Anar al contingut

Reina María Luisa (1791)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reina María Luisa (1791)

El Reina María Luisa o Reina Luisa va ser un navío de llínea espanyol de 112 canons construït en les Reals drassanes de Esteiro que va prestar servici en l'Armada Espanyola des de la seua data de botadura del 12 de setembre de 1791 fins que es va afonar en 1815. Es va construir segons el proyecte de Romero Landa i pertanyia a la série dels Santa Ana.

Construcció

Es va construir seguint el proyecte dels Santa Ana, sent els següents 8 navío pertanyents a tal série: Santa Ana, el primer i el que dona nom a la série, Mexicà, Comte de Regla, Salvador del Món, Real Carlos, Sant Hermenegildo, Reina María Luisa i Príncip d'Astúries.

A la seua entrega contava en el següent armament:

  • Primera bateria: 30 canons de 36 lliures castellanes.
  • Segona bateria: 32 canons de 24 lliures castellanes.
  • Tercera bateria: 32 canons de 12 lliures castellanes.
  • Alcázar: 12 canons de 8 lliures castellanes.
  • Castell de proa: 6 canons de 8 lliures castellanes.

Les seues dimensions eren d'una eslora de 210 peus de Burgos, una mànega de 58 peus i un puntal de 27 peus i 6 polzades.

Per un error o per llicència del mateix constructor, es va observar en 1790, una volta posat en quilla, que tenia tres peus i mig més de llongitut. A conseqüència de les despeses i pèrdua de temps que comportaria la correcció de tal error, es va deixar en estes característiques per decisió del Capità General de Departament. En la botadura del navío es va comprovar que el calat de popa va ser d'1 peu i 10 polzades més que el Santa Ana i el calat de proa 11 polzades menys.

Finalment es va comprovar que posseïa millors qualitats que el restant dels navío de la seua série.

Historial

En 1793 va ser el buc insígnia de l'esquadra espanyola capitaneado pel Tinent General Lángara. Per petició del Vicealmirante anglés Samuel Hood es va unir a la seua flota per a l'evacuació de la ciutat de Tolón dels realistes francesos acossats pels revolucionaris.

En febrer de 1795 va tindre el seu primer combat naval, conseguint capturar a la fragata francesa L´Iphigénie (Lorient, 1777),[1] que seria re-batejada com Ifigenia (o Efigenia), servint en la Real Armada fins a 1818.[2]

El 18 de març de 1809 va canviar de nom pel de Fernando VII.


En 1810 va navegar al mando del brigadier Manuel de Posades junt al Sant Carlos i un atre navío anglés des de Gibraltar fins a Maó, i durant el viage, va sofrir una via d'aigua que no va poder ser detectada, encara que a la seua arribada, va quedar desarmat.[3] En 1815 quan es trobava ya en mal estat, al mando del capità de fragata Vicente de Lama Montes, va rebre orde de viajar des de Maó fins a Cartagena per a realisar una carena en ferma, disponent d'una escassa tripulació -2 oficials, un pilot, 40 hòmens de mar i maestranza i 60 hòmens del regiment de Nàpols, encara que es varen vore suplementados en un oficial, dos guardiamarinas i 60 marins cedits per la USS, el capità de la qual, en tindre que realisar la mateixa travessia, es va oferir a realisar-l'en conserva[4]- per a la travessia, i despuix de fer lleus reparacions per a efectuar dit viage.[3] Junt als citats bucs, varen salpar el 4 de decembre en temps apacible la balandra de guerra USS i el navío anglés HMS Boyne. La fragata i el Fernando VII es varen separar dels atres dos bucs en passar al sur de l'illa de Cabrera, mantenint-se el bon temps fins al 6 de decembre que va començar un fort temporal.[5] A pesar dels esforços de la tripulació i haver tirat per la broda 13 canons i la quarta ancora per a aliviar pes, i degut a que feya aigua, danys en el pal major i averies en les bombes[6] va naufragar el dia 10 de decembre front a les costes d'Àfrica, en l'ensenar de Bugía, salvant-se tots els tripulants que duya.[7]

Els tripulants espanyols, varen quedar retinguts pel Dey d'Alger, fins que es va lliberar un Bergantín d'Alger, que havia segut capturat en aigües espanyoles, lo que va tindre lloc en maig de 1816.[8] El consell de guerra per la pèrdua del buc es va celebrar el 21 de juny de 1816, i va dictar sentència absolutoria.[8]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ babor, Tot a (2021-04-15). «Apresamiento de la fragata Iphigénie» (en es). Tot a babor. Consultat el 2026-01-26.
  2. ↑ «Spanish Fifth Rate frigate 'Ifigenia' (1795)».
  3. ↑ 3,0 3,1 (Fernández Dure, 1867, p. 245)
  4. ↑ (Fernández Dure, 1867, pp. 245-246)
  5. ↑ (Fernández Dure, 1867, p. 246)
  6. ↑ (Fernández Dure, 1867, p. 247)
  7. ↑ (Fernández Dure, 1867, pp. 249-250)
  8. ↑ 8,0 8,1 (Fernández Dure, 1867, pp. 250)

Bibliografia