesa (70), el jabeque Gavina (30), el Cuervo (22) i el transport Sant Josep, tal i com estaven en formació a la seua arribada a Tetuán.[21]

En setembre de 1769, va ser desarmat i lloc en reserva en Algecires.[16]

Des de 1771, va patrullar la costa del nort d'Àfrica fins que va ser assignat a la flota de Luis de Córdova en Càdis en juny de 1779.[16]

Per Real Orde expedida en El Pardo el 7 de febrer de 1774 i per a coneiximent del Comte d'Aranda, embaixador en París, es va detallar l'estat de les forces navals, figurant el Princesa (70) adscrit al departament de Càdis d'un total de sis navío en dit departament.[22]

En juny de 1779, el Princesa (70) es trobava en Càdis baix el mando del capità de navío D. Manuel de León,[23] sent posteriorment assignat a l'Esquadra d'observació de l'Armada, baix el mando de l'almirant D. Luis de Córdova i Córdova.[24]

El 22 de juny va començar la guerra anglo-espanyola,[25] estant enquadrat el Princesa a la flota franc-espanyola baix el mando de l'almirant Orvillier de l'Armada francesa i participant en la Primera Expedició del Canal en dita flota. La seua tripulació va ajudar a les fragates franceses Junon i Gentille en la captura del HMS Ardent de la Royal Navy. En juny de 1779, el buc va ser assignat a la flota de Córdova en Brest, des d'a on va salpar cap a Càdis per a participar en l'Expedició de Gibraltar.[16]

Va ser assignada a la flota de Juan de Lángara, que va salpar de Cartagena en giner de 1780. Va participar en la batalla de Veta de Sant Vicente el 16 de giner de 1780, ya armat en 74 canons i al mando de D. Manuel León, a on el barco va ser capturat per una esquadra comandada per l'almirant George Brydges Rodney.[16][26] Despuix de les batalla, les víctimes en el Princesa varen ascendir a quatre morts, el segon comandant i un sargent ferits, i un tinent de navío en cremades per manipular pólvora; tot això durant casi dos hores de combat.[27]

HMS Princessa

[editar | editar còdic]
Archiu:HMS Princesa (1780).jpg
Plans de el HMS Princessa, abans del seu reacondicionamiento en Portsmouth.

El buc va ser comissionat en la Marina Real el 3 d'abril de 1780 com HMS Princessa. El seu reacondicionamiento es va portar a terme en Portsmouth entre el 5 de maig i el 22 d'agost, en un cost de 16 236 lliures, un chelin i tres penics.[28]

El buc va ser comissionat en abril, en Sir Thomas Rich com el seu primer capità, i es va unir a la flota de Darby. El 29 de novembre va salpar junt en l'esquadra de Samuel Hood cap a les Índies Occidentals. Va aplegar a San Eustaquio el 3 de febrer de 1781 i a Martinica entre el 29 i el 30 d'abril. En maig va formar part de l'esquadró de Drake en Tobago, servint com a buc insígnia de Sir Francis Samuel Drake baix el mando de Charles Knatchbull. Va salpar en en l'esquadra de vanguarda de Samuel Hood cap a la costa nortamericana, participant en la Batalla de Chesapeake el 5 de setembre.[28]


Va retornar a les Índies Occidentals en la flota de Hood el 5 de decembre i va estar en Sant Cristóbal del 25 al 26 de giner de 1782. El 12 d'abril de 1782, va anar el buc insígnia del Blue Squadron en la Batalla de les Sants baix el mando de l'almirant Francis Samuel Drake.[29] Va salpar cap a Norteamérica en l'esquadró de Pigot el 21 de juliol i va estar en Nova York del 5 de setembre al 24 d'octubre, despuix de la qual cosa va retornar a les Illes de Sotavent.[28] Lambert Brabazon es va convertir en capità del barco en decembre de 1782, i est va seguir sent el buc insígnia de Drake.[28]

Va ser donat de baixa en juliol de 1783. Va ser reacondicionado en Plymouth per a servir com a buc de reserva en agost i va funcionar com a buc d'aprovisionament de juliol a agost de 1784.[16] Des de 1784 en avant, el Princessa va ser amprat com pontón i finalment venut per a desguaix en Plymouth en decembre de 1809.[28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Fernández Dure, 1902, p. 364.
  2. ↑ Pezuela, 1863, p. 147.
  3. ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Princessa' (1750)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2026-05-01.
  4. ↑ 4,0 4,1 Manera, 1986, p. 192.
  5. ↑ Pezuela, 1868, p. 429.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Princesa (1750) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2026-05-01.
  7. ↑ González de Canals i López-Obrer, 2005, p. 12.
  8. ↑ «British Third Rate ship of the line 'Princessa' (1780)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2026-05-01.
  9. ↑ Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 354.
  10. ↑ «Matthew Mullins» (en en). threedecks.org. Archivat des d'el original, el 2023-04-09. Consultat el 2026-02-14.
  11. ↑ 11,0 11,1 Aranda i Antón (1999). La fusteria i l'indústria naval en el sigle s. XVIII, Institut de Història i Cultura Naval, p. 37.
  12. ↑ Manera Regueyra, 1986, p. 192.
  13. ↑ Sant Joan, 2015, pp. 252, 253.
  14. ↑ Serrano Álvarez, 2018, p. 111.
  15. ↑ Saint Hubert, 1986, p. 134.
  16. ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 Winfield et al., 2023, p. 132.
  17. ↑ Piñera i Rivas y Thial Boissière, 2002, pp. 24-25.
  18. ↑ Fernández Dure, 1902, pp. 28, 30.
  19. ↑ Zudaire Huarte, 1984, p. 57-62.
  20. ↑ Quintero González, 2006, p. 58.
  21. ↑ Fernández Dure, 1902c, pp. 126-129.
  22. ↑ Fernández Dure, 1902d, pp. 225, 226.
  23. ↑ Fernández Dure, 1902d, p. 231.
  24. ↑ Fernández Dure, 1902i, p. 243.
  25. ↑ Fernández Dure, 1902d, p. 230.
  26. ↑ Fernández Dure, 1902f, pp. 255, 263.
  27. ↑ Fernández Dure, 1902f, p. 266.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Winfield, 2007, p. 86.
  29. ↑ Fraser, 1984, p. 106.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1902f) «XIII Bloqueig de Gibraltar», Armada espanyola (1759-1788), Institut de Història i Cultura Naval.
  • (1984) Famous Fighters of the Fleet (en en).
  • (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
  • (2005) L'Armada Real Espanyola de l'Ilustració, Institut de Història i Cultura Naval.
  • (1986).Revista General de Marina.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:211ISSN 0034-9569.
  • (2006).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(93)ISSN 0212-467-X.
  • (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
  • (1868) Carlos Bailly-Bailliere (ed.). Història de l'Illa de Cuba, Madrit. ISBN 9788411153027.
  • (2002).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(79)ISSN 0212-467X.
  • (2006).Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.Madrit:(94)ISSN 0212-467X.
  • (2015).Dendra mèdica.14(2)ISSN 1889-8203.
  • (1986).Warships.Conway Maritime Press.Londres:X
  • (2018) La Drassana de L'Habana en el sigle XVIII. Història i construcció naval (1700-1805), Madrit: Ministeri de Defensa. ISBN 978-84-9091-330-7.
  • (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
  • (2007) British Warships in the Age of Sail 1714-1792 - Design, Construction and Fates (en en), Minnesota: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-84415-700-6.
  • (1984).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(4)ISSN 0212-467-X.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Princesa_(1750)&oldid=952115»