Algecires (1808)
El L'Algésiras o Algeçiras,[1] renombrado despuix de ser capturat en 1808 pels espanyols com Algecires, era un navío de llínea francés, botat en 1804. Estava armat en 74 canons nominals[2] i havia segut construït per Louis Crucy en Lorient. Segons els estàndars britànics, el buc quedava categorizado com a navío de tercera classe, encara que d'orige era un Premier Rang.[3]
Construcció
[editar | editar còdic]Es va construir seguint el proyecte de la classe Téméraire, sent en total 107 navío de la mateixa classe que es varen construir entre 1782 i 1813 per a l'Armada Francesa i pertanyent a la subclasse Duquesne, que constava de 46 navío.
Va rebre el seu nom en commemoració a la Batalla d'Algecires,[4] lliurada en la Baïa d'Algecires el 7 de juliol de 1801 i que va enfrontar a una flota britànica contra una francesa fondejada en les costes de la ciutat d'Algecires. Davant el començ de les hostilitats per part dels navío britànics, els barcos francesos, comandados pel almirant Linois, varen optar per replegar-se cap a la plaja en l'intenció d'assegurar-se la cobertura de les bateries de costa del fort de Santiago. La batalla va terminar en la derrota britànica gràcies a l'actuació dels artilleros i marinería d'Algecires.
A la seua entrega contava en 28 canons de 36 lliures en la seua primera bateria, 30 canons de 24 lliures en la segona bateria i 16 canons de 8 lliures més 4 carronadas de 36 lliures, repartides entre els castells de proa i popa. Es va convertir en el primer dels tres bucs de la marina francesa en portar dit nom.
El L'Algésiras desplaçava 2900 tonelladas; les seues mides eren 55,87 m d'eslora, 14,90 m de mànega i 7,26 m de puntal. Despuix de la captura pels espanyols en 1808 es va elevar el seu armament a 80 canons, conservant l'armament de les cobertes, pero canviant a 12 canons de 8 lliures en castell de popa i 4 de huit lliures en l'alcasser. Quatre obuses adicionals de 36 lliures es varen montar en ubicació per determinar.[5]
Historial
[editar | editar còdic]En 1805 es va unir a la flota del vicealmirante Villeneuve per a navegar cap a les Antilles junt en el navío Aigle.
Trafalgar
[editar | editar còdic]El L'Algésiras va ser un dels bucs de l'armada francesa que va participar en la Batalla de Trafalgar del 21 d'octubre de 1805, insígnia del Contraalmirante Charles René Magon de Médine, mort en combat[3] i comandado pel Capità Guillaume Botherel de la Bretonnière.[6]
Va entaular combat contra el navío HMS Tonnant i va realisar un intent fallanc d'abordage contra este, que va ser repelit. Finalment s'entregaria a dit navío sobre les 14:30 hores. No obstant, conseguiria ser represado al sendemà, en rebelar-se la tripulació francesa, sent conduït a Càdis.[7]
Guerra de l'Independència Espanyola
[editar | editar còdic]En 1808, en començar la guerra de l'Independència Espanyola es trobava amarrat en el port de Càdis, formant part de la flota francesa de l'Almirant Rosily. Va ser capturat junt en Héros, Plutó, Argonaute i Neptune, més una fragata de nova construcció, per a passar a l'Armada Espanyola mantenint el nom original españolizado.
En maig de 1810 varen arribar a la Península els navío Àsia i Algecires, procedents de Veracruz, en un carregament de 4000 fusils britànics i diversos cabals.[8] En juliol es va determinar que el Algecires quedara estacionat en Càdis, estant disponible per al seu us per a transports i viages a Índies [sic], etc.[9]
No obstant, eixe mateix més de 1810 va dur presoners de guerra francesos al Regne Unit. Es va aprofitar la circumstància per a ser carenat en Portsmouth en març de 1811 i retornant a Càdis el 3 d'abril d'eixe any.[10]
En novembre de 1811 part de La Corunya baix el mando del brigadier Gastón junt en el navío Miño i la fragata Venjança per a transportar tropes de terra i divers armament a Veracruz, arribant el 16 de giner de 1812, aplegant dos dies més tarde que el Miño. En total varen transportar abdós bucs prop de 1000 hòmens per a combatre l'insurrecció en Mèxic.[10]
En 1813 va ser carenat en l'Atarassana de L'Habana, quedant apte per al servici el 4 de juny d'eixe any, tornant a ostentar el mando del buc el brigadier Miguel María Gastón de Iriarte i Navarrete. El dia 13 va salpar de L'Habana junt en el Àsia, arribant a Càdis el 17 de maig, finalisant la seua comissió en el buc el brigadier Gastón el 2 de juny en lo que seria l'últim viage transcontinental del buc. En 1818 es va anar a pique en l'Atarassana de la Carraca, despuix d'anys de falta de manteniment. Va poder ser reflotado, pero la seua reparació va cessar en 1820 ya iniciat un procés de canibalizaació. En 1821, pese al seu mal estat i davant la necessitat imperiosa de bucs, es va pensar en utilisar-ho en el Pacífic junt en els navío Sant Julián, Sant Pablo i la fragata Santa Casilda, pero el llarc trayecte va desaconsellar tamaña aventura.[10][11]
Seria abandonat i dau de baixa finalment en 1826 per falta de carena,[5] sent rus restants tirats a pique en 1829.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Corbett, 1910, p. 367.
- ↑ «Ship structures under sail and under gunfire» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 «French Third Rate ship of the line 'L'Algésiras' (1804)» (en en). threedecks.org.
- ↑ LibertadDigital. «Batalla Naval d'Algecires». Consultat el 16 d'agost de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 «Spanish Third Rate ship of the line 'Algecires' (1808)» (en en). threedecks.org.
- ↑ «Guillaume Botherel de la Bretonnière (1775-1851)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-02-23.
- ↑ Fraser, 1906, p. 302.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 46.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 49.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Algecires - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-02-23.
- ↑ «Gaston de Iriarte i Navarrete, Miguel Maria Biografia - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-02-23.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1910) The campaign of Trafalgar (en en), Londres: Longmans Green & Co..
- (1902) «II Lloc de Càdis (1809-1810)», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1906) The enemy at Trafalgar : an account of the battle from eye-witnesses' narratives and letters and despatches from the French and Spanish fleets (en en), Nova York: E. P. Dutton & Co..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Algeciras (1808)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.