Anar al contingut

Galícia (1750)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Galícia (1750)


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


El Galícia va ser un navío de llínea de dos cobertes corregudes de canons, dotat en portes inicialment per a un màxim de 70 peces d'artilleria (nominals),[1][2][3][4] si be atres fonts citen que posseïa 74 canons.[5] Va pertànyer a la classe Princesa i va ser botat per a l'Armada espanyola en 1750. Com tots els navío de l'época de nom no religiós, el buc tenia un nom de advocaació, Santiago el Major.[6] Seguint normes espanyoles i atenent a la seua porte en canons, el buc quedaria classificat com a navío d'entre tercera i quarta classe.[7] D'acort en els estàndars britànics el buc estaria catalogat com a navío de llínea de tercera classe.[4] El Galícia va ser el segon navío de l'Armada espanyola en este nom.[8][9]

Construcció

Va ser ordenada la seua construcció des de L'Habana, capital de la Capitania general de Cuba, a on va ser posat en quilla el 3 de juliol de 1748 en el Real Drassana de L'Habana. El responsable del seu botadura va ser Matthew Mullins, castellanizado com Mateo Mullin, al servici d'Espanya entre 1748 i 1777.[10] En aquell temps era el director de la construcció naval Jorge Juan i Santacilila, que va encarregar la construcció dels navío Infant, Princesa i el propi Galícia seguint encara el sistema de construcció «a l'espanyola» d'Antonio de Gaztañeta.[6][11] Com els atres dos components de la seua classe més dalt mencionats, no existix forma de saber a ciència certa si en algun d'ells va poder implantar-se d'alguna forma les noves idees que varen escomençar a desenrollar-se en el sistema de construcció «a l'anglesa» del propi Jorge Juan.[12] A partir d'esta série es varen generalisar els navío de 74 canons, dejándo pràcticament de fer-se els de 60.[5]

El barco va ser ordenat des de L'Habana, Cuba, a on es va colocar la quilla l'11 d'abril de 1749.[13] El barco va ser botat el 3 d'agost de 1750 i lloc en servici el 15 d'agost de 1751.[14] Per a estabilisar el buc, anava carregat en 26 000 quintales de llastre.[15] El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Galícia, aixina com els seus dos companyers de série, sent casi en la seua totalitat tots ells construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.[16][17] El Galícia va ser l'últim buc construït en 1750 en L'Habana i no es va tornar a botar un atre buc fins a nou anys despuix, en 1759 (el navío Astut).[18]

Historial

En 1751, el navío, al mando de Luis de Velasco, va salpar de L'Habana a Cartagena (Regne de Terra Ferma) en els seus companyers de série el Infant i el Princesa, des d'a on va retornar a L'Habana despuix de la seua càrrega. L'1 de març de 1752, va escoltar un comboi a Càdis en els seus bucs bessons Infant i Princesa més el Raig, (80)[9] arribant a la Càdis el 30 d'abril, tots ells baix el mando del seu cap d'esquadra Francisco Ponce de León. En 1754, el navío va transportar artilleria pesada de Barcelona a Cartagena.[9] El navío va entaular combat contra pirates algerins en el Mediterràneu fins al 22 de novembre de 1754. En decembre, va ser posat en reserva.[14]

El barco va retornar al servici actiu en 1755, combatent en el Infant, el Fitora i huit jabeques contra pirates algerins front a les costes de Cartagena i aixina va continuar en estes patrulles fins a 1759.[19]

Eixe mateix any, despuix de la mort del rei Fernando VI, es va reunir en Cartagena una flota de 36 navío baix el mando de Juan José de Navarro Viana i Búfalo, primer marqués de la Victòria, a bordo del buc insígnia Real Fénix. La flota devia arreplegar al rei Carlos III d'Espanya i a la seua família en Nàpols per a conduir-los a Barcelona. Va salpar de Cartagena el 19 d'agost de 1759 i va tocar port en Nàpols el 27 d'agost, mentres esperava al restant de la flota que encara no havia partit de Cartagena.[20] El general i vicealmirante Don Pedro Fitz-James Stuart comandaba una de les divisions de la flota, en el Galícia, de 70 canons, com buc insígnia. El capità del Galícia per a la travessia era Juan Antonio del Tossal Rasines. Tres bucs de l'esquadra estaven també subordinats a D. Carlos Reggio, conformada pels Terrible (70), Atlante (70) i Sobirà (70).[21] La flota va arribar a Barcelona el 15 de decembre de 1759, moment en el que Pedro Fitz-James Stuart va ser nomenat Primer Caballerizo del Rei.[22]

Guerra dels Sèt Anys

Artícul principal → Guerra dels Sèt Anys.


En març de 1760, el Galícia es trobava en Cartagena.[19][9] En 1761, el Galícia va salpar de Cartagena en destí a Mallorca per a reclutar mariners. Despuix de realisar una leva en èxit, el barco va retornar a Cartagena, a on els reclutes es varen distribuir entre el Galícia, el Sobirà (74), el Terrible (74) i el Aquilón (64).[19][9] En novembre de 1761, el ministre Julián de Arriaga, de l'Audiència Real de Sevilla, va ordenar a Gutierre de Hevia, Marqués del Real Transport i comandant de la flota espanyola en L'Habana, que enviara al Galícia, Monarca i al Arrogant (68) a Cuba per a recolzar les operacions contra els britànics en el teatre d'operacions.[23][24] El 20 de novembre de 1761, el Galícia va salpar de Càdis en destí a Santiago de Cuba, al mando del capità D. José d'Aguirre en una missió de transport de 200 dragons del Regiment de Dragons d'Edimburc, baix el mando del coronel Carlos Car.[9] Les tropes continuarien i prendrien el camp baix el mando de Car contra les forces britàniques baix el mando del coronel Guy Carleton en Guanabacoa durant el sitie de L'Habana.[25]

El Galícia i el Arrogant varen aplegar a Santiago de Cuba el 31 de giner de 1762, uns dies abans que el Monarca, a on es varen desembarcar els dragons.[23] El Galícia va prendre llavors posicions defensives entorn a Santiago de Cuba junt en el Arrogant, Monarca (74) i la fragata Arrogant.[26] Durant el sege de L'Habana, el Galícia va permanéixer defenent Santiago de Cuba junt en els navío Monarca i Arrogant i la fragata Pala (26).[9] No obstant, varen eixir de Santiago de Cuba el bergatín Tàrtar, el jabeque Llebrer i el propi Galícia successivament a la baïa de Jagua en la finalitat de fer-se forta en dit lloc i presentar un punt des d'a on intentar cercar l'alvanç britànic, que no va passar de la capital.[27]

Entreguerras

Artícul principal → Tractat de París (1763).

El 31 de juliol de 1763, el Galícia va aplegar a L'Habana procedent de Santiago de Cuba escoltant un comboi de huit bucs mercants que transportaven 200 efectius dels regiments de Granada i Múrcia, junt en tres companyies del Regiment d'Aragó.[19][9] Eixe mateix any, el Galícia va ocupar una posició per a escoltar a la Flota de Terra Ferma de tornada a Càdis.[19]

El Galícia, des de Santiago de Cuba, va retornar a Càdis el 28 de febrer de 1764, protegint un comboi en el Monarca, Àfrica i Princesa. Va aprofitar la seua estància en Càdis per a ser carenat i equipat en noves jarcias i màstils en l'Atarassana de la Carraca.[19][9]


En 1765, al mando del Capità Don Juan de Soto, el Galícia va ser assignada a la flota al mando de l'Almirant Don Juan José de Navarro Viana i Búfalo, I Marqués de la Victòria. La flota estava integrada pels navío Raig, Arrogant, Triunfante, Atlante, Galícia, Princesa, Guerrero, Velasco, Poderós, dos chambequines [sic] (Gazota i Andalús), les tartanas Sancti Spiritus i Sant Antonio (francesa), la saetilla [sic] Mahonesa i la polacra francesa La Coloma. i cinc embarcacions menors. La flota va salpar de Càdis el 17 de maig. Despuix d'una breu escala en Cartagena, va navegar cap a Gènova, arribant el 17 de juliol per a arreplegar a l'infanta Dª. Luisa María Teresa de Parma (filla de Felipe I de Parma i futura esposa de Carlos IV), i deixar a la princesa Maria Luisa de Borbón, filla del rei Carlos III, que es va casar en l'emperador Leopoldo II del Sacre Imperi Romà Germànic en agost següent en Innsbruck.[28][14] La flota va retornar a Cartagena l'11 d'agost a on va deixar a l'infanta Maria Luisa de Borbón i al Marqués de la Victòria, Juan José de Navarro. Després es va entregar el mando a l'almirant don Luis de Córdova i Córdova. Es va formar una flota de menor entitat, que va salpar de Cartagena el 23 d'agost, composta pels navío Raer, Princesa i Guerrero, que tenia la tasca d'escoltar les dos tartanas i la saetía de tornada a Càdis.[9]

Del 26 d'octubre de 1765 al 28 de maig de 1770, el barco va lluitar contra pirates algerins en la costa norteafricà i entre Càdis i Ferrol. Durant este periodo, per orde del 21 d'abril de 1766, va dur des de Nàpols divers material nàutic, aparejos i pertrechos necessaris per al manteniment que es realisava en les atarassanes de la Carraca i Cartagena, habitualment inconexos per les dificultats de travessar l'estret de Gibraltar en periodos de guerra contra el Regne Unit.[29] També en 1766 va rebre a 95 captius que retenia el Sultà de Marroc, Sidi-Mohamad ben-Abdalá.[30] Per Real Orde expedida en El Pardo el 7 de febrer de 1774 i per a coneiximent del Comte d'Aranda, embaixador en París, es va detallar l'estat de les forces navals, figurant el Galícia (70) adscrit al departament de Ferrol d'un total de 32 navío i atres embarcacions en dit departament.[31]

Guerra de Indepencia d'Estats Units

En juny de 1779, el Galícia (70) es trobava en Càdis baix el mando del capità de navío D. Juan Clavijero, assignat a l'Esquadra d'observació de l'Armada, baix el mando de l'almirant D. Luis de Córdova i Córdova.[32] El mateix més, al sendemà de la declaració de guerra al Regne Unit, va salpar de Càdis en la flota de Luis de Córdova per a combatre a la Marina Real britànica, amprant l'esquadra en rols secundaris.[33] En juny de 1782, novament va salpar de Càdis en la flota de Córdova en l'infructuosa Tercera Expedició al Canal de la Mancha, permaneixent baix el mando de Luis de Córdova durant tota la campanya i participant en els bloquejos de 1779-1782.[19][9] Va participar en la Batalla del Cap Espartel el 21 de octubre de 1782 formant part de la flota combinada, a on varen perir cinc mariners i 17 varen resultar ferits.[34][9][19] En setembre de 1782, ya al final de la guerra d'independència d'Estats Units, el barco va ser transferit a la reserva en Ferrol.[14]

Guerra de la Convenció

En 1793, el Galícia es trobava en Ferrol per a reacondicionamiento. Va salpar de Ferrol eixe mateix any baix el mando del capità D. Francisco Ruiz i Cárdenas, formant part d'una esquadra de sis bucs al mando del comodoro Francisco Javier Melgarejo, per a unir-se a la flota espanyola en Cartagena, baix el mando de l'almirant Don Francisco de Borja i Poyo, per a la campanya de Cerdenya, tot això com a conseqüència de l'esclat de hostilitats en la Guerra de la Convenció.[9][19] En 1794, el Galícia, encara adscrit a l'esquadra del comodoro Francisco Javier Melgarejo, va estar patrullant les aigües del Golf de Viscaya.[9][19] Per orde del 29 de juliol li va ser ordenat al Galícia i al Gallardo dirigir-se a Càdis, baix plec tancat. Esta orde estava condicionada per variar els rumbs de la guerra.[35][36] Per a això el Galícia va aprofitar el recorregut per a escoltar un comboi mercant de Ferrol a Càdis, segons orde del 20 de setembre.[37]

Durant els dos anys següents, va estar en servici actiu en Ferrol. Exclós de les llistes de l'Armada per falta de fondos per a carenarlo, el buc seria finalment desguazado en 1797 en Càdis,[8] per la putrefacció del cas per falta de carena.[9][19][14]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ Pezuela, 1868, p. 429.
  2. ↑ Fernández Dure, 1902, p. 364.
  3. ↑ Pezuela, 1863, pp. 147-148.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Spanish Third Rate ship of the line 'Galícia' (1750)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2026-02-16.
  5. ↑ 5,0 5,1 Manera, 1986, pp. 192.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Galícia /1750) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2026-02-16.
  7. ↑ González de Canals i López-Obrer, 2005, p. 12.
  8. ↑ 8,0 8,1 Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 354.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 «Galícia (1750) - Tot a babor». todoababor.és. Consultat el 2026-02-16.
  10. ↑ «Matthew Mullins» (en en). threedecks.org. Archivat des d'el original, el 2023-04-09. Consultat el 2026-02-14.
  11. ↑ Manera Regueyra, 1986, p. 192.
  12. ↑ Sant Joan, 2015, pp. 252, 253.
  13. ↑ Saint Hubert, 1986, p. 134.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Winfield et al., 2023, pp. 132-133.
  15. ↑ Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 387.
  16. ↑ Piñera i Rivas y Thial Boissière, 2002, pp. 24-25.
  17. ↑ Gómez Viscaí, 2002, p. 25.
  18. ↑ Serrano Álvarez, 2018, p. 530.
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 «3decks - Naval Sailing Warfare History / HCMS Galícia (1750)». 3decks.pbworks.com. Consultat el 2026-02-18.
  20. ↑ Fernández Dure, 1902b, pp. 17, 30.
  21. ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 30.
  22. ↑ «Contant històries antigues...de militars: Capitans Generals de l'Armada Espanyola (III) Pedro Fitz-James Stuart Colón der Portugal». https://ancienhistories.blogspot.com/. Consultat el 2026-02-20.
  23. ↑ 23,0 23,1 Plaure Cervera, 2006, p. 54.
  24. ↑ AGS., Secretaria de Marina, Legajo 406, Foli 60
  25. ↑ Marley, 2008, p. 437.
  26. ↑ Ferrer del Riu, 1856, p. 344.
  27. ↑ Pezuela, 1868, p. 556.
  28. ↑ Zudaire Huarte, 1984, pp. 57-62.
  29. ↑ Quintero González, 2006, p. 58.
  30. ↑ Fernández Dure, 1902i, p. 120.
  31. ↑ Fernández Dure, 1902d, pp. 225, 226.
  32. ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 231.
  33. ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 243.
  34. ↑ Fernández Dure, 1902f, p. 343.
  35. ↑ Gómez Viscaí, 2021, p. 137.
  36. ↑ Vés-la Quadros, 2023, p. 30.
  37. ↑ Vés-la Quadros, 2023, p. 27.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Galícia_(1750)&oldid=1464853»