Anar al contingut

Real Carlos (1787)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Real Carlos (1787)

El Real Carlos (a voltes abreviat com '''ORD Carlos[1]) va ser un navío de llínea espanyol de 112 canons que va prestar servici en l'Armada Espanyola des de que va ser botat el 4 de novembre de 1787, fins que va explotar en la nit del 12 de juliol de 1801. El seu nom de advocació era Santiago. Es va construir segons el proyecte de Romero Landa[2][1] i pertanyia a la série dels Santa Ana.

Construcció

Es va construir seguint el proyecte dels Santa Ana, sent els següents huit navío pertanyents a tal série: Santa Ana, el primer i el que dona nom a la série, Mexicà, Comte de Regla, Salvador del Món, Real Carlos, Sant Hermenegildo, Reina María Luisa i Príncip d'Astúries.

A la seua entrega contava en 30 canons de 36 lliures en la primera bateria, en la segona bateria 32 canons de 24 lliures, en la tercera bateria 32 canons de 12 lliures, en l'alcasser dotze canons de 8 lliures i finalment en el castell de proa sis canons de 8 lliures. Les seues dimensions eren d'una eslora de 210 peus de Burgos, una mànega de 58 peus i un puntal de 27 peus i 6 polzades.

Historial

El navío Real Carlos i el Sant Hermenegildo moments abans d'esclatar en la mar a causa del fòc amic, pintat per Thomas Whitcombe.

En 1793 estava capitaneado per Baltasar Sesma i Zaylorda i es va juntar a l'esquadra del Tinent General Francisco de Borja i Poyo com a buc insígnia. Va partir a una expedició cap a Cerdenya a on es varen prendre les illes de Sant Pietro i Sant Antioco als francesos.

El 8 d'abril de 1799 ix de Ferrol en l'esquadra del tinent general Francisco Melgarejo, junt en els navío Argonauta, Monarca, Sant Agustín, Castella, dos fragatas i un bergantín. Tenien com a objectiu unir-se en una atra esquadra francesa i desembarcar en Irlanda per a promoure un alçament de la regió contra els anglesos.

L'intent seria frustrat finalment, per la presència en el Canal de la Mancha de 40 navío anglesos, per lo que el capità Melgarejo va prendre l'encertada decisió de no entrar en combat i retirar-se fins a Ferrol, aplegant l'11 de setembre.

El 4 de giner de 1800 va assumir el mando del navío José de Ezquerra i Guirior. El 25 i 26 d'agost va participar junt als navío Sant Hermenegildo, Argonauta i Monarca, les fragates Nostra Senyora de l'Asunción, La nostra senyora de la Pau, Nostra Senyora de les Mercés i Santa Clara els bergantines Colom i Viu i la balandra Alduides en la defensa del port del Ferrol, a raïl del desembarc dels anglesos en aquella costa el 25 d'agost de 1800,[3] conseguint repelir l'intent d'incursió contra el port de Ferrol per part de les tropes angleses.

El 13 de juny de 1801 té lloc la batalla d'Algecires, en la que una flota hispà-francesa venç als anglesos en la baïa d'Algecires. Una volta finalisada la lluita, la flota retorna en direcció a Càdis. El Real Carlos navegava junt en atres navío en dos llínees paraleles, i la nit de l'11 de juliol va ser cañoneado pel britànic HMS Superb alcançant també al navío espanyol Sant Hermenegildo que es trobava a babor del Real Carlos. En la confusió de la nit, Real Carlos i Sant Hermenegildo es varen prendre com a enemics i es varen batre en combat fins que abdós navío varen explotar, duent-se en si a casi 1700 hòmens. Solament es varen salvar uns centenars, considerant-se una de les majors tragèdies marítimes.

Vore també

Notes

Referències

Bibliografia