Bahama
MuseoNavaldeMadrid.jpg)
El Bahama va ser un navío espanyol de tercera categoria en 74 canons distribuïts en dos cobertes.[1] Va ser ordenada la seua construcció per Real Orde de decembre de 1776 i botat en 1784. Es va construir en L'Habana segons els plans del navío Sant Pedro Alcántara de 64 canons baix disseny de Mateo Mullan[2][3] continuant el proyecte de Gautier.[4] Com tots els bucs de l'época de nom no religiós, va tindre un segon nom de advocaació: Sant Cristóbal.[1]
Historial
El llarc periodo en la construcció del buc es va deure a la paralisació dels treballs per falta de fusta, quedant la mateixa suspesa en abril de 1780 i no recomençant-se fins a juny de 1782.[1]
En 1784 ho manava el capità de navío Félix del Corral i Jaime, contant com a segon al capità de fragata Francisco del Celler i Quadra. Varen realisar el viage des de L'Habana fins a Càdis en l'esquadra de Francisco de Borja. Varen salpar el 5 de giner de 1785 i varen arribar el 2 de març.
El 13 de juny de 1788 va fondejar en el dic Sant Antonio nº 3, del atarassana de la Carraca per a efectuar vàries modificacions en la seua estructura, passant d'un navío originalment de 64 canons a un de 74 canons.
Trafalgar
En una dotació de 689 hòmens va participar en la Batalla de Trafalgar el 21 d'octubre de 1805. Estava al mando de Dionisio Alcalà Galiano, que va perir en el combat a causa d'una bala de canó. Formava en primera llínea de vanguarda, assignada la posició número 6 de la segona divisió de l'esquadra d'observació que manava Gravina, per lo que va atraure sobre sí un intens fòc enemic. Va tindre un total de 75 morts i 67 ferits.[5] Els anglesos varen conseguir capturar-ho el mateix dia[6] i ho varen dur a Gibraltar el 3 de novembre per a ser reparat.
A partir d'ací, la seua història es torna confusa. Una versió establix que més vesprada seria dut fins a Gran Bretanya junt al Sant Ildefons i el francés Swiftsure, escoltats pels navío Britannia i Dreadnought, quedant fondejat en Spithead. el 16 de maig de 1805.[2] El buc va quedar per a ser convertit en presó flotant en l'estuari del Medway, conservant el seu nom original en espanyol. En 1816 seria desguazado en Chatham.[7]
Una atra versió (Marliani) afirma que les característiques d'eixe navío no concorden en les del Bahama, per lo que establix que va deure afonar-se despuix de finalisar el combat pel mal estat en que es trobava.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bahama - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2024-12-01.
- ↑ 2,0 2,1 «Navío Bahama (1780)». Tot a babor. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «Matthew Mullins» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-07-24.
- ↑ «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 346.
- ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Bahama' (1783)». threedecks.org. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «Navío Bahama (1780)». Tot a babor. Consultat el 2024-12-01.
Bibliografia
- (1906) The enemy at Trafalgar : an account of the battle from eye-witnesses' narratives and letters and despatches from the French and Spanish fleets (en en), Nova York: E. P. Dutton & Co..
- (1902) «XV Trafalgar», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2004) Veta Trafalgar, Alfaguara. ISBN 9788420467177.
- (1910) The campaign of Trafalgar (en en), Londres: Longmans Green & Co..
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.