Santa Ana (1784)
El Santa Ana va ser un navío de llínea espanyol de 112 canons[1][2] (atres fonts citen 120 canons[3][4]) i tres ponts,[5] buc líder del seu classe homònima (també coneguts com Meregildos),[6] que va prestar en servici en l'Armada Espanyola des de 1784 fins a 1816. Les seues dimensions eren d'una eslora de 213,4 peus castellans i una mànega de 58 peus, en un pes total de 2 112 tonellades, quedant catalogat com a navío de primera categoria [7] segons el Sistema de classificació de la Marina Real britànica.
Construcció
[editar | editar còdic]
El buc va pertànyer a una série de huit naus de la classe Santa Ana o Meregildos, grans navío de tres cobertes botats entre 1784 i 1794.[6] Despuix de ser ordenada la seua construcció, es varen aprovar els plans de la mateixa el 18 de juny de 1783.[8] El 29 de setembre de 1784 el navío Santa Ana es bota[3] en els Reals Drassanes de Esteiro; construït baix els plans de José Joaquín Romero i Fernández de Landa i direcció de Miguel de la Pont.[3][9] Seria el primer d'una série de navío de tres ponts cridats els Meregildos o série Santa Ana,[9] constituïda pels navío Mexicà, Comte de Regla, Salvador del Món, Real Carlos, Sant Hermenegildo, Reina María Luisa i Príncip d'Astúries, sent el nervi de l'Armada. Era el prototip d'una série de 8 navío bessons que es construirien en els anys següents en les drassanes de Ferrol i L'Habana. El buc va ser regularment carenat cada tres anys.[8]
Les proves realisades, eixint a la mar el 28 de febrer de 1785 capitaneado per Félix de Tejada, varen tindre com a resultat segons relata el seu comandant: Conserva la bateria en bon us en vent fresc i mars grosses.[10] Per això i en els resultats obtinguts, per Real Orde del 12 de decembre de 1786 es dispon en lo sucesivo que els navío de tres ponts deuen construir-se d'acort en els plans del Santa Ana.[3]
Historial
[editar | editar còdic]Despuix de la firma del Tractat de Sant Ildefons, Espanya va declarar la guerra a Gran Bretanya i Portugal en octubre de 1796.[11] El 14 de febrer de 1797, prop de la veta Santa Vicente, l'escuadrilla d'alta mar,[nota 1] al mando de l'almirant José de Córdova i Ramos[12], es va enfrontar a la flota britànica[nota 2] al mando de l'almirant John Jervis. Despuix de la derrota, l'almirant de Córdova i Ramos va ser substituït per dò José de Mazarredo Salazar Muñatones i Gortázar, qui va nomenar a l'almirant Dumenge Pérez de Grandallana i Serra comandant de la tercera divisió pertanyent a l'equip d'Oceà. A la seua arribada a Càdis, Grandallana va issar la seua ensenya en el navío Santa Ana.
En 1798 el barco de Grandallana va formar part de la tripulació de l'almirant de Mazarredo i Cortázar, quan este va abandonar Càdis per a traslladar-se al Ferrol. S'esperava que els barcos espanyols s'uniren a la tripulació de l'almirant francés Étienne Eustache Bruix quan este passara per davant del port del Ferrol, pero desgraciadament per a l'almirant francés, que va salpar de Brest el 26 d'abril de 1799, esta operació no va prosperar. va tindre èxit.[13] En juny de 1799 la flota espanyola va salpar rumbo a Cartagena,[14] a on es va reunir en la de l'almirant Bruix, salpant d'este port per a desembarcar el 12 de juliol en el de Càdis.[15] A la veta d'uns dies els barcos francesos, una volta finalisades les seues operacions de repostaje, varen abandonar Càdis per a retornar a Brest.[15] Li va seguir una formació naval espanyola de 18 bucs entre els que també estava el buc de Grandallana, pero llamentablement el seu buc va encallar[14] en les Puercas, i va ser necessari molt treball per a lliberar-ho i traslladar-ho a l'atarassana de la Carraca, a la vista dels treballs de reparació prevists. Este fet va impedir a Grandallana prendre part en l'expedició a França, permaneixent forçosament en terra. Entre els anys 1803 i 1804 estaria capitaneado pel capità Dionisio Alcalà Galiano. El 16 de febrer de 1805 pren el mando del Santa Ana el capità de navío José de Gardoqui.[9] Abans de la batalla de Trafalgar no havia estat el buc involucrat en accions de guerra i la seua activitat havia segut reduïda, no contabilisant-se molt més de 5 anys, estant 8 anys en els canons retirats i 6 més en dic sec en diferents reparacions.[16]
Trafalgar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Trafalgar.
Per a la batalla va ser convenient carenat en l'Atarassana de la Carraca, concloent els treballs el 9 de setembre de 1805, sent totalment rearmat el 30 de setembre.[8] La nau va formar en el segon esquadró, a vanguarda, comandada pel Capità José Gardoqui, formant part de la tripulació el Vicealmirante Ignacio María d'Àlaba, per lo que va anar buc insígnia d'esta formació.[17]
Passades las dos y media de la vesprada del 21 d'octubre, el Santa Ana arrió la seua bandera.[18] La nau va ser, en principi, capturada per la flota britànica, pero va ser recobrada[19] junt en el Neptú, ya que les fragates varen remolcar a Càdis i per sí mateixes es varen alçar, dirigint-se al propi punt, en bandolas, les tripulacions del Algecires, Bucentaure i Aigle en lo que, sense passar quarantahuit hores, varen perdre els enemics tretze dels trofeus de guerra conseguits en combat, conservant solament quatre: els navío Bahama, Sant Joan Nepomuceno, Sant Ildefons i Swiftsure (tres espanyols i un de francés), en haver-los fondejat a l'abric del Veta Trafalgar, evitant en gran medida els efectes del temporal.[20] El Santa Ana va conseguir, desarbolado, entrar en Càdis remolcat per la fragata francesa Thémis, el 24 d'octubre.[21]
En la batalla de Trafalgar el Santa Ana va actuar baix el mando de la flota a càrrec del tinent general de l'Armada, Ignacio María d'Àlaba, en la que va sofrir 97 morts i 141 ferits,[3] sent rescatat per el navío Raig. Entre els fallits va tindre mort gloriosa el guardiamarina de Carmona (Sevilla), Manuel de Briones i Guzmán.
Pese a la victòria britànica, el buc va rebre elogis dels seus adversaris. L'almirant Cuthbert Collingwood va dir del buc, despuix del combat, que el Santa Ana era «a Spanish perfection» que s'elevava sobre el HMS Royal Sovereign «com un castell».[22]
Últims anys
[editar | editar còdic]En 1808 a penes iniciada la Guerra de l'Independència Espanyola, no va poder participar en el combat i captura de l'esquadra francesa del almirant Rosily en trobar-se en l'Atarassana en reparacions i carena.
En 1810 es va traslladar a L'Habana junt en el Príncip d'Astúries i el HMS Implacable des de Càdis, per a estar més segur durant la guerra contra els francesos, en l'atarassana dels quals s'aniria a pique en 1816 per falta de carena, pels defectes estructurals i impactes sofrits en la pròpia Guerra de l'Independència.[10]
En 1834 encara se li podia vore junt al Príncip d'Astúries, també anat a pique, afonats en el fango front a l'Atarassana de L'Habana.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ Fraser, 1906, pp. 47,102.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ana, Santa (1785) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ Corbett, 1910, p. 367.
- ↑ Fraser, 1906, p. 47.
- ↑ 6,0 6,1 «3decks - Naval Sailing Warfare History / Meregildos Class» (en en). 3decks.pbworks.com. Consultat el 2024-12-21.
- ↑ «3decks - Naval Sailing Warfare History / HCMS Santa Ana (1785)» (en en). 3decks.pbworks.com. Consultat el 2024-12-21.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Spanish First Rate ship of the line 'Santa Ana' (1784)». threedecks.org. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Història del navío de llínea Santa Ana (2)». www.todoababor.es. Consultat el 2024-12-21.
- ↑ Fernández Dure, 1902a, p. 75.
- ↑ Fernández Dure, 1902a, p. 82.
- ↑ Donolo, 2012, p. 155.
- ↑ 14,0 14,1 Fernández Dure, 1902c, p. 179.
- ↑ 15,0 15,1 Donolo, 2012, p. 159.
- ↑ «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ Fraser, 1906, pp. 57, 118.
- ↑ Fraser, 1906, pp. 126, 253.
- ↑ Fraser, 1906, p. 254.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 338.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 342.
- ↑ Fernández González, 2015, p. 13.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2005) Trafalgar: The Men, the Battle, the Storm (en en), Hodder & Stoughton. ISBN 0-340-83028-X.
- (1910) The campaign of Trafalgar (en en), Londres: Longmans Green & Co..
- (2012) Il Mediterraneo nell'Età delle rivoluzioni 1789-1849 (en it), Chafa: Chafa University Press. ISBN 978-88-6741-004-0.
- (1902a) «IV Combat de la Veta Santa Vicente», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902c) «VIII Esquadra en seqüestre», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902) «XV Trafalgar», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2015).Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.(128)ISSN 0212-467-X.Consultat el 2025-03-03.
- (1906) The enemy at Trafalgar : an account of the battle from eye-witnesses' narratives and letters and despatches from the French and Spanish fleets (en en), Nova York: E. P. Dutton & Co..
- (2005) Trafalgar 1805: Nelson's Crowning Victory (en en), Oxford: Osprey Publishing. ISBN 1-84176-892-8.
- (1985).Revista de Història Naval.(9)
- (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
- (2005) The Ships of Trafalgar: The British, French and Spanish Fleets October 1805 (en en), Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 1-59114-824-3.
- (2004) Veta Trafalgar, Alfaguara. ISBN 9788420467177.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa Ana (1784)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>