Bahama
MuseoNavaldeMadrid.jpg)
El Bahama va ser un navío espanyol de tercera categoria en 74 canons distribuïts en dos cobertes.[1] Va ser ordenada la seua construcció per Real Orde de decembre de 1776 i botat en 1784. Es va construir en L'Habana segons els plans del navío Sant Pedro Alcántara de 64 canons baix disseny de Mateo Mullan[2][3] continuant el proyecte de Gautier.[4] Com tots els bucs de l'época de nom no religiós, va tindre un segon nom de advocaació: Sant Cristóbal.[1]
Historial
[editar | editar còdic]El llarc periodo en la construcció del buc es va deure a la paralisació dels treballs per falta de fusta, quedant la mateixa suspesa en abril de 1780 i no recomençant-se fins a juny de 1782.[1]
En 1784 ho manava el capità de navío Félix del Corral i Jaime, contant com a segon al capità de fragata Francisco del Celler i Quadra. Varen realisar el viage des de L'Habana fins a Càdis en l'esquadra de Francisco de Borja. Varen salpar el 5 de giner de 1785 i varen arribar el 2 de març.
El 13 de juny de 1788 va fondejar en el dic Sant Antonio nº 3, del atarassana de la Carraca per a efectuar vàries modificacions en la seua estructura, passant d'un navío originalment de 64 canons a un de 74 canons.
Trafalgar
[editar | editar còdic]En una dotació de 689 hòmens va participar en la Batalla de Trafalgar el 21 d'octubre de 1805. Estava al mando de Dionisio Alcalà Galiano, que va perir en el combat a causa d'una bala de canó. Formava en primera llínea de vanguarda, assignada la posició número 6 de la segona divisió de l'esquadra d'observació que manava Gravina, per lo que va atraure sobre sí un intens fòc enemic. Va tindre un total de 75 morts i 67 ferits.[5] Els anglesos varen conseguir capturar-ho el mateix dia[6] i ho varen dur a Gibraltar el 3 de novembre per a ser reparat.
A partir d'ací, la seua història es torna confusa. Una versió establix que més vesprada seria dut fins a Gran Bretanya junt al Sant Ildefons i el francés Swiftsure, escoltats pels navío Britannia i Dreadnought, quedant fondejat en Spithead. el 16 de maig de 1805.[2] El buc va quedar per a ser convertit en presó flotant en l'estuari del Medway, conservant el seu nom original en espanyol. En 1816 seria desguazado en Chatham.[7]
Una atra versió (Marliani) afirma que les característiques d'eixe navío no concorden en les del Bahama, per lo que establix que va deure afonar-se despuix de finalisar el combat pel mal estat en que es trobava.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bahama - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2024-12-01.
- ↑ 2,0 2,1 «Navío Bahama (1780)». Tot a babor. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «Matthew Mullins» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-07-24.
- ↑ «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 346.
- ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Bahama' (1783)». threedecks.org. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «Navío Bahama (1780)». Tot a babor. Consultat el 2024-12-01.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1906) The enemy at Trafalgar : an account of the battle from eye-witnesses' narratives and letters and despatches from the French and Spanish fleets (en en), Nova York: E. P. Dutton & Co..
- (1902) «XV Trafalgar», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2004) Veta Trafalgar, Alfaguara. ISBN 9788420467177.
- (1910) The campaign of Trafalgar (en en), Londres: Longmans Green & Co..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.