Raig (1751)

Raig (1751)

El Raig va ser un navío de llínea espanyol de 80 canons i dos ponts en un principi, de mitan de el XVIII fins a principis de el XIX, construït en L'Habana i naufragat despuix de la batalla de Trafalgar pel temporal. Al temps del seu naufragi era un veterà buc que havia segut botat feya més de 55 anys. Segons els estàndarts britànics, es considerava un navío de tercera classe.

Com era tradicional en els navío de la Real Armada el nom de la qual no era religiós, posseïa un segon nom, cridat de advocación, i en el seu cas era el de San Pedro Apòstol. La seua construcció es va dur a efecte per Pedro de Torres, baix disseny de Juan Jorge.

Construcció

Es va ordenar la seua construcció en 1748, junt en el navío Real Fénix. Varen ser construïts per Pedro Torres en fustes tropicals, que els varen fer molt robusts. En juny de 1748 un informe verificava el seu estat d'obra, detallant que estava entaulat per fòra i es disponia a rebre les cintes. El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Raig, sent casi tots els bucs de la llista construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.

Despuix de quatre anys de ser ordenada la seua construcció, una Real Orde de el 15 de juliol de 1752 va dispondre el nom i les advocacions en que haurien de ser denominats els bucs que es construïxen en el Departament Marítim de Cartagena. La citada orde es va estendre també als navío Terrible (Sant Pablo Apòstol), Sant Pedro Apòstol (el propi Raig) i Atlante (Sant Josep); aixina com les fragates Esmeralda (Santa Lluïa Màrtir), Perla (Santa Isabel), Reina i Dorada (Santa Ana).

Historial

El 31 de giner de 1751 estava llest per a salpar, pero caria de la tripulació necessària, per lo que no ho va fer fins a l'1 de març de 1752 en una tripulació reduïda de 453 hòmens, en rumbo a Càdis en companyia dels navío Princesa, Infant i Galícia. Aplega a Càdis el 30 d'abril, en un carregament de tabac, sucre i fustas.

En abril de 1755 es trobava en la drassana de la Carraca a on se li va realisar la primera carena. En el més d'octubre de 1757 va retornar a l'atarassana de la Carraca per a que li canviaren els pals major i mesana.

És carenat de nou en 1758. En maig d'eixe any salpa de Càdis en l'esquadra al mando del tinent general Andrés Reggio, i va retornar a Càdis en giner de 1760.

Entre juny de 1761 i giner de 1762 se li varen realisar noves reparacions en la Carraca. En finalisar la Guerra dels Sèt Anys, es trobava en Càdis. Durant 1764 i 1765 se li varen fer noves reparacions en la Carraca.

Durant el recorregut que va efectuar en febrer de 1765 se li va apreciar putrefacció en l'arboladura, per lo que va haver d'instalar-li nous màstilés. En març d'eixe any varen començar els preparatius per a la seua següent missió de servici.

Al mando del Capità de Navío José de Rojas Recaño s'incorpora a l'esquadra del capità general Juan José Navarro, Marqués de la Victòria, com el seu buc insígnia. Salpa de Càdis el 17 de maig de 1765 en els navío Arrogant, Triunfante, Atlante, Galícia, Princesa, Guerrero, Velasco i Poderós, dos chambequines i cinc bucs menors, en la missió de recalar en Gènova per a dur a l'infanta María Luisa de Borbón en motiu del seu enllaç nupcial que se celebraria en Innsbruck.

Varen Hacer en Cartagena, i varen arribar a Gènova el 17 de juliol, retornant a Cartagena l'11 d'agost. Terminada esta missió, va salpar de Cartagena el 23 d'agost de 1765 i va arribar a Càdis en els navío Princesa i Guerrero, escoltant en la travessia a dos tartanas i a una saetía catalana.

En 1769 es trobava en Càdis en situació de desarmament. Durant els mesos de febrer a abril d'eixe any va ser carenat i se li va posar un nou forre de coure. Va quedar assignat al departament marítim de Càdis per Real Orde del 24 de novembre de 1769. Despuix de vàries missions de servici, va efectuar una nova carena en la Carraca en 1771.

En 1774 va realisar un viage a Ferrol i va retornar a Càdis en setembre de 1774. En juliol de 1776 se li va practicar una nova carena. Durant 1777 va permanéixer en Càdis desarmat. A l'any següent va formar esquadra en els navío Real Fénix, Princesa, Sant Julián i Sant Rafael, les fragates Astrea, Esmeralda, Venus, Santa Gertrudis i Santa Rosalía, el jabeque Andalús i els paquebotes Mart i Sant Josep.

En començar la guerra en Anglaterra el 23 de juny de 1779 en el context de la Guerra d'Independència dels Estats Units, es va incorporar a l'esquadra del tinent general Luis de Córdova i Córdova.

La seua primera campanya en esta guerra és en el Canal de la Taca en l'esquadra combinada hispà-francesa al mando del comte de Orvilliers. En finalisar esta, entra en el port de Brest. Mentres partix de l'esquadra retorna a Càdis, vint navío, entre ells el Raig, i vàries fragates permaneixen en Brest al mando de Miguel Gastón.

El 23 de giner de 1780 va salpar de Brest en l'esquadra de Gastón per a incorporar-se al bloqueig de Gibraltar. Aplega a Càdis el 8 de febrer en l'esquadra dispersa i molt maltractada pels temporals. El Raig va perdre els tres masteleros.

Destinat a l'esquadra de Còrdova, va realisar la seua primera eixida de Càdis entre el 9 i el 18 de juny de 1780. Va tornar a salpar el 31 de juliol, capturant el 9 d'agost un comboi britànic de 51 veles, despuix de la qual cosa va retornar a Càdis el 29 d'agost i es va unir a l'esquadra francesa del comte D'Estaing. En esta esquadra combinada salpa el 30 d'octubre per a escoltar un comboi, pero varen retornar a Càdis l'1 de novembre a causa d'un fort temporal.

Del 6 de febrer al 28 de març de 1781 l'esquadra va creuar el veta de Sant Vicente. En abril de 1781 se li va substituir el pal del bauprés, i va salpar de nou en l'esquadra combinada de Còrdova i D'Estaing l'1 de maig. Com buc insígnia del cap d'esquadra Antonio Posada devia protegir la recalada d'una esquadra procedent de L'Habana, pero en rebre notícies del retart de la seua eixida, va retornar a Càdis el 19 de juny.

El 20 de juliol de 1781 va arribar a Càdis una esquadra francesa de 22 navío al mando del comte de Guichen i de la Motte-Picquet. Va salpar de Càdis el 23 de juliol en atres 30 navío espanyols al mando de Còrdova. Tenien la missió de donar cobertura a l'esquadra encarregada d'invadir Menorca, per ad açò es varen dirigir al Canal de la Taca per a impedir l'arribada de cap esquadra de recobre anglesa a Menorca o Gibraltar. El 5 de setembre va entrar en Brest l'esquadra francesa, mentres l'espanyola retornava a Càdis el 23 de setembre.

El 4 de giner de 1782 torna a salpar en l'esquadra de Còrdova per a donar escolta a la de Francisco de Borja destinada a Guárico, Sant Dumenge. L'esquadra de Còrdova retorna a Càdis el 10 de febrer, despuix de creuar per les vetes d'Espartel i San Vicente.

Del 5 de juny al 5 de setembre va formar part d'una atra esquadra al mando de Còrdova, composta per 27 navío i 2 fragates, que en 9 navío francesos al mando de la Motte-Picquet capturen a l'altura de les illes Sisargas a 19 mercants britànics que es dirigien a Terranova.

El 9 de setembre de 1782 el Raig aplega a la baïa d'Algecires per a intervindre en l'atac de les bateries flotants en el sege a Gibraltar, que es produïx la nit del 13 al 14 de setembre. Una llancha d'este navío va intervindre en el salvament de les dotacions de les cañoneras.

El 3 d'octubre de 1782 salpa per a interceptar l'esquadra britànica de Richard Howe que pretenia socórrer Gibraltar. El 20 d'octubre, quan l'esquadra britànica havia salpat de Gibraltar i es dirigia al Atlàntic, es lliura el combat de la veta Espartel, a on el navío Raer no va tindre cap baixa, pero sí alguns danys d'escassa consideració. L'esquadra va retornar a Càdis el 28 d'octubre.

En finalisar la guerra queda en Càdis desarmat. Entre juliol i agost de 1783 entra en l'atarassana per a ser carenat i forrar el seu caixco en planches de coure.

És armat de nou en decembre de 1783. Va salpar de Càdis el 25 d'abril i va aplegar a Cartagena cinc dies despuix en cinc millons de pesos, necessaris per a armar l'esquadra de castic a la plaça d'Alger.

Va issar en el Raig la seua insígnia el tinent general don Antonio Barceló i va salpar de Cartagena el 27 de juny rumbo a Alger, formant part d'una esquadra de quatre navío, quatre fragates, dotze jabeques i atres 86 naus menors i auxiliars. Als bucs de la Real Armada es varen unir per a esta campanya contra Alger tres navío, dos fragates, dos jabeques i dos bergantines del Regne de Nàpols, dos fragates i dos bergantines de Malta, i dos navío i dos fragates portugueses.

El bombardeig d'Alger va començar el 12 de juliol i va durar fins al 21 de juliol. L'esquadra levó ancores d'Alger el dia 23 i va retornar a Cartagena el 27 de juliol. Barceló va desembarcar del navío el 8 d'agost. Finalment Alger va firmar un tractat de pau el 14 de juny de 1786 davant el cap d'esquadra José de Mazarredo.

Entre el 13 d'agost i el 23 de setembre, va navegar entre Màlaga i l'estret de Gibraltar, formant divisió en el navío Sant Fermín, la fragata Colón i el bergantín Atocha.

En la mateixa divisió va salpar de Màlaga el 25 d'octubre per a dur a Mezalquivir (Orà) al regiment d'infanteria Sevilla, desembarcant-ho el dia 29. Va mamprendre tornada el 31 i va aplegar a Cartagena el 5 de novembre. L'11 de novembre va partir de Cartagena i va entrar a Càdis el 16, a on va quedar desarmat.

Va salpar de Càdis el 3 de febrer de 1785 en les fragatas La nostra Senyora del Pilar i La nostra Senyora de Loreto per a dur a Menorca al regiment d'infanteria Guadalajara. Va aplegar a Maó el dia 7, despuix de la qual cosa va salpar de nou el 14 per a retornar a Càdis el 6 d'abril, despuix de haver recalat en Cartagena i Màlaga a causa del mal temps. Va quedar desarmat en Càdis de nou.

En febrer de 1790 és armat novament i se li va integrar en l'esquadra del tinent general José Solano i Pot. Va salpar de Càdis en motiu de la crisis de Nutca en Anglaterra i va navegar per aigües de Finisterre. A finals de decembre, terminada la crisis, va entrar en Càdis per a ser desarmat.

Reformes

Pla del navío Raig reformat a 100 canons.

Entre 1798 i 1803 va permanéixer en els caños de La Carraca en molt mal estat pels anys d'abandó. Les seues condicions marineres havien segut bones, per lo que es va decidir carenarlo i fer-li varis canvis per a transformar-ho en un navío de tres ponts i armat en 100 canons. En el consegüent aument del calat, que ya era gran de per sí, lo que va supondre una merma en les seues qualitats marineres en córrer-li la tercera bateria.

Les seues dimensions varen passar a ser les següents: 60,76 m d'eslora, 16,60 m de mànega, 8,06 m de puntal.

El seu armament va passar a ser:

• 30 canons de 36 lliures
• 32 canons de 18 lliures
• 18 canons de 8 lliures
• 4 obuses de 24 lliures.

A proposta de Federico Gravina i Nápoli se li varen substituir els canons de 18 lliures de la segona bateria per uns atres de 24 lliures, més potents.

Trafalgar

Artícul principal → Batalla de Trafalgar.

El 27 d'agost de 1805 es va incorporar a l'esquadra combinada en Càdis, en la que va substituir al Terrible que tenia vàries vies d'aigua. Va participar en la batalla de Trafalgar el 21 d'octubre de 1805, assignat a la retaguàrdia. Tripulat per 830 hòmens, va tindre 4 morts i 14 ferits en el combat.

Estava al mando d'Enrique MacDonell i era el seu segon al mando el capità de fragata Pedro Tomás de Taula i Baulen. Liderats per el navío Príncip d'Astúries, varis bucs, entre els que es trobava el Raig, varen conseguir aplegar a Càdis el 21 d'octubre. Va tornar a embarse el dia 23, participant en la recuperació dels navío Santa Ana i Neptú.

Despuix de la seua partida de Càdis, tenint maltractada l'arboladura i pel temporal que va seguir a la batalla, va naufragar en Arenes Grosses, a causa de la subsegüent tormenta que es va desenrollar despuix de la batalla. Entre els nàufrecs es va poder rescatar a un tinent de navío, tres guardiamarinas, un pilot i 45 mariners britànics, que operaven els navío i havien segut capturats. Es troba actualment ubicat a 300 m de la vora i solament 7 m de profunditat.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• (1985).Revista de Història Naval.(9)
• (2011).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(113)ISSN 0212-467-X.
• (1900) Armada espanyola (1759-1788), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1902) Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (2005) Els navío espanyols en la batalla de Trafalgar, Cultural Edicions. ISBN 978-84-8055-834-1.
• (1985) La Campanya de Trafalgar (1804-1805), Ministeri de Defensa. ISBN 9788497811378.

• (2002).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(79)ISSN 0212-467X.
• (2018) La Drassana de L'Habana en el sigle XVIII. Història i construcció naval (1700-1805), Madrit: Ministeri de Defensa. ISBN 978-84-9091-330-7.